 |
| Peu de la Memòria Selectiva a La Formiguera i preparant-nos per començar. |
El primer dissabte de febrer, encara fa força fred i humitat, busquem una opció relativament segura per escalar i quin lloc millor que Sant Llorenç de Montgai? anem força colla, el Joan, el Josep Maria i jo i el Toni i la Berta; ens trobem tots per fer un bon esmorzar al Bar Sport de Bellcaire d'on ja fem cap a l'aparcament de la Formiguera, passada la paret de l'Ós, abans de creuar un pont, un corriol ens deixa en una explanada on aparcar el cotxe. Seguim el camí que puja a travessar la via pel barranquet del Mas del Cinto; aquest camí és utilitzat també com a aproximació al Barranc Fondo i la ferrada Càgate Lorito, pel que sol estar prou freqüentat.
Passat el peu de via de la Normal a la paret de la Formiguera ens aturem, el Toni i la Berta continuen una mica mes ja que van a fer la via Los 50 del Guti. Nosaltres comencem per un tram que ens sembla és la primera tirada de Memòria Selectiva, aquest pany de paret és una mica difícil orientar-se amb tantes vies...comença senzill i prou ben protegit, el que ja ens està be car ahir vespre va ploure i la roca encara és humida.
 |
| El Josep Maria començant. |
 |
| El Toni i la Berta a los 50 del Guti. |
 |
| A la primera reunió. |
La primera tirada mor en un replà on s'hi troben moltes línies, nosaltres triem la que tenim recta, que és la Sabina Wall o dels Jesusos, hi ha polèmica aquí!...continua el Joan; ara la paret es redreça i trobem alguns punts on cal mirar-s'ho.
 |
| A la segona tirada de los 50 del Guti. |
 |
| El Joan a la nostra segona tirada |
 |
| A la bonica i intensa tercera tirada. |
La tercera tirada me l'he demanada, i els companys, benèvols, me la deixen: és una disfrutada! vertical i amb preses d'escàndol, molt estètica!
 |
| El Josep Maria a Memòria Selectiva i al pas clau. |
Fem un ràpel que ens deixa al replà de la primera reunió; la paret s'ha emplenat, els GALL'S l'han envaït, clar ho tenen tant aprop!
Ara el Josep Maria fa la Memòria Selectiva, línia paralela a l'anterior un pel mes "picant"...la fa d'una tirada resultant una tirada reexida, amb embarcament inclòs que resol amb mestratge, be Josep Maria!
 |
| Aproximant al sector de mes a la dreta, passada la via del tren. Destaca la fissura del nostre objectiu. |
La paret és plena d'escaladors, ha arribat el moment de marxar cap al nostre objectiu inicial, la part dreta de la paret i concretament la via CATEFER; a primera hora la roca era humida, ara fa un sol que ho ha eixugat tot.
Refem les nostres passes cap a la via del tren, la travessem i per un corriol anem a la part mes oriental de la paret, de lluny ja veïem la fissura per on ens enfilarem.
 |
| El pas d'entrada de la Catefer on cal apretar! |
El Joan ja l'ha feta i em deixa començar amb el permís del Josep Maria, gràcies companys!
D'entrada posar-se a la paret fa que t'ho hagis de mirar...el primer bolt és força amunt, a l'esquerra hi ha un bolt mes proper de la Verd-Glas, la via del costat, però no....un cap de burí permet posar una plaqueta i assegurar el pas, assegurar? l'hostia te la fots igual car si caus vas a terra segur, mes aviat és per fer el pas en artifo...doncs a provar-ho! que si en diedre, que si encastant a la fissura, la qüestió que tibant-li fort s'arriba a una presa bona que permet pujar peus i sortir del balmat.
 |
| Ja posicionat a la paret comença el festival del diedre. |
Ja xapat el primer bolt, cal posicionar-se i veure com ens en sortirem d'aquesta línia vertical i agosarada; d'entrada cal pujar cap a uns bolos molt grans i començar a buscar com posar-s'hi per anar progressant en diedre.
 |
| Cal no patir dels malucs.... |
 |
| La roca hi és bona i l'equipament, suficient. |
Una vegada col.locats en diedre, ja no deixarem aquesta tècnica fins la reunió; les assegurances són les justes per a que no pensis en posar res, tan sols concentrar-te en anar trobant els relleixos on encastar els peus i les mans tot posant a prova la nostra elasticitat...la roca adherent i amable de preses i forats fa que la progressió sigui fluida i intensa tot descobrint l'entrallat de passos, un gaudi sí senyor!
 |
| Espatarrada màxima ! ( Fotos diedre Josep Maria.) |
 |
| Els companys gaudint recuperant la tirada. |
 |
| La segona tirada continua en diedre per saltar a una placa ben divertida! |
La reunió és en un còmode replà, d'aquesta la via continua encara un tram en diedre, el Joan s'hi posa. Una vegada dalt del diedre, un replà amb vistes, cal decantar-se a l'esquerra, un bolt força amunt, ho confirma. Aquest tram és curiós i cal saber llegir-lo si no ens volem complicar.
 |
| A l'aèria part final de la segona tirada. |
 |
| Esperant per entrar a l'esperó final. |
 |
| Contents a la reunió cimera. |
 |
| Amb un ràpel de seixanta som a peu de paret. |
La reunió cimera és ben airosa, d'aquí en un ràpel de seixanta som baix. Mentre ho fem mirem la línia de la via del costat, ja a terra dubtem si posar-nos-hi però finalment decidim que la deixarem per un altre dia, serà una bona excusa per tornar aquí, la via es veu prou ferma.
 |
| Recull de vies de la Formiguera central, hi falta la via del Pep a la dreta de la Normal. |
La Formiguera és una zona ideal per a dies rúfols, a evitar en dies de forta calor. Una escalada agraïda, sovint amb vies ben equipades per anar aprenent a fer via llarga, no és rar trobar-hi cursets.
La zona de la dreta ha estat una descoberta, roca aspre i agraïda, verticalitat i grau " divertit"...la Catefer és tan sols Vè i pot semblar senzilla, però ai las, cal dominar això dels diedres, sinó us semblarà molt dura i trobareu les assegurances lluny, tanmateix és possible de protegir a pleret.
No l'havies posat aquesta, em semblava que en algún lloc ho havia vist
ResponEliminaEp Mingo, al Facebook ho vas veure. La Catefer millor no la provis de moment eh? La propera vegada que pugem t'aviso !
ResponElimina