Guebon Boludo sortint per Piratas en família. Pas Nou. Vilanova de Meià. 12-10-2019.

El Pas Nou, verticalitat i bona roca.

Aquest dissabte dotze d'octubre que alguns commemoren el mes gran genocidi de la humanitat, nosaltres decidim anar a escalar tota una colla: el Toni i la Laura, el Joan i el Josep Maria i jo amb la meva filla Núria. Com que a la tarda tenim feina, fem una nova visita al Pas Nou, al sector Xulo piscines. Aquesta zona ens proporciona escalada de qüalitat en l'ambient de verticalitat de Vilanova de Meià. Vies de dues tirades amb la possibilitat de fer-ne mes d'una. Avui teníem por de no poder escalar, ja que de camí a Vilanova ha estat ben núvol i no s'ha aixecat fins força tard.

Escalfem a la via "El Sueño Eterno"

Aparquem una mica mes endavant que quan vas a Roca dels Arcs, en petits eixamplaments de la pista, mirant de no dificultar la circulació. Amb la vista posada al característic sostret del sector enfilem per l'inestable marge fins al sector d'escola, on decidim començar a escalfar, i alhora donem temps a que el sol esvaeixi la boira.
La Núria sempre diu que escala millor de primera, amb el que li toca començar: fem la Sueño Eterno, que va be per anar agafant comfiança a la roca, practicar això de les reunions i recuperar al segon,  bàsicament es mou per esportiva i rocòdrom.

La Núria a Guebon boludo, o no? verticalitat amb roca excel.lent.

De la reunió continuo jo fins a sota la feixa del sector, em caldrà que surti un tros a l'ensamble, tot és practicar ! Una vegada a peu de via, els companys s'han posat a la Perfiles de Luz i a la Corsarios, amb el que tan sols ens queda una línia a l'esquerra que es veu ben ferma, la Guevon Boludo, les assegurances no són a tocar, però es decideix a anar de primera i se'n surt molt be.

Per fer poc que fa de primera s'ho treballa prou be;  entrant a reunió.

Flanquejo a buscar el sostret i enllaçar amb la Piratas.

Quan recupero la tirada felicito la Núria, renoi amb la tirada, te algun pas finot i les assegurances són prou alegres. Una vegada a la reunió flanquejo a buscar el sostre, ja superat trobo a la dreta un espit solitari i res mes...sembla que amb trastets es podria anar fent, però avui anem d'escola amb el que prefereixo anar a buscar la línia de la Piratas esdevenint una tirada molt maca, vertical i franca.

Gaudint la via

Recupera la tirada sense problemes, veig que els flanquejos no la posen nerviosa! En dos ràpels som a peu de via i d'aquí una bona desgrimpada amb algun altre tram on posem una corda per una anella usant-la de passamà, som altre cop a la pista i al cotxe.

Commemorant el 50è anniversari de la Unió Excursionista de Sabadell (UES)

Ressenya trobada al blog de

Domzalski ( Xavi Diez)

Una escalada doblement agradable, poder compartir corda, de tu a tu, amb una filla no te preu !i si amés és en un entorn com és Vilanova de Meià, el Pas Nou...no cal dir res mes. Recomanable de totes totes.

Huevon Boludo i Perfiles de Luz al Pas Nou. Vilanova de Meià.

Les parets del Pâs Nou, a la dreta el característic sostre de la Chulo Pisicnas.

Aquest dissabte 24-10-2015 amb el Toni lliguem caps i anem a Vilanova de Meià, al Pas Nou, ell hi ha estat la setmana passada i hi té feina pendent; la característica de vies equipades i ràpides ens va molt be per avui, ja que hem d'arribar d'hora a casa. Anem al sector Chulo Piscinas on en Xavi Díez i companyia hi van fer una acurada restauració.

A la Huevon Boludo, amb les assegurances justes, justes.

Deixem el cotxe en un eixamplament ben be sota les parets, a la dreta, per un corriol, grimpada ens arribem fins unes vies d'iniciació on decidim començar; la roca és magnífica. Pujo per una línia de parabolts fins una reunió, la supero i per un diedre m'enfilo a la feixa d'on surten la majoria de vies.

Fent la segona tirada, amb una sortida espectacular. La reunió ben penjada.

Ara comença el Toni, volia fer la Chulo Piscinas, pèrò no la identifiquem i acaba a la Huevon Boludo, molt directa i amb roca bona, ara això sí, les assegurances sobretot a partir de mitja via, a can pistraus! als primers passos acompleta amb algun Àlien per mes amunt enfilar la directa. La reunió és ben penjada sota el desplom, recta amunt un bolt...i per la dreta una travesia horitzontal per enfilar-te per un esperó tot aeri; poso un Àlien per protegir el pas i amb mes facilitat del que m'esperava sóc dalt, un bolt protegeix la continuació. Recta amunt no hi veig res amb el que continuo flanquejant xapant una assegurança de la Corsarios, acabant a la Pirates, renoi quina travessa!

Recuperant la segona tirada, que faig per la Piratas.

El Toni en passa via i ràpidament som rapelant per enfilar-nos altre cop; mentre ha arribat l'amic Lluís Nadal i la Begoña que es posen a la Chulo Piscinas, o almenys a la línia de bolts que hi ha entre la Huevon i la Corsarios.

A la Perfiles de Luz, una disfrutada!

Ara començo jo, la Perfiles de Luz és a la dreta de la Piratas i comença en un sòcol d'aspecte trencat per després flanquejar a l'esquerra cap al Pany central; roca d'escàndol, una disfritada! arribant a la reunió es posa una mica seriós, fent que t'ho hagis de mirar.

Segona tirada, amb un inici finot.

La continuació, el més difícil és sortir de la reunió, si ets prou alt amb un dinàmic agafes bona ma, sinó cal afinar. la continuació és agraïda, amb bones mans, roca aspra i generosa amb canto, un gaudi pels sentits.

Recuperant el tram, foto Lluís Nadal.

Ressenyes que trobareu a

Domsalski, el blog de Xavi Diez

Ara fèia molt de temps que no escalava a Vilanova, no recordava com n'és de bona la roca!! quina disfrutada. L'escalada és molt vertical tothora, al que no estem avesats, però ràpidament s'oblida gràcies ala roca. Gràcies al grup d'en Xavi Díez pel reequipament.