Los Reyes del Mambo a Cap del Ras, o com escapar de la boira ! 29-12-2018

La boira ens ha portat aquí dalt on hem gaudit la caloreta...

El dissabte abans de cap d'any quedem una bona colla per anar al Montroig, ens reunim a Bellcaire, al Bar Sport, on fem un bon esmorzar; la boira baixa esdevé alta, pensem que arribant a Les Avellanes l'haurem deixat enrrera...però no és així, a Vilanova de la Sal som encara sota una espessa capa de boira, no pas baixa, sinó alta. El termòmetre per sota zero, brrrr! ens aturem, dubtem, parlem amb els companys....després d'alguna que altra marrada involuntària s'imposa allò evident: cap al Port d'Àger. Sí!! el sol acarona la serralada de Cap del Ras, la boira resta a la vall. Entrant a Àger, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que puja a l'observatori astronòmic i al cap d'Àger, gairebé al capdamunt, al final d'una llarga recta agafem el trencall cap a l'ermita de Colobó; la pista està perfecta, sense ni tan sols fang. Aparquem sota la via en un eixamplament de la pista.

Cap del Ras, tram per on discorre la Reyes del Mambo.

Un corriol ben marcat surt d'allà mateix, cal seguir-lo en tendència a la dreta fins a sota els sostres visibles, per decantar-se a l'esquerra al final. Grimpem el sòcol que ens deixa a la feixa d'on comencen les vies, passem pel peu de la Redrum, Alkhaid i Memòria zero, just al costat d'aquesta hi trobem un doble burí, és la nostra via.

Començant la primera tirada i arribant a la reunió.

Amb el Joan comencem la Reyes del Mambo, surt ell a per la primera tirada, d'aspecte benèvol, ens sorprèn per com n'és de fina i com l'has de treballar. Els escadussers burins, amb molt bona pinta però amb vint-i-tres anys de solera fan que la progressió sigui atenta, mirant de reforçar quan és possible, la tirada. En flanqueig ascendent esquerra a buscar dues bones sabines, d'allà flanqueig horitzontal per quan la roca ho permet enfilar recta amunt per anar a buscar la reunió, just on la paret es redreça. Dos espits a la reunió, el Joan aprofita un burí proper per a reforçar-la.

Recuperant la primera tirada, que sorprèn per com n'és de fina...

 n

Superat el mur vertical de la segona tirada i entrant a reunió.

La segona tirada apreta només començar: recta amunt sobre la reunió tot buscant els cantos, que a l'inici no són tot lo bons que voldria, per mí si es vol fer neta és un 6a+, jo vaig ajudar-me d'una tibadeta de cinta. La continuació ja millora de preses però es manté vertical, no afluixa. S'acaben els burins, també afluixa la dificultat, vaig progressant per franges Vilanovines agraïdes, no se per on haig d'anar: per l'esquerra sembla mes senzill, també mes trencat...a la dreta, mes vertical però la paret és ben ratllada i s'intueix agraida malgrat ser mes dreta; em decideixo per anar a la dreta i l'encerto, quan ja porto força metres poso un Àlien, per relaxar la progressió. M'acosto a una sabina i d'allà ja veig la reunió, bé l'he encertat! la llaço i per terreny senzill acabo de flanquejar cap a la segona reunió. He llegit que havia de trobar un pitó amb anella abans de la reunió, però no l'he pas vist...

Segona reunió, dos espits i un burí.

La reunió te tres peces, dos espits i un burí, aquest està inutilitzable per un cordino ressec, el retiro i puc triangular la reunió amb tot el que hi ha. El Joan ja pot pujar, ell es farà tota la tirada neta.

Tècnic inici de la tercera tirada, que va a buscar la pilastra de l'esquerra amb passos agosarats.

Tornar a sortir el Joan, aquesta tercera tirada és molt ferma, comença anant a l'esquerra a buscar una gran sabina de la que t'enfiles a un embut amb una pilastra just a l'esquerra. Aquest tram tot i tan sols estar considerat com a 6a/6a+ si no el llegueixes be esdevé força difícil, sobretot abastar el segon burí. Aprofitant la canal de l'esquerra es va pujant fins a un clau amb cordino ronyós, d'aquí la cosa millora fent un flanqueig agosarat i vertical que ens deixa a coll i be de la pilastra que pujarem ja mes relaxats amb millor presa; al capdamunt unes feixetes per anar cap a una placa llisa equipada per progressar en artificial. L'entrada a reunió és obligada, sembla que va saltar un burí, havent d'agafar-te a una franja plena de sorra.

Elegant pujada pel pilar a buscar les plaques superiors.

Quarta tirada, inici ben bonic per enfarigolar-se mes amunt

Això s'acaba, en resta la quarta tirada, m'enfilo a buscar el primer burí, força amunt, però de bon abastar, aleshores no continueu amunt, cal anar a l'esquerra a buscar un altre burí que protegeix un petit mur-diedre. Aquí em costa mes del que pensava i m'haig d'agafar a la cinta per mirar-m'ho, tanmateix acaba sortint el pas...massa temps sense venir per aquí! A partir d'ara cal anar pujant per terreny trencat al costat de la vegetació, una gran placa permet pujar en bavaresa o com va fer el Joan, enfilant'hi a sobre. Un petit embut prou bonic amb un burí al capdamunt, una disfrutada de mans amb peus en adherència, i aquí s'acaba la via, que no el "patir",  terreny esmicolat i vegetat on millor no córrer gaire;     arribo al muret abans de la feixa fent reunió en una bona sabina al peu del mateix. 45/50mtrs. La tirada mes fluixa de la via, però amb trams prou bons.

Entrant a la feixa, la boira vol pujar també...

Foto feixa

Una grimpada ens deixa a la feixa, ara tenim la possibilitat de sortir per una altra via al cim, però avui hem començat molt tard i anem colla, decidim esperar-los una estona per baixar a buscar la resta que ens espera al cotxe. Si al capdamunt hi trobem les restes d'un Sis-cents, aquí hi ha les d'una nevera!!?? anem resseguint la feixa, ben aèria a trams. Sort de les fites i d'algun pas barrat, en cas de boira, baixar pot ser divertit... Trobem un nombrós ramat de cabres domèstiques, atenció amb elles ! no us traïeu el casc !

Gaudint del sol....

Ressenya amb l'itinerari aproximat

Via molt recomanable, oberta el 1995 per en Manuel Pedro i Felipe Oblanca amb burins i algun clau, espits a les reunions. Via mes exigent del que pugui semblar pel grau de la ressenya. Roca excel.lent excepte alguns trams sobretot de la quarta tirada. Aprofitar, si teniu temps, per arribar al cim per alguna de les vies properes, Alkhaid, Redrum, Memòria Zero... Malgrat l'aparent bon estat dels burins, potser li tocaria un canvi a les assegurances.