 |
| Panoràmica de les Agulles, cara oest ( Treta de web Cinc Peus al Gat) i des de les Agulles Bessones cara est. |
A Solius hi trobem un seguit d'Agulles o Doms granítics ben peculiars on destaca la Roca Ponça i les seves agulles veïnes, també les Roques Besones com a conjunt més aïllat. Ens trobem a la Serra de l'Ardenya i concretament al Massís de Cadiretes, a la Vall del Ridaura a Santa Cristina d'Aro.
Fa molts anys que ho conec, primerament fent-hi només esportiva, hi vam portar a fortça grups quan fèiem els cursos d'iniciació a l'Escalada amb la UES així tastaven aquesta roca diferent per nosaltres els Vallesans. L'any passat el Manel i La Ita i el Sergi Villar van publicar als seus blocs una Integral que unia quatre Agulles sortint un itinerari molt complet i divertit, tant que poc després hi vam anar a fer aquesta línia tant ben trobada i ara fa poc hi em tornat amb el Paco, el Josep i el Josep Maria repetint amb alguna variació l'itinerari de l'any passat.
 |
| Al peu de la primera agulla i via: Normal a l'Agulla de Baix. |
APROXIMACIÓ:
Nosaltres vam agafar l'AP-7 fins la sortida 9AB direcció Palamós entrant a la C-35 i continuem per C-65. passat Llagostera a l'altura de Mobles Mula agafem la via de Servei i passat el pas soterrat girem a la dreta direcció Mas Patxot i abocador de runes; continuem la carretera fins a l'aparcament. A Google Maps teniu el punt d'aparcament senyalat. Ja a l'aparcament de l'esquerra anem per un camí de terra, el seguim deixant de banda alguns tencalls, fins a trobar una plaça amb tres corriols, agafem el del mig que seguirem tot baixant fins a veure l'Agulla del Pi, Pi característic al cim. Aquí anem ala dreta per un corriol que ressegueix la base de les Agulles; anirem fins a baix de tot, aleshores cap a l'esquerra planejant a buscar el peu de l'Agulla de Baix.
Agulla de baix via normal: Via d'un sol llarg. Comença per terreny ajagut, de color fosc i bàsicament amb adherència, assolida la segona assegurança travessem una canal cap a l'esquerra per encarar un esperó, al davant un ressalt amb una fissura, aquí les assegurances allunyen i hi queda molt be un Friend 0,5 o similar. Superat aquest graó ens trobem a l'inici d'un diedre vertical d'escalada mig empotrat mig en diedre amb roca a controlar, al final d'aquest trobem una reunió d'esportiva que farem així controlem millor els companys. |
| Als primers metres de la via normal cal agafar confiança al Sauló. |
 |
| Comencem pel mur negrós per flanquejar a l'esquerra. Fotos : Paco Garcia Quilis i Josep Maria Mallofré. |
 |
| Després del flanqueig anem a buscar un diedre, abans podem posar un Friend 0,5. Foto Josep Sanz. |
 |
| Encarant el diedre. Foto Josep Maria Mallofré. Reunió a sota. |
 |
| Treballant el diedre-empotrament. |
Una vegada recuperat el company, aquest va a buscar el cim de l'agulla de la que baixem desgrimpant-caminant fins al coll, una vegada al mateix anem a l'esquerra i baixem per la cara oest fins a l'inici de la paret, veurem una assegurança. Podríem baixar més però aleshores tenim un tram desequipat i amb força molsa. |
| Entrant al diedre. |
Via Síntesi a l'Agullola: Via de dues tirades, la primera comença amb un flanqueig per encarar un ressalt, pas de bloc per a superar-lo on ens haurem de refiar de l'adherència, a continuació anem salvant ressalts fins entrar a un diedre de bon fer; entrem a la reunió fent un flanqueig a l'esquerra. |
| Baixem caminant a la via Síntesi de l'Agullola. El Paco a un pas de bloc a l'inici. |
 |
| Entrant a la primera reunió. |
 |
| Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Primera reunió. |
Segon llarg via Síntesi: Surtim de la reunió per l'esquerra resseguint un flanqueig ascendent; arribats a l'aresta continuem per la mateixa amb passos de mans escadusseres i refiant-nos de l'adherència, tram espectacular. Reunió d'un parabolt + cadena llarga fins a la carena i ràpel.Ràpel curt d'uns 20 metres que ens deixa a la canal amb l'Agulla de Dalt.
 |
| Al flanqueig ascendent del primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Després del flanqueig un mur vertical de presa petita i adherència de peus. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Des de l'Agullola el proper objectiu, l'Agulla de Dalt. |
 |
| Fem un ràpel d'uns 20 metres que ens deixa al peu de la següent via: Entranyable Roser. |
Via Entranyable Roser a l'Agulla de Dalt: Del coll on ens ha deixat el ràpel, grimpem un ressalt i ja som a peu de via, veurem uns químics; és la via de més a l'esquerra.
Inici per terreny amable que ens adreça cap a un diedre evident, la via però va per l'esperó de la seva esquerra, vertical i amb boa presa, tot un gaudi ! Trobarem una reunió d'esportiva que no farem per continuar fins a uns grans blocs on hi ha la instal.lació de ràpel, l'any passat la vaig reforçar amb una cinta plana que encara fa prou bona pinta, però preveure bagues per a reforçar si no us fa el pes.
Ràpel d'uns 35 metres en direcció a la cara est, no cap al coll, així quedem al peu de la propera via.
 |
| A l'Entranyable Roser amb un mur final ben trempat ! |
 |
| A la reunió d'esportiva, que deixem per arribar-nos a la instal.lació de ràpel. |
 |
| Recuperant la via. Foto Josep Sanz. |
 |
| A la instal.lació de ràpel, que fem cap a la cara est de l'Agulla del Pi. 35 m. |
 |
| Paisatge tranquil amb vistes al Mar. |
 |
| Començant la darrera via a l'Agulla del Pi. Futur Incert, la de més a l'esquerra. Foto Josep Sanz. |
VIa Futur Incert a l'Agulla del Pi: En aquest pany de paret hi ha unes deu vies, nosaltres farem la de més a l'esquerra que va per unes plaques molt llises; l'any passat vam pujar per la de la seva dreta, la "A quatre mans i quatre caps " que transcorre per un diedre vertical que també ens va agradar molt.
La Futur incert és molt plaquera, però té els relleixos necessaris per anar progressant amb comoditat, hi trobem a la meitat un tram més exigent que cal saber llegir si no voleu apretar de valent com em va passar a mí.....sembla que per l'esquerra es passava millor. Anem a buscar la reunió de la via del costat i continuem ja per terreny més senzill però trencat fins al cim, anant a fer reunió en una Alzina suera sobre el Pi de l'agulla i d'on farem el darrer ràpel. Uns 40 metres de tirada que podeu fraccionar fent la reunió a la d'esportiva.
 |
| Al pas clau de la via. Foto Josep Sanz. |
 |
| Panoràmica de la línia. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Cim de la darrera agulla i reunió en una Surera, a sota el Pi del que rapelem. Foto Paco Garcia Quilis. |
Anem a buscar el Pi característic d'on fem un curt ràpel d'uns 15 metres , preveure bagues per a reforçar-lo. De peu de l'agulla ja només ens queda pujar a buscar el camí pel que hem aproximat i seguir-lo amunt fins a l'aparcament.
Material: 10 cintes exprés i algun friend optatiu per a la primera agulla.
 |
| Ressenya panoràmica i ràpels tret de la web Escalando de X. Larretxea, gràcies ! |
 |
| Ressenya detallada dels amics Manel i Ita que ens va animar a fer aquesta engrescadora travessa, gràcies ! |
Una escalada plaent però no tant si no estem acostumats al Sauló, escalada tècnica de peus i de mans petites, en alguns trams trobarem bones bústies....equipades amb bon criteri, passarem només amb cintes excepte a la normal de l'Agulla de baix, on un tòtem 0,5 pot ajudar-nos.
L'entorn és molt bonic i tranquil, podem coincidir amb escaladors d'esportiva donat que el que més abunda són vies d'aquest estil.
Per a més informació la guia dels Fils de Solius : Escalada a Solius us pot ser útil, ja van per la segona edició.
Apa, a gaudir del Sauló !
