Una d'arestes Bruc, saltant de la Bitlla a la Bola de la Partió. Agulles. Montserrat. 20-06-2020.

La Bitlla i la Bola de la Partió, senyoregen el serrat.

Mica en mica tornem al que ens agrada, sense horaris, sense presses....avui la colla s'ha dispersat, nosaltres volem ser a dinar a casa i ens decidim per Agulles, que mai decep.
Esmorzem al Bruc i d'allà a Can Massana on encara trobem un forat per deixar el cotxe.
Enfilem cap al coll de les Portelles i just arribar al refugi Vicenç Barbé, a l'esquerra surt un corriol que agafem.   És el camí que va a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi girem a la dreta en un tram de roca nua i amunt en tendència a l'esquerra, deixem enrrera el Cap de Guerrer i aleshores ja intuïm la BItlla.

La primera tirada de la Bitlla, amb roca agraïda que fa escalar.

Avui som tres, comença el Toni la primera tirada de la Bitlla, senzilla, però que és un gaudi de roca i passos per a superar aquest primer tram.  Hi trobarem dos espits tant sols, però si ens cal podrem posar-hi diferents assegurances, des de Tricams, a Àliens o Tòtems.

Superada la balmeta, una fissura ajuda.

Entrant a la reunió

Assegurances que podrem posar

Després de la variada i tècnica segona tirada

La segona tirada em toca a mi, comença a la dreta de la reunió, enfilant un diedre vertical on ho podem protegir amb Càmalots o Àliens.   Es pot sortir abans de que acabi la fissura a l'esquerra per una terrasseta on hi trobarem un burí, jo aquest cop continuo amunt posant un Àlien en un forat de pitonatge just abans de sortir, hi trobarem uns còdols grans en un ambient ben vertical.   Entro a una feixeta on a sobre trobo un burí, d'allà cap amunt per on millor roca trobeu a buscar una franja terrosa on a mesura us hi acosteu veureu que hi ha un pitó.  d'allà es posa vertical, però amb unes preses d'escàndol, una ben escairada serveix per assegurar-nos amb una baga, d'aquí hi ha el tram mes delicat i finot, per anar a buscar a la dreta un atrotinat burí, per mí és el pas més difícil i exposat de la via...per sort d'allà ja afluixa i en diagonal esquerra i ascendent trobo la reunió a l'avantcim.   D'entrada l'anava a muntar allà, però veig al mur dos bolts nous, mes segur, deixarem la relíquia de mostra.

El Quique després de superar el pas clau.

Reunió clàssica i reunió actual.

Resta una grimpada fins al cim i el ràpel del vessant oposat.

Els companys fan la grimpada a buscar el cim i el ràpel del vessant oposat i que ens deixarà al peu del nostre proper objectiu:  La Bola de la Partió.

La Bola sembla a tocar, però haurem de fer un ràpel encara.

A la recerca del burí perdut a l'aresta Brucs.

Torna a començar el Toni, la primera tirada surt del collet entre les dues agulles en tendència a l'esquerra finms trobar, força amunt un espit, d'allà ja s'enfila amunt tot navegant a la recerca del burí amagat.   Escalada d'anar a poc a poc tot acaronant els còdols i buscant el millor pas, la rampa quan mes amunt més dreta es va posant i demana atenció.   Als trams finots sempre hi trobarem alguna cosa que ens farà pujar relaxats.

                                    La reunió és una mica abans de la bola somital, prou incòmode pels peus ja que és en una rampa.    

Assolim la bola per l'artificial d'expansió de la Sidharta, la reunió rapelable.

Em poso a l'artificial, el Toni es queda a ajudar el Quique que en això de l'artifo té una pedra a la sabata....comença prou desplomat per anar afluixant...els passos són curts excepte a l'inici que et fan estirar.  Al final sortideta en lliure amb unes preses cantelludes que fan menys traumàtica la sempre difícil transcisió.

Començant el tram de lliure

La Boteruda del gra des del cim de la Bola

En un sol ràpel baixem a peu de via.

                                       Al final el Quique decideix que encara no vol patir tant i  s'espera a la reunió.  És una llàstima però ja practicarem amb menys desplom.  El Toni que en això és un gat vell, puja sense ni fer força, amb tècnica, que és el que toca...

                                       Fem un ràpel directa a baix, que el Quique agafa primer i després ho fem nosaltres.

                                       Un parell d'Agulles que mai ens cansarem de pujar, elegants, amb roca de primera, no em digueu perquè...però l'auster equipament potser hi te molt a veure, i per molts anys...tot i que canviar algun burí de la segona tirada de la bitlla, estaria be.

                                        Us caldrà, apart de nas per trobar els emplaçaments, un joc d'Àliens, Càmalots fins el 2 i joc de Tricams poden ser útils.

                                        L'aresta Brucs de la Bitlla va ser oberta l'any 1944 per J. Montserrat i J.Vendrell un 18 de juny.  La de la Bola de la Partió l'any 1945 per Joan Boladeres, Jordi Prats i Manuel Esteve el 5 d'agost fins a la base de la Bola, la Siddharta es va escalar per primer cop l'any 1983 per S.Chacon, B. Sèculi, C. Correa, A. Garcia, J.C. Serrano i Xavi Vidal un 20 de febrer.

Esmolant els dits al Sector Acero. Cova de l'Arcada esquerra (La Desdentegada)

A Néfer se aleja 36m 6a+

Amb aquest fred i vent que es concentra els caps de setmana, enguany no escalo el que voldria...ara fa 15 dies (17-02-2018) lligo corda amb el Joan per anar a escalar, el dia no pinta be, tenim pronòstic de pluja a mig matí...per sort no fa massa fred i ens acabem decidint per anar a fer esportiva a La Cova de l'Arcada esquerra, al final de la Desdentegada. Per acostar-nos al sector cal anar al Bruc, i girar  pel carrer de les escoles on travessem un torrent eixut girant cap a l'esquerra pel Camí de Can Salses, passat el trencall de Can Salses deixem el cotxe abans de l'aparcament del Vermell del Xincarró;    per la vora d'un camp d'Oliveres seguim el corriol que s'enfila a la cova de l'Arcada fins al trencall de la Fon del Xevret, que no agafem sinó que continuem recta fins al fons de la vall, ja veurem les plaques del sector Acero al fons.
 La pujada final és caòtica, amb molts corriols però sense pèrdua ja que cal anar a buscar les parets visibles.

A Sr Acero 36 m. 6a+

En aquest sector ja hi havia escalat fa força anys, tants com dotze, també va ser on vaig patir la meva segona luxació d'espatlla, cinc anys després de la primera, esquiant a La Molina, entrenant per al Ralli del CEC d'aleshores...vaja batalletes que ja tinc una edat! El sector m'agrada tanmateix. Però gat escaldat d'aigua freda fuig...i decideixo que tot i tenir-les encadenades, aquest cop aniré de segon i li deixaré al Joan la feina dura!. Són vies molt llargues, 36m, atenció amb la corda! mínim un 70. Ah! i feu un nus al final per si les mosques.... Escalada de placa, de finura, amb foradets i regletes, prou mantingudes en el grau i les assegurances amb alegria. El Joan se les treu sense problemes tot i haver de treballar-hi a fons, no regalen res, sobretrot al mur final on ja hi arribes "calent".

A la Gran Tortuga  6b+ 30m

Ja ben escalfats ens aquests, en principi, senzills 6a+....anem per la següent: La Gran Tortuga 6b+ de 30 metres amb la dificultat principal concentrada a la placa inicial, molt tècnica, de foradets i peus mínims. Aquí sí que cal bufar!! superada la tercera xapa, la dificultat afluixa un pel; la placa es va aprimant i enfonsant, les parets laterals s'enlairen mes i ens serviran per a progressar alguns passos en diedre ben atlètic i vertical, fins que cal tornar a la placa per entrar a reunió, compte amb una molt interessant presa marró, seria collonuda, però rellisca com ella sola....cal enginyar-se-les per a salvar el tram sense recolzar-hi el peu i ja som a la reunió, després de trenta metres sense pràcticament treva, una via de deu!

Apunt d'entrar a reunió.

El temps se'ns gira i acabarem remullats!

S'ha tapat, el sol que ens havia animat i escalfat, fa estona que és de vacances...cada cop es tapa més i alguna gota escadussera es deixa veure, dubtem si anar a un altre sector, però preferim escurar el tema i continuar per la de mes a la dreta : Ignoramus un 6c amb una entrada molt estranya, difícil de llegir. Malgrat buscar-li la punta al final cau un A-0 fent honor al sector ha ha ha. Ja a la placa els següents passos  van sortint. El Joan a mitja via m'anima a que la desmunti de segon i jo, que per avui estic ben escalfat i content nogensmenys he aconseguit pujar les anteriors vies sense agafar-me enlloc, li dic que la desmunti que estic cansat i a més es posarà a ploure...què he dit! no ha passat un minut que comença a caure un esprai d'aigua fi però constant que en un moment deixa la roca ben xopa...resta encara un bon tros de via...dus algun mailló Joan? em diu que si, però que continua que de moment els peus no patinen, i mica en mica va aconseguint acabar-la fins arribar a la cadena, ole! Llàstima d'entrada sinó un 6c al sac! la tens apunt Joan, només cal estudiar millor l'entrada.

A la potent entrada d'Ignoramus 6c/6b+  30m i que el Joan acabarà sota la pluja.

Ressenya que trobareu a

La Noche del Loro

Arribarem al cotxe ben xops, ara que ben contents, sobretot el Joan i jo també que aquest sector és molt ferm i ens hem comportat, ara caldrà tornar-hi escalant de primer i a gaudir-les! Un bon entrenament en un sector molt tranquil i salvatge, no en va és el més llunyà de la zona. Recomanable. No abuseu del magnesi que la roca encara s'hi manté prou adherent i sigueu curosos amb l'entorn.