dimecres, 27 de febrer del 2019

Gaudint La Formiguera, vies Sabina wall o dels Jesusos, Memòria Selectiva i Catefer ( Catalunya Terra Ferma ) 02-febrer-2019.

Peu de la Memòria Selectiva a La Formiguera i preparant-nos per començar.
El primer dissabte de febrer, encara fa força fred i humitat, busquem una opció relativament segura per escalar i quin lloc millor que Sant Llorenç de Montgai? anem força colla, el Joan, el Josep Maria i jo i el Toni i la Berta; ens trobem tots per fer un bon esmorzar al Bar Sport de Bellcaire d'on ja fem cap a l'aparcament de la Formiguera, passada la paret de l'Ós, abans de creuar un pont, un corriol ens deixa en una explanada on aparcar el cotxe. Seguim el camí que puja a travessar la via pel barranquet del Mas del Cinto; aquest camí és utilitzat també com a aproximació al Barranc Fondo i la ferrada Càgate Lorito, pel que sol estar prou freqüentat.
Passat el peu de via de la Normal a la paret de la Formiguera ens aturem, el Toni i la Berta continuen una mica mes ja que van a fer la via Los 50 del Guti. Nosaltres comencem per un tram que ens sembla és la primera tirada de Memòria Selectiva, aquest pany de paret és una mica difícil orientar-se amb tantes vies...comença senzill i prou ben protegit, el que ja ens està be car ahir vespre va ploure i la roca encara és humida.
El Josep Maria començant.
El Toni i la Berta a los 50 del Guti.

A la primera reunió.
La primera tirada mor en un replà on s'hi troben moltes línies, nosaltres triem la que tenim recta, que és la Sabina Wall o dels Jesusos, hi ha polèmica aquí!...continua el Joan; ara la paret es redreça i trobem alguns punts on cal mirar-s'ho.
A la segona tirada de los 50 del Guti.

El Joan a la nostra segona tirada

A la bonica i intensa tercera tirada.
La tercera tirada me l'he demanada, i els companys, benèvols, me la deixen: és una disfrutada! vertical i amb preses d'escàndol, molt estètica!
El Josep Maria a Memòria Selectiva i al pas clau.
Fem un ràpel que ens deixa al replà de la primera reunió; la paret s'ha emplenat, els GALL'S l'han envaït, clar ho tenen tant aprop! Ara el Josep Maria fa la Memòria Selectiva, línia paralela a l'anterior un pel mes "picant"...la fa d'una tirada resultant una tirada reexida, amb embarcament inclòs que resol amb mestratge, be Josep Maria!
Aproximant al sector de mes a la dreta, passada la via del tren.  Destaca la fissura del nostre objectiu.
La paret és plena d'escaladors, ha arribat el moment de marxar cap al nostre objectiu inicial, la part dreta de la paret i concretament la via CATEFER; a primera hora la roca era humida, ara fa un sol que ho ha eixugat tot. Refem les nostres passes cap a la via del tren, la travessem i per un corriol anem a la part mes oriental de la paret, de lluny ja veïem la fissura per on ens enfilarem.
El pas d'entrada de la Catefer on cal apretar!
El Joan ja l'ha feta i em deixa començar amb el permís del Josep Maria, gràcies companys! D'entrada posar-se a la paret fa que t'ho hagis de mirar...el primer bolt és força amunt, a l'esquerra hi ha un bolt mes proper de la Verd-Glas, la via del costat, però no....un cap de burí permet posar una plaqueta i assegurar el pas, assegurar? l'hostia te la fots igual car si caus vas a terra segur, mes aviat és per fer el pas en artifo...doncs a provar-ho! que si en diedre, que si encastant a la fissura, la qüestió que tibant-li fort s'arriba a una presa bona que permet pujar peus i sortir del balmat.
Ja posicionat a la paret comença el festival del diedre.
Ja xapat el primer bolt, cal posicionar-se i veure com ens en sortirem d'aquesta línia vertical i agosarada; d'entrada cal pujar cap a uns bolos molt grans i començar a buscar com posar-s'hi per anar progressant en diedre.
Cal no patir dels malucs....

La roca hi és bona i l'equipament, suficient.
Una vegada col.locats en diedre, ja no deixarem aquesta tècnica fins la reunió; les assegurances són les justes per a que no pensis en posar res, tan sols concentrar-te en anar trobant els relleixos on encastar els peus i les mans tot posant a prova la nostra elasticitat...la roca adherent i amable de preses i forats fa que la progressió sigui fluida i intensa tot descobrint l'entrallat de passos, un gaudi sí senyor!
Espatarrada màxima ! ( Fotos  diedre Josep Maria.)

Els companys gaudint recuperant la tirada.

La segona tirada continua en diedre per saltar a una placa ben divertida!
La reunió és en un còmode replà, d'aquesta la via continua encara un tram en diedre, el Joan s'hi posa. Una vegada dalt del diedre, un replà amb vistes, cal decantar-se a l'esquerra, un bolt força amunt, ho confirma. Aquest tram és curiós i cal saber llegir-lo si no ens volem complicar.
A l'aèria part final de la segona tirada.

Esperant per entrar a l'esperó final.

Contents a la reunió cimera.

Amb un ràpel de seixanta som a peu de paret.
La reunió cimera és ben airosa, d'aquí en un ràpel de seixanta som baix. Mentre ho fem mirem la línia de la via del costat, ja a terra dubtem si posar-nos-hi però finalment decidim que la deixarem per un altre dia, serà una bona excusa per tornar aquí, la via es veu prou ferma.
Recull de vies de la Formiguera central, hi falta la via del Pep a la dreta de la Normal.

Ressenya de l'amic

  • Joan Asín
  • La Formiguera és una zona ideal per a dies rúfols, a evitar en dies de forta calor. Una escalada agraïda, sovint amb vies ben equipades per anar aprenent a fer via llarga, no és rar trobar-hi cursets. La zona de la dreta ha estat una descoberta, roca aspre i agraïda, verticalitat i grau " divertit"...la Catefer és tan sols Vè i pot semblar senzilla, però ai las, cal dominar això dels diedres, sinó us semblarà molt dura i trobareu les assegurances lluny, tanmateix és possible de protegir a pleret.

    dimecres, 13 de febrer del 2019

    Enllaçant vies al Solell de Queralt, Mossèn Tronxo i Mossèn David. 26-01-2019.

    La plana Berguedana des del mirador de Queralt.
    Un altre dissabte amb el temps així, així...fot un fred que pela i ha nevat arreu; tanmateix avui toca grimpar i quedem una bona colla: el Toni, l'Eduard i el Josep Maria. Com és d'habitud ens aturem a Cal Rosal per esmorzar i aprofitar per definir objectius, dubtem entre Malanyeu o la Solana de Queralt. Tot anant amb el cotxe, es veu encara força neu a les obagues....no ho tenim molt clar i ens decantem per Queralt. Parem al dipòsit d'aigua de Fumanyà on discutim la jugada, el Toni proposa que deixem el material allà i anem a aparcar el cotxe al Santuari, així de tornada la caminada serà mes curta. Així ho fem , però ai làs! la drecera al baixar està ben nevada i glaçada...haurem de fer equilibris per no fer una culada. Altre cop al revolt de Fumanyà agafem el corriol que surt passada la masia en direcció Berga, és el Camí de la Vinya. Quan som a una vall, sota unes torres elèctriques agafem un corriol amb fites fins al capdamunt, la via és al marge dret de la serra. Hem deixat endarrera la Queraltina i la Mossèn Ramon. El peu de via es veu clar, hi ha un pont de roca descolorit ja, era vermell, a uns quatre metres del terra. Fem dues cordades, el Toni i l'Eduard que comencen i el Josep Maria m'acompanyarà. La tirada es va fent prou be, tot controlant els ponts de roca i algun bolt. Si es vol es pot assegurar a voluntat. Algun tram et fa mirar-t'ho, potser mes per la qüalitat de la roca que per la dificultat intrínseca...que és baixa. La reunió és a l'esquerra d'un bosquet, fàcil no veure-la.
    Segona tirada de la Mossèn Tronxo
    La segona tirada tan sols té les graonades inicials i aleshores camines mes que escales, cap al final cal anar a buscar la placa de la dreta tot saltant un muret de vegetació. Aquesta via l'havíem fet amb el Toni la tardor de fa dos anys i se'ns va posar a ploure, fent-la ben molla....tot i això l'adherència va ser prou bona.
    Tercera tirada, que per si sola ja justifica l'escalada.
    Avui volia gaudir aquesta tirada tan encertada i equipada amb alegria, on cal. La roca adherent et fa oblidar les excursions. La placa es va redreçant fins una placa desenganxada on instal.lo un pont de roca, aleshores amb bavaresa m'arribo a buscar les fissures que permeten anar cap el bolt al mig de la placa, d'aquí a la dreta i amunt a cercar un boix amb una baga. Ara la tirada canvia de caràcter, entrem en una zona vertical i quarterada, talment un tètris, però sòlid. Un pont de roca esquifit abans de sortir cap la reunió i que reforço amb un Àlien, com en tota la via l'autoassegurament hi és molt agraït. La via amb aquesta tirada guanya molt, per si sola ja justifica la grimpada. El dia ha anat millorant i fa fins i tot caloreta, seguim el corriol ben marcat que ens porta a la drecera del Santuari; baixarem ara a buscar la via Mossèn David; aquesta la trobem just quan s'acaben les escales després d'una capelleta, on el camí és pla. a l'esquerra terreny poc agraït i al fons ja veïem la placa de la via.
    Primera tirada de la Mossèn David, que fem grimpant, equipant-nos a la reunió zero.
    Aquest primer tram el fem amb les cordes a l'esquena, avui ha calgut anar amb compte ja que tot era moll de la nevada recent... ja a la reunió zero ens preparem per encarar la primera tirada que es veu prou bona.
    Flanqueig curiós que ens porta a la placa del fons on haurem d'apretar. A sota el Toni superant el tram clau.

    Aquesta tirada comença fent un flanqueig ascendent a la dreta, hi trobem un pont de roca i mes amunt un pitó que ens guien una mica, cal no anar massa amunt sinó baixar a un diedre d'on xaparem un bolt, d'aquí amunt a trobar la placa que admirem des de la reunió, aquí hi ha el suc de la tirada, amb l'alicient que te l'has de guanyar car la darrera assegurança, un pitó la deixarem lluny; son uns passos potents que de seguida ens porten a unes preses agradables afluixant la tensió...com a cirereta un darrer mur que ens pot donar mes feina que no esperem, a mes sense cap assegurança.
    El següent ressalt també te la seva gràcia.

    Segona reunió després d'haver enllaçat dues tirades curtes.
    La reunió és ben ombrívola, avui no s'agraeix brrr quina fresca. La continuació és un pel caòtica, nosaltres hem enllaçat les dues tirades fent el bonic mur de roca sorrenca i grans preses que trobem a la dreta. També equipat amb ponts de roca.
    La nostra darrera tirada, ja que enllacem les dues últimes.
    Acabem la via enllaçant també les dues darreres, comença ajagut per continuar mig caminant-grimpant amb l'alicient del mur de sortida, una fissura vertical, no difícil, però sí que te l'has de saber llegir, una passada! Acabem a la cresta de Queralt amb bones vistes al nord i al Santuari.
    Dalt al cresta que resseguirem a l'oest amb cura amb la timba que s'obre al nord.

    Tot crestejant tenim una visió ben bonica del Santuari de Queralt.

    Farem un ràpel d'un pont de roca equipat per anar a buscar la drecera al Santuari.
    La cresta es pot continuar fins l'aparcament, avui amb la mullena i les restes de neu de les obagues preferim rapelar d'un pont de roca equipat que trobem quan la cresta es posava picantona...anem a raure a la drecera, ja només ens toca remuntar, uns cinc minuts, fins a l'aparcament on tenim el cotxe.
    Ressenya dels aperturistes

  • Gatsaule

  • Ressenya dels autors

  • Ressenyes del Berguedà

  • Croquis de l'amic

  • Joan Asín

  • Un parell de vies ideals per dies en que la méteo no ens permet mes alegries. Prou aprofitables si som conscients del que ens trobarem: poc mantingudes, un indret encisador, malgrat els rostolls encara trobarem trams prou agraïts i que ens faran escalar i gaudir. Gairebé equipades podem dur bagues sabineres i un joc d'Àliens i empotradors per si ho volem protegir mes. Recomanables.

    dilluns, 11 de febrer del 2019

    Sector esquerra de la Codolosa: vies Any de Traspàs, 29 de febrer i anònima. 19-01-2019.

    Sector esquerra de la Codolosa, 
    Aquest gener està esdevenint poc agraït per grimpar...fred, pluja, vent...vaja que estem desmotivats....ens trobem una bona colla al bar Munyanta de Collbató amb ganes que el dia ens deixi fer alguna cosa, però primer fer una bona mossegada i fer-la petar. Amb el Joan, Josep Maria i Toni fem cap als cuarters d'hivern, he,he,he....La Codolosa és sempre un bon recurs ! Mentre ens hi apropem el Toni comenta d'anar al sector de més a l'esquerra ja que és el primer que li toca el sol. Ja hi havíem estat l'abril del 2012, com passa el temps!
    Tècnica placa de la via any de traspàs.
    Les vies triades són l'Any de Traspàs oberta per Glòria Llavador, Josep Moragues i Toni Gil i la "29 de febrer" oberta en solitari l'abril 2012 per Joan Baraldés. Amb el Toni ens posem a la primera mentre el Josep Maria i el Joan fan la 29 de febrer.
    El Josep Maria havent fet el pas "clau"
    Una placa vertical i obligada ens rep a l'Any de Traspàs, llàstima que sigui tant curta. Uns passos tècnics ens faran anar ben concentrats per sortir-ne airosos, la continuació és trencada i herbosa, passem de llarg una reunió i el Toni continua amunt per una placa que es va redreçant esdevenint divertida.
    Les dues reunions cimeres, Any de Traspàs a l'esquerra i 29 de febrer
    La segona tirada supera un bony per anar a raure a una ferma i ampla placa, llàstima que massa curta. Aquí hi trobarem tres línies, la nostra és la de mes a l'esquerra que en uns passos prou bonics ens deixa a la reunió.
    A la bonica placa de la 29 de febrer i el Josep Maria arribant a la placa fissurada de la primera tirada d'una via sense nom...
    Rapelem tots quatre per l'Any de traspàs i ara ens intercambiem les vies, nosaltes ens posem a la 29 de febrer, el Toni farà la via d'una tirada fins dalt, i encara ens sobra corda ( 60). Per la mitat hi ha un tram prou vertical i bonic, on cal cercar la seqüència per sortir-ne airós. A la placa final tot i que les assegurances semblen allunyar, els cantos són tan ferms que flipem.
    El Toni al tram "divertit" de la 29 de febrer.
    Mnetre fem la via ens mirem una línia que hi ha a la dreta, és una altra via poc equipada, amb tacs i algun pitó, i que desconeixíem. Ens hi posem, comença el Toni anant a buscar una placa fissurada diagonalment, allà hi troba una falca de fusta i mes amunt un pitó, co que no s'en refia, el tac es belluga, posa un bon Camalot.
    El Josep Maria a la fissura protegida amb un tac i un pitó.
    A la curiosa segona tirada de la via sens nom, amb llastres Pirinenques.

    La segona tirada va per unes plaques verticals i desenganxades, esdevenint una escalada Pirinenca tot divertida. Sortir d'aquesta però és problemàtic ja que tot és sorra, els aperturistes ja ho han previst, però, i hi han deixat una corda fixa.
    A la ferma placa cimera
    Altre cop a la placa cimera, ara al seu vessant dret, ens enfilem ajudant-nos en diedre fins que ens cal passar a la paret, aleshores uns passo prou finots ens mènen al capdamunt, com si la via continués amunt, trobem un bolt que aprofito per xapar i aleshores flanquejar a buscar la reunió de la 29 de febrer.
    Resenyes de l'amic


  • Joan Asín
  • Una raconada ben "explotada" i a la que hi anirem aquells dies que el fred, vent, mandra o el que sigui ens faci deixar objectius mes agosarats. Escalada exigent a trams, ben equipada, però amb roca a controlar, no és una zona d'iniciació. Es pot rapelar amb dos seixantes directa a terra. Mes a la dreta hi ha un sector d'esportiva que ens pot ser útil per a completar el dia, però amb les tres vies de la zona us quedarà un matí ben aprofitat. Per a col.leccionistes.