divendres, 30 de setembre del 2016

Terra de Vents als Plecs de Llibre. Sant Llorenç del Munt. 29-09-2016

Els Plecs de Llibre, un conjunt característic visible de molt lluny.
Sant Llorenç del Munt té fama de roca dolenta en general, i se la te ben guanyada, però això no és excusa per deixar d'escalar-hi...aquest dijous tarda hem pogut quedar amb el Jordi H. per fer-hi una escapadeta. Les tardes ja no són tan llargues i cal buscar objectius on no calgui caminar gaire i siguin curts, què millor que la via triada: Terra de Vents als Plecs de Llibre. A més aquesta via té més alicients: els aperturistes, o primers repetidors, que no queda clar, són en Jaume Clotet "Paca" i Xavi Grané, ambdós bons amics especialment el Xavi; l'amic Jordi Homet un gran enamorat d'aquesta muntanya, en va reequipar aquest any la línia, peça per peça, previ consulta a un dels seus autors, en Paca.
Pilastra per on s'enfila la via tot buscant-ne les debilitats.
Per arribar a la via us caldrà deixar el cotxe dalt de tot de la urbanització Cavall Bernat, a on s'acaba el carrer Vista Alegre, d'on continuareu per un pujador asfaltat a la dreta i que us deixarà al carener; just quan el camí comença a enfilar-se, hi ha una mena d'indicador de ciment-pedra, trobareu un corriol que planeja a la dreta, cal seguir-lo i davallar cap al torrent, al final aquest es bifurca, continueu per l'esqeurra i amunt arribarem al peu dels Plecs. La via comença amagada rrera una gran Alzina, veureu un parabolt i uns grans blocs característics. Si arribeu a l'Avenc de la Codoleda, ja us heu passat, és immediatament abans.
El Jordi gestionant la primera tirada i abraçant el gran bloc abans de la reunió.

Com que el Jordi se la sap de memòria, em deixa començar: tram ajagut de terra amb còdols fins a una franja més sòlida on trobem un bolt, d'aquí ens hem d'agafar al gran còdol i xapar la segona assegurança, el següent és enfilar-s'hi a sobre. M'ajudo amb un A-0. Per continuar cal fer un pas llarg i m'ajudo d'un estrep, superat aquest tram molt descompost ja es pot desar l'estrep. Ara cal superar un altre voluminòs còdol al que t'has d'abraçar tot buscant les rugositats, que hi són... Un flanqueig a l'esquerra i altre cop a sobre el bloc d'on ja arribo a la reunió; aquesta és en una còmoda lleixa.
Primera reunió, reequipada amb equipament actual, antigament hi havia cinc burins.

Al tram de diedre de la segona tirada, amb roca delicada a la dreta i que arriba a desplomar.
És el torn del Jordi, aquesta tirada és més potent, comença anat a buscar un gran bloc característic amb bones mans, del que has de tibar descaradament i enfilar-t'hi al damunt, la tònica de la via ! s'entra en un diedre tancat pel que es progressa amb cura fins a l'estretament on tira enrrera. Xapar un bong és clau! d'allà cap enfora el diedre i ja més suau fins al capdamunt per terreny delicat. Una Sabina seca ens permet passar-hi una baga. Un últim relleix protegit per una peça ens farà suar, sort de la Sabina!. La reunió al replà superior més que còmoda.
Al capdamunt del diedre, un tram brutot i una sortida finota, on sort d'una Sabina seca.
Recupero aquesta tirada amb precaució...però la presa del bloc encastat és boníssima i convida a tibar-li sense contemplacions...a veure qui se l'endurà per barret....com la lleixa que hi havia just a sota i que durant les tasques de reequipament va anar paret avall amb un bon ensurt per part del Jordi, sort que anava de segon... El Bong està prou ben falcat, car vaig tibar de cnta en aquest tram, la resta surt be...
El Vallès des de la primera reunió.

Començant la tercera tirada, amb aquella roca que ens agradaria trobar sempre.
Ben contents a la segona reunió, al davant tinc el mur final, d'aquella roca que hi hauria d'haver sempre...aspra i cantelluda, curulla de foradets. Tirada curta però intensa, el Jordi m'avisa que no tiri amunt, sinó que flanquegi a l'esquerra i a l'alçada de la tercera assegurança m'enfili amunt. Bon consell car surt net i això que de cinquè grau res de res, un bon 6a. Ja al replà superior vaig a fer reunió d'una Alzina ferma bosc endins.
Acabant de superar el tram clau, un bon 6a, no Vè com diu la ressenya.


Dalt del cingle ben contents.
Hem disfrutat la via! però llàstima que es fa curta, aleshores si es vol es pot aprofitar per fer-ne alguna de propera com la Freixas-Pérez, també reequipada i amb una darrera tirada de fissura desequipada d'antologia, no us la perdeu! Una via recomanable, sobretot ara amb el nou equipament, durota en el grau si la voleu apurar en lliure, molt factible, no us refieu del grau amable de la ressenya...i si aneu justos de grau millor portar friends grossos per a completar l'assegurament del diedre de la segona tirada.
Ressenya que trobareu a


  • Santllors
  • Mirant per internet he trobat poques piulades d'aquesta via, excepte una de l'amic Sergi Casals que van fer la via amb l'equipament original, bravo! us en passo l'enllaç:
  • Ninfa de Roca i Glaç
  • dimecres, 28 de setembre del 2016

    Via Jaume Torrens Calvó a la Cinglera del Bolet de la Castellassa. Sant Llorenç del Munt.

    La Cinglera del Bolet de la Castellassa des de la mateixa Castellassa.
    Ja toca trèures la mandra de l'estiu, estiu en que he fet força activitat que ja aniré detallant, però per començar una escaladeta de tarda que vam fer amb l'amic "Cuc" a l'estimat Sant Llorenç. Amb la calor costa trobar objectius, o és que estic poc motivat...però aquesta modesta via ens va atreure a tots dos; es tracta d'un itinerari obert ples germans Masó el 2012 i que teníem oblidada. Ideal per una curta tarda de les que ja encara ens queden, la vam fer el nou de setembre, però ara encara, tot i el que s'escurça el dia, encara es pot fer: cal deixar el vehicle al carrer de Vista alegre de La Urbanització Cavall Bernat de Matadepera, on hi ha una gran torre. Enfileu el camí dels Monjos per a la primera cruïlla a la dreta baixeu a buscar els Plecs de Llibre per un corriol amb alguna marca de pintura groga; una vegada al Coll de Grua on ja podreu veure la Castellassa de Can Torres, cal continuar el corriol passant per un Mal Pas fins arribar al davant de la Castellassa, si ja heu arribat aquí torneu enrrera uns metres i a la dreta s'enfila un corriol tot dret enmig de l'Alzinar, quan aquest gira a l'esquerra i abans d'entrar a la Canal de l'Elefant, just a tocar de la paret allà comença la via, veureu una lleixa força característica que és per on anirem.
    Des de prop de Coll de Grua, la Castellassa.

    A mitja Canal de l'Elefant comença la "vieta"
    Tot i la suada de l'aproximació, una horeta o menys, ara som a l'ombra i el vent ens refresca. Avui el Jordi em deixa començar! Havent localitzat la lleixa és fàcil veure on comença la via, un talús terrós al costat d' una Alzina, alzina que faré servir per llaçar-hi una baga. Flanqueig franc horitzontal a la dreta, anem agafant ambient, fins un diedre on trobem un parell de bolts, diedre típic de Sant Llorenç on tot sembla caure menys les pedres que has d'agafar...
    El Jordi entrant al bosc penjat després d'una primera tirada amb trempera.
    Superat el diedre, un curt flanqueig a la dreta per entrar en un mur vertical amb roca bona de veritat. A l'inici un bolt i res mes, cal continuar recta amb passos verticals i agosarats fins una fissura trencada que admet algun àlien; la continuació és una sortida vertical , aquelles sortides de la piscina, amb pocs peus i per sort bones mans...entro en un tram força trencat, no trobo un pitó que marca la ressenya i m'enfilo amunt per uns matolls, però no, haig de desgrimpar amb compte i acabo trobant l'entrada al bosc penjat, flanquejo fins un Arbre on faig reunió.
    Curta i estètica segona tirada, a autoprotegir;  a sota a l'alçada de l'únic bolt.

    La segona i darrera tirada és prou curta, però té gràcia...un primer tram on segueixes una llastra on pots posar el que vulguis per passar al mur compacte i de bona roca, uns metres mes amunt trobem la unica peça fixe, d'aquí la paret s'ajeu i amb compte anem a buscar un arbust on fer reunió.
    Bonica perspectiva de la Castellassa de Can Torres, per on va la clàssica Matalonga.

    Reunió en uns arbusts dalt de la cinglera.

    Escollim baixar per la ferrata Lucky-Txell fins el camí d'anada.

    Una vegada dalt de la cinglera anem a l'esquerra a buscar la canal de l'Elefant, al davant tenim l'afamada Paret de la Font Soleïa on sempre hi ha penjada gent, tot un espectacle. Deixem l'entrada a la canal de l'Elefant i resseguim el camí en direcció oest fins a trobar un corriol que va a buscar el Cingle, direcció sud-est entrant a la ferrada Lucky-Txell, canal arreglada on es pot pujar i baixar sense complicacions, tot i que baixar és més treballós com sempre. No hi ha fil de vida com a les ferrades, però l'abundor de grapes dóna seguretat. Aquesta canal arreglada ens deixa al camí d'anada, el del Mal Pas de la Castellassa a Coll de Grua.
    Detallada i historiada ressenya dels germans Masó i que trobareu a
  • Santllors
  • Una via que no passarà a la història, certament, però que ens ha omplert una tarda i ens ha fet gaudir dels trempats itineraris que amb molta sensibilitat obren els germans Masó. M'ha agradat, no hi regalen res, m'ha permès una nova perspectiva sobre la Castellassa. No hi aneu a escalar, aneu-hi a passejar, passejada vertical amb trempera. La podeu complementar amb moltes d'altres vies properes per si encara us queda llum. Per a romàntics amants de Sant llorenç.