Agulla petita de les Fogueroses, via Bavaresa. 26-09-2019

                                   Escalada restringida de l'1 de gener al 31 d'agost

L'Agulla petita amb la marcada fissura de la via bavaresa i la de la sortida directa.

Aquestes tardes encara fan de bon aprofitar i amb el Jordi amb el que vam fer el Cavall Bernat de la Vall, ens acostem a l'agulla petita de Les Fogueroses. Monòlit ben airòs, penjat sobre la vall de Mur, defensat per grans cingleres, amb un únic collet que la uneix al massís. És fàcil d'identificar ja que és l'única que te una gran creu al seu cim. Per arribar-hi haurem anat de Matadepera al Coll d'Estenalles per la BV 1221; aparquem a l'àrea que el Parc Natural te preparada com a aparcament. Pugem fins a Coll d'Eres, el camí surt ben be del coll i al costat de la casa dels Peons Caminers, actual centre d'interpretació del Parc. Per la pista asfaltada/encimentada pugem a Coll d'Eres. Una vegada al Coll girem a la dreta per agafar el camí que va a La Mola, la carena del Pagès. Haurem de pujar una bona estona, el camí es redreça força, afluixa i torna a pujar però ara menys, quan el camí ja s'aplana trobem una cruilla, a la dreta : La Mola, nosaltres anem a l'esquerra, trobem una gran fita de pedres que ens confirma que anem be; el camí planeja i baixa pel mig d'un espès alzinar. Quan sortim a una clariana girem a l'esquerra i baixem per una codina seguint rastres de corriol, aquest baixa a trobar la Roca encavalcada; d'aquí marxem a l'equerra tot resseguint el marge de la cinglera fins a trobar una canal amb grosses Alzines de la que penja una corda nuada. Baixem la canal i la continuem cap a l'esquerra fins que entre la vegetació esponerosa s'endevina el monòlit.

L'imponent monòlit s'ageganta a mesura que ens hi acostem.

Ja som al coll, cal anar amb compte car a la dreta una canal terrosa acaba en una cinglera pregona. Al davant tenim la fissura per on va la via del Coll, objectiu per un alte dia...nosaltres anem a l'esquerra revoltant la base cap al vessant nord; una gran Sabina a peu de via permet lligar-se i així veurem el company com progressa.

A la fissura bavaresa, bona roca i bona tibada, llàstima que s'acaba. F. J. Ceballos.

Avui em toca a mí encapçalar la via, començo posant un Camalot i poc mes amunt un altre, la fissura s'ho empassa tot...aleshores ja en matèria, aprofito el bon i sòlid canto per progressar com el nom la via i ràpidament assoleixo un replanet a mitja paret...és el moment de tornar a protegir la progressió i tornem a tibar de braços. Ja gairebé dalt la sortida és delicada, car tot és ple de còdols juganers i terra... Surto al replà sota el bloc somital, tot és molt trencat, miro de posar alguna assegurança, ja que la darrera queda prou avall...entra en un tram argilós un tasconet, miro a la dreta la variant directa, però ho trobo molt trencat i fins assolit la fissura haig de fer un tram dubtós, no em refio del tascó que he posat i reculo...anirem per la normal per ser la primera visita !

El Jordi entrant a la bavaresa i al tram abans de cim

Flanquejo caminant per la feixa fins donar la volta a l'agulla, pel cantó oposat al que he pujat va la normal, prou trencada, però graonada i segura. Ja al cim admiro la creu que el presideix i el paisatge que m'envolta, feréstec i salvatge.

Des de la reunió cimera, amb la creu que la identifica. F. J. Ceballos

Creu forjada pel pare d'en Miquel Grané escalador Terrassenc mort en accident en aquesta agulla

Aquesta creu va ser forjada pel pare d'un escalador Terrassenc que va morir en intentar escalar-la l'any 1952, a la pàgina web

Trail Sant Llorenç del Munt hi trobem aquesta descripció :

L'Agulla Petita va ser l'escenari d'un dels més greus accidents d'escalada registrats a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El 1952 va morir en Miquel Grané i Aytona. Com a homenatge a l'any següent es va col.locar una creu al seu cim, que va ser forjada pel pare del difunt, en Rossend Grané, que era forjador i també havia president del Centre Excursionista de Terrassa. Anys més tard la creu va ser rehabilitada per l'Amadeu Pagès i el Josep Puig, dos dels membres destacats del grup dels Yayüs.

Ben amagat pot de registre

Ens passarem una bona estona llegint les piulades.

Quan puja el Jordi, xala d'allò més, si hagués sabut que era tan ferma aquesta tirada, no hagués tardat tant en venir a fer-la comenta. I és que al Llibre Sant Llorenç Pam a Pam ja es diu: Aquesta roca té una de les vies en bavaresa més boniques que es coneixen

Instal.lació "moderna de ràpel" col.locada per evitar que es rapeli de la creu.

Ràpel curt i amb ambient. F. J. Ceballos

Després de repassar full a full la llibreta de registre, on trobo anotacions tant interessants com la del meu primer company d'escalada en Pep Graells que l'abril de 1991 puja la via del coll en solitari, o la d'en Carles OLivella, Dolors López i Pere Font de l'any 1997 que féren la via Bavaresa... El sol va baixant i amb recança fem el curt ràpel fins a peu d'agulla.

Gaudim amb les darreres llums....

Sortint de la canal que porta al collet de l'agulla.

De tornada ens caldrà remuntar fins la canal i d'aquí passar pel costat de la Roca Encavalcada; una forta pujada ens tornarà a la carena del Pagès i Coll d'Eres. Tot baixant cap a Coll d'Estenalles gaudirem de l'espectacle de la posta de sol amb MOntserrat de fons, un gaudi pels sentits.

Anant cap al cotxe l'espectacle de Montserrat !

Ressenya original de J. Armengol

Una via molt recomanable, però cal anar amb cura ja que és tota desequipada. Porteu un joc de Friends fins el 2, si sortiu per la variant directa el 0,5 i el 0,75 útils, potser algun Àlien...hi ha qui diu que el tres pot ser útil, nosaltres ho vam mirar i sembla prescindible. Bagues per a Sabines.