divendres, 30 de setembre de 2016

Terra de Vents als Plecs de Llibre. Sant Llorenç del Munt. 29-09-2016

Els Plecs de Llibre, un conjunt característic visible de molt lluny.
Sant Llorenç del Munt té fama de roca dolenta en general, i se la te ben guanyada, però això no és excusa per deixar d'escalar-hi...aquest dijous tarda hem pogut quedar amb el Jordi H. per fer-hi una escapadeta. Les tardes ja no són tan llargues i cal buscar objectius on no calgui caminar gaire i siguin curts, què millor que la via triada: Terra de Vents als Plecs de Llibre. A més aquesta via té més alicients: els aperturistes, o primers repetidors, que no queda clar, són en Jaume Clotet "Paca" i Xavi Grané, ambdós bons amics especialment el Xavi; l'amic Jordi Homet un gran enamorat d'aquesta muntanya, en va reequipar aquest any la línia, peça per peça, previ consulta a un dels seus autors, en Paca.
Pilastra per on s'enfila la via tot buscant-ne les debilitats.
Per arribar a la via us caldrà deixar el cotxe dalt de tot de la urbanització Cavall Bernat, a on s'acaba el carrer Vista Alegre, d'on continuareu per un pujador asfaltat a la dreta i que us deixarà al carener; just quan el camí comença a enfilar-se, hi ha una mena d'indicador de ciment-pedra, trobareu un corriol que planeja a la dreta, cal seguir-lo i davallar cap al torrent, al final aquest es bifurca, continueu per l'esqeurra i amunt arribarem al peu dels Plecs. La via comença amagada rrera una gran Alzina, veureu un parabolt i uns grans blocs característics. Si arribeu a l'Avenc de la Codoleda, ja us heu passat, és immediatament abans.
El Jordi gestionant la primera tirada i abraçant el gran bloc abans de la reunió.

Com que el Jordi se la sap de memòria, em deixa començar: tram ajagut de terra amb còdols fins a una franja més sòlida on trobem un bolt, d'aquí ens hem d'agafar al gran còdol i xapar la segona assegurança, el següent és enfilar-s'hi a sobre. M'ajudo amb un A-0. Per continuar cal fer un pas llarg i m'ajudo d'un estrep, superat aquest tram molt descompost ja es pot desar l'estrep. Ara cal superar un altre voluminòs còdol al que t'has d'abraçar tot buscant les rugositats, que hi són... Un flanqueig a l'esquerra i altre cop a sobre el bloc d'on ja arribo a la reunió; aquesta és en una còmoda lleixa.
Primera reunió, reequipada amb equipament actual, antigament hi havia cinc burins.

Al tram de diedre de la segona tirada, amb roca delicada a la dreta i que arriba a desplomar.
És el torn del Jordi, aquesta tirada és més potent, comença anat a buscar un gran bloc característic amb bones mans, del que has de tibar descaradament i enfilar-t'hi al damunt, la tònica de la via ! s'entra en un diedre tancat pel que es progressa amb cura fins a l'estretament on tira enrrera. Xapar un bong és clau! d'allà cap enfora el diedre i ja més suau fins al capdamunt per terreny delicat. Una Sabina seca ens permet passar-hi una baga. Un últim relleix protegit per una peça ens farà suar, sort de la Sabina!. La reunió al replà superior més que còmoda.
Al capdamunt del diedre, un tram brutot i una sortida finota, on sort d'una Sabina seca.
Recupero aquesta tirada amb precaució...però la presa del bloc encastat és boníssima i convida a tibar-li sense contemplacions...a veure qui se l'endurà per barret....com la lleixa que hi havia just a sota i que durant les tasques de reequipament va anar paret avall amb un bon ensurt per part del Jordi, sort que anava de segon... El Bong està prou ben falcat, car vaig tibar de cnta en aquest tram, la resta surt be...
El Vallès des de la primera reunió.

Començant la tercera tirada, amb aquella roca que ens agradaria trobar sempre.
Ben contents a la segona reunió, al davant tinc el mur final, d'aquella roca que hi hauria d'haver sempre...aspra i cantelluda, curulla de foradets. Tirada curta però intensa, el Jordi m'avisa que no tiri amunt, sinó que flanquegi a l'esquerra i a l'alçada de la tercera assegurança m'enfili amunt. Bon consell car surt net i això que de cinquè grau res de res, un bon 6a. Ja al replà superior vaig a fer reunió d'una Alzina ferma bosc endins.
Acabant de superar el tram clau, un bon 6a, no Vè com diu la ressenya.


Dalt del cingle ben contents.
Hem disfrutat la via! però llàstima que es fa curta, aleshores si es vol es pot aprofitar per fer-ne alguna de propera com la Freixas-Pérez, també reequipada i amb una darrera tirada de fissura desequipada d'antologia, no us la perdeu! Una via recomanable, sobretot ara amb el nou equipament, durota en el grau si la voleu apurar en lliure, molt factible, no us refieu del grau amable de la ressenya...i si aneu justos de grau millor portar friends grossos per a completar l'assegurament del diedre de la segona tirada.
Ressenya que trobareu a


  • Santllors
  • Mirant per internet he trobat poques piulades d'aquesta via, excepte una de l'amic Sergi Casals que van fer la via amb l'equipament original, bravo! us en passo l'enllaç:
  • Ninfa de Roca i Glaç
  • 4 comentaris:

    1. felicitats per la via. en Xavi i Jo vam ser els aperturistres i els primers ascencionistes,teníem 20 anyets....Salut

      ResponElimina
    2. Gràcies Jaume ! comentava que suposava que éreu vosaltres els autors, però no ho sabia segur,a la piulada del Sergi Casals surt la ressenya amb els vostres noms tatxats i a sobre el de Amadeu i Fernando...això em va fer dubtar.
      Igualment penso que vau tenir molta vista per obrir la línia tot encadenant els grans bolos fins a poder abastar la fissura.

      ResponElimina
    3. Quina alegria Jaume que s'hagi reequipat com déu mana aquesya via.
      I veig que en voleu restaurar alguna més.
      No escalo el que hauria d'escalar ni tinc el temps que m'agradaria tenir, però què coi... si algun dia et puc donar un cop de mà per restaurar alguna via de Sant Llorenç, dintre de les meves possibilitats n'estaria encantat.

      ResponElimina
    4. Hola Sergi ! vosaltres vau tenir moral de fer-la amb l'equipament envellit ! ara tot i la roca és disfrutona. A veure si tornem a coincidir per les parets. El Jordi és l'autor dels reequipaments i el que em va dir si coneixia els autors de l'Esperó Esperpentu que el vol reequipar.

      ResponElimina