dilluns, 11 de febrer de 2019

Sector esquerra de la Codolosa: vies Any de Traspàs, 29 de febrer i anònima. 19-01-2019.

Sector esquerra de la Codolosa, 
Aquest gener està esdevenint poc agraït per grimpar...fred, pluja, vent...vaja que estem desmotivats....ens trobem una bona colla al bar Munyanta de Collbató amb ganes que el dia ens deixi fer alguna cosa, però primer fer una bona mossegada i fer-la petar. Amb el Joan, Josep Maria i Toni fem cap als cuarters d'hivern, he,he,he....La Codolosa és sempre un bon recurs ! Mentre ens hi apropem el Toni comenta d'anar al sector de més a l'esquerra ja que és el primer que li toca el sol. Ja hi havíem estat l'abril del 2012, com passa el temps!
Tècnica placa de la via any de traspàs.
Les vies triades són l'Any de Traspàs oberta per Glòria Llavador, Josep Moragues i Toni Gil i la "29 de febrer" oberta en solitari l'abril 2012 per Joan Baraldés. Amb el Toni ens posem a la primera mentre el Josep Maria i el Joan fan la 29 de febrer.
El Josep Maria havent fet el pas "clau"
Una placa vertical i obligada ens rep a l'Any de Traspàs, llàstima que sigui tant curta. Uns passos tècnics ens faran anar ben concentrats per sortir-ne airosos, la continuació és trencada i herbosa, passem de llarg una reunió i el Toni continua amunt per una placa que es va redreçant esdevenint divertida.
Les dues reunions cimeres, Any de Traspàs a l'esquerra i 29 de febrer
La segona tirada supera un bony per anar a raure a una ferma i ampla placa, llàstima que massa curta. Aquí hi trobarem tres línies, la nostra és la de mes a l'esquerra que en uns passos prou bonics ens deixa a la reunió.
A la bonica placa de la 29 de febrer i el Josep Maria arribant a la placa fissurada de la primera tirada d'una via sense nom...
Rapelem tots quatre per l'Any de traspàs i ara ens intercambiem les vies, nosaltes ens posem a la 29 de febrer, el Toni farà la via d'una tirada fins dalt, i encara ens sobra corda ( 60). Per la mitat hi ha un tram prou vertical i bonic, on cal cercar la seqüència per sortir-ne airós. A la placa final tot i que les assegurances semblen allunyar, els cantos són tan ferms que flipem.
El Toni al tram "divertit" de la 29 de febrer.
Mnetre fem la via ens mirem una línia que hi ha a la dreta, és una altra via poc equipada, amb tacs i algun pitó, i que desconeixíem. Ens hi posem, comença el Toni anant a buscar una placa fissurada diagonalment, allà hi troba una falca de fusta i mes amunt un pitó, co que no s'en refia, el tac es belluga, posa un bon Camalot.
El Josep Maria a la fissura protegida amb un tac i un pitó.
A la curiosa segona tirada de la via sens nom, amb llastres Pirinenques.

La segona tirada va per unes plaques verticals i desenganxades, esdevenint una escalada Pirinenca tot divertida. Sortir d'aquesta però és problemàtic ja que tot és sorra, els aperturistes ja ho han previst, però, i hi han deixat una corda fixa.
A la ferma placa cimera
Altre cop a la placa cimera, ara al seu vessant dret, ens enfilem ajudant-nos en diedre fins que ens cal passar a la paret, aleshores uns passo prou finots ens mènen al capdamunt, com si la via continués amunt, trobem un bolt que aprofito per xapar i aleshores flanquejar a buscar la reunió de la 29 de febrer.
Resenyes de l'amic


  • Joan Asín
  • Una raconada ben "explotada" i a la que hi anirem aquells dies que el fred, vent, mandra o el que sigui ens faci deixar objectius mes agosarats. Escalada exigent a trams, ben equipada, però amb roca a controlar, no és una zona d'iniciació. Es pot rapelar amb dos seixantes directa a terra. Mes a la dreta hi ha un sector d'esportiva que ens pot ser útil per a completar el dia, però amb les tres vies de la zona us quedarà un matí ben aprofitat. Per a col.leccionistes.

    2 comentaris:

    1. La via que desconeixeu es diu Germinal, oberta a mitjans de l'any passat

      ResponElimina
    2. Moltes gràcies Emili! han sabut aprofitar uns trams prou interessants.

      ResponElimina