|
El Serrat del Poll amb el Pic de Castellàs i a la dreta el massís secundari per on va la via. |
Abans de que ens confinèssim encara vam poder acostar-nos a Alòs de Balaguer amb el Josep a fer la via que van obrir la Isabel Notivoli i el Joan Asín la tardor/hivern de l'any passat ; tots els companys ja l'han feta però l'amic Josep no i m'acompanya!Una vegada aparcats a peu del Serrat anem a buscar el peu de via, aquest és força a la dreta en un pic secundari independent separat del Serrat per una petita vall amb la seva tartera penjada. Comencem per la zona de "misteris" entre alzines per anar a buscar una tartereta que mor als peus dels primers ressalts, aquí és on trobem la via, a l'esquerra deixem la Olga Frontera, Lo Nick i la Misteris. |
Per aquest pic secundari va la via, ben aprop de la Cabró de Bloc a l'esquerra. |
|
El Josep a peu de via i les inicials TT que confirmen que l'hem trobat. |
Dues T's picades a la pedra ens confirmen que som a peu de via, a l'esquerra hi la una fletxa que correspon a la via Cabrò de bloc. |
Començant la primera tirada i al diedre. |
Comença el Josep amb un muret que et porta a una feixa ascendent anant a buscar un diedre, d'entrada terrós, i que millora amb els metres. |
El diedre és millor del que sembla... |
|
A la segona tirada des de la reunió. |
La segona tirada comença senzilla per terrent indefinit amb força vegetació, que no molesta, anat a buscar un mur vertical que encara de dret; roca de la bona ens farà gaudir ! Alguns moïments ja demanen atenció abans d'entrar a la reunió. Aquesta és ben penjada al fil d'una llesca de pedra que impresiona. De tan prima m'ho miro dues vegades abans de muntar-la; puc refporçar amb un pont de roca a travers del mur. |
El mur vertical d'entrada a reunió li dóna caràcter... |
|
Com també li'n dóna l'esmolada aresta de la tercera tirada. |
La tercera tirada és ben especial, acaba de remuntar la "llesca" amb passos divertits, ben aeris, amb ambient. La roca hi és sanejada, però cal anar amb cura. De tant en tant e spot acompletar la protecció. La reunió és al final de la Llastra ja a mur sòlid... |
Al tram horitzontal i a la tercera reunió. |
|
A la canal de la quarta tirada on millor no posar els peus al fons i progressar en diedre. |
La quarta tirada surt en diagonal ascendent a l'esquerra, va a buscar una canal prou ampla i vegetada...actualment prou neta i que es pot escalar molt en diedre evitant tocar-ne el fons i fer baixar algun bloc dels que hi ha, sortosament el company està protegit a la reunió. Al tram final cal passar a la placa del vessant esquerra i així entrem a reunió tocant roca bona i sòlida. |
Quarta reunió i el company abandonant el diedre per entrar per la placa a la reunió.. |
|
Bonic inici de la curta cinquena tirada. |
La cinquena tirada es veu atractiva, una placa vertical que aboca a una feixeta per encara la segona placa, aquí l'escalada de placa demana saber llegir la roca per sortir-ne airòs, el Josep s'ho treballa molt be ! La reunió passada una gran Sabina. |
Reunió cimera després de fer la sisena tirada amb una cresta també ben aèria. |
La sisena i darrera tirada fa un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre xemeneïa que ens deixa a una altra aresta esmolada i plana; la progressió és senzilla però hi ha ambient, tampoc es pot assegurar fàcilment, amb el que millor anar-hi amb company de corda solvent. Reunió al final de la cresta en una bona savina on hi trobem un cordino. |
Buscant el ràpel per baixar a la tartera. |
|
Curios arc pel que hem passat molt aprop i fent el ràpel. |
De la reunió cimera continuem la cresta baixant a buscar el ràpel que ens deixa al peu d'una tartera penjada sobre la valleta que separa els dos pics: Pic de Castellàs i el nostre. Ja a la tartera la baixem fins a trobar unes fites que ens indiquen que hem de pujar a travessar cap al Serrat del Poll, aleshores podrem baixar caminant o rapelant per les moltes vies que trobem aprop, Olga Frontera, Misteris...nosaltes vam baixar per la Misteris en dos ràpels, tot i que segurament amb un de 60 haguèssim arribat baix. |
Ressenyes del Joan Asín, un dels aperturistes juntament amb Isabel Notivoli. |
Una via, que després d'un any de la seva apertura ha quedat prou be. Semiequipada, cal portar una mica de material, com indiquen els autors, joc de Friends fins el nº2.
Recomanable que el segon de corda sigui solvent ja que tenim trams de cresta on no s'ha de caure...a estones sembla que siguem en una cresta !
A mí m'ha agradat prou, animeu-vos!