Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris via semiequipada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris via semiequipada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2026

Via dels Duis a la Dent d'en Rossell. 23-08-2025.

Tot aproximant pel camí vell de Núria ja podem veure la paret.

 

               Aquesta zona tant la podem escalar a ple hivern en dies d'anticiclò com a ple estiu si bufa vent o be si la temperatura no és alta, nosaltres hi vam anar a finals d'agost i prou be.

La via triada la dels Duis va ser oberta per Joan Jover i Joan Francesc Brusi l'abril de 1981 per posteriorment ser reequipada el maig de 2006 pel mateix Joan Jover, Josep Soler i Luís Alfonso;  els aperturistes ja ens fan pensar en una via interessant amb les assegurances allunyades i escasses, amb força trams d'autoprotecció.


APROXIMACIÓ:

La Dent d'en Rossell i el Roc del Dui són a la vall de Núria , al vessant dret orogràfic.   Hem d'anar fins a Queralbs per continuar per la pista que puja a Fontalba;  hi ha qui fa l'aproximació en descens des de la darrera curba a esquerres abans de Fontalba, nosaltres ho fem des del camí vell de Núria, pel que deixem el cotxe a l'aparcament habilitat.   Trobem un pal indicador cap al Roc del Dui que seguim fins a trobar un oratoi i poc després una font, aquí el camí planeja, a l'esquerra una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per la tartera tot seguint rastre de fites que es van perdent...entrem als pendents herbosos i ja veïem el nostre objectiu amb el dau característic del primer llarg.


Després d'una font comencem a enfilar la tartera fins els herbeis i peu de via.

Del peu de via ja identifiquem l'entosta del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Començant el primer llarg


Primer llarg:    comença en unes feixes ajagudes amb força molsa a l'esquerra del bloc adosat característic.   Tirada completament neta i que anirem protegint no sempre a on ens caldria...ja sota el dau podem entrar-hi per la dreta, més senzill, que no pas fàcil, o per l'esquerra, atlètic i espectacular.  Nosaltres triem per la dreta que no imposa tant.   Entrar al diedre és el més punyetero.   Continua amb passos bonics fins la reunió sobre l'entosta.

Assegurant l'entrada al diedre abans de la reunió.


Primera reunió sobre de l'entosta.

Començant el segon llarg.Foto Ricard Rofes.


Segon llarg:   Sortim de la reunió cap a la dreta a la recerca de la primera assegurança, de la que continuem per on mana la roca, trobem un pitó i flanquegem a l'esquerra a trobar-ne un altre, continuarem recta amunt tot seguint les escasses assegurances que hi trobem i que ens indiquen el camí.  Acompletem amb Flotants quan podem, no sempre quan voldríem...la reunió en una feixa a l'esquerra.  Bon llarg de placa 45 m.

Tirada de placa prou tècnica.


Entrant a la segona reunió.


Tercer llarg:   surt de la reunió cap a l'esquerra amb un flanqueig horitzontal que ens deixa a la vertical del diedre canal que ens durà en 25 metres a la reunió que és a la vertical de l'anterior aproximadament.

Inici del tercer llarg.

Començant el quart llarg. Foto Ricard Rofes.


Quart llarg:   Surt per la dreta de la reunió superant una placa fins a un replà que creuarem aant a buscar un diedre, creuarem la adicctes al disolvent,, llaminer anar pels seus bolts....com ens va passar a nosaltres fins que vam rectificar.   Flanqueig vegetat a buscar una placa potent per entrar a reunió, ben estètic i curiós.

D'aquí cal flanquejar a l'esquerra i mirar de no posar-se a l'addictes al disolvent.

Flanqueig d'entrada a la darrera reunió.

Descens:   Si com el nostre cas heu fet l'aproximació pel camí vell de Núria, ens caldrà anar a l'esquerra a buscar l'esperó i anar baixant per ell fins a un ressalt vertical a on hi trobem una corda fixa;   ja a peu pla baixem cap a l'esquerra per passar prop de la base de la paret i encarar els herbeis fins a la tartera del matí i d'allà al camí desfent el del matí.   La via es pot baixar en tres ràpels :  d'R4 a R3, d'aquesta a R1 i d'aquesta al terra



Material:  Unes dotze cintes exprés i joc de Tòtems, Tascons opcionals, bagues savineres. Si es fa la variant de l'esquerra del primer llarg Càmalot del 3.



Ressenya de Luís Alfonso (Luichy) gràcies.

dimarts, 27 de gener del 2026

Los Aberronchaos Punt Extrem a la Roca Vilella, calcari semiequipat per gaudir ! 20-01-2024

La Roca Vilella.


                     Els hiverns anticiclònics, no com l'actual, són ideals per pujar a Abella de la Conca, bona roca i bona temperatura.   A la Roca Vilella  ja hi havia fet del pany central les vies Lo Gall Pintó i la Gutierrez lo Puto Amo, però no se per quin motiu havia deixat la via d'avui: Aberronchaos Punt Extrem, oberta per Miguel Àngel Garcia i David Dominguez el 06-04 de 2013.  Via semiequipada amb una roca excepcional i un itinerari molt ben trobat, totes les tirades excepte la quarta, que és un canvi de reunió, valen la pena.


APROXIMACIÓ

Hem d'anar a Abella de la Conca, si venim del sud ho farem per l'A-2, Artesa de Segre cap al Port de Comiols fins a Isona d'on per la L-511 fem cap a Abella, un trencall ens porta a girar a l'esquerra per anar cap a Abella de la Conca, deixant aquesta que ens porta a Boixols i Coll de Nargó que és per on podem anar si venim del nord sempre i que no ens espantin els revolts.

Abans d'arribar a l'aparcament d'Abella, en un tram de recta trobarem un marcat trencall a l'esquera, pista asfaltada, per on anirem fins a aparcar a la vertical de la Roca Vilella aprox en un petit eixamplament de la pista prop d'un Ametller.   Sobretot mireu de no molestar ni tapar cap entrada als camps.

Del cotxe anirem a buscar una pista de terra reculant uns metres, la seguim cap a l'esquerra fins a trobar una fita i resta de camí, superem una graonada i ja trobem restes de sender i alguna fita de tan en tan, revoltem un parell de camps pel vessant esquerra fins encarar el corriol fitat que ja ens adreça recta amunt fins a la Roca Vilella tot passant per un tarteram que travessarem cap a la dreta per anar a la base de les vies, passats els primers grans diedres, en una zona de plaques ja veurem a l'esquerra l'esperó adiedrat característic del segon llarg;  una mica més a la dreta tenim el peu de via de la Gutierrez i després d'un bosquet la "Lo Gall Pintó".


 

Al peu de via, just abans de la via Gutierrez lo Puto Amo.

Primer llarg

                    Molt curt i discontinuu, supera unes plaques i fa reunió sota una gran placa, per entrar en matèria.

Començant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.


Segon llarg
                    comença recta amunt per  placa graonades fins a trobar una gran placa compacta i vertical....aquí la via entra en una lleixa, pas delicat per abastar-la, i deriva a l'esquerra a buscar el desafiant diedre, primer escalarem en diedre per a la meitat anar a la placa central i acabar entrant a la reunió pel bell mig, atlètic i espectacular tot plegat, una disfrutada !
Tram delicat per assolir la feixa que ens apropa a l'espectacular diedre.  Foto Josep Maria Mallofré.




Ja al diedre, molt agradable de fer. Foto Josep Maria Mallofré. 

Des de la Gutierrez la segona reunió.

Tercer llarg

                     De l'aeri pedestal de la segona reunió comença vertical amunt per placa anant a buscar diferents diedres prou divertits.   No tan senzill com sembla des de la reunió.
Començant el tercer llarg, més interessant del que pot semblar.

Inici del segon llarg captats pels companys de la Gutierrez.


Quart llarg

És el més senzill de la via, es pot considerar un canvi de reunió que farem però, encordats.
Enllaçant diedres al tercer llarg.

A la quarta reunió.
Cinquè llarg

Som als peus de la gran placa cimera per on van totes les altres vies, aquesta ressegueix la placa des del seu costat esquerra fent un arc ascendent a la dreta fins assolir el punt culminant.    Aprofita la generositat en fissures per a donar-nos una escalada molt poc equipada, algun parabolt puntual a zones compactes, la resta a protegir i a triar l'itinerari que millor ens sembli.
Magnífica placa fissurada del cinquè llarg.


Va resseguint un arc a la dreta tot enllaçant fissures fins al cim !


Descens

Del cim anirem a la dreta, nord-est, per baixar una cresteta, abans que aquesta arribi al coll, passem al vessant nord on anirem desgrimpant entre vegetació, compte que sol estar moll, o nevat !  Trobarem una cordeta que ens ajudarà a fer els darrers metres fins al tarteram, d'aquí anirem seguint un corriol prou marcat que ens durà direcció ponent, oest, sense baixar gaire, travessant el pas de Finestres que ens aproparà al camí de pujada que desferem fins al cotxe.

Fotocim Roca Vilella
Material

Unes dotze cintes exprés, bagues savineres  i joc de Tascons i Tòtems fins al dos
Després d'una desgrimpada per la cresta anem a buscar el pas de Finestres d'on retrobem el camí de pujada.


Una via molt agradable de fer, amb alguna tirada fluixa que s'oblida davant la disfrutada del segon i cinquè llargs, molt bons !   Es deixa equipar molt be amb flotants trobant parabolts a trams clau i per marcar l'itinerari.
Recomanable.
Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog homònim. Gràcies.

dimecres, 7 de gener del 2026

Via Punxadits a la Roca Maura. L'Estartit. 04-03-2025.

La Paret de Roca Maura des de la urbanització Torre Moratxa.
 


        Fèia temps que coneixia de l'existència de vies sobre l'Estartit, concretament a la Roca Maura, però el fet de ser tant al nord sempre m'havia desanimat...però tanmateix no és pas tant lluny, amb l'AP-7 se'n passa prou via malgrat l'excés de camions des que és gratuita.

Amb el Josep i l'Àngels ens animem a anar-hi i triem la via Punxadits, oberta el 18 de maig de 2013 per Josep Grau i Josep Mula sense expansions, per posteriorment deixar-la semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca.


APROXIMACIÓ

Haurem d'anar a L'Estartit, nosaltres que sortim del Vallès occidental agafem l'autopista AP-7 fins la sortida 9AB per agafar la C-35 direcció Palamós, continuarem per autovia i carretera local fins a l'Estartit per la carretera de Torroella, després d'una rotonda girem a l'equerra entrant a la urbanització Torre Moratxa pel carrer de la Mediterrània, el seguirem i girarem a la dreta pel carrer Atlàntida que deixarem fent un gir dreta esquerra entrant al carrer Atlàntic, passat el primer grup de torretes ja podrem aparcar, el corriol que puja a les parets és evident i en poca estona som a peu de via que identificarem per estar a la dreta de la placa de la POseidon i per l'evident fissura que serpenteja fins a fer-se vertical.


El primer llarg serpenteja la fissura fins a fer reunió al capdamunt.

Primer llarg

Comença tranquil, remuntant una fissura vertical ajaguda entre vegetació per derivar a la dreta i entrar a un diedre fissurat vertical on hi trobem, al seu full esquera un parabolt.   La resta de tirada es deixa protegir.   El pas està en superar el diedre final, pas atlètic amb bona presa...tot i que ja no punxa, la roca, com quan la van obrir.

Primera reunió.

A les plaques del segon llarg.


Segon llarg

Comença encarant un seguit de plaques que s'aniran redreçant, un parell de bolts visibles ens guien, entre mig podrem autoassegurar-nos.   Al capdamunt entrem a una terrassa d'on no és evident com continuar, la via va cap a la dreta i ens haurem d'enfilar sobre d'uns blocs amb passos atlètics obligats.   La reunió és passat un darrer bloc, a l'ombra d'uns arbres, resta un pel amagada....
Després de superar les plaques remuntem aquest blocs a buscar la reunió sota els arbres.

Segona reunió.

Tercer llarg

De la segona reunió haurem de baixar o fer un flanqueig aeri i delicat a buscar la paret del davant, nosaltres preferim desgrimpar de la reunió estant i anar a buscar el muret del davant, mur fissurat de facil autoprotecció que ens deixa a una feixa ascendent a l'esquerra que acaba en una placa marmòria que mor a la reunió.
De la reunió hem de baixar per començar el tercer llarg.

Remuntant el muret del davant.


S'entra a una feixa que seguirem fins la reunió.


Tercera reunió i curiosa placa abans d'entrar-hi.


Quart Llarg

Comença per l'esquerra de la reunió i supera un ressalt vertical amb bona presa, atlètic!  Una vegada ressolt el pas entrem a un flanqueig ascendent a l'esquerra guiats pels pocs bolts visibles tot buscant el pas més senzill i amb millor presa.
En aquest punt hi trobem les màximes dificultats de la tirada.   Fet aquest tram atlètic continuem amb molt bones preses per plaques fins a la pilastra fissurada final que ens deixa al cim de Roca Maura.
Començament atlètic del quart llarg.


Material

Unes deu cintes exprés, un joc de Càmalots/Tòtems fins el 2 i poden ser útils els Tascons.
Superat el mur inicial anirem encarant plaques, totes amb els seus passos picantons fins al cim.


Descens

Del cim on hi trobem una gran antena i la seva construcció adjacent , seguim una pista, el camí de Roca Maura direcció sud fins que aquesta fa un revolt a la dreta, nosaltes seguirem un corriol que en poca estona ens deixa al final del carrer Montseny, baixarem per entroncar amb el carrer Atlàntic i on hem deixat aparcat el cotxe.
Als peus l'Estartit i les Illes Medes.


Al cim de Roca Maura !

Tot baixant pel carrer Atlàntic la muralla de Roca Maura.

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita, gràcies.


Roca Maura és una muralla de modesta alçada uns 125-140 metres aprox que gaudeix d'un calcari de molt bona qualitat.  Amb poques vies "llargues" les més anomenades la Poseidon, una de les primeres que s'hi va obrir juntament amb la Maños i un seguit de vies esportives.    Hi haurem d'anar amb un bon equipament per acompletar l'assegurança de les tirades, tot i que els passos claus estan ben protegits tenim trams on la dificultat no és elevada i no hi ha res, però sí fissures per a gaudir amb l'autoprotecció.
Caldrà tenir cura amb deixar els cotxes ben aparcats i no molestar el veinat ja que som en una urbanització.
Ressenya original dels aperturistes. Molt agraïts.