dilluns, 2 de novembre de 2015

La Formiguera, còctel Aberroncho, Ester i Joe Bonamassa + via normal clàssica. Sant Llorenç de Montgai.


Paret de la Formiguera, sector central.
Aquest dissabte darrer dia d'octubre, ens apleguem el Toni, el Jordi, l'Irwing i un servidor per fer una grimpadeta, inicialment pensàvem anar als Puntals d'Ager, però amb l'evidencia que la Castanyada ens faria arribar d'hora, preferim anar mes a prop i a un lloc on tots puguem disfrutar, que l'Irwing encara s'està recuperant d'una petita lesió.
 La gran diversitat de vies que s'han obert a esquerra i dreta de les clàssiques Martinetti i Garrets-Eusebi, per no dir La Normal, ens fa que ens decidim per La Formiguera.
Inici de la via El Aberroncho , al capdamunt de la canal que baixa al Torrent Fondo.
Després d'intentar anar a esmorzar al Bar del Llac de Sant Llorenç de Montgai, acabem a Camarasa on allà sí hi ha un Bar obert; amb la panxa plena fem la curta aproximació cap a La Paret acompanyats per ua gernació que va cap a la Ferrata! nosaltres estarem pràcticament sols, sort. Amb el Jordi volem començar per l'Aberroncho, que jo ja havia fet però no recordava per on anava, el que si recordava es que em faltava la primera tirada, la de la canal que baixa al Torrent Fondo. Amb tanta munió de vies, i la memòria que ja gasta males passades, continuem per la via Ester pernsant que som a l'Aberroncho...quin cacau!!!
Sortint de la balmeta, pas clau, de la primera tirada d'El Aberroncho.
Comença per un terreny d'aspecte trencat, però més sòlid del que aparenta, un ressalt vertical i abalmat li dóna caràcter, però marca V+ i sí és aquest grau, hi ha unes bones nanses, cal fer-hi però,  una bona tibada. Superada la balma el terreny s'ajeu i arribem al replà d'on surten les altres vies i on hi trobarem un "cancamo" immens per a fer-hi reunió, reforçable amb una bona Sabina a la dreta.
El Toni i l'Irwing a l' Aberroncho.

Començant la via Ester IV.
Continua el Jordi, la tirada és ajaguda, però d'aspecte terrós i trencat, pensant en que estem a l'Aberroncho, no em cuadra que hi hagin ponts de roca...al capdamunt fa un replà-feixa on hi ha una bona reunió.
Recuperant l'Aberroncho.

El Jordi sortint de la Joe Bonamassa 6b.
Quan arribo a la reunió, veig que a la dreta hi ha algun espit i bolt força separats i a l'esquerra una línia de bolts ben lluents, penso que deu ser la via Els 50 del Guti, però no m'en refio i vaig per la feixa mes a l'esquerra on veig una altra línia de bolts, doncs aquella serà la del Guti vaja! Així que enfilo per l'esquerra de la reunió a buscar el primer bolt, abans deixo un pont de roca que és molt aprop i entrem en materia; aviat es posa tieso i cal anar-s'ho mirant, la rastellera que s'intuïa, no és tal i deu n'hi dó com allunyen els punyeteros...arriba un punt que tot i haver bona presa, la continuïtat i la distància entre peces em fa fer un repòs. relaxo els braços i amunt, el pas surt, buff, continuo amunt i abans de la sortida un altre pas punyetero amb el que em torno a penjar a descansar, veig la seqüència clara, però els dits i avantbraços estan apunt...apunt d'empendre el vuelaco hehehe La sortida és espectacular amb uns pasos en bavaresa i peus a controlar per de seguida relaxar-se la qüestió i entrar en terreny mes amable, buffff estic ben calent.
Segona tirada de la Normal, una obra d'art.
El Jordi sua de valent per recuperar la tirada, però ho aconsegueix i ens felicitem dalt la reunió...encara no sabíem que érem a un 6b...si ho sé no ens hi posem hahaha. Fem un ràpel directa a la plataforma de baix, anem amb seixantes, però no us ho recomano ja que va costar molt recuperar les cordes.
 La línia de xapes de la dreta eren de la via Ester que es veia molt maca, caldrà tornar-hi i la línia de mes a l'esquerra sí era la del Guti, i encara més a l'esquerra hi trobarem la de los Chichos.
Satisfets però acalorats, decidim anar a fer la Normal que jo encara no l'he feta i es veu una línia molt estètica i natural.
Mentre el Toni i l'¡Irwing ja han fet l'Aberroncho la del Barbes i ara comencen la Memòria Selectiva.
Al diedre de la sortida clàssica, molt estètic.
La primera tirada de la Normal la trobem a la dreta de l'esperó característic de la base de la paret, actualment amb algun bolt, però que es podria fer perfectament amb flotants. Continua el Jordi pel segon, aquest ja té les assegurances justes, podent-se complementar amb alguna sabina o Àlien si es vol.    Ara surto jo a fer el darrer tram, es veu maco, vaig a la dreta a buscar la canal, passos tècnics i amb ambient, amb bona presa de mans sempre, una disfrutada, a la canal-diedre el mateix, bones mans i bons peus, un plaer d'escalada, tot un relax després de les suors de la Bonamassa!
Resenya de


  • Toca Jeure

  • Útil foto-ressenya

  • Made in LO GALL
  • La Formiguera no ens ha decebut! la roca hi és immillorable, sobretot a les tirades superiors, i si hi hem de posar algun però, doncs el fet que es fan curtes i que costa orientar-s'hi amb tan de línies com hi ha. Per descongestionar la zona els amics GALLS han obert força vies al Torrent Fondo, que caldrà tastar. Gràcies als equipadors per la feinada. Escalada tècnica, atlètica i agraïda, amb vies ideals per a l'aprenentatge de l'escalada de diferents llargs.

    4 comentaris:

    1. Osti un dia que no hi som i veniu....no coincidirem mai!!!
      AU BESITOS DE CAL GALL

      ResponElimina
    2. Ei GALL! llàstima que no coincidissim! ara que de gent n'hi havia per tot arreu, sobretot a la ferrata que era un continu.
      Ara caldrà tronar aviat i fer les que ens falten, la del Guti ila de los Chichos ah i les de la paret de la Ferrata que veig que ens faran suar.

      ResponElimina
    3. Això és escalada plaisir total, Jaume! Un lloc molt agradable, llàstima que estigiu tan lluny!!

      ResponElimina
    4. Ja ho pots ben dir Joan! però de tan en tant ja va be per anar retrobant-se hehehe, ara que al 6b de plaisir poc eh

      ResponElimina