dilluns, 16 de novembre de 2015

Esportiva al Clot del Boixar

A primer terme la Placa Gunilla i al darrera la placa La Mosca.
Aquest cap de setmana no puc sortir i amb el Joan aprofitem el divendres, tretze, per a fer una mica d'esportiva, des de la darrera operació que pràcticament no n'he fet, però començo a trobar-me amb confiança amb l'espatlla i ja toca, que hem de recuperar grau, o almenys intentar-ho; decidim acostar-nos al Clot del Boixar, jo ja hi havia estat, però d'això fa nou anys ja! i vam estar al mateix



  • sector

  • Comencem per la via de mes a la dreta la nº 9 Vè.
    Per anar al Clot del Boixar cal agafar el mateix camí que mena al Vermell del Xincarró des del Bruc, abans d'arribar-hi trencarem a la dreta cap a Can Salses, passarem amb el cotxe per davant la Masia, feu-ho a poc a poc, gràcies, la pista baixa fins a uns camps d'oliveres on ja veureu on deixar els cotxes; cal anar per un corriol que s'intueix entre oliveres fins entrar a un torrent, cada cop mes fondo. Un moment donat, hi ha una fita, cal anar a la dreta, si seguiu recte aneu al sector Castell, també prou interessant.
    A continuació la nº 8 Vè.
    Heu fe trobar una bassa d'aigua, aquí a la dreta, el camí flanqueja tot entrant al clot, un moment donat veureu les plaques i enfileu amunt per terreny trencat i evident.

    La nº 7 Vè amb "rebava" com les fetes fins ara...
    De quan hi vaig anar fa nou anys, actualment hi han "crescut" algunes línies mes de mans de Joan Vidal i I. Notivoli. La resta, si no m'erro, són d'en Pere Forts.
    Sra Gunilla 6a de les primeres vies obertes al sector i que li dóna nom.
    Decidim fer les vies de la Placa Gunilla, i les comencem per la de mes a la dreta fins la darrera Incursió Navajo, un Vè no massa interressant si el comparem amb les vies fetes fins ara. Jo flipo amb el grau inicialment, ja que renoi quins cinquens...tècnics i verticals i amb les assegurances alegres, mica en mica vaig agafant el tacte i les disfruto! Anem fent de manera que un posa cintes, l'altre la fa amb les cintes posades i al baixar aprofita per fer una altra via, així no ens refredem massa.
    Hunkpapa 6a més agraït que l'anterior.
    La Sra Gunilla em toca posar-li cintes, ja l'havia encadenat fa anys, però avui em costarà, renoi que maca! hi haig de fer un parell de reposos ja que la trobo molt mantinguda, però surt tota...anem progressant hehe. El Joan enceta el següent 6a, Hunkpapa, i em comenta que aquest té mes canto i sí, aquesta l'encadeno sense problemes...per mí és un 6a tou...o l'altre és un 6a potent...però ja sabeu que amb això dels graus no ens posarem mai d'acord. Baixant decideixo acabar la placa fent la Incursió Navajo Vè, la mes fluixa de tota la placa com m'aviosa le JOan, però jo tenia ganes d'enllestir la zona.
    Detall de l'agulla Si-Pan amb espatarrants vies de 35 metres.
    El Joan té ganes de tibar a l'agulla Si-Pan on hi ha unes vies de 35 metres i graduació potent però no concentrada, de continuïtat, amb alguns passos realment forts, i cap allà que anem
    A la Spitting blood 6b.

    Encarant el desplom final, quan els braços ja es queixen! i encadenant-lo, Bravo Joan!

    Dubtem sobre a quina posar-nos i el Joan tria la Spitting Blood un 6b amb una entrada punyetera; superada l'entrada es deixa fer fins a un desplom on cal una bona tibada, aleshores la placa torna a donar treva fins al flanqueig desplomat final on la presa hi és bona però el desplom mantingut, el veig treballar-s'ho amb calma i mestratge arribant a la cadena encadenant! Chapeau! Jo per avui ja he gastat tota la pólvora i decideixo, ja amb poca convicció, posar-m'hi en Top rope i deu n'hi dó al primer pas ja foto una volada que amb el xiclet de la corda toco a terra, per sort sense conseqüències, hi torno i ara ja avisat puc engrapar la presa bona, la continuació és més humana però quan arribo al primer desplom no m'ho veig i acabo tibant de cinta! la continuació sortosament és més agraïda, però el desplom final em torna a fer suar i em cal reposar i que el Joan m'ajudi amb la corda...encara no m'hi veig de primer, però és factible, hi hauré de tornar, però espero no tardar tant hahaha.

    Ressenyes que trobareu a

  • La Noche del Loro
  • Una raconada d'una gran bellesa i tranquilitat, si hi aneu sigueu curosos amb l'entorn i mantingueu el silenci de la zona, s´ho val. La roca immillorable, la disposició alegre de les assegurances potser hi contribueix.

    4 comentaris:

    1. Bé, l'esportiva no és el que més ens agrada, però també distreu. Tenen bon aspecte aquestes..., tot i que no em vaig baixant a Montserrat per fer esportiva!!

      ResponElimina
    2. Ep Joan, és un molt bon lloc per escalar tranquil, i amb roca gens gastada; ara que treballes tan aprop de casa jo tampoc t'hi veig hehe
      ens ho vam passar be aquelles tardes tan ben aprofitades de quan podies escapar-te.

      ResponElimina
    3. Veig que va tibant cada vegada més! Un bon lloc, aquest! Ara que ve l'hivern és un bon raconet per estar arrecerat...

      ResponElimina
    4. Hola Pere! després de tant de temps de no fer esportiva em va fer il.lusió tornar-hi, ara, que m'ha costat més que aleshores hehehe ens fem grans! la zona de les milors de Montserrat, per roca, grau i lloc.

      ResponElimina