 |
| La plana Berguedana des del mirador de Queralt. |
Un altre dissabte amb el temps així, així...fot un fred que pela i ha nevat arreu; tanmateix avui toca grimpar i quedem una bona colla: el Toni, l'Eduard i el Josep Maria. Com és d'habitud ens aturem a Cal Rosal per esmorzar i aprofitar per definir objectius, dubtem entre Malanyeu o la Solana de Queralt. Tot anant amb el cotxe, es veu encara força neu a les obagues....no ho tenim molt clar i ens decantem per Queralt. Parem al dipòsit d'aigua de Fumanyà on discutim la jugada, el Toni proposa que deixem el material allà i anem a aparcar el cotxe al Santuari, així de tornada la caminada serà mes curta. Així ho fem , però ai làs! la drecera al baixar està ben nevada i glaçada...haurem de fer equilibris per no fer una culada.
Altre cop al revolt de Fumanyà agafem el corriol que surt passada la masia en direcció Berga, és el Camí de la Vinya.
Quan som a una vall, sota unes torres elèctriques agafem un corriol amb fites fins al capdamunt, la via és al marge dret de la serra. Hem deixat endarrera la Queraltina i la Mossèn Ramon.
El peu de via es veu clar, hi ha un pont de roca descolorit ja, era vermell, a uns quatre metres del terra.
Fem dues cordades, el Toni i l'Eduard que comencen i el Josep Maria m'acompanyarà.
La tirada es va fent prou be, tot controlant els ponts de roca i algun bolt. Si es vol es pot assegurar a voluntat. Algun tram et fa mirar-t'ho, potser mes per la qüalitat de la roca que per la dificultat intrínseca...que és baixa. La reunió és a l'esquerra d'un bosquet, fàcil no veure-la.
 |
| Segona tirada de la Mossèn Tronxo |
La segona tirada tan sols té les graonades inicials i aleshores camines mes que escales, cap al final cal anar a buscar la placa de la dreta tot saltant un muret de vegetació. Aquesta via l'havíem fet amb el Toni la tardor de fa dos anys i se'ns va posar a ploure, fent-la ben molla....tot i això l'adherència va ser prou bona.
 |
| Tercera tirada, que per si sola ja justifica l'escalada. |
Avui volia gaudir aquesta tirada tan encertada i equipada amb alegria, on cal. La roca adherent et fa oblidar les excursions. La placa es va redreçant fins una placa desenganxada on instal.lo un pont de roca, aleshores amb bavaresa m'arribo a buscar les fissures que permeten anar cap el bolt al mig de la placa, d'aquí a la dreta i amunt a cercar un boix amb una baga. Ara la tirada canvia de caràcter, entrem en una zona vertical i quarterada, talment un tètris, però sòlid. Un pont de roca esquifit abans de sortir cap la reunió i que reforço amb un Àlien, com en tota la via l'autoassegurament hi és molt agraït.
La via amb aquesta tirada guanya molt, per si sola ja justifica la grimpada.
El dia ha anat millorant i fa fins i tot caloreta, seguim el corriol ben marcat que ens porta a la drecera del Santuari; baixarem ara a buscar la via Mossèn David; aquesta la trobem just quan s'acaben les escales després d'una capelleta, on el camí és pla. a l'esquerra terreny poc agraït i al fons ja veïem la placa de la via.
 |
| Primera tirada de la Mossèn David, que fem grimpant, equipant-nos a la reunió zero. |
Aquest primer tram el fem amb les cordes a l'esquena, avui ha calgut anar amb compte ja que tot era moll de la nevada recent... ja a la reunió zero ens preparem per encarar la primera tirada que es veu prou bona.
 |
| Flanqueig curiós que ens porta a la placa del fons on haurem d'apretar. A sota el Toni superant el tram clau. |
Aquesta tirada comença fent un flanqueig ascendent a la dreta, hi trobem un pont de roca i mes amunt un pitó que ens guien una mica, cal no anar massa amunt sinó baixar a un diedre d'on xaparem un bolt, d'aquí amunt a trobar la placa que admirem des de la reunió, aquí hi ha el suc de la tirada, amb l'alicient que te l'has de guanyar car la darrera assegurança, un pitó la deixarem lluny; son uns passos potents que de seguida ens porten a unes preses agradables afluixant la tensió...com a cirereta un darrer mur que ens pot donar mes feina que no esperem, a mes sense cap assegurança.
 |
| El següent ressalt també te la seva gràcia. |
 |
| Segona reunió després d'haver enllaçat dues tirades curtes. |
La reunió és ben ombrívola, avui no s'agraeix brrr quina fresca. La continuació és un pel caòtica, nosaltres hem enllaçat les dues tirades fent el bonic mur de roca sorrenca i grans preses que trobem a la dreta. També equipat amb ponts de roca.
 |
| La nostra darrera tirada, ja que enllacem les dues últimes. |
Acabem la via enllaçant també les dues darreres, comença ajagut per continuar mig caminant-grimpant amb l'alicient del mur de sortida, una fissura vertical, no difícil, però sí que te l'has de saber llegir, una passada!
Acabem a la cresta de Queralt amb bones vistes al nord i al Santuari.
 |
| Dalt al cresta que resseguirem a l'oest amb cura amb la timba que s'obre al nord. |
 |
| Tot crestejant tenim una visió ben bonica del Santuari de Queralt. |
 |
| Farem un ràpel d'un pont de roca equipat per anar a buscar la drecera al Santuari. |
La cresta es pot continuar fins l'aparcament, avui amb la mullena i les restes de neu de les obagues preferim rapelar d'un pont de roca equipat que trobem quan la cresta es posava picantona...anem a raure a la drecera, ja només ens toca remuntar, uns cinc minuts, fins a l'aparcament on tenim el cotxe.
Un parell de vies ideals per dies en que la méteo no ens permet mes alegries. Prou aprofitables si som conscients del que ens trobarem: poc mantingudes, un indret encisador, malgrat els rostolls encara trobarem trams prou agraïts i que ens faran escalar i gaudir.
Gairebé equipades podem dur bagues sabineres i un joc d'Àliens i empotradors per si ho volem protegir mes.
Recomanables.
Són dues vies on només val la pena un llarg de cadascuna, però l'excursió-escalada fins a la cresta de Queralt és ben interessant! Celebro que aquest cop gaudissis més de la mossèn Tronxo!
ResponEliminaHola Joan, per la part que et toca us felicito per aquesta tercera tirada, molt ben oberta tant d'estil com de línia. Com dius camines mes que escales, però en conjunt val la pena, sobretot com a recurs.
ResponEliminaResta pendent La To, ja quedarem.