Totxa Petra i Malalts de Roca al Barranc Fondo. Sant Llorenç de Montgai.

Barranc Fondo

El dilluns 26 de març tinc festa, aprofito per quedar amb el Joan Asín a veure que podem fer...i és que malgrat tenim molts projectes al cap acaba manant el temps. Encara fa força fred i el cap de setmana ha plogut tot i això avui el pronòstic és de que no plourà fins el migdia; enfilem cap a terres de Lleida amb l'avantatge que els companys Joan Pera i Josep Maria Mallofré els tenim al davant, ells han quedat mes d'hora i ens van informant de la situació. Mentre esmorzem a Ponts els companys ens avisen que a Abella és tot ben núvol i les parets amb neu encara...be, ja tenim clar que avui gaire amunt no anirem. Amb la panxa plena i davant d'un cel ben enboirat decidim anar a assegurar i cap a Sant Llorenç de Montgai falta gent. Allà tenim dues vies que no hem fet cap dels dos, la Totxa Petra i la Malalts de Roca, una al costat de l'altre.

Accés per la pista camí de la Garriga.

Decidim fer l'aproximació al barranc per la pista de la Garriga, s'agafa, si anem de Sant Llorenç direcció Camarasa, passada la paret de l'ós i abans de travessar el Pont i Paret del Pont. Travessarem, amb molt de compte ja que no hi ha barreres, la línia fèrria cap a la Pobla i continuarem amunt uns dos quilòmetres i mig; passat un collet la pista baixa una mica i a l'esquerra veurem uns roures ben ferms i lloc per aparcar.
 Pujarem direcció sud a buscar la carena tot seguint fites sempre en tendència a l'esquerra.

Una vegada trobada la via, rapelem.

Arribem dalt la carena, avui és difícil orientar-se ja que és ben emboirat, però una fita ben maca ens fa adonar que som a prop. La primera que trobem és la Totxa Petra, en dos ràpels som a peu de via, inconfusible car hi trobem les inicials gravades a la pedra.

Som a peu de via, no hi ha cap dubte...

És hora de posar-se a escalar, car a tots dos ens agrada començar, la pedreta decideix, i li toca al Joan. Aquesta primera tirada, avui, amb la humitat que fa, es veu poc atractiva. Preses arrodonides, sorrenques i peus amb poca adherència fan pujar amb molt de compte.

Primera tirada, avui relliscosa.

Espectacular pas d'inici de la segona tirada

La segona tirada, flanqueig a l'esquerra a buscar un balmat que gràcies a unes bones preses de mans ens permet enfilar-nos a sobre, cal, però, una bona tibada; continua recta amunt fins que un tram trencat ens decanta a la dreta a buscar un diedre que de lluny no es veu engrescador.

Bonica i mantinguda continuació.

Anant a buscar el diedre.

Tanmateix el diedre és prou interessant, i amb passos elegants, que em fan gaudir. Llàstima d'entrada a reunió, avui amb el terra moll que ho fa delicat.

La primavera ja és aquí....però no pas metereològicament.

Segona reunió

Avui delicat inici de la tercera tirada, és humit.

Continua el Joan amb la tercera tirada, altra cop flanqueig ascendent a l'esquerra a buscar un mur a superar, aquest avui és un pel moll i cal afinar! superat un cordino la via afluixa i esdevé una grimpada agradable fins la reunió cimera.

Mare de Deu del Castell i el Castell a l'altra banda del Barranc Fondo.

Pleguem cordes i anem a buscar la propera via, la Malalts de Roca, trobem la reunió de l'adoptada i a continuació la que busquem. Ens sorprèn el sistema que han muntat els autors per al despenjament, una U ben ferma, agafada amb un cable escanyat amb abraçaderes. La veritat que no inspira gaire confiança, pel que aprofitant un parabolt que hi ha al costat muntem la nostra reunió de la que rapelem, ja ho recollirem quan tornem. Fem una errada estratègica però, baixant amb una sola corda de seixanta a buscar l'altra reunió,  aquesta està molt decantada a l'esquerra, amb el que cal fer un flanqueig delicat entorpit per uns arbres als que s'enganxa la corda. Ja tots dos a la reunió, veïem molt clar que hauríem d'haver baixat amb un ràpel llarg fins baix, o millor, aprofitar els ràpels de la via Adoptada com llegim posteriorment, que fa la gent.

Comencem la Malalts de Roca

Ja a peu de via, amb la lliçó apresa, tornem a la feina, comença el Joan, que em deixa la tirada estrella, gràcies ! ara la roca s'ha eixugat i dóna més confiança, tot i que tornem a trobar-nos amb un terreny trencat i de roca sorrenca.

Al tram de roca a controlar

Superat un primer tram de fissures atlètiques, s'entra en un planxer de roca tetris, amb l'agreujant que ho trobem força exposat, almenys no vam saber protegir-ho.

Potent pas d'entrada a la primera reunió, ens caldrà una tibada de la darrera cinta.

Abans d'entrar a la reunió la roca esdevé compacta i vertical, ens caldrà aprofitar una cinta per superar el pas d'entrada, 6b+ díuen...

Espectacular grimpada al que sembla un Menhir per entrar a la placa.

Surto una mica cohibit per la monolítica tirada que m'espera, d'entrada un tram lleig per anar a buscar un bloc desenganxat al que cal enfilar-s'hi; per sort el tram descarnat està prou sanejat i el que queda s'hi queda. Ja al "Menhir" aquest es supera molt be fins al seu cim, del que passem a la placa, placa plena de foradets que ajuden a progressar, un flanqueig ascendent a buscar una fissura horitzontal. Abans d'arribar-hi m'haig de penjar a descansar i mirar-m'ho....

A la placa treballant i penjat estudiant la continuació.

Potser no calia, però cal mes paciència i tècnica, el pas dur és arribar a la fissura, un cop abastada el tema millora, una soca ajuda, i millor tècnica també, he he he. Ja encarats al mur final, és tot recta amunt tot llegint la roca per a que no se'ns compliqui la cosa; del darrer bolt hi ha una bona excursió fins una Sabina, amb el que em penjo a descansar els braços i així agafar forces. Un darrer ressalt assegurat amb un bolt ens separa de la reunió, jo l'encaro per l'esquerra del mateix i el Joan per la dreta sortint mes facilment que no pas jo, que em jugo una rebregada...!

Superat el flanqueig ara toca anar recta amunt, roca per gaudir.

Satisfets al cim altra vegada.

Hem quedat ben contents, ens quedaria tornar a baixar i fer la via Adoptada, però estem satisfets i deixem feina per així poder tornar un altre dia, després de la boirada i fred, ara ens acompanya un bon sol i temperatura agradable, ha valgut la pena! Finalment els companys Joan i Josep Maria estan ben a prop, a la Formiguera, parlem amb ells, que encara escalen i volen fer una altra via, nosaltres fem cap a Camarasa a dinar.

Ressenyes que trobareu a

Escalada per a tontos

i al

Blog del Joan Asín

Dues vies recomanables, la primera discontinua per les feixes que la tallen, però amb trams prou atractius, la segona més seriosa, amb una segona tirada de luxe, bona roca, ben equipada i verticalitat per gaudir. Recordeu no rapelar per aquesta darrera, millor per l'Adoptada.
 Totxa Petra: Oberta el 2015 per A. Rovira i J. Bernat
Malalts de Roca : Oberta febrer 2018 per Antoni Alarcon i Joan Baraldés.