dilluns, 16 de novembre del 2015

Esportiva al Clot del Boixar

A primer terme la Placa Gunilla i al darrera la placa La Mosca.
Aquest cap de setmana no puc sortir i amb el Joan aprofitem el divendres, tretze, per a fer una mica d'esportiva, des de la darrera operació que pràcticament no n'he fet, però començo a trobar-me amb confiança amb l'espatlla i ja toca, que hem de recuperar grau, o almenys intentar-ho; decidim acostar-nos al Clot del Boixar, jo ja hi havia estat, però d'això fa nou anys ja! i vam estar al mateix



  • sector

  • Comencem per la via de mes a la dreta la nº 9 Vè.
    Per anar al Clot del Boixar cal agafar el mateix camí que mena al Vermell del Xincarró des del Bruc, abans d'arribar-hi trencarem a la dreta cap a Can Salses, passarem amb el cotxe per davant la Masia, feu-ho a poc a poc, gràcies, la pista baixa fins a uns camps d'oliveres on ja veureu on deixar els cotxes; cal anar per un corriol que s'intueix entre oliveres fins entrar a un torrent, cada cop mes fondo. Un moment donat, hi ha una fita, cal anar a la dreta, si seguiu recte aneu al sector Castell, també prou interessant.
    A continuació la nº 8 Vè.
    Heu fe trobar una bassa d'aigua, aquí a la dreta, el camí flanqueja tot entrant al clot, un moment donat veureu les plaques i enfileu amunt per terreny trencat i evident.

    La nº 7 Vè amb "rebava" com les fetes fins ara...
    De quan hi vaig anar fa nou anys, actualment hi han "crescut" algunes línies mes de mans de Joan Vidal i I. Notivoli. La resta, si no m'erro, són d'en Pere Forts.
    Sra Gunilla 6a de les primeres vies obertes al sector i que li dóna nom.
    Decidim fer les vies de la Placa Gunilla, i les comencem per la de mes a la dreta fins la darrera Incursió Navajo, un Vè no massa interressant si el comparem amb les vies fetes fins ara. Jo flipo amb el grau inicialment, ja que renoi quins cinquens...tècnics i verticals i amb les assegurances alegres, mica en mica vaig agafant el tacte i les disfruto! Anem fent de manera que un posa cintes, l'altre la fa amb les cintes posades i al baixar aprofita per fer una altra via, així no ens refredem massa.
    Hunkpapa 6a més agraït que l'anterior.
    La Sra Gunilla em toca posar-li cintes, ja l'havia encadenat fa anys, però avui em costarà, renoi que maca! hi haig de fer un parell de reposos ja que la trobo molt mantinguda, però surt tota...anem progressant hehe. El Joan enceta el següent 6a, Hunkpapa, i em comenta que aquest té mes canto i sí, aquesta l'encadeno sense problemes...per mí és un 6a tou...o l'altre és un 6a potent...però ja sabeu que amb això dels graus no ens posarem mai d'acord. Baixant decideixo acabar la placa fent la Incursió Navajo Vè, la mes fluixa de tota la placa com m'aviosa le JOan, però jo tenia ganes d'enllestir la zona.
    Detall de l'agulla Si-Pan amb espatarrants vies de 35 metres.
    El Joan té ganes de tibar a l'agulla Si-Pan on hi ha unes vies de 35 metres i graduació potent però no concentrada, de continuïtat, amb alguns passos realment forts, i cap allà que anem
    A la Spitting blood 6b.

    Encarant el desplom final, quan els braços ja es queixen! i encadenant-lo, Bravo Joan!

    Dubtem sobre a quina posar-nos i el Joan tria la Spitting Blood un 6b amb una entrada punyetera; superada l'entrada es deixa fer fins a un desplom on cal una bona tibada, aleshores la placa torna a donar treva fins al flanqueig desplomat final on la presa hi és bona però el desplom mantingut, el veig treballar-s'ho amb calma i mestratge arribant a la cadena encadenant! Chapeau! Jo per avui ja he gastat tota la pólvora i decideixo, ja amb poca convicció, posar-m'hi en Top rope i deu n'hi dó al primer pas ja foto una volada que amb el xiclet de la corda toco a terra, per sort sense conseqüències, hi torno i ara ja avisat puc engrapar la presa bona, la continuació és més humana però quan arribo al primer desplom no m'ho veig i acabo tibant de cinta! la continuació sortosament és més agraïda, però el desplom final em torna a fer suar i em cal reposar i que el Joan m'ajudi amb la corda...encara no m'hi veig de primer, però és factible, hi hauré de tornar, però espero no tardar tant hahaha.

    Ressenyes que trobareu a

  • La Noche del Loro
  • Una raconada d'una gran bellesa i tranquilitat, si hi aneu sigueu curosos amb l'entorn i mantingueu el silenci de la zona, s´ho val. La roca immillorable, la disposició alegre de les assegurances potser hi contribueix.

    dilluns, 9 de novembre del 2015

    On el Silenci és present: Pic Alt de Xel, Esperó del Silenci, La Valldan (Odèn) Solsonès.

    Des del trencall del Camping de la Valldan el grup d'esperons on destaca el sostre del Pic Alt de Xel.
    El cap de setmana he treballat amb el que el dilluns el tenia lliure, amb el que aquest dilluns 09-11-2015 hem anat amb el Jordi a aquesta via oberta l'abril del 2009 i quie des que la van publicar li tenia ganes...el mateix li passava al company amb el que avui no hem dubtat i cap a Oliana falta gent.
    Des de la via l'oblidada i desconeguda Valldan amb la boira del Segre engolint Oliana.
    D'Oliana cal anar als Bombers d'on surt la pista asfaltada en direcció al Càmping de la Valldan, són cinc quilòmetres tan sols, però el paisatge canvia completament, la boira que envaïa Oliana aquí no arriba i les parets llueixen al sol. Som, encara que sembli rar, al Solsonès, i la via l'Esperó del Silenci és al Pic alt de Xel, no al Roc de Migdia com es va ressenyar inicialment; A la ressenya parla d'una aproximació de 35`però nosaltres hi hem estat una horeta ben bona. Cal ressenyar que les marques fúcsies ja no hi són, o almenys nosaltres no les hem trobat; cal seguir pista de terra amunt tot anant a buscar les parets, en un punt on la pista mor en un camp hem reculat i hem travessat el filat per una porta que cal deixar ben tancada, aleshores ens hem enfilat seguint alguna fita fins que les hem perdut, però de tant en tant, en alguna clariana he anat buscant la paret per orientar-me, i el bosc poc espès ha fet la resta.
    El nostre objectiu l'agulla del mig amb l'inconfusible desplom, Pic Alt de Xel.
    Ja sota el desplom ens caldrà anar a la dreta per trobar la línia, costa de veure el primer bolt, però com a orientació cal buscar un diedre força amunt.
    Pel vessant de la dreta ens enfilarem fins a sobre el desplom buscant l'aresta.

    Divertit diedre de la primera tirada i fent el canvi de reunió per acostar-nos a l'artifo de la segona.


    Avui comença el Jordi, aquesta primera tirada és senzilla, però prou divertida, un inici terrós per de seguida millorar la roca i entrar en un diedre de llibre del que se surt cap a la dreta a buscar el tram mes dret, però també amb millor roca. La reunió és a la vertical de la tirada i la següent és força ala dreta, amb el que seguint els consells del Manel i la Ita, fem un canvi de reunió per situar-nos sota la tirada d'artificial i assegurar veïent millor al company.
    Des de la reunió, el Jordi esperant el seu torn i en plena feina.


    Aquesta tirada, la segona, em toca a mí, comença en lliure, que d'entrada sembla impossible per l'aspecte sabonós de la roca, però les abundoses nanses ajuden a enfilar-se; l'artificial no és complicat, però superar un petit desplom té la seva gràcia, així com entrar a la reunió, ja en lliure per una canal, però al dur motxilla i veure-ho factible, prefereixo enfilar per l'esperó en diedre primer per passar al mateix després, força elegant tot plegat.
    Canal d'arribada a la reunió, nosaltres no hi entrem i ajudats pel bolt entrem pèr l'esperó. Segona reunió, ben airosa.


    La reunió al capdamunt mateix de la canal és força aèria, a l'esquerra permet estar-hi força còmode de peus, a la placa de l'esquerra ja veig el flanqueig que tocarà ara.
    Aeria segona tirada, que com un bon cafè, s'assaboreix lentament.
    Anem alternant els llargs i ara el Jordi comença amb el primer flanqueig; aquest és gairebé horitzontal. Comença be, però es va posant finot de peus, sovint les millors preses de mans són amunt amb el que les xapes queden força a sota, fins i tot als peus...ens extranya, pero ja ho havia llegit. En un punt cal fins i tot baixar un tram, vaja que força divertit tot plegat, hehehe.
    Des de la quarta tirada, el Jordi a la tercera reunió.
    Ara toca la quarta tirada, aquesta comença vertical amunt per a l'alçada d'unes Sabines, passa entre elles per decantar-se ja descaradament a l'esquerra, jo m'he equivocat i he seguit recta amunt i a l'alçada de la segona Sabina l'hi he posat una baga i m'he fet un tip de buscar fins que a l'esquerra he vist un bolt, m'ha calgut desgrimpar i retornar a la línia. El flanqueig ara és pràcticament horitzontal, amb unes distàncies entre assegurances força grans, al mig hi he pogut posar un bon merlet; arribat un punt ja força a la línia de l'esperó les xapes enfilen amunt i aquí la dificultat augmenta, he trobat un pas molt crític per xapar el penúltim bolt, sort que en un forat minúscul m'hi ha entrat el Tricam negre, això m'ha donat moral per arribar a la xapa bufff. D'aquí amunt es veu molt fiero i a l'esquerra molt trencat, glups! però tranquils al trencar de l'esperó un altre bolt! però arribar-hi ja són figues d'un altre paner hahaha amb molt de compte ja que els peus s'han de posar en un llabi d'aspecte més que dubtós, aconsegueixo arribar-m'hi, d'aquí una tibada i amunt tenint cura però de no tibar massa que es veu força trencat.
    Impressionant muralla d'esperons.

    A l'impressionant flanqueig de la quarta tirada, on cal posar alguna cosa per endolcir-lo.

    Vertiginosa arribada a reunió.

    Continua l'elegant esperó, aeri i dretot, començant i arribant al pas clau, el de la llastra sospitosa.


    El Jordi ha flipat amb la tirada, però no s'ho pensa gaire i surt amunt, que ara ja som a l'esperó i s'ha acabat això dels flanquejos. Aquesta cinquena comença mes suau, però arribant a reunió té un tram trencat i vertical que ens ho posarà dur oi ? també és curiosa l'entrada a reunió, el Pinet es mereix un monument!


    Passat el pas clau la via decanta a la dreta per anar a buscar un còmode replanet, la cinquena reunió.

    Això s'acaba, una via curta però intensa!! fins i tot la boira ens ha vingut a visitar arribant dalt.
    Fins el final la cosa no suavitza i aquí la llàstima és que la roca a trams no és bona, això sí, en aquesta tirada sembla que als aperturistes els van sobrar bolts i els van gastar aquí, el que sorprèn veïent els allunyaments de la tirada anterior...

    Al fons el Roc del Migdia, ja dalt de tot.

    Els ràpels de baixada (2: 45 i 20m.) 

    Ressenya dels aperturistes
  • Laura i Josep
  • Una via molt recomanable per als que els hi agradi l'escalada delicada de Conglomerat, ben equipada que no vol dir poc exposada eh! aquí cal anar al cas tant el de primer com el segon, ja que als flanquejos no s'hi val a badar. Amb enginy i alguna cosa petita, tasconets, `MIcro-Àliens, Tricams petits es pot amanir una mica, no per la dificultat en sí, si no que per la qualitat de la roca, que tot i que està prou sanejada, sempre fa una mica de por... Felicitar a la Laura i el Josep per haver sabut trobar aquesta línia i per descobrir-nos aquestes valls.

    dilluns, 2 de novembre del 2015

    La Formiguera, còctel Aberroncho, Ester i Joe Bonamassa + via normal clàssica. Sant Llorenç de Montgai.


    Paret de la Formiguera, sector central.
    Aquest dissabte darrer dia d'octubre, ens apleguem el Toni, el Jordi, l'Irwing i un servidor per fer una grimpadeta, inicialment pensàvem anar als Puntals d'Ager, però amb l'evidencia que la Castanyada ens faria arribar d'hora, preferim anar mes a prop i a un lloc on tots puguem disfrutar, que l'Irwing encara s'està recuperant d'una petita lesió.
     La gran diversitat de vies que s'han obert a esquerra i dreta de les clàssiques Martinetti i Garrets-Eusebi, per no dir La Normal, ens fa que ens decidim per La Formiguera.
    Inici de la via El Aberroncho , al capdamunt de la canal que baixa al Torrent Fondo.
    Després d'intentar anar a esmorzar al Bar del Llac de Sant Llorenç de Montgai, acabem a Camarasa on allà sí hi ha un Bar obert; amb la panxa plena fem la curta aproximació cap a La Paret acompanyats per ua gernació que va cap a la Ferrata! nosaltres estarem pràcticament sols, sort. Amb el Jordi volem començar per l'Aberroncho, que jo ja havia fet però no recordava per on anava, el que si recordava es que em faltava la primera tirada, la de la canal que baixa al Torrent Fondo. Amb tanta munió de vies, i la memòria que ja gasta males passades, continuem per la via Ester pernsant que som a l'Aberroncho...quin cacau!!!
    Sortint de la balmeta, pas clau, de la primera tirada d'El Aberroncho.
    Comença per un terreny d'aspecte trencat, però més sòlid del que aparenta, un ressalt vertical i abalmat li dóna caràcter, però marca V+ i sí és aquest grau, hi ha unes bones nanses, cal fer-hi però,  una bona tibada. Superada la balma el terreny s'ajeu i arribem al replà d'on surten les altres vies i on hi trobarem un "cancamo" immens per a fer-hi reunió, reforçable amb una bona Sabina a la dreta.
    El Toni i l'Irwing a l' Aberroncho.

    Començant la via Ester IV.
    Continua el Jordi, la tirada és ajaguda, però d'aspecte terrós i trencat, pensant en que estem a l'Aberroncho, no em cuadra que hi hagin ponts de roca...al capdamunt fa un replà-feixa on hi ha una bona reunió.
    Recuperant l'Aberroncho.

    El Jordi sortint de la Joe Bonamassa 6b.
    Quan arribo a la reunió, veig que a la dreta hi ha algun espit i bolt força separats i a l'esquerra una línia de bolts ben lluents, penso que deu ser la via Els 50 del Guti, però no m'en refio i vaig per la feixa mes a l'esquerra on veig una altra línia de bolts, doncs aquella serà la del Guti vaja! Així que enfilo per l'esquerra de la reunió a buscar el primer bolt, abans deixo un pont de roca que és molt aprop i entrem en materia; aviat es posa tieso i cal anar-s'ho mirant, la rastellera que s'intuïa, no és tal i deu n'hi dó com allunyen els punyeteros...arriba un punt que tot i haver bona presa, la continuïtat i la distància entre peces em fa fer un repòs. relaxo els braços i amunt, el pas surt, buff, continuo amunt i abans de la sortida un altre pas punyetero amb el que em torno a penjar a descansar, veig la seqüència clara, però els dits i avantbraços estan apunt...apunt d'empendre el vuelaco hehehe La sortida és espectacular amb uns pasos en bavaresa i peus a controlar per de seguida relaxar-se la qüestió i entrar en terreny mes amable, buffff estic ben calent.
    Segona tirada de la Normal, una obra d'art.
    El Jordi sua de valent per recuperar la tirada, però ho aconsegueix i ens felicitem dalt la reunió...encara no sabíem que érem a un 6b...si ho sé no ens hi posem hahaha. Fem un ràpel directa a la plataforma de baix, anem amb seixantes, però no us ho recomano ja que va costar molt recuperar les cordes.
     La línia de xapes de la dreta eren de la via Ester que es veia molt maca, caldrà tornar-hi i la línia de mes a l'esquerra sí era la del Guti, i encara més a l'esquerra hi trobarem la de los Chichos.
    Satisfets però acalorats, decidim anar a fer la Normal que jo encara no l'he feta i es veu una línia molt estètica i natural.
    Mentre el Toni i l'¡Irwing ja han fet l'Aberroncho la del Barbes i ara comencen la Memòria Selectiva.
    Al diedre de la sortida clàssica, molt estètic.
    La primera tirada de la Normal la trobem a la dreta de l'esperó característic de la base de la paret, actualment amb algun bolt, però que es podria fer perfectament amb flotants. Continua el Jordi pel segon, aquest ja té les assegurances justes, podent-se complementar amb alguna sabina o Àlien si es vol.    Ara surto jo a fer el darrer tram, es veu maco, vaig a la dreta a buscar la canal, passos tècnics i amb ambient, amb bona presa de mans sempre, una disfrutada, a la canal-diedre el mateix, bones mans i bons peus, un plaer d'escalada, tot un relax després de les suors de la Bonamassa!
    Resenya de


  • Toca Jeure

  • Útil foto-ressenya

  • Made in LO GALL
  • La Formiguera no ens ha decebut! la roca hi és immillorable, sobretot a les tirades superiors, i si hi hem de posar algun però, doncs el fet que es fan curtes i que costa orientar-s'hi amb tan de línies com hi ha. Per descongestionar la zona els amics GALLS han obert força vies al Torrent Fondo, que caldrà tastar. Gràcies als equipadors per la feinada. Escalada tècnica, atlètica i agraïda, amb vies ideals per a l'aprenentatge de l'escalada de diferents llargs.