Via Yolanda Cortés a La Torre Xica. Abella de la Conca. 14-01-2019-

La Torre Xica;  la nostra via és la de mes a la dreta.

Aprofitant l'anticicló i esquivant les boires aquest dilluns 14 de gener ens reunim els Joan's (Asín i Pera) i el Jaume, jo mateix, per anar a la Conca de Dellà, a Abella, on malgrat el fred esperem estar arrecerats i per sobre de la boira que tant ens està acompanyant aquest hivern. Esmorzem a Artesa on el fred hi és viu, allà trobem una bona colla que també enfilen cap al Pallars. Arribats a Isona trenquem cap a Abella on deixem el cotxe a l'esplanada que hi ha abans d'entrar al poble. D'allà caminem pels carrers d'Abella a buscar l'església romànica de Sant Esteve; la deixem enrrera per agafar un corriol que surt del costat d'una petita edificació, la darrera del poble.

Millor deixar el cotxe abans d'entrar al poble.

El peu de via és fàcil d'identificar gràcies a aquest esperó.

La nostra via la trobem la primera de les tres que hi tenim a la Torre xica: Yolanda Cortés, La Pepa i Mariquita Pérez. Una breu grimpada ens deixa a peu de paret, on si ens hi fixem destaca un esperó, com una proa amb un parells de parabolts al mig.

Al tram clau de la primera tirada.

Com que anem tres, ens partim la via, comença el Joan Asín: un tram senzill agraonat ens acosta a la pilastra; hi entrem per l'esquerra i a la seva meitat aproximadament. Una baga en un arbret ens protegeix el pas d'entrada al mur. Ja ben posicionats, hem xapat un parabolt, hem d'anar a la dreta on trobarem millors peus i ens enfilarem fins a la segona assegurança. Surt en lliure, tot i que es pot fer en A-0. Deixem enrrera el mur que perd força per anar a la dreta per graonades fins entrar a un matollar on al final, quan s'ajeu del tot hi ha dos ponts de roca, és la reunió. Com que el Joan està recuperant un dit es demana continuar amb la segona tirada, aquesta tot i començar caminant entre garrics, es va animant al final: entrem en una placa prou llisa i ajaguda, però tranquils, la via va pel marge esquerra on trobarem bons agafadors. La reunió és al capdamunt sota una gran sabina que es veu de la reunió estant: dos bolts a la placa.

A la tercera tirada, molt ben trobada i que t'has de treballar.

La tercera tirada ens sorprèn, una placa que es va redreçant fins la reunió i amb l'equipament just i necessari, Molt be ! surto a buscar la primer aassegurança, prou allunyada per anar-hi de dret, flanquejo a l'esquerra per fer una essa que em permet assegurar-me abans del bolt. Entre la segona i tercera assegurança dubto de per on anar, encaro per l'esquerra i tot i que estic d'una bona bústia, he quedat atrapat snese sortida, des d'aquí tot és molt llis...toca desgrimpar i provar-ho per la dreta, ara sí! vaig progressant posant alguna cosa de tant en tant, un tasco queda a caldo, llaço una sabina i ja tinc el darrer bolt molt a la dreta, la roca em demana continuar cap a l'esquerra, dubto, però finalment el vaig a buscar, col.loco una cinta ben llarga i m'en torno a l'esquerra on ja veig la reunió, aquesta és sota la vertical del compacte mur que hi ha per continuar.

A la tercera reunió, sota un mur ben vertical i compacte, sort de la fissura.

Recuperant la tirada.

Pel punt dèbil del compacte mur final va la quarta tirada.

Els companys arriben a la reunió, anem tres i no és gaire còmode, amb el que el Joan Pera es coloca per sortir i l'altre Joan resta una mica per sota en un replanet més còmode. Una fissura xemeneïa ens permetrà superar el llis mur que tenim al davant: passos atlètics i divertits permeten enfilar-se sobre la xemeneïa, aleshores un tram finot fins abastar una placa ben polida on tenim el tram d'artifo-A-0 amb tres bolts; sortir del darrer te la seva gràcia. El Joan s'ho treballa molt be i el veïem progresar fins a perdre'l de vista. Abans d'entrar a reunió un tram trencat fa escalar amb cura. Reunió airosa.

El Joan mirant-se el punt "calent" i ja havent-lo superat.

Reunió cimera

Foto cim-enlluernats !

Del cim baixem per un ràpel de 35 metres i que nosaltres fem amb corda simple de seixanta, si ho feu així, compte els metres finals! Ara toca baixar seguint fites per un corriol poc evident amb alguna desgrimpada i que ens deixa altra cop a peu de la feixa de peu de via. Tenim temps de fer una altra via, però amb el dia tant curt preferim fer via cap al cotxe i la birra !

La Conca  Dellà.

Esglesia romànica de Sant Esteve ( S XI-XII), recentment restaurada.

Ressenya de l'amic Joan Prunera

Col.leccionista de Vies

Una via ben trobada, on malgrat alguns trams poc agraïts, en te d'altres prou atractius, com l'esperó d'entrada, el tram abans de la segona reunió, la tercera tirada un deu!! i la darrera amb la xemeneïa i la bavaresa de sobre l'artifo, espectacular. A la ressenya els autors posen via equipada, no us en refieu...un joc de tascons, Àliens i bagues sabineres sempre van be. Enhorabona als autors per la línia i per l'estil.