On el Silenci és present: Pic Alt de Xel, Esperó del Silenci, La Valldan (Odèn) Solsonès.

Des del trencall del Camping de la Valldan el grup d'esperons on destaca el sostre del Pic Alt de Xel.

El cap de setmana he treballat amb el que el dilluns el tenia lliure, amb el que aquest dilluns 09-11-2015 hem anat amb el Jordi a aquesta via oberta l'abril del 2009 i quie des que la van publicar li tenia ganes...el mateix li passava al company amb el que avui no hem dubtat i cap a Oliana falta gent.

Des de la via l'oblidada i desconeguda Valldan amb la boira del Segre engolint Oliana.

D'Oliana cal anar als Bombers d'on surt la pista asfaltada en direcció al Càmping de la Valldan, són cinc quilòmetres tan sols, però el paisatge canvia completament, la boira que envaïa Oliana aquí no arriba i les parets llueixen al sol. Som, encara que sembli rar, al Solsonès, i la via l'Esperó del Silenci és al Pic alt de Xel, no al Roc de Migdia com es va ressenyar inicialment; A la ressenya parla d'una aproximació de 35`però nosaltres hi hem estat una horeta ben bona. Cal ressenyar que les marques fúcsies ja no hi són, o almenys nosaltres no les hem trobat; cal seguir pista de terra amunt tot anant a buscar les parets, en un punt on la pista mor en un camp hem reculat i hem travessat el filat per una porta que cal deixar ben tancada, aleshores ens hem enfilat seguint alguna fita fins que les hem perdut, però de tant en tant, en alguna clariana he anat buscant la paret per orientar-me, i el bosc poc espès ha fet la resta.

El nostre objectiu l'agulla del mig amb l'inconfusible desplom, Pic Alt de Xel.

Ja sota el desplom ens caldrà anar a la dreta per trobar la línia, costa de veure el primer bolt, però com a orientació cal buscar un diedre força amunt.

Pel vessant de la dreta ens enfilarem fins a sobre el desplom buscant l'aresta.

Divertit diedre de la primera tirada i fent el canvi de reunió per acostar-nos a l'artifo de la segona.

Avui comença el Jordi, aquesta primera tirada és senzilla, però prou divertida, un inici terrós per de seguida millorar la roca i entrar en un diedre de llibre del que se surt cap a la dreta a buscar el tram mes dret, però també amb millor roca. La reunió és a la vertical de la tirada i la següent és força ala dreta, amb el que seguint els consells del Manel i la Ita, fem un canvi de reunió per situar-nos sota la tirada d'artificial i assegurar veïent millor al company.

Des de la reunió, el Jordi esperant el seu torn i en plena feina.

Aquesta tirada, la segona, em toca a mí, comença en lliure, que d'entrada sembla impossible per l'aspecte sabonós de la roca, però les abundoses nanses ajuden a enfilar-se; l'artificial no és complicat, però superar un petit desplom té la seva gràcia, així com entrar a la reunió, ja en lliure per una canal, però al dur motxilla i veure-ho factible, prefereixo enfilar per l'esperó en diedre primer per passar al mateix després, força elegant tot plegat.

Canal d'arribada a la reunió, nosaltres no hi entrem i ajudats pel bolt entrem pèr l'esperó. Segona reunió, ben airosa.

La reunió al capdamunt mateix de la canal és força aèria, a l'esquerra permet estar-hi força còmode de peus, a la placa de l'esquerra ja veig el flanqueig que tocarà ara.

Aeria segona tirada, que com un bon cafè, s'assaboreix lentament.

Anem alternant els llargs i ara el Jordi comença amb el primer flanqueig; aquest és gairebé horitzontal. Comença be, però es va posant finot de peus, sovint les millors preses de mans són amunt amb el que les xapes queden força a sota, fins i tot als peus...ens extranya, pero ja ho havia llegit. En un punt cal fins i tot baixar un tram, vaja que força divertit tot plegat, hehehe.

Des de la quarta tirada, el Jordi a la tercera reunió.

Ara toca la quarta tirada, aquesta comença vertical amunt per a l'alçada d'unes Sabines, passa entre elles per decantar-se ja descaradament a l'esquerra, jo m'he equivocat i he seguit recta amunt i a l'alçada de la segona Sabina l'hi he posat una baga i m'he fet un tip de buscar fins que a l'esquerra he vist un bolt, m'ha calgut desgrimpar i retornar a la línia. El flanqueig ara és pràcticament horitzontal, amb unes distàncies entre assegurances força grans, al mig hi he pogut posar un bon merlet; arribat un punt ja força a la línia de l'esperó les xapes enfilen amunt i aquí la dificultat augmenta, he trobat un pas molt crític per xapar el penúltim bolt, sort que en un forat minúscul m'hi ha entrat el Tricam negre, això m'ha donat moral per arribar a la xapa bufff. D'aquí amunt es veu molt fiero i a l'esquerra molt trencat, glups! però tranquils al trencar de l'esperó un altre bolt! però arribar-hi ja són figues d'un altre paner hahaha amb molt de compte ja que els peus s'han de posar en un llabi d'aspecte més que dubtós, aconsegueixo arribar-m'hi, d'aquí una tibada i amunt tenint cura però de no tibar massa que es veu força trencat.

Impressionant muralla d'esperons.

A l'impressionant flanqueig de la quarta tirada, on cal posar alguna cosa per endolcir-lo.

Vertiginosa arribada a reunió.

Continua l'elegant esperó, aeri i dretot, començant i arribant al pas clau, el de la llastra sospitosa.

El Jordi ha flipat amb la tirada, però no s'ho pensa gaire i surt amunt, que ara ja som a l'esperó i s'ha acabat això dels flanquejos. Aquesta cinquena comença mes suau, però arribant a reunió té un tram trencat i vertical que ens ho posarà dur oi ? també és curiosa l'entrada a reunió, el Pinet es mereix un monument!

Passat el pas clau la via decanta a la dreta per anar a buscar un còmode replanet, la cinquena reunió.

Això s'acaba, una via curta però intensa!! fins i tot la boira ens ha vingut a visitar arribant dalt.

Fins el final la cosa no suavitza i aquí la llàstima és que la roca a trams no és bona, això sí, en aquesta tirada sembla que als aperturistes els van sobrar bolts i els van gastar aquí, el que sorprèn veïent els allunyaments de la tirada anterior...

Al fons el Roc del Migdia, ja dalt de tot.

Els ràpels de baixada (2: 45 i 20m.) 

Ressenya dels aperturistes

Laura i Josep

Una via molt recomanable per als que els hi agradi l'escalada delicada de Conglomerat, ben equipada que no vol dir poc exposada eh! aquí cal anar al cas tant el de primer com el segon, ja que als flanquejos no s'hi val a badar. Amb enginy i alguna cosa petita, tasconets, `MIcro-Àliens, Tricams petits es pot amanir una mica, no per la dificultat en sí, si no que per la qualitat de la roca, que tot i que està prou sanejada, sempre fa una mica de por... Felicitar a la Laura i el Josep per haver sabut trobar aquesta línia i per descobrir-nos aquestes valls.