dimecres, 30 de gener del 2019

Via Yolanda Cortés a La Torre Xica. Abella de la Conca. 14-01-2019-

La Torre Xica;  la nostra via és la de mes a la dreta.
Aprofitant l'anticicló i esquivant les boires aquest dilluns 14 de gener ens reunim els Joan's (Asín i Pera) i el Jaume, jo mateix, per anar a la Conca de Dellà, a Abella, on malgrat el fred esperem estar arrecerats i per sobre de la boira que tant ens està acompanyant aquest hivern. Esmorzem a Artesa on el fred hi és viu, allà trobem una bona colla que també enfilen cap al Pallars. Arribats a Isona trenquem cap a Abella on deixem el cotxe a l'esplanada que hi ha abans d'entrar al poble. D'allà caminem pels carrers d'Abella a buscar l'església romànica de Sant Esteve; la deixem enrrera per agafar un corriol que surt del costat d'una petita edificació, la darrera del poble.
Millor deixar el cotxe abans d'entrar al poble.

El peu de via és fàcil d'identificar gràcies a aquest esperó.
La nostra via la trobem la primera de les tres que hi tenim a la Torre xica: Yolanda Cortés, La Pepa i Mariquita Pérez. Una breu grimpada ens deixa a peu de paret, on si ens hi fixem destaca un esperó, com una proa amb un parells de parabolts al mig.
Al tram clau de la primera tirada.

Com que anem tres, ens partim la via, comença el Joan Asín: un tram senzill agraonat ens acosta a la pilastra; hi entrem per l'esquerra i a la seva meitat aproximadament. Una baga en un arbret ens protegeix el pas d'entrada al mur. Ja ben posicionats, hem xapat un parabolt, hem d'anar a la dreta on trobarem millors peus i ens enfilarem fins a la segona assegurança. Surt en lliure, tot i que es pot fer en A-0. Deixem enrrera el mur que perd força per anar a la dreta per graonades fins entrar a un matollar on al final, quan s'ajeu del tot hi ha dos ponts de roca, és la reunió. Com que el Joan està recuperant un dit es demana continuar amb la segona tirada, aquesta tot i començar caminant entre garrics, es va animant al final: entrem en una placa prou llisa i ajaguda, però tranquils, la via va pel marge esquerra on trobarem bons agafadors. La reunió és al capdamunt sota una gran sabina que es veu de la reunió estant: dos bolts a la placa.
A la tercera tirada, molt ben trobada i que t'has de treballar.
La tercera tirada ens sorprèn, una placa que es va redreçant fins la reunió i amb l'equipament just i necessari, Molt be ! surto a buscar la primer aassegurança, prou allunyada per anar-hi de dret, flanquejo a l'esquerra per fer una essa que em permet assegurar-me abans del bolt. Entre la segona i tercera assegurança dubto de per on anar, encaro per l'esquerra i tot i que estic d'una bona bústia, he quedat atrapat snese sortida, des d'aquí tot és molt llis...toca desgrimpar i provar-ho per la dreta, ara sí! vaig progressant posant alguna cosa de tant en tant, un tasco queda a caldo, llaço una sabina i ja tinc el darrer bolt molt a la dreta, la roca em demana continuar cap a l'esquerra, dubto, però finalment el vaig a buscar, col.loco una cinta ben llarga i m'en torno a l'esquerra on ja veig la reunió, aquesta és sota la vertical del compacte mur que hi ha per continuar.
A la tercera reunió, sota un mur ben vertical i compacte, sort de la fissura.

Recuperant la tirada.

Pel punt dèbil del compacte mur final va la quarta tirada.
Els companys arriben a la reunió, anem tres i no és gaire còmode, amb el que el Joan Pera es coloca per sortir i l'altre Joan resta una mica per sota en un replanet més còmode. Una fissura xemeneïa ens permetrà superar el llis mur que tenim al davant: passos atlètics i divertits permeten enfilar-se sobre la xemeneïa, aleshores un tram finot fins abastar una placa ben polida on tenim el tram d'artifo-A-0 amb tres bolts; sortir del darrer te la seva gràcia. El Joan s'ho treballa molt be i el veïem progresar fins a perdre'l de vista. Abans d'entrar a reunió un tram trencat fa escalar amb cura. Reunió airosa.
El Joan mirant-se el punt "calent" i ja havent-lo superat.


Reunió cimera

Foto cim-enlluernats !
Del cim baixem per un ràpel de 35 metres i que nosaltres fem amb corda simple de seixanta, si ho feu així, compte els metres finals! Ara toca baixar seguint fites per un corriol poc evident amb alguna desgrimpada i que ens deixa altra cop a peu de la feixa de peu de via. Tenim temps de fer una altra via, però amb el dia tant curt preferim fer via cap al cotxe i la birra !
La Conca  Dellà.

Esglesia romànica de Sant Esteve ( S XI-XII), recentment restaurada.

Ressenya de l'amic Joan Prunera


  • Col.leccionista de Vies
  • Una via ben trobada, on malgrat alguns trams poc agraïts, en te d'altres prou atractius, com l'esperó d'entrada, el tram abans de la segona reunió, la tercera tirada un deu!! i la darrera amb la xemeneïa i la bavaresa de sobre l'artifo, espectacular. A la ressenya els autors posen via equipada, no us en refieu...un joc de tascons, Àliens i bagues sabineres sempre van be. Enhorabona als autors per la línia i per l'estil.

    dijous, 17 de gener del 2019

    Acabem l'any a Malanyeu: via dels Culers i via Aina. 31-12-2018.

    Al marge esquerra de la paret del Devessó trobarem les nostres vies.
    Darrer dia de l'any! hi ho volem celebrar, com no! escalant pel matí i una bona revetlla el vespre. Avui ens reunim una bona colla, el Jordi (Cuc) i l'Àngels, el Joan Pera i el Manel i jo i el Toni que puja directament a Cal Rosal. El destí Malanyeu, un lloc on hi trobem vies per a tots els gustos i temperatura ideal per aquests dies d'inversió tèrmica. Ens agrupem en diferents cordades, el Jordi i l'Àngels es posen a la via Aina, el Joan Pera i el Manel a la Badalona i nosaltres anem a la Culés.
    Gairebé esborrat, el nom de la via.
    Deixem el Jordi i l'Àngels a la seva via, una plaqueta pintada de blau ens confirma el destí i nosaltres anem a localitzar la dels Culers, oberta per en Joan Baraldés i el Toni Alarcon  el març de 2014;  continuant la paret cap a ponent primer trobem la via Malalts de Roca, després la Tarannà domèstic i la següent és la nostra.  Dubtem una mica però una pintada mig esborrada ens confirma que anem be.
    Divertida primera tirada on surten uns passos prou atractius.

    Comença el Toni, un esperó d'aspecte trencat i sorrenc, però en realitat prou sòlid, amb un parabolt al capdamunt. Ja sobre aquesta mena d'agulla anem a buscar les plaques del davant, força amunt un altre bolt en marca el camí. La placa és més divertida del que pot semblar des de baix i et fa treballar. Alguns ponts de roca ens indiquen el camí entre la vegetació, que hi és molt present, però no fa nosa. La reunió d'un parabolt, reforçable.
    La segona tirada acaba en aquesta ombrívola reunió.
    La segona tirada comença fent un flanqueig brut cap a la dreta a buscar una ferma planxa fissurada que permet fer uns passos ben bonics deixant-se protegir a pleret. Reunió sota una grossa Alzina ben a l'ombra, avui hagués preferit el solet...Una baga a l'alzina i un bloc encastat a l'arbre ens confirma la reunió.
    Sortint per una placa ben maca a l'inici de la tercera tirada.
    Continua la tercera tirada el Toni, una placa compacta, marmòria, que es fa curta, aleshores cal flanquejar a l'esquerra per terreny indefiniti i trencat, al davant un diedre a la dreta i una placa fissurada al davant, el Toni sense pensar-hi massa resta atret per l'atractiva placa, és desequipada, però com la majoria de la via...havíem decidit que enllaçaria les dues darreres tirades i va fent via fins arribar a un terreny indefinit i trencat, se n'adona que és fora de la via, però continua amb cura fent un flanqueig trencat i inestable fins trobar la linia de la via i la reunió cimera.
    Diedre per on hauríem d'haver anat...i placa fissurada per on va obrir el Toni.


    Foto cresta.
    Una vegada al cim anem a buscar la reunió de la via Aina on tenim el Jordi assegurant l'Àngels al darrer tram. Una vegada tots dalt aprofitem per baixar plegats, tres ràpels, els dos primers simples i el darrer amb doble corda.
    L'Àngels a l'última tirada de la via Aina i entrant a reunió.


    Una bona parella escaladora, l'Àngels i el Jordi.

    El Joan a la divertida primera tirada de la via Aina.

    Una vegada al terra el Toni ens diu adeu, ha de ser d'hora a casa. Encara no sabem res del Joan i Manel, amb el que el Jordi m'assegura a la primera tirada de la via Aina, prou divertida. Rapelo la tirada i mentre estic baixant arriben els companys...li dic al Joan si vol fer aquesta via i ens hi posem; aquest cop comença el Joan, que puja esperitat. Continuo amb la segona, a la mitat de via una placa prou fina que supero per la dreta aprofitant el cantell de l'esperó.
    A la tercera tirada, prou ben trobada.
    Acaba la via el Joan, surt en tendencia a la dreta a buscar un sostre que se supera amb passos divertits per seguir després una escletxa diagonal inclinada a la dreta. Abans d'arribar al cim cal entrar a la placa per l'esquerra.
    Als darrers metres de la via Aina.

    Foto cim Aina

    Malanyeu m'encanta !

    Un parell de vies tranquiles, la primera semiequipada amb parabolts i ponts de roca, on haurem d'acompletar l'equipament, sobretot si com el Toni, perdeu l'itinerari. Un joc d'Àliens i Camalots mitjans us poden servir. Algun tascó sempre es pot posar. La via Aina, és tota equipada amb bolts i algun pont de roca. Divertida i més homogènia que la seva veina. Tanmateix són vies discontínues i curtes, com la majoria d'aquest extrem de paret, no us espereu gaire cosa, la paret no dóna per mes. Aneu-hi amb un bon esquema de les vies si no voleu sortir marejats; la zona està saturada.

    Ressenya dels autors

  • Joan Baraldés i Toni Alarcon
  •                                        Ressenya de l'amic Prunera

  • Coleccionista de Vies


  • dissabte, 5 de gener del 2019

    Los Reyes del Mambo a Cap del Ras, o com escapar de la boira ! 29-12-2018

    La boira ens ha portat aquí dalt on hem gaudit la caloreta...
    El dissabte abans de cap d'any quedem una bona colla per anar al Montroig, ens reunim a Bellcaire, al Bar Sport, on fem un bon esmorzar; la boira baixa esdevé alta, pensem que arribant a Les Avellanes l'haurem deixat enrrera...però no és així, a Vilanova de la Sal som encara sota una espessa capa de boira, no pas baixa, sinó alta. El termòmetre per sota zero, brrrr! ens aturem, dubtem, parlem amb els companys....després d'alguna que altra marrada involuntària s'imposa allò evident: cap al Port d'Àger. Sí!! el sol acarona la serralada de Cap del Ras, la boira resta a la vall. Entrant a Àger, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que puja a l'observatori astronòmic i al cap d'Àger, gairebé al capdamunt, al final d'una llarga recta agafem el trencall cap a l'ermita de Colobó; la pista està perfecta, sense ni tan sols fang. Aparquem sota la via en un eixamplament de la pista.
    Cap del Ras, tram per on discorre la Reyes del Mambo.
    Un corriol ben marcat surt d'allà mateix, cal seguir-lo en tendència a la dreta fins a sota els sostres visibles, per decantar-se a l'esquerra al final. Grimpem el sòcol que ens deixa a la feixa d'on comencen les vies, passem pel peu de la Redrum, Alkhaid i Memòria zero, just al costat d'aquesta hi trobem un doble burí, és la nostra via.
    Començant la primera tirada i arribant a la reunió.

    Amb el Joan comencem la Reyes del Mambo, surt ell a per la primera tirada, d'aspecte benèvol, ens sorprèn per com n'és de fina i com l'has de treballar. Els escadussers burins, amb molt bona pinta però amb vint-i-tres anys de solera fan que la progressió sigui atenta, mirant de reforçar quan és possible, la tirada. En flanqueig ascendent esquerra a buscar dues bones sabines, d'allà flanqueig horitzontal per quan la roca ho permet enfilar recta amunt per anar a buscar la reunió, just on la paret es redreça. Dos espits a la reunió, el Joan aprofita un burí proper per a reforçar-la.
    Recuperant la primera tirada, que sorprèn per com n'és de fina...
     n
    Superat el mur vertical de la segona tirada i entrant a reunió.
    La segona tirada apreta només començar: recta amunt sobre la reunió tot buscant els cantos, que a l'inici no són tot lo bons que voldria, per mí si es vol fer neta és un 6a+, jo vaig ajudar-me d'una tibadeta de cinta. La continuació ja millora de preses però es manté vertical, no afluixa. S'acaben els burins, també afluixa la dificultat, vaig progressant per franges Vilanovines agraïdes, no se per on haig d'anar: per l'esquerra sembla mes senzill, també mes trencat...a la dreta, mes vertical però la paret és ben ratllada i s'intueix agraida malgrat ser mes dreta; em decideixo per anar a la dreta i l'encerto, quan ja porto força metres poso un Àlien, per relaxar la progressió. M'acosto a una sabina i d'allà ja veig la reunió, bé l'he encertat! la llaço i per terreny senzill acabo de flanquejar cap a la segona reunió. He llegit que havia de trobar un pitó amb anella abans de la reunió, però no l'he pas vist...
    Segona reunió, dos espits i un burí.
    La reunió te tres peces, dos espits i un burí, aquest està inutilitzable per un cordino ressec, el retiro i puc triangular la reunió amb tot el que hi ha. El Joan ja pot pujar, ell es farà tota la tirada neta.
    Tècnic inici de la tercera tirada, que va a buscar la pilastra de l'esquerra amb passos agosarats.
    Tornar a sortir el Joan, aquesta tercera tirada és molt ferma, comença anant a l'esquerra a buscar una gran sabina de la que t'enfiles a un embut amb una pilastra just a l'esquerra. Aquest tram tot i tan sols estar considerat com a 6a/6a+ si no el llegueixes be esdevé força difícil, sobretot abastar el segon burí. Aprofitant la canal de l'esquerra es va pujant fins a un clau amb cordino ronyós, d'aquí la cosa millora fent un flanqueig agosarat i vertical que ens deixa a coll i be de la pilastra que pujarem ja mes relaxats amb millor presa; al capdamunt unes feixetes per anar cap a una placa llisa equipada per progressar en artificial. L'entrada a reunió és obligada, sembla que va saltar un burí, havent d'agafar-te a una franja plena de sorra.
    Elegant pujada pel pilar a buscar les plaques superiors.

    Quarta tirada, inici ben bonic per enfarigolar-se mes amunt
    Això s'acaba, en resta la quarta tirada, m'enfilo a buscar el primer burí, força amunt, però de bon abastar, aleshores no continueu amunt, cal anar a l'esquerra a buscar un altre burí que protegeix un petit mur-diedre. Aquí em costa mes del que pensava i m'haig d'agafar a la cinta per mirar-m'ho, tanmateix acaba sortint el pas...massa temps sense venir per aquí! A partir d'ara cal anar pujant per terreny trencat al costat de la vegetació, una gran placa permet pujar en bavaresa o com va fer el Joan, enfilant'hi a sobre. Un petit embut prou bonic amb un burí al capdamunt, una disfrutada de mans amb peus en adherència, i aquí s'acaba la via, que no el "patir",  terreny esmicolat i vegetat on millor no córrer gaire;     arribo al muret abans de la feixa fent reunió en una bona sabina al peu del mateix. 45/50mtrs. La tirada mes fluixa de la via, però amb trams prou bons.
    Entrant a la feixa, la boira vol pujar també...

    Foto feixa
    Una grimpada ens deixa a la feixa, ara tenim la possibilitat de sortir per una altra via al cim, però avui hem començat molt tard i anem colla, decidim esperar-los una estona per baixar a buscar la resta que ens espera al cotxe. Si al capdamunt hi trobem les restes d'un Sis-cents, aquí hi ha les d'una nevera!!?? anem resseguint la feixa, ben aèria a trams. Sort de les fites i d'algun pas barrat, en cas de boira, baixar pot ser divertit... Trobem un nombrós ramat de cabres domèstiques, atenció amb elles ! no us traïeu el casc !
    Gaudint del sol....

    Ressenya amb l'itinerari aproximat

    Via molt recomanable, oberta el 1995 per en Manuel Pedro i Felipe Oblanca amb burins i algun clau, espits a les reunions. Via mes exigent del que pugui semblar pel grau de la ressenya. Roca excel.lent excepte alguns trams sobretot de la quarta tirada. Aprofitar, si teniu temps, per arribar al cim per alguna de les vies properes, Alkhaid, Redrum, Memòria Zero... Malgrat l'aparent bon estat dels burins, potser li tocaria un canvi a les assegurances.