Descobrint La Predicadera, Espolon Starlux i Jabalí Errante. ( Hoya de Huesca)

La Peña Predicadera , de lluny inconfusible amb les seves canals.

La setmana passada atrets per les ja força piulades i l'estètica d'aquesta paret ens decidim a visitar la Peña Predicadera; gratant per les entranyes d'internet trobem la manera d'arribar a la

zona

sense fer massa volta.( gràcies X. Larretxea)  Des de Sant Quirze del Vallès tardem encara no tres hores fins l'aparcament de La Tejeria.  El trobem ben ple de furgonetes que hi han passat la nit.  Sort que tenim un forat per encabir-hi, sense molestar, el cotxe.  quan tornem el nombre de vehicles s'ha quadruplicat!!! envaint un prat i els vorals de la pista...compte que es veu que passa la benemèrita i deixa receptes...

Plaent camí d'aproximació.

Després de fer l'entrepà i el cafetonet, ens hem dut el termo! agafem la pista que te una tanca, la travessem, al capdamunt s'obre l'horitzó i ja podem veure la Peña! cal continuar pel camí, deixar a l'esquerra el que va a San Cosme i anar a la dreta passant pel costat d'un grup de tres grans Alzines travessant un bosc esclarissat de Sabines. Arribant al torrent, en baixada, seguirem fites tot grimpant algun grau, alguna corda fixe per quan és moll i aleshores depenent de la via anirem mes o menys amunt.

Primera tirada a l'Espolon Starlux

Donat que és la nostra primera visita anirem a la zona central on les vies són ben equipades, la nostra intenció era fer l'Espolon Guanchiflú però el trovem ocupat per la parella de Donosti que eren a l'aparcament quan arrivàbem, aleshores el Toni i jo triem l'Espolon Starlux i el Joan i l'Àngel la Jabalí Errante, ja tenim tres esperons ocupats! Ens fem a palets qui comença i em toca a mi: inici ajagut, la primera assegurança és força amunt, la roca és prou bona i s'escala amb seguretat amb les expansions justes.

Tècnic mur de la segona tirada.

La segona tirada ja son figues d'un altre paner, al davant tenim un mur vertical, la cosa es posa interessant. La primera assegurança és força alta, la resta ben posades;    passos de col.locació on és important trobar la presa bona si no vols patir. Superada la tercera assegurança la dificultat baixa però la roca és un pel trencada cal vigilar, de seguida trenca però i el pendent afluixa entrant a la reunió.

Una cordada de Donosti a l'Espolon Guanchiflú.

A la primera reunió de la Jabalí Errante.

Començant la tercera tirada, que empalmaré amb la quarta, a sota.

Torno a sortir, som al davant del Bloc característic que identifica la via, el rodejo per la dreta, un bolt en protegeix el pas i grimpant arribo a la propera reunió, segueixo amunt que això és molt senzill, senzill però espectacular, car va pel fil d'una aresta. Ara al davant un diedre generós i amable que gaudiré, entro a la reunió escurant la corda.

A la tercera reunió de la Jabalí Errante.

Entrant a la quarta reunió.

Diedre de la darrera tirada, divertit.

El Toni fa la darrera tirada de la via, surt per un diedre curt i estètic que s'acaba molt aviat, el perdo de vista, de cop alenteix molt la progressió...què passa li comento? res que hi ha un pas rar...i sí els aperturistes ens han regalat un fi de festa curiós i que arrodoneix una via senzilla i estètica amb l'equipament generós però no excessiu.

A la quarta tirada de la Jabalí Errante després de superar el tram "clau" i a la reunió.

Els companys són a la tirada clau on tenim un balmat que demana una bona tibada, l'Àngel tindrà algun problema "tècnic" però res...els esperem a que surtin i així baixem plegats.

Reunió cimera, després d'un pas curiós...

Els companys a la darrera tirada.

Per baixar una vegada al replà somital ens caldrà anar seguint fites, primer remuntant per poc després travessar una canal i encarar-nos a ponent per un corriolet que fent moltes ziga-zagues ens deixa al gran bloc que tanca la canal, El Pito. 

 Arribem al camí de pujada i d'aquí al cotxe.

Foto-Predicadera

Ressenya que hem d'agraïr a

todoescalada.net

Una zona d'escalada nova per a mi que m'ha agradat prou;   malgrat la relativa llunyania, el fet de poder aproximar pràcticament tot per autovia, fa que no es faci pesat i permeti fins i tot fer dues vies en el dia.
Fou l'any 1984 que es va obrir la primera via, la Jabalí Errante per Max Garralaga i Jesús Estaún, posteriorment reequipada per Néstor Ayerbe i Pepín Valdívia, la segona via que s'hi va obrir va ser la Espolon Starlux, també per Max Garralaga i Jesús Berges l'any 1985, ves per on hem fet les dues línies més velles, i és que són dos esperons ben evidents.    Actualment hi ha una cinquantena de vies entre equipades i d'aventura, amb algun sector esportiu i tot.
 Roca conglomerada d'alta qualitat, conglomerat calcari en díuen, similar o millor, que el de Collegats per exemple.
 Aquesta zona es troba dins el Parc Natural de la Serra de Guara, serem curosos , com sempre, o encara més!