dijous, 28 de gener del 2021

Via Cabirol al Gurugú. 110m. A2e/6b (Vè+obligat) Sant Llorenç del Munt, La Mola. 30/09, 24/10/20.

La Paret del Gurugú, sota els Plecs de Llibre.


                 La roca del Gurugú ha estat de sempre oblidada per l'escalada, aprop té els plecs de llibre que aquests sí van cridar l'atenció dels escaladors de fa anys i panys, però l'amagada paret est del Gurugú restava en l'oblit...raons no n'hi falten: l'aspecte de la paret no anima a enfilar-s'hi doncs sembla un gruiere apunt d'engrunar-se.   Tanmateix sí que algú hi va veure un potencial ja que pel seu vessant est hi trobem la via Fràgil oberta per Raül Martínez i Jesús Martínez, pare i fill fa una pila d'anys, posteriorment els germans Masó a l'últim graó obren la via Sargent Peppers, i per la fissura en arc que la ratlla pel mig també hi ha alguna via, uns burins antics i uns pitons amb anella ho delaten...ara, no n'he trobat ressenya ni ningú que en sabés els autors o si s'havia repetit.
                 Quan vàrem anar a repetir la via Fràgil amb el Jordi, ell ja es va fixar en una línia per obrir una via, però la paret d'entrada ens en va fer trèure les ganes...però el Jordi és tossut i hi va tornar i s'ho va treballar fins que després de moltes estones d'estudi i millora de la paret en va parir aquesta línia que avui hem vingut a fer íntegrament, la via Cabirol, el nom, doncs un dia dels que hi treballava, el va venir a "saludar" un Cabirol, heus açí. 
El gorg del general, just abans d'arribar al trencall per anar a la via.

Per arribar a peu de via haureu d'anar a Matadepera i enfilar la urbanització Cavall Bernat deixant el cotxe als aparcaments que la Diputació hi té establerts.  Sortim del carrer de Vista Alegre per anar al Coll de la Castellassa d'on anem a la dreta,  passarem per sobre el Gurugú per baixar a coll de Grua, una vegada al coll anirem a buscar un corriol a l'esquerra que ens acosta fent un llarg flanqueig a la paret est del Gurugú;  just abans d'arribar-hi trobarem el gorg del General, el passem i ja de seguida enfilem a buscar la paret sense camí massa definit.   També s'hi pot aproximar per Sant Feliu del Racó, pujar fins l'Hostal del Cim i la pista camí de Castellar a La Mola, on en uns aparcaments de la Diputació podem deixar el cotxe, d'allà toca pujar fins  a Coll de Grua.
Primers metres de la via, ben trempats!


Són cuatre tirades, potser la mes aconseguida és la primera, comença a l'esquerra de la via Fràgil, facilment identificable per l'espit vermell.
1ª tirada 30 m. 6a-6b-6a-Vè
L'aspecte inicial desanima, es veu fangós amb grans còdols, però millora de seguida que t'enfiles, l'equipament, de luxe, permet treballar el lliure, molt tècnic sobretot per qui no estigui acostumat a escalar a Sant Llorenç.
Roca delicada, poc evident a vista...



                       Entre el quart i cinquè bolt trobarem el pas de 6b, no obligat.  Per sobre la pedra es deixa fer, el que no treu que no calgui anar ben concentrat.  Al sortir d'aquest tram vertical començarem un flanqueig horitzontal a l'esquerra recolzant els peus sobre grans còdols, que li dóna caràcter i espectacularitat. 
Per entrar a reunió ens caldrà superar dues graonades amb passos ben atractius.
La reunió ben còmoda, en un replà.
Superat el tram vertical, un flanqueig aeri ens acosta a la reunió.

Primera reunió

Traïent del cap després del tram clau.

A l'espectacular flanqueig amb la Castellassa de Can Torres de fons.



2ª tirada 30 m. Vè-6a-Vè-6a-Vè.   La segona surt a l'esquerra de la reunió per enfilar-se per bon còdols a buscar-ne un d'enorme, al que ens haurem d'enfilar, d'allà esdevé delicat continuar per la zona trencada, tram de 6a, una vegada superat afluixa, per trobar abans       d'entrar a la segona reunió un altre punt delicat que ens farà teballar. 


Inici de la segona tirada

Toca enfilar-se dalt del gran còdol i seguir amunt.


Segona reunió en un còmode replà


                          
                       La segona reunió és encara mes còmoda que la primera.   D'aquí podem sortir caminant per la feixa direcció cap a l'esquerra.
3era tirada: A2e, 6a,Vè. 26 m.
La tercera tirada comença en artificial, ens caldrà caminar fins assolir l'abalmament, una mica decantat a l'esquerra per així evitar possible caiguda de rocs a la reunió.
El punt crític d'aquesta tirada és xapar la segona assegurança...al Jordi, autor de la via i que està molt fort, no li va costar gens, però al Guille i a mi ens va resultar impossible...el Guille va haver de deixar passar al Jordi i jo avisat, vaig usar una "tramposa" per a poder xapar.    Possiblement amb bona tècnica d'estreps no sigui tant difícil, tampoc amb un bon bloqueig com va fer el company.  Avisats quedeu.
La continuació ja és mes humana i si aneu forts es pot apurar prou en lliure.
Inici potent de la tercera tirada, en A2e

Tant potent que costa abastar la segona expansió, el Guille no pot i segueix el Jordi....


El Jordi ho fa fàcil i us asseguro que no ho és.!


Tirada molt estètica, que si esteu forts fareu poc artifo.

A la cuarta tirada, amb una entrada potent, el Guille es treu l'espina d'abans.


4arta tirada: A2e, 6a, Vè+,IV. 30 m.
La tercera reunió també en un còmode replà i d'allà també podem abandonar caminant cap a l'esquerra;  ens resta la darrera tirada que el Jordi va triar per on mes desploma, però també per on hi ha millor roca i canto.   Sembla que aquesta sortida en lliure podria ser 7b, el Jordi la tret anant de segon, però encara no de primer...s'haurà de confirmar, no pas jo però!  


El Jordi alliberant la tècnica i potent sortida




Nosaltres amb tècnica clàssica...



Comença en artifo, el lliure te passos molt bonics i potents, però nosaltres en artifo:  xapar si ets baixet us costarà, aleshores ajudant-nos d'algun bolo gran anirem seguint fins sortir de l'artifo, un tram d'adherència ens porta a un nou muret, muret tècnic, de trobar la pedra bona i amunt.   Entrant a la reunió cimera torna l'adherència, la paret ja tomba.
Tram tècnic de continuïtat abans de la reunió.

Reunió cimera.

Recuperant la darrera tirada, al tram tècnic.


Foto cordades estrenavia !

Itinerari de la via

 Una vegada dalt el Gurugú baixarem caminant per corriol a l'esquerra que ens deixarà a Coll de Grua, les reunions no són rapelables.

Via totalment equipada, no carregueu material que es quedarà a l'arnés, tampoc sabríeu on posar-lo.   

Us caldran tretze exprés, algunes de llargues per al flanqueig, estreps i casc !
Apa a gaudir-la i sobretot sigueu respectuosos amb l'entorn.

dissabte, 9 de gener del 2021

Via Renom - Olmedo a la Paret de Les Gaites. Sant Llorenç del Munt. 19-10-2020

La paret de les Gaites amb la cova i fissura al bell mig.



                             Ara que estem confinats aprofito per recordar aquesta escalada que vam fer amb en Jordi Ceballos a la paret de Les Gaites, i que us recomano.
La Paret de Les Gaites és entre el Cavall Bernat i l'Esquirol, orientada a llevant, a pocs minuts de l'aparcament;   la seva curta aproximació i la roca prou bona van fer que fos solcada per molts itineraris, inicialment clàssics per a ser de caràcter esportiu mes endavant.

Per arribar a l'aparcament heu d'anar a Matadepera i d'allà cap a la Urbanització Cavall Bernat, agafeu el carrer de mateix nom fins dalt de tot, aparqueu on us siugui permès i en pocs minuts sereu a peu de paret.

Començant a pujar a la cova.


                                                   Hi anem una tarda d'octubre, comença a fer fresca i a sobre la canal és força exposada a les ventades...anem a peu de la cova, ben evident, i ens preparem.  Dubtem de per on anar, el Jordi ja ha pujat a la cova en una altra ocasió i aproxima per allà....altrament sembla que també es pot anar per l'exterior, essent mes exposat, però assegurat amb parabolts.
A la cova la progressió és complicada, la pedra patina com el sabó, el que obliga a progressar en artificial de burí, A-0, sense plaquetes, preveïene un bon grapat o escanya burins.
Arribar a la cova s'ha de fer en artifo de burins sense plaqueta.  Detall de la cova de Les Gaites.

                                     A la cova hi trobem una bona reunió preparada per rapelar, allà ens reunim i continua cap a la verdadera primera reunió al costat d'una gran Savina penjada.
Cal fer uns passos de flanqueig horitzontal a buscar la línia de l'artificial, re-equipada amb bolts ( peçaxpeça);  el tema és quan cal sortir en lliure, com sempre costa.   La roca és molt bona i dóna confiança, així com un Càmalot del 4 que protegeix l'entrada a la reunió.
Se surt de la cova fent un flanqueig espectacular.


Es progressa amb estreps fins que cal fer-ho en lliure fins la reunió de la Savina.

                           
                                          La reunió és ben penjada, al costat d'una ferma Savina que podem aprofitar per a assegurar mes còmodament.  L'ambient aeri i vertical .   
Recuperant la tirada, el Cam 4 protegeix l'entrada a la reunió.

Sortint de la reunió penjada al costat de la gran Savina.


                          Continua el Jordi, que jo avui no tinc el dia, surt en artifo per a mesura que guanya metres anar progressant en lliure sortint del tram vertical s'ajeu per anar a buscar un diedre-fissura ampla que cal remuntar, ara ja sempre en lliure.   Cal sortir de la fissura a la dreta quan aquesta es tanca, trobant la reunió sota el cim, la segona.    Està preparada per a rapelar, ja que aquestes vies actualment es solen fer en estil "esportiu", els darrers metres fins a cim es negligeixen, però a o nosaltres si que ens interessen i sortim a buscar el Pla dels Escorpins, uns 10 metres senzills, sense protegir.
A la canal després de l'artifo.

Sortint al Pla dels Escorpins amb l'Esquirol darrera.

Ressenyes, la de dalt del butlletí UES nº47 (1978), a sota de la Web
  • Santllors.com


  • Per baixar no cal mes que anar a la capçalera de la Canal de Les Gaites i fer una desgrimpada fins a peu de via i tornar per on hem vingut.   Nosaltres ho fem a la llum de la frontal doncs s'ens ha fet fosc.

    Una via històrica oberta l'any 1974 per Enric Renom i Manuel Olmedo restaurada l'any 1991 amb molt d'encert ja que no li treu gens el seu caràcter inicial.
    A l'Enric el coneixia i fins i tot vaig arribar a escalar amb ell quan ja l'afectava la malaltia neurodegenerativa que ens el va arrabassar, per això m'ha fet molta il.lusió que el Jordi m'hagi portat a repetir la seva línia i a la que hi penso tornar per a gaudir-la millor, amb bon sol i temps.
    Si us animeu a repetir-la el Jordi al seu Blog
  • Roca Calenta
  • recomana: 12 cintes, friend Cam #0.75 (#4 opcional), 3 xapes recuperables, 2 escanya-burins, tricams, 1 baga, estreps