Enfilant agulles sense miraments, Aresta Jan al Serrat de les Garrigoses. 09-02-2019

ESCALADA REGULADA  DEL 15 DE FEBRER AL 31 DE MAIG

Patronat de la Muntanya de Montserrat

L'Aresta Jan a la dreta de la canal del Xacó i detall de la primera part de la via ( foto M Fuertes.)

Ja fa temps que li tenia ganes a aquesta línia al Serrat de les Garrigoses, amb el Jordi ens hi acostem just la setmana abans que la zona resti sota la regulació per nidificació d'aus.
Per fi un dissabte amb bona temperatura;  esmorzem al Muntanya on ens trobem amb el

Manel i la Ita que van amb una altra parella a fer la via dels 172 anys a l'altra vessant de la canal del Xacó.   Deixem el cotxe a l'aparcament de l'àrea de pic-nic de la Salut a les coves del Salnitre;  d'allà pugem per la drecera, actualment arreglada fins la carretera, d'allà hauríem d'haver anat a buscar les escales que van a les coves, però mal-interpretem la ressenya i ens posem a un corriol i se'ns fa difícil trobar el peu de via.  A la cova freda i revisada la ressenya ens orientem, de la cova una mica a l'esquerra i ja som a la primera tirada, com diu la ressenya, escassos minuts des del primer  revolt que es troba pujant a les Coves del Salnitre.

Passada la cova Freda trobem el peu de via

Poc atraïent primera tirada; hi trobem un parabolt a l'inici.

Hem perdut ben be una hora analitzant diferents línies abans de localitzar la bona...però no ens desanimem, el dia promet! començo jo, un ressalt vertical amb un parabolt a l'esquerra, ja avisa...curiosa l'entrada, continua un tram trencat que va a buscar diferents grades herboses en tendència a la dreta, per girar a l'esquerra a buscar una placa ben visible des de peu de via. Aquí trobem altra cop unes expansions als punts claus. La reunió és al mig d'una placa inclinada, incòmoda sobretot si pensem que cinc metres mes amunt tenim un bon replà...

Des de la primera reunió, el Jordi apunt de començar.

En el tram trencat podem assegurar-nos amb algun Àlien o tascó. Puja el Jordi i comentem com en son de tècnics alguns passos d'entrada la placa. La segona tirada continua per la placa ajaguda anant a buscar la del costat esquerra, vertical i fissurada al bell mig, espectacular.

Després d'una rampa, la cosa s'engresca !

Passos prou tècnics per encarar la fissura, que ja no deixarem fins gairebé la reunió; bavaresa, placa, diedre...escalada molt de col.locació si no es vol patir. La reunió ja ben còmoda.

La senzilla tercera tirada, sovint s'empalma amb la segona.

Continuo per la curta i senzilla tercera tirada, un ressalt sortint de reunió i anar fent fins sota un mur on comença la quarta tirada; es poden empalmar la segona i la tercera sense problemes si es vol.

Mur punyetero de sortida de la quarta tirada, que ja et posa a lloc...

La quarta tirada ja ensenya les ungles, hi trobem un pas de 6b per superar un desplom al capdamunt de la rampa d'accés; però la sortida de reunió ja avisa, és finot finot, després s'endolceix fins a sota el desplom, que el Jordi farà sense cap problema i jo hauré d'acerar.

Al pas de 6b del final de la tirada, dur, dur.

Tot hi anar de segon no veig com fer aquest desplom...el Jordi se l'ha agafat per l'esquerra, però la paret m'escup i m'haig d'enganxar a la cinta, llàstima.

Quarta reunió.

Cinquena tirada vista des de la 172 anys ( foto M Fuertes)

Tirada antològica, amb roca coralina i final potent.

Em toca la cinquena, però m'he desanimat al bloc de 6b i li deixo la tirada al Jordi, aquesta cinquena tirada és molt maca, amb roca coral.lina i ambient, ens deixa al cim d'una agulla de la que baixarem amb un curt ràpel.
Escalada tècnica que al capdamunt desploma hi tot! bona roca i dificultat mantinguda.

Cinquena reunió de la que es fa un curt ràpel per continuar amb dues tirades espectacularment intenses.

Sisena tirada, sorprenentment mantinguda.

Després del ràpel anem a la dreta a buscar la nostra línia, "la Fàcil" la directa es veu molt dura.
Ens enfilem per un diedre trencat a buscar el primer bolt, prou amunt, una sabina seca pot servir per llaçar-la, el Jordi tira pel dret.   El diedre el pots anar seguint, però cal entrar a la placa i abandonar-lo, aleshores l'escalada esdevé fina i mantinguda.  Trobem alguna panxeta mes amunt, que hem de superar, aquí però les preses són més agraïdes.

A la setena tirada, la mes compromesa, amb roca d'escàndol.

Sense masa temps per relaxar-nos encarem la setena tirada, aquesta és la més compromesa de tota la via, assegurances alegres amb una entrada curiosa.  Des de la reunió veïem un bolt molt a la dreta, sobre el buit....!?!  sembla mentida però la roca t'hi porta! d'aquí amunt per una mena de pilar a cercar la segona ssegurança que no és pas aprop....bones excursions que fan escalar el Jordi ben concentrat;  trobarem alguns ponts de roca esquifits, però que aprofitarem oi tant!  a mesura que anem guanyant alçada la roca es torna mes agraïda.
Ha estat sublim! quines tres tirades mes fermes, és la clau de la via.  Les tres amb una dificultat de 6a+ mantingut amb una roca d'escàndol.

Curta però ben maca novena tirada.

Després d'un tram d'enllaç, caminant, faig la novena tirada, un curt muret que gaudeixo ben concentrat.
Tornem a caminar anant a buscar un agullot massís al davant per on transcorre l'onzena tirada.

Tram d'enllaç per continuar amb la onzena tirada mes relaxada, per gaudir.

La dificultat baixa i augmenta la distància entre assegurances...

La dificultat de l'escalada ha baixat, però augmenta la distància entre assegurances, aquests V+ t'els has de guanyar, sí senyor.
Fins farem una aresta ben esmolada, i al bell mig un ressalt d'aspecte desagradable, per dir-ho d'alguna manera, i que haurem de grimpar.  Al bell mig un bolt, buff, vols dir que no s'engrunarà tot això?

Dotzena tirada, una aresta esmolada, amb un "carquinyoli" a superar al bell mig.

Pas a bloc a la tretzena tirada.

Els autors encara no en tenien prou i a la tretzena tirada ens porten a superar un desplom amb un pas de bloc, que el Jordi farà sense mes i jo m'escaquejaré per la dreta....

Catorzena reunió, aquí ho deixem superat el diedre de sobre la reunió.

Això s'acaba, anem grimpant,caminant fins la catorzena reunió a sota un muret, resta un tram d'uns 150 metres de segon tercer que deixarem ja que superat el mur podem agafar un corriol i anar a buscar el camí de les bateries.
Un bonic diedre ens deixa al replà on plegarem material.   A l'esquerra seguim restes de sender que s'aniran definint fins a fer-se un bon corriol, ens enfilem a un coll del que anem a l'equerra a entroncar amb el camí de les Bateries.
toca una llarga baixada fins a la dreçera de Fra Garí, la Codolosa i l'àrea de descans de la salut.

Perfil de l'aresta.

Ressenyes

Una via recomanable, de grau esportiu, ben assegurada, però amb una setena tirada que ens farà escalar amb el cul apretat...les set primeres tirades són les "bones" si es vol, es pot rapelar des de la setena reunió.  La continuació no deixa de ser atractiva, però sense comparació amb l'inici, que és sublim.  6a obligat.   D'equipament poca cosa posarem, excepte a la primera tirada on algun Àlien o tascó ens pot ser útil.