dilluns, 22 de juny del 2020

Una d'arestes Bruc, saltant de la Bitlla a la Bola de la Partió. Agulles. Montserrat. 20-06-2020.


La Bitlla i la Bola de la Partió, senyoregen el serrat.

Mica en mica tornem al que ens agrada, sense horaris, sense presses....avui la colla s'ha dispersat, nosaltres volem ser a dinar a casa i ens decidim per Agulles, que mai decep.
Esmorzem al Bruc i d'allà a Can Massana on encara trobem un forat per deixar el cotxe.
Enfilem cap al coll de les Portelles i just arribar al refugi Vicenç Barbé, a l'esquerra surt un corriol que agafem.   És el camí que va a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi girem a la dreta en un tram de roca nua i amunt en tendència a l'esquerra, deixem enrrera el Cap de Guerrer i aleshores ja intuïm la BItlla.
La primera tirada de la Bitlla, amb roca agraïda que fa escalar.

Avui som tres, comença el Toni la primera tirada de la Bitlla, senzilla, però que és un gaudi de roca i passos per a superar aquest primer tram.  Hi trobarem dos espits tant sols, però si ens cal podrem posar-hi diferents assegurances, des de Tricams, a Àliens o Tòtems.
Superada la balmeta, una fissura ajuda.
Entrant a la reunió

Assegurances que podrem posar

Després de la variada i tècnica segona tirada


La segona tirada em toca a mi, comença a la dreta de la reunió, enfilant un diedre vertical on ho podem protegir amb Càmalots o Àliens.   Es pot sortir abans de que acabi la fissura a l'esquerra per una terrasseta on hi trobarem un burí, jo aquest cop continuo amunt posant un Àlien en un forat de pitonatge just abans de sortir, hi trobarem uns còdols grans en un ambient ben vertical.   Entro a una feixeta on a sobre trobo un burí, d'allà cap amunt per on millor roca trobeu a buscar una franja terrosa on a mesura us hi acosteu veureu que hi ha un pitó.  d'allà es posa vertical, però amb unes preses d'escàndol, una ben escairada serveix per assegurar-nos amb una baga, d'aquí hi ha el tram mes delicat i finot, per anar a buscar a la dreta un atrotinat burí, per mí és el pas més difícil i exposat de la via...per sort d'allà ja afluixa i en diagonal esquerra i ascendent trobo la reunió a l'avantcim.   D'entrada l'anava a muntar allà, però veig al mur dos bolts nous, mes segur, deixarem la relíquia de mostra.
El Quique després de superar el pas clau.
Reunió clàssica i reunió actual.

Resta una grimpada fins al cim i el ràpel del vessant oposat.

Els companys fan la grimpada a buscar el cim i el ràpel del vessant oposat i que ens deixarà al peu del nostre proper objectiu:  La Bola de la Partió.
La Bola sembla a tocar, però haurem de fer un ràpel encara.


A la recerca del burí perdut a l'aresta Brucs.

Torna a començar el Toni, la primera tirada surt del collet entre les dues agulles en tendència a l'esquerra finms trobar, força amunt un espit, d'allà ja s'enfila amunt tot navegant a la recerca del burí amagat.   Escalada d'anar a poc a poc tot acaronant els còdols i buscant el millor pas, la rampa quan mes amunt més dreta es va posant i demana atenció.   Als trams finots sempre hi trobarem alguna cosa que ens farà pujar relaxats.
                                    La reunió és una mica abans de la bola somital, prou incòmode pels peus ja que és en una rampa.    


Assolim la bola per l'artificial d'expansió de la Sidharta, la reunió rapelable.

Em poso a l'artificial, el Toni es queda a ajudar el Quique que en això de l'artifo té una pedra a la sabata....comença prou desplomat per anar afluixant...els passos són curts excepte a l'inici que et fan estirar.  Al final sortideta en lliure amb unes preses cantelludes que fan menys traumàtica la sempre difícil transcisió.
Començant el tram de lliure
La Boteruda del gra des del cim de la Bola
En un sol ràpel baixem a peu de via.

                                       Al final el Quique decideix que encara no vol patir tant i  s'espera a la reunió.  És una llàstima però ja practicarem amb menys desplom.  El Toni que en això és un gat vell, puja sense ni fer força, amb tècnica, que és el que toca...
                                       Fem un ràpel directa a baix, que el Quique agafa primer i després ho fem nosaltres.
                                       Un parell d'Agulles que mai ens cansarem de pujar, elegants, amb roca de primera, no em digueu perquè...però l'auster equipament potser hi te molt a veure, i per molts anys...tot i que canviar algun burí de la segona tirada de la bitlla, estaria be.
                                        Us caldrà, apart de nas per trobar els emplaçaments, un joc d'Àliens, Càmalots fins el 2 i joc de Tricams poden ser útils.
                                        L'aresta Brucs de la Bitlla va ser oberta l'any 1944 per J. Montserrat i J.Vendrell un 18 de juny.  La de la Bola de la Partió l'any 1945 per Joan Boladeres, Jordi Prats i Manuel Esteve el 5 d'agost fins a la base de la Bola, la Siddharta es va escalar per primer cop l'any 1983 per S.Chacon, B. Sèculi, C. Correa, A. Garcia, J.C. Serrano i Xavi Vidal un 20 de febrer.

2 comentaris:

  1. Una combinació molt bona, Jaume. Tot i que fa 9 anys que la vam fer la tinc ben present!! Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Hola Joan, sí que ho és sí! bona roca i equipament que et fa treballar, en un entorn ben ferm, jo les he repetit prou vegades, però la combinació de les dues agulles és la primera vegada i queda un matí ben complert. Gràcies !

    ResponElimina