Aresta Brucs del Timbaler, una clàssica prou interessant. Carena dels Pallers. El Bruc. 05-09-2020

l'Agulla dels Cartutxos amaga l'inici de l'aresta Brucs.

                                   Ja fa mes d'un mes vam anar amb el Josep Maria a Montserrat, jo fa temps que tenia al tinter l'aresta Brucs del Timbaler, li vaig proposar i em va comprar la proposta.    Per no perdre el costum farem la parada a esmorzar al Bruc, d'allà deixem el cotxe a l'aparcament habilitat des que no es pot pujar per les pistes;  caminada agradable i que va be per anar escalfant.  Estàvem molt mal acostumats a poder arribar amb el cotxe ben amunt, això comportava cotxes mal aparcats arreu....

Aprofitem una via esportiva per accedir al cim de l'agulla dels Cartutxos i saltar a l'aresta del Timbaler.

                                  De lluny ja podem veure el perfil del que serà el nostre objectiu, la primera agulla que hem de superar és la dels Cartutxos, i ho farem per una via d'esportiva;   comença el Josep Maria, un primer tram ajagut ens deixa a una feixeta on ja trobem la primera assegurança i la paret es redreça.  La roca fa patir una mica però resulta prou bona.

Una balmeta és el pas clau, demana una forta tibada o cop de gas...

deixem enrrera la reunió amb despenjament per continuar cap el cim, aquí cura amb la roca, que és trencada.

Del cim baixem a una bretxa, hi trobem un tros de corda nuada que facilita la altrament, delicat descens;   el company ja a l'aresta continua fins una agulleta on munta reunió d'una Sabina.

A la nostra segona reunió, al fons el company a la seva, després de salvar la baixada de l'Agulla dels Cartutxos.

                                 És el meu torn, continuo per una aresta ajaguda amb roca a controlar, pensava trobar-la neta, però trobo alguns espits.  Arribo al cim d'una altra agulleta i a sota, al coll, la següent reunió.  Tanmateix per a poder controlar el company decideixo fer reunió de la Sabina d'on també hi penja una corda per ajudar a la desgrimpada de l'agulla.

Reunió en una Sabineta.

Segona reunió accessòria, abans d'encarar una placa potent.

Placa de 6a/V+ equipada amb burins que costen de veure inicialment.

                          La nostra tercera tirada va per una placa compacta i vertical, només per fer aquest tram val la pena arribar aquí.   És mes a l'esquerra de la dels germans Masó  i gaudeix de la mateixa magnífica roca, menys gastada això sí!

La sortida de la reunió és molt fina i demana tibar de dits de preses petites, molt tècnica de peus;   a mesura que t'enfiles va baixant la dificultat però és prou mantinguda durant uns quants metres.   A l'inici hi ha un espit, la resta burins que estan a les últimes, millor no posar-los a prova!    Quan la via s'ajeu em decanto a la dreta per anar a buscar un pont de roca de la via veïna acabant fent reunió a la Francesc Sardans, l'aresta Brucs va mes per l'esquerra i arriba al cim per un diedre d'aspecte trencat, avui prefereixo acabar la via gaudint de l'espectacular placa merletada que tant m'agrada.

Traïent el cap després del tram vertical.

Fem reunió sota la bola somital, aprofitant la reunió de la Francesc Sardans dels germans Masó.

Escaquegem la sortida de l'aresta Brucs per aquest pany de roca sublim i d'autoprotecció.

                         El Josep Maria avui farà un intensiu de Merlets, aprofita aquí, li dic, així practiques, i és que en llocs com aquest és quan un pot entretenir-se a fer pràctiques, que mai se sap quan caldrà amb mes compromís.

Un dels molts merlets que es poden usar per autoassegurar-se

Recuperant aquest espectacular fí de festa !

Cim del Timbaler i foto-cim.

                                  Una via entretinguda i molt estètica, tot i ser curta, et deixa amb sensació d'haver escalat !  Es pot complementar el matí fent alguna via al Gerro o als Pallers veïns.

Tot i el grau amable, la placa de la tercera tirada és exigent i el terreny és d'aventura on cal saber-s'hi moure.

Amb cintes passareu, no recordo posar cap flotant.

Ressenya treta dels amics Manel i Ita ( Blog Manel i Ita).

 

Via del Carles a la Gorra Frígia. Montserrat. 06-07-2020

Gorros és ideal les tardes d'estiu.

Quan fa calor a Gorros s'hi està molt be, sol bufar airet i al vessant de llevant estem a l'ombra.    Amb el David quedem per fer la via del Carles, fa molts anys va ser la meva primera via a la Gorra frígia, em va agradar molt i l'he repetit força vegades, per això volia que la conegués.   Encara podem agafar el funicular de Sant Joan, quedem sorpresos de la poca gent que hi ha al santuari, fa uns mesos tot i ser dia de cada dia, era ple d'autocars de turistes i gent fent cua al funicular, avui pujarem sols...

A peu de via, avui ben tranquils.

                          El peu de via no pot ser més còmode, a peu de camí de Sant Jeroni, avui no tindrem turistes observant-nos, fantàstic.  Una fletxa picada al muret d'entrada ens confirma que som a la via.   Lluny podem veure el primer bolt que és pintat de verd, be, molt despintat a l'actualitat.  A aquesta primera tirada només un muret ens farà apretar una mica, tirada plaent.

El David recuperant la primera tirada i encapçalant la segona.

                                     Continua el David que mica en mica es va fent a la roca, un tram vertical el supera sense problema i superat el muret munta reunió;  quan arribo m'adono que no és la nostra, que és força més amunt.   

La roca d'aquest vessant és magnífica.

Des de la tercera reunió, començant la tercera tirada.

                         Continuo amb la tercera tirada, tinc mes tros per escalfar abans no arribar al mur clau, un V+ vertical amb bones preses, preses que comencen a relliscar, però que s'hi busques encara prou bones, cal apretar les dents i aguantar de mans tot cercant bons peus que ens fan reexir els passos.

Al tram de V+ ben concentrat.

A la magnífica quarta tirada.

                          Penúltima tirada, un gaudi de roca i itinerari, no recordava com n'és de bona aquesta roca, quins bolos, grans com caps de criatura que diu l'amic Manel.

La tirada és molt estètica i ens deixa sota la berruga cimera.

Surto per terreny senzill a buscar el muret final, he seguit uns bolts que m'obliguen a fer un pas espectacular per entrar a la paret, després amb bones preses arribo a la creu on recupero el David.

Sortint del tram mes dret de la berruga cimera.

Al cim de la Gorra frígia un altre cop, mai és igual !

La Gorra frígia m'encanta, pugis pel vessant que pugis et fa gaudir de la seva roca amb mes o menys aventura segons l'itinerari triat;  avui hem buscat el gaudi que ens ofereix aquest itinerari, denostat per massa equipat i per trepitjar d'altres línies però al que jo li tinc especial carinyo al ser per on vaig assolir per primera vegada La Gorra frígia.

Amb cintes passes.  Malgrat les crítiques no penseu que és una ferrata, s'ha d'escalar i estar acostumat a moures per aquest vessants, si és així ho gaudireu molt.

Panoràmica curiosa, coses dels mòbils !

Una d'arestes Bruc, saltant de la Bitlla a la Bola de la Partió. Agulles. Montserrat. 20-06-2020.

La Bitlla i la Bola de la Partió, senyoregen el serrat.

Mica en mica tornem al que ens agrada, sense horaris, sense presses....avui la colla s'ha dispersat, nosaltres volem ser a dinar a casa i ens decidim per Agulles, que mai decep.
Esmorzem al Bruc i d'allà a Can Massana on encara trobem un forat per deixar el cotxe.
Enfilem cap al coll de les Portelles i just arribar al refugi Vicenç Barbé, a l'esquerra surt un corriol que agafem.   És el camí que va a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi girem a la dreta en un tram de roca nua i amunt en tendència a l'esquerra, deixem enrrera el Cap de Guerrer i aleshores ja intuïm la BItlla.

La primera tirada de la Bitlla, amb roca agraïda que fa escalar.

Avui som tres, comença el Toni la primera tirada de la Bitlla, senzilla, però que és un gaudi de roca i passos per a superar aquest primer tram.  Hi trobarem dos espits tant sols, però si ens cal podrem posar-hi diferents assegurances, des de Tricams, a Àliens o Tòtems.

Superada la balmeta, una fissura ajuda.

Entrant a la reunió

Assegurances que podrem posar

Després de la variada i tècnica segona tirada

La segona tirada em toca a mi, comença a la dreta de la reunió, enfilant un diedre vertical on ho podem protegir amb Càmalots o Àliens.   Es pot sortir abans de que acabi la fissura a l'esquerra per una terrasseta on hi trobarem un burí, jo aquest cop continuo amunt posant un Àlien en un forat de pitonatge just abans de sortir, hi trobarem uns còdols grans en un ambient ben vertical.   Entro a una feixeta on a sobre trobo un burí, d'allà cap amunt per on millor roca trobeu a buscar una franja terrosa on a mesura us hi acosteu veureu que hi ha un pitó.  d'allà es posa vertical, però amb unes preses d'escàndol, una ben escairada serveix per assegurar-nos amb una baga, d'aquí hi ha el tram mes delicat i finot, per anar a buscar a la dreta un atrotinat burí, per mí és el pas més difícil i exposat de la via...per sort d'allà ja afluixa i en diagonal esquerra i ascendent trobo la reunió a l'avantcim.   D'entrada l'anava a muntar allà, però veig al mur dos bolts nous, mes segur, deixarem la relíquia de mostra.

El Quique després de superar el pas clau.

Reunió clàssica i reunió actual.

Resta una grimpada fins al cim i el ràpel del vessant oposat.

Els companys fan la grimpada a buscar el cim i el ràpel del vessant oposat i que ens deixarà al peu del nostre proper objectiu:  La Bola de la Partió.

La Bola sembla a tocar, però haurem de fer un ràpel encara.

A la recerca del burí perdut a l'aresta Brucs.

Torna a començar el Toni, la primera tirada surt del collet entre les dues agulles en tendència a l'esquerra finms trobar, força amunt un espit, d'allà ja s'enfila amunt tot navegant a la recerca del burí amagat.   Escalada d'anar a poc a poc tot acaronant els còdols i buscant el millor pas, la rampa quan mes amunt més dreta es va posant i demana atenció.   Als trams finots sempre hi trobarem alguna cosa que ens farà pujar relaxats.

                                    La reunió és una mica abans de la bola somital, prou incòmode pels peus ja que és en una rampa.    

Assolim la bola per l'artificial d'expansió de la Sidharta, la reunió rapelable.

Em poso a l'artificial, el Toni es queda a ajudar el Quique que en això de l'artifo té una pedra a la sabata....comença prou desplomat per anar afluixant...els passos són curts excepte a l'inici que et fan estirar.  Al final sortideta en lliure amb unes preses cantelludes que fan menys traumàtica la sempre difícil transcisió.

Començant el tram de lliure

La Boteruda del gra des del cim de la Bola

En un sol ràpel baixem a peu de via.

                                       Al final el Quique decideix que encara no vol patir tant i  s'espera a la reunió.  És una llàstima però ja practicarem amb menys desplom.  El Toni que en això és un gat vell, puja sense ni fer força, amb tècnica, que és el que toca...

                                       Fem un ràpel directa a baix, que el Quique agafa primer i després ho fem nosaltres.

                                       Un parell d'Agulles que mai ens cansarem de pujar, elegants, amb roca de primera, no em digueu perquè...però l'auster equipament potser hi te molt a veure, i per molts anys...tot i que canviar algun burí de la segona tirada de la bitlla, estaria be.

                                        Us caldrà, apart de nas per trobar els emplaçaments, un joc d'Àliens, Càmalots fins el 2 i joc de Tricams poden ser útils.

                                        L'aresta Brucs de la Bitlla va ser oberta l'any 1944 per J. Montserrat i J.Vendrell un 18 de juny.  La de la Bola de la Partió l'any 1945 per Joan Boladeres, Jordi Prats i Manuel Esteve el 5 d'agost fins a la base de la Bola, la Siddharta es va escalar per primer cop l'any 1983 per S.Chacon, B. Sèculi, C. Correa, A. Garcia, J.C. Serrano i Xavi Vidal un 20 de febrer.