divendres, 20 d’abril del 2018

Torrent del Misser, vies Carles Lucas Giralt a l'agulla d'en Lucas i Aresta Brucs, entrada directa Patinet al Fraret. Collbató. Montserrat Sud.

Aresta Brucs del Fraret
Ara fa quinze dies, el dissabte 07-04-2018 torna a estar el dia "tonto" ennuvolat i amb ganes de pluja...per sort ja no fa fred. Quedem una bona colla al Muntanya per esmorzar i rumiar on anirem a grimpar...el temps inestable ens fa rebaixar molt les expectatives i finalment optem a suggeriment del Toni d'anar a descobrir les agulletes del Torrent del Mísser.
Entrant a l'emboscat Torrent d'en Mísser
Nosaltres per acostar-nos-hi optem per deixar el cotxe a l'aparcament de l'Hípica i continuar caminant cap al Serrat d'en Muntaner direcció La Pastereta, quan el camí gira a l'esquerra i encara la pujada ens decantem a la dreta i entrem a la torrentada, no hi ha camí i s'ha d'intuir per on passar millor tot buscant les parets del davant.
A peu de la Directa Patinet al Fraret i marca "Masó" que confirma el peu de via.

Una agulla destaca amb un desplom vermellós, és el Fraret; ens hi acostem i trobem gravada una sageta, senyal inequívoca de que hem trobat la via, aquesta és la variant d'entrada de l'Aresta Brucs, la Directa Patinet oberta el 2012 pels Germans Masó. Avui el Toni demana començar, l'aspecte de la via no és engrescador, desequipada i amb roca a controlar. La progressió és lenta i acurada, força amunt pot posar un Àlien i al diedre de la dreta hi cap un friend petit. Entronca amb l'aresta Brucs i continua; superat un ressalt i sota la bola cimera pot posar un Càmalot del 4, anàvem ben "armats" sabedors de com les gasta aquest terreny.
El Toni negociant algun flotant a l'aresta
Quan l'hem perdut de vista i és apunt de superar el diedre final, ens regala amb un desprendiment de grans blocs que sortósament queden lluny de nosaltres ja que la via es decanta molt a l'esquerra, encara resta un bloc mes gran que farem caure avall.
El Josep Maria i el Joan sota la reunió cimera, i l'espectacular ràpel.

El Toni es queda assegut a la rampa cimera, la reunió és d'una ferma Sabina, però el lloc és incòmode. Aleshores hem quedo al replà previ a cim i els companys també, mentre ell reforça amb una baga nova el ràpel, que és llarg i volat a trams. Ja a peu de via, el dia s'està arreglant, ens acostem a una altra agulla, la del Lucas, on els germans Masó altra vegada, hi tenen oberta una línia prou maca, és la via Carles Lucas i Giralt.
A primer terme l'agulla d'en Lucas amb el Serrat d'en Muntaner al fons.

Primera tirada de la via Carles Lucas i Giralt, negociant el tram de cinquè.
Ara em toca a mí, tinc al davant una agulleta, comença ajagut i es va redreçant fins la vertical, aquest tram és molt trencat i no es puja, aleshores flanquejo a la dreta anant a buscar un diedre vertical; al seu peu poso la primera assegurança un Càmalot de l'1, en tècnica de diedre em vaig enfilant i al capdamunt de la fissura hi entra el Tòtem-Cam del 2 a caldo! aquí la roca és molt bona i permet tibar sense recança amb passos atlètics. Ja al capdamunt del diedre me'n vaig a buscar la paret del davant.
Des de la primera tirada els companys
El Toni bufant al tram mes vertical, mentre el Joan s'hi acosta assegurat pel Josep Maria.
Per entrar a la placa compacta, ara ens cal un pas divertit, trobo un espit que ajuda a fer el pas tranquil, ja a la placa un altre espit ens porta cap a la dreta. La placa gaudeix d'una roca aspra i cantelluda, aprofito un gran merlet per llaçar-lo i amunt, ara ja fins la reunió; trobo una Sabina i un Romaní que encinto abans.
Curta i trencada segona tirada i al cim amb la fita cimera
Resten uns 20 metres fins al cim, molt trencats i discontinus, amb el que faig reunió d'una alzina i me l'allargo per a poder controlar millor al company i també fer-los fotos. El Toni és l'encarregat ara de seguir fins al cim on hi troba un d'aquells potets que em fan tanta gràcia: un Pot amb llibreta registre.

Llibreta de registre amb la ressenya de la primera dels germans Masó.

El Joan assegurant el Josep Maria que surt del tram vertical.

Desgrimpada, ajudats per unes Sabines de les que rapelem a un replà.

Del cim fem una desgrimpada ajudats per un passamà amb la corda passada per una Sabina migrada, no us en refieu i d'aquí ja trobem un Sabinot mes ferm al que també hi passem la corda ajudant a la desgrimpada-rapel...quedem en un replanet del que se'n surt caminant a buscar la paret del davant , aleshores amb intuició anem a trobar el camí que baixa de la Pastereta.
D'aquest replà ja podrem sortir caminant.

Una zona per perdre-s'hi, en tots els sentits, ha ha ha, plena d'agulletes petites i curioses, amb vies majoritàriament desequipades o semi-equipades. Per romàntics de la muntanya que se sàpiguen moure per territoris inestables tot acaronant la roca. Els graus baixos de dificultat que no us confonguin, són escalades amb força compromís on millor ser conscient d'on et poses. Un bon recurs per anar coneixent la muntanya en dies com avui.

dimecres, 11 d’abril del 2018

Totxa Petra i Malalts de Roca al Barranc Fondo. Sant Llorenç de Montgai.

Barranc Fondo
El dilluns 26 de març tinc festa, aprofito per quedar amb el Joan Asín a veure que podem fer...i és que malgrat tenim molts projectes al cap acaba manant el temps. Encara fa força fred i el cap de setmana ha plogut tot i això avui el pronòstic és de que no plourà fins el migdia; enfilem cap a terres de Lleida amb l'avantatge que els companys Joan Pera i Josep Maria Mallofré els tenim al davant, ells han quedat mes d'hora i ens van informant de la situació. Mentre esmorzem a Ponts els companys ens avisen que a Abella és tot ben núvol i les parets amb neu encara...be, ja tenim clar que avui gaire amunt no anirem. Amb la panxa plena i davant d'un cel ben enboirat decidim anar a assegurar i cap a Sant Llorenç de Montgai falta gent. Allà tenim dues vies que no hem fet cap dels dos, la Totxa Petra i la Malalts de Roca, una al costat de l'altre.
Accés per la pista camí de la Garriga.
Decidim fer l'aproximació al barranc per la pista de la Garriga, s'agafa, si anem de Sant Llorenç direcció Camarasa, passada la paret de l'ós i abans de travessar el Pont i Paret del Pont. Travessarem, amb molt de compte ja que no hi ha barreres, la línia fèrria cap a la Pobla i continuarem amunt uns dos quilòmetres i mig; passat un collet la pista baixa una mica i a l'esquerra veurem uns roures ben ferms i lloc per aparcar.
 Pujarem direcció sud a buscar la carena tot seguint fites sempre en tendència a l'esquerra.
Una vegada trobada la via, rapelem.
Arribem dalt la carena, avui és difícil orientar-se ja que és ben emboirat, però una fita ben maca ens fa adonar que som a prop. La primera que trobem és la Totxa Petra, en dos ràpels som a peu de via, inconfusible car hi trobem les inicials gravades a la pedra.
Som a peu de via, no hi ha cap dubte...
És hora de posar-se a escalar, car a tots dos ens agrada començar, la pedreta decideix, i li toca al Joan. Aquesta primera tirada, avui, amb la humitat que fa, es veu poc atractiva. Preses arrodonides, sorrenques i peus amb poca adherència fan pujar amb molt de compte.
Primera tirada, avui relliscosa.

Espectacular pas d'inici de la segona tirada
La segona tirada, flanqueig a l'esquerra a buscar un balmat que gràcies a unes bones preses de mans ens permet enfilar-nos a sobre, cal, però, una bona tibada; continua recta amunt fins que un tram trencat ens decanta a la dreta a buscar un diedre que de lluny no es veu engrescador.
Bonica i mantinguda continuació.
Anant a buscar el diedre.
Tanmateix el diedre és prou interessant, i amb passos elegants, que em fan gaudir. Llàstima d'entrada a reunió, avui amb el terra moll que ho fa delicat.
La primavera ja és aquí....però no pas metereològicament.

Segona reunió

Avui delicat inici de la tercera tirada, és humit.
Continua el Joan amb la tercera tirada, altra cop flanqueig ascendent a l'esquerra a buscar un mur a superar, aquest avui és un pel moll i cal afinar! superat un cordino la via afluixa i esdevé una grimpada agradable fins la reunió cimera.
Mare de Deu del Castell i el Castell a l'altra banda del Barranc Fondo.
Pleguem cordes i anem a buscar la propera via, la Malalts de Roca, trobem la reunió de l'adoptada i a continuació la que busquem. Ens sorprèn el sistema que han muntat els autors per al despenjament, una U ben ferma, agafada amb un cable escanyat amb abraçaderes. La veritat que no inspira gaire confiança, pel que aprofitant un parabolt que hi ha al costat muntem la nostra reunió de la que rapelem, ja ho recollirem quan tornem. Fem una errada estratègica però, baixant amb una sola corda de seixanta a buscar l'altra reunió,  aquesta està molt decantada a l'esquerra, amb el que cal fer un flanqueig delicat entorpit per uns arbres als que s'enganxa la corda. Ja tots dos a la reunió, veïem molt clar que hauríem d'haver baixat amb un ràpel llarg fins baix, o millor, aprofitar els ràpels de la via Adoptada com llegim posteriorment, que fa la gent.
Comencem la Malalts de Roca
Ja a peu de via, amb la lliçó apresa, tornem a la feina, comença el Joan, que em deixa la tirada estrella, gràcies ! ara la roca s'ha eixugat i dóna més confiança, tot i que tornem a trobar-nos amb un terreny trencat i de roca sorrenca.
Al tram de roca a controlar
Superat un primer tram de fissures atlètiques, s'entra en un planxer de roca tetris, amb l'agreujant que ho trobem força exposat, almenys no vam saber protegir-ho.
Potent pas d'entrada a la primera reunió, ens caldrà una tibada de la darrera cinta.
Abans d'entrar a la reunió la roca esdevé compacta i vertical, ens caldrà aprofitar una cinta per superar el pas d'entrada, 6b+ díuen...
Espectacular grimpada al que sembla un Menhir per entrar a la placa.
Surto una mica cohibit per la monolítica tirada que m'espera, d'entrada un tram lleig per anar a buscar un bloc desenganxat al que cal enfilar-s'hi; per sort el tram descarnat està prou sanejat i el que queda s'hi queda. Ja al "Menhir" aquest es supera molt be fins al seu cim, del que passem a la placa, placa plena de foradets que ajuden a progressar, un flanqueig ascendent a buscar una fissura horitzontal. Abans d'arribar-hi m'haig de penjar a descansar i mirar-m'ho....
A la placa treballant i penjat estudiant la continuació.
Potser no calia, però cal mes paciència i tècnica, el pas dur és arribar a la fissura, un cop abastada el tema millora, una soca ajuda, i millor tècnica també, he he he. Ja encarats al mur final, és tot recta amunt tot llegint la roca per a que no se'ns compliqui la cosa; del darrer bolt hi ha una bona excursió fins una Sabina, amb el que em penjo a descansar els braços i així agafar forces. Un darrer ressalt assegurat amb un bolt ens separa de la reunió, jo l'encaro per l'esquerra del mateix i el Joan per la dreta sortint mes facilment que no pas jo, que em jugo una rebregada...!

Superat el flanqueig ara toca anar recta amunt, roca per gaudir.


Satisfets al cim altra vegada.
Hem quedat ben contents, ens quedaria tornar a baixar i fer la via Adoptada, però estem satisfets i deixem feina per així poder tornar un altre dia, després de la boirada i fred, ara ens acompanya un bon sol i temperatura agradable, ha valgut la pena! Finalment els companys Joan i Josep Maria estan ben a prop, a la Formiguera, parlem amb ells, que encara escalen i volen fer una altra via, nosaltres fem cap a Camarasa a dinar.

Ressenyes que trobareu a


  • Escalada per a tontos
  • i al
  • Blog del Joan Asín
  • Dues vies recomanables, la primera discontinua per les feixes que la tallen, però amb trams prou atractius, la segona més seriosa, amb una segona tirada de luxe, bona roca, ben equipada i verticalitat per gaudir. Recordeu no rapelar per aquesta darrera, millor per l'Adoptada.
     Totxa Petra: Oberta el 2015 per A. Rovira i J. Bernat
    Malalts de Roca : Oberta febrer 2018 per Antoni Alarcon i Joan Baraldés.

    divendres, 6 d’abril del 2018

    Via Jaume Muntada Blancafort al Bloc i Cingle de la Querosa. Sant Llorenç del Munt.

    La Miranda, Roca i Punta dels Cavalls, d'esquerra a dreta;  a sota la canal de la Querosa i Cingle.
    Amb el canvi d'hora ha arribat la temporada de tardes! però les ganes són tantes que abans no la canviin ja aprofitem per fer un tomb per Sant Llorenç, concretament el dijous 22 de març quedem amb el Jordi ( Cuc) per anar a fer una via dels Masó que ens falta...al Cingle de la Querosa. Per la ressenya sembla engrescadora i també estic intrigat per si la trobaré. Per acostar-nos-hi nosaltes anem cap a Matadepera i d'allà en direcció aCan Robert per la Urbanització Cavall Bernat; passem de llarg el trencall a Can Robert per continuar amunt fins al carrer Granera on en un pronunciat revolt a l'esquerra deixem el cotxe. Hi ha una fita del Parc Natural i un senderó que seguirem amunt. Passem per sota un cingle i entrem a la Canal de les Bruixes que ens deixa a sobre per tot seguit entroncar amb la pista a Can Pobla. D'allà nosaltres puguem a buscar el cingle del Bolet de Can Pobla al vessant oest, que resseguim per la seva base fins a trobar la canal de la Querosa havent deixat enrrera les vies Rauxa impenitent i Cracks Mediàtics.
    Acostant-nos a la via, la roca que s'insinua al peu del Cingle és el Bloc on començarem.
    La Canal de la Querosa és ampla i baixa de la Cinglera dels Cavalls, la travessem anant a trobar un gran bloc on comença la via. Veig un pont de roca i dos espits, be! l'hem trobat!! aquesdta tirada és molt curta, quinze metres, però cal fer la reunió ja que sinó tindrem un bon fregadís de cordes. Comença el Jordi, s'arriba prou be al pont de roca i al primer espit, però per arribar al segon la ressenya diu que es 6a...no surt i cal trèure l'estrep. Jo de segon tampoc ho veig clar i em cal fer un  A-0. La reunió assegut al cim  lligat a una sabineta.
    Primera tirada al bloc, curta i intensa.

    Reunió dalt del bloc, al fons el Cingle del Bolet de Can Pobla.

    Passant del Bloc al cingle,  aspecte no gaire engrescador de la segona tirada, i separació entre la Cinglera i el Bloc.

    Continuo jo, cal desgrimpar a buscar la cinglera del davant just a on es toquen, per flanquejar a la dreta restant sobre el buit amb roca poc agraïda, sortosament trobarem dos espits pel camí.
    Cova dels Germans Masó, on hi havia el potet amb el llibre de registre.
    Superat el segon espit trobo la petita cova dels germans Masó, curiosa ella! aquí, encastat en una escletxa hi han deixat el pot de diapositives on guarden el llibre registre; aquest s'ha degradat de tal manera que a l'agafar-lo se'm queda als dits...aleshores me l'enduc, així no es malmetrà. Quedem que el Jordi els hi tornarà.
    Des de la cinglera, el bloc amb el Jordi al seu cim.

    Al millor tram de la via, a l'alçada de la cova.

    Sortida sorpresa....
    Al final la via es va redreçant, la roca hi és molt bona i a l'esquerra tenim fissura per a posar trastos si ens cal, però tot s'acaba i cal sortir, primer per la dreta però és tot terròs i sense possibilitats de posar res segur, amb el que opto per continuar amunt arrambat a l'esquerra on trobo una bona sabina que m'ajuda a superar un tram de terra i fullaraca que fa patir...a més avui encara resta neu a les obagues i tot és humit! ja ho posen a la ressenya: Final salvatge!!!...
    Sortint de la via gaudint del paisatge, Bolet de Can Poble, Cingle homònim i Cavall Bernat.
    Una vegada tots dalt, enmig del bosc, podem anar a la dreta a buscar la canal, però nosaltres decidim continuar amunt grimpant un parell de ressalts que ens deixen al camí del Mal pas de Can Pobla, que seguirem a la dreta per ara sí baixar cap a Can Pobla pel vessant oposat que hem pujat, així aprofito per localitzar el peu d'una via que hi tinc ullada.
    Llibre de registre, ens l'enduem ja que s'ha desintegrat el potet....


    Ressenya dels Germans Masó que trobareu a


  • Santllors.com
  • Via per a col.leccionistes, per a escaladors-excursionistes, s'escala poc, però el que s'escala t'ho has de gunayar! compte amb trams de roca delicada i compte amb la sortida de la via. Curta i intensa. Per aprofitar una tarda dins aquest entorn màgic.