Cala Ginesta sector central, vies Carlos Javier Palominos i Miquel Zabalza. Calcari treballós sobre el mar.

La Cala Ginesta i el Port darrera des de la plataforma sobre el tren.

                       Aquest bonic racó el vam descobrir quan en Sergi Villar i en Joan Vidal van trèure de l'oblit la via l'Esperó del Txupi el gener del 2023;  aquesta via queda al final del tot de la plataforma sobre la via fèrria.  Des d'aleshores els companys amb molt de nas van anar treballant i obrint noves línies, oferint-nos aquest sector central amb inicialment quatre línies, a l'actualitat ja en són sis.

Amb el Ricard ens va faltar temps quan a principis de juny les van publicar per tornar-hi i tastar-les.

Part central de la Plataforma on es troben les vies.

Manera d'arribar a les vies.

APROXIMACIÓ :

 Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.

VIA CARLOS JAVIER PALOMINOS

El primer llarg com a totes les vies del sector ha de pagar el peatge inicial de superar la franja encimentada, trobem dos parabolts per a això, nosaltres entrem pel de més a la dreta i amb compte, de moment el ciment és prou abrasiu, anem entrant a la roca, aquest primer tram és molt trencat i brut, cal anar en compte, ens enfilem en tendència a la dreta a buscar un ressalt que haurem de superar, una vegada a la placa ja arribem a la reunió sota una pilastra i que és comuna amb la via Aitor Zabaleta.

Al peu de via, el tram encimentat un peatge a pagar...Foto Ricard Rofes.

Superant el ciment per anar a buscar el primer ressalt.Foto Ricard Rofes.

Superant el ressalt i entrant a reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El company a peu de via i superant el desplomet.

El segon llarg surt vertical de la reunió per entrar en una pilastra fissurada a l'inici i que una vegada hi som trobarem passos fins i tot extra-plomats però amb bona presa.   Al capdamunt un sostre ens barra la continuació i cal sortir cap a l'esquerra, per aquí trobem el pas més potent !    Superat aquest tram l'escalada esdevé més franca i es perd en verticalitat arribant a la reunió en un flanqueig a l'esquerra per una  feixa aèria.

Darrers metres abans de reunió.

Començant la pilastra del segon llarg.

Al pas clau i ja entrant a la reunió cimera.

Descens amb un ràpel d'uns trenta metres, a l'anar amb 50's vam fer-lo amb dues cordes.

Un curt ràpel ens deixarà a la plataforma on hem començat.

VIA MIQUEL ZABALZA

La següent via és al costat de la que acabem de fer, uns metres a l'esquerra;  nosaltres hi vam anar per la tarda ja que el mes de juny és millor, ja que és a l'ombra, però a l'hivern és ideal pel matí.   Tot i ser vies curtes, no són ràpides i si hi vas una tarda, a nosaltres no ens va donar temps per fer-ne mes d'una, cal pensar en el trànsit de tornada cap al Vallès...així que aquesta segona via la vàrem fer una altra tarda però una setmana després.

Tornem a preparar el material per enfilar a per la veïna de l'esquerra. Foto Ricard Rofes.

Treballant el peatge del ciment. Foto Ricard Rofes.

El primer llarg també supera primer l'encimentat per anar de dret a buscar una marcada i curta fissura-diedre vertical, entrar-hi és potser el més compromés ja que t'ho has d'auto-protegir, però els flotants hi entren molt be.  La progressió esdevé en diedre elegant fins al capdamunt que s'acaba la fissura i cal sortir a la dreta, aleshores per una placa amable a la que haurem de vigilar amb els fragments de roca, ens situem a la reunió sota una cova arcada espectacular.

Estudiant el diedre-xemeneïa i ja sortint-ne cap a la reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El Ricard al ciment i recuperant la fissura.

Entrant a reunió, quina tirada més maca Jaume !

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal espectacular.

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal a l'esquerra per anar a buscar unes plaques d'aspecte llis i ferotge...per sort anem trobant bons agafadors i llocs per a assegurar-nos ! Una vegada al mig de la placa cal anar cap amunt, peus en una fissura horitzontal ben petita i encalcem el parabolt de la tirada;  aquí  hi ha el pas...cal anar cercant mans i enfilar amunt amb decisió, una vegada fet ens a sembla menys, però.....continuem cap a l'esquerra a buscar una canal xemeneïa atlètica on al capdamunt hi trobarem un clau rovellat, del clau anirem a buscar una feixa cap a la dreta i la reunió, que és la mateixa de la via anterior.

Superant el pas de la via i encarant el diedre final.

D'aquí trobem una feixeta que seguirem a la dreta fins a reunió.

Tardes a l'ombra amb la gent banyantse a la Cala.

Reunió cimera i foto cordada.

Un ràpel directe a la plataforma.

Descens un sol ràpel d'una trentena de metres ens deixa a la plataforma sobre el mar.

Material

Es tracta de vies semiequipades i com indiquen els aperturistes a la seva ressenya haurem d'anar prou carregats de Tòtems fins el tres, Tricams, Tascons etc segons estiguem acostumats.  Amb deu cintes anirem be.

Felicitar els aperturistes i bons amics per la feinada, han parit unes vies semi-equipades que et fan treballar i pensar, la roca no és excel.lent però prou acceptable !  l'abundor de fragments a peu de via ja us demostra la feinada de neteja, tanmateix nosaltres vam arrencar força roca contribuïnt a la "neteja" de les vies, neteja que mai serà completa per la naturalesa de la roca i l'abundant salnitre, és el que té escalar sobre el mar.

Molt recomanables per aprofitar un matí d'hivern o una tarda de calor amb una aproximació prou amable i podeu acabar remullant-vos a la Cala i o fer una cervesa al xiringuito que hi ha la temporada de platja.

Ressenya del sector dels aperturistes, Sergi Villar i Joan Vidal, gràcies per la feinada !

 

Vies Àfrica i Gran Diedre sortint per esperó dels Minairons a la Paret del Grau. 15 i 17 de febrer 2024

La majestuosa Paret del Grau vista des de coll Piquer.

  Aprofitant la bona climatologia i orientació de la Paret del Grau, aquest febrer hi tornem;   hi tenim molt bones vies que encara no hem fet amb el que triem la Gran diedre /Esperó Minairons i la clàssica via Àfrica.

En aquesta cara hi trobem la via Àfrica entre mig de la Jardí de les Mentides a la dreta i la Gallifantes a l'esquerra.

APROXIMACIÓ

Nosaltres venim del Vallès amb el que fem cap a Oliana on acostumem a fer l'esmorzar, d'allà continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell fins a Coll de Nargó on girem a l'esquerra per la L-511 travessant tot el poble, a la sortida girem a la dreta direcció a Les Escoles per un carrer de forta pujada, trobarem indicacions de la zona d'escalada, girem alre cop a la dreta per enfilar-nos sobre el poble seguir fins al dipòsit d'aigües, passem pel costat d'una torre d'alta tensió al mig de la carretera per continuar la ara pista que flanqueja direcció sud-oest fins arribar en baixada a una collada, Coll Piquer, aquí deixarem el cotxe.

Per anar a peu de via seguim amunt fins a trobar un corriol que puja a la Paret del Grau, ben evident. Anirem al primer sector visible des de l'aparcament.

VIA ÀFRICA

La trobem al primer sector tot pujant de Coll Piquer, és la del mig de la placa, no hi ha dubte hi ha el nom gravat a peu de via.

Primer llarg  comença per una placa que es va redreçant, escalada fina en la que a l'inici ens ajudem del diedre de la dreta fins a abastar la primera xapa;   ja posats de ple a la placa ens enfilem a un primer ressalt del que ens situem sota un balmat, la superació d'aquest és el pas de la tirada, sortosament protegit per la segona assegurança.    Les preses clau comencen a perdre el bon grip de la roca d'aquí, ja que són les que hi ha i tothom s'agafa a les mateixes.   Una bona tibada i es supera el balmat, ara per grades anem a buscar, a la dreta una placa diedre per la que entrarem a la reunió.   Molt de compte ja que recta al nas hi ha un bolt de la Gallifantes que porta a confusió, com em va passar a mí, quan me'n vaig adonar em va tocar improvisar un flanqueig a buscar la reunió prdent-me l'atractiu i bonic diedre.

Potent inici en el que e3sn ajudem del diedre. Foto Santi Soler.

Primera reunió. Foto Santi Soler.

Traïent el cap després del tram vertical del primer llarg.

Segon llarg    comença lleugerament per l'esquerra de la còmoda reunió, anem a buscar un gran bloc que surt de la paret i al que ens hi  haurem de posar de peus a sobre...aquí comença el tram clau del llarg abans de la segona assegurança,  molt fi de peus i de mans.    Continuarem recta amunt a buscar un rebot que rodejarem per sota fins a situar-nos a una placa llisota per entrar a reunió.  El company la va encarar per la dreta podent així protegir-la, de segon és molt millor encarar-la recta, trobant bons agafadors que tranquiitzen davant l'adherència dels peus.

Començant el segon llarg on trobem uns passos molt fins....

Cal enfilar-se en aquest bloc per començar el llarg. 

Assolit el tram clau, xapar la segona assegurança, a sota apunt d'entrar a la placa.

Entrant a la tècnica placa abans de la segona reunió.  Foto Santi Soler.

Al tercer llarg, amb un inici en diagonal ascendent a la dreta.  Foto Santi Soler.

Tercer llarg   surtim de la segona reunió per la dreta seguint una fissura ascendent, molt bones mans i peus, un gaudi, entrem en una placa que es va redreçant fins a ser vertical, d'aparença fiera però prou amable gràcies als molt bons forats que anem trobant,   Ens deixa a una placa d'adherència prou amable gràcies als forats que anem trobant, després d'una zona trencada ens barra el pas un mur vertical  assegurat amb dues xapes, es veu potent i atlètic, per la dreta un diedre ben bonic i donat que duem material aprofito per sortir a cim pel diedre que s'assegura prou be amb ponts de roca i friends.   La sortida directa avui no m'ha fet el pes, però al rapelar i veure les bones preses de que gaudia, la deixo pendent per un altre dia, la veritat que el diedre també val molt la pena.

Tercer llarg abans de la placa final. Foto Josep Maria i Joan.

Entrant a la reunió cimera pel diedre de la dreta.

Baixem amb dos ràpels, amb cordes de seixanta potser s'arriba en un de sol, però avui anem amb 50's.

VIA GRAN DIEDRE + ESPERÓ MINAIRONS

Per aquest evident diedre canal ens començem a enfilar.

   Fem aquesta via amb el Josep Sanz i amb el Llangardaix sord, resulta que quan aparquem ell estava apunt de sortir per anar a fer la Gallifantes en solitari, li comentem que anem a la Gran Diedre i ens demana d'unir-se a nosaltres, oi tant!

L'aproximació des de Coll Piquer és com la de totes les vies d'aquesta zona, i localitzar l'evident diedre és senzill, amés una inscripció ens ho confirma.

Primer llarg   com a algunes vies d'aquesta paret comença amb roca conglomerada prou sanejada, ens enfilem a un primer muret per continuar per terreny amable fins a on fa el canvi de roca, aquí tenim un pas que s'ha de llegir be, ja que s'ha de superar una canal que puja per sota, esdevenint un pas aeri i curiós a l'haver de sortir cap al buit, costa de llegir i de situar-se;   una vegada l'hem superat trobem diferents ressalts que anirem superant entrant cada cop més a l'esquerra com si enfilèssim una xemeneïa.    Abans d'entrar a la reunió al bell mig de l'esperó un mur vertical .   MIg en diedre, encastament i finalment per la placa de la dreta s'assoleix l'aresta...renoi amb el llarg, semblava senzill....

Fins aquí la progressió és molt amable.

Al canvi de roca de conglomerat a calcari hi trobem un pas de mirar-s'ho.

Entrant a la primera reunió per un ressalt vertical prou exigent. Foto Ramon Hernàndez.

Començant el segon llarg ja de l'Esperó Minairons.

Segon llarg    Comença just pel fil de l'esperó amb uns moïments aeris i atlètics molt estètics, superat el priumer ressalt trobem una placa ajaguda que ens acosta aun segon muret fissurat verticalment, aquí tornem a trobar un pas, que fins que no es troba la presa clau, costa de superar.  Aquí el company va continuar escalant pel fil de l'esperó passant de llarg una reunió intermitja i fent reunió gairebé al cim en unes Savines.

Passos atlètics i verticals en aquesta segona tirada. Foto Ramon Hernàndez.

El company ens caça a la primera reunió. Foto Josep Sanz.

Segona reunió en una Savina. Foto Ramon Hernàndez.

Recuperant els trencats darrers metres des de la segona reunió.

Tercer llarg    Som gairebé al cim, resta un ressalt i arribar a la reunió de la via Àfrica per la que rapelarem, aquest tram esdevé molt bonic i aeri, crestejant per sobre les arestes.

Resta una cresta senzilla i estètica fins el ràpel de la via Àfrica

A la reunió de la via Àfrica des d'on rapelarem. Foto Ramon Hernàndez.

Baixem en dos ràpels a l'anar amb cordes de 50.

Un parell de vies ben atractives d'aquesta paret !  Amb una dotzena de cintes expres fareu i recomanable un joc de Tòtems i bagues savineres/ponts de roca per a passos puntuals.  A tenir present que l'assegurament en general és el just i sovint haurem de fer el pas amb l'assegurança a sota, anar-hi amb el grau consolidat.

Ressenya de la desapareguda pàgina Escalatroncs i dels amics Manel i Ita.