Via nova a Les Arenes: Vaig, la faig i me'n vaig ( Sector dret) Roques d'Aguilar/Cingles de Castelló. 10-07-2021.

Panoràmica de Les Roques d'Aguilar des del camí d'aproximació.

             La paret de les Arenes també coneguda com Roques d'Aguilar o Cingles de Castelló és un bon lloc pels matins de calor ja que no hi toca el sol;  el Jordi, aperturista i dinamitzador d'aquesta paret em va comentar que havia obert una nova línia a la dreta del sector Bonatti, una línia sense pretensions però que ha quedat prou divertida i que a mesura que es repeteixi encara serà millor ja que com les seves veïnes restarà neta.

Peu de via de l'Aresta de la Sardana.

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies

Primera tirada de ressalts per anar escalfant...

Per començar a escalar però decidim començar per la via mes llarga, l'Aresta de la Sardana, de tres tirades, així escalfem i ens anem habituant a la roca, també ens estalviem camí d'aproximació, que farem escalant;   però si vulguèssim anar directament a la via Vaig, la faig i me'n vaig hauríem de pujar el primer ressalt de la via Aresta de la Sardana per la dreta tot grimpant, aleshores flanquegem sense guanyar altura totalment a la dreta , passarem pel peu de via de la Bonatti i al marge del fons trobarem l'inici d'aquesta nova línia, com que és senzill, al principi les assegurances allunyen força.

Recuperant la segona tirada.

Inici potent de la tercera tirada.

Peu de via de la Vaig, Faig me'n vaig. El Mingo començant-la.

La nova via comença ajaguda per terreny  brut però prou senzill, els parabolts són prou espaiats el que fa que s'escali atent, atent a la roca que som a on som...cura.

Després d'un inicial flanqueig encarem recta amunt tot seguint les assegurances, esquivarem una llastra delicada i ja entrarem a la reunió en un còmode replà,

Primera reunió.

Segona tirada

El Mingo  continua amb la segona, aquesta surt recta amunt ara per terreny mes vertical, però millor roca;  algun abalmament ens fa treballar.   Arriba a un balmat que s'ha equipat per fer en artificial però que l'autor ja ha encadenat, nosaltres ho vam fer tibant de cinta, però el Mingo hi va veure color.

Croquis del Jordi Homet i panoràmica de com queda aquest sector.

 Una altra via d'aquest sector tan amable a agraïr al prolífic Jordi, gràcies per la feinada !  Totalment equipada només calen cintes expres i ganes d'escalar.

Darrerament encara s'ha obert una altra línia al sector esquerra, la via Resiliència, properament us la presento.

Escaleu amb respecte a l'entorn i als habitants de la colonia de Les Arenes, sobretot aparqueu a l'explanada de baix, la pista de Les Arenes és d'ús exclusiu dels seus veins, si ho fem així no tindrem problemes.

A gaudir de la zona.

Primera escalada Pandèmica. Roques d'Aguilar. Les Arenes. Vallès Occidental. 30-05-2020. Vies Jaume Camarasa, Rat Penat, Aresta de la Sardana, Buscapeligru i 1 d'Octubre.

Acomodant-nos als horaris de confinament a les set menys deu ja som enfilats.  La Mola, enamora !

Ha estat una aturada històrica !! jo mai havia estat tant de temps sense tocar roca, excepte pels accidents i lesions...PANDEMIA. No ens ho crèïem i Sí! ens ha tocat, ens ha tocat quedar-nos a casa i ser molt responsables per a no emmalaltir d'un virus amb molt mala llet i que debutava al Món. Per sort no ens ha tocat d'aprop, però prou gent ho ha patit amb morts properes o en pròpia carn. No és una broma, no. El que toca ara és a poc a poc refer el camí. Com que som federats hem pogut sortir del municipi propi i quedar dins la nostra àrea sanitària per a escalar...Montserrat encara ens és privat...queda Sant Llorenç del Munt. Amb el Toni, l'Àngels i el Quique decidim que anirem a Les Arenes, als Cingles de Castelló, també conegudes com les Roques d'Aguilar, al Terme de Castellar del Vallès. Si voleu saber com arribar-hi consulteu l'entrada que vaig fer far tres anys:

Les Arenes

A la primera tirada de la via Jaume Camarasa.

Ens trobem una mica abans de les sis i anem a recollir el Toni, tots quatre en un cotxe, ocupant dues fileres, amb mascareta posada com dicten les normes! anem cap a Castellar on continuem direcció Sant Llorenç Savall; a l'àrea d'esbarjo de les Arenes, de la Diputació, girem a la dreta i immediatament a l'esquerra en direcció al nucli de Les Arenes, una vegada travessat el pontet sobre el riu Ripoll aparquem a l'esplanada de la dreta, el cami encimentat que continua és d'ús només per als vilatants del grup de cases de Les Arenes, SOBRETOT, respecteu això ja que a dalt gairebé no hi ha espai per aparcar i si molestem els veïns ens juguem que ens tanquin la zona !!! El caminet per pujar a peu de via està ben tancat de vegetació...vegetació que és ben molla, la tarda-nit d'ahir va fer una bona tempesta, que va be pel bosc, però que una mica mes i, després de tant de temps, no ens deixa anar a escalar, aquesta paret és orientada a ponent i no li toca el sol fins ben passat el migdia, ens temem que ho podem trobar moll, i molls quedem sí! tota la brancada del camí ens deixa refrescats ! El Toni i l'Àngels se'n van abans, començaran per la única vis de tres tirades, l'Aresta de la Sardana, nosaltres, amb el Quique acaben de pujar fins les vies superiors.

L'Àngels a la segona reunió de la via Aresta de la Sardana.

El camí al final fa una forta pujada i mor a la paret, aleshores podem anar a dreta o esquerra, nosaltres anem a la dreta ja que començarem per la via Jaume Camarasa, oberta en homenatge a uns dels Pioners del TIM de Sabadell pel seu fill, Anselm, un bon amic. L'inici de la via és sota una ferma alzina que amb la tempesta d'ahir ha deixat els primers metres entapissats de flors i fulles...és una rampeta senzilla, però avui ben humida, has de triar molt be on poses els peus. A mitja tirada em giro i gaudeixo del paisatge de Sant Llorenç del Munt, La Mola, que llu en tota la seva esplendor...unes boires matineres floten enmig de la Vall del Ripoll. Aprofito per saludar l'Ângels que arriba a la segona reunió de la seva via.

El Quique molt content a la primera reunió de la Jaume Camarasa i fent la segona tirada.

El Quique recupera ràpidament la tirada, li dóna feina el ressalt vertical que posa pebre a la via, un tram de ditets on cal tibar! Arribat a la reunió continua amunt, les segones tirades, en aquesta paret, són més ajagudes i tranquiles, però sovint la sortida de reunió és rabiosa i a bloc, tanmateix, mai obligades.

El Toni i l'Àngels a la tercera tirada de l'Aresta de la Sardana

Muntant reunió cimera a la Jaume Camarasa.

Recuperant la via Rat Penat i entrant a la reunió.

Ja assolida la via, muntem un ràpel de seixanta que ens deixarà altre cop a baix; no ens cal ni moure'ns, la següent via, la Rat Penat, surt del mateix lloc on estem, però de seguida es decanta a la dreta. Enun continuu derivar a la dreta ens acosta a una fissura, la via en tot moment va per la placa, però, al gust, pots anar en diedre aprofitant la fissura, cosa que avui no és el cas, car la fissura és ben molla. Quan es posa dret haurem de començar a fixar-nos-hi: superar el primer tram vertical demana estudiar-s'ho i la continuació és prou mantinguda per a restar-hi ben concentrat...la reunió és en un replà a la dreta, jo una mica mes i me la passo ja que un parabolt de la segona tirada pot despistar.

Bonica sortida de la segona tirada i al ressalt abans de la reunió cimera.

Continua el Quique, la sortida és en flanqueig i ja te un passet que et fa escalar amb atenció, superat aquest un tram ajagut fins un altre muret i arriba a la reunió. Baixem amb un altre ràpel de seixanta a la base de la paret, mentre recollim trastos arriben l'Àngels i el Toni i junts anirem a fer la via 1 d'octubre, al marge de l'esquerra del tot del sector, exactament la darrera via oberta d'aquesta zona.

L'Àngels a la primera tirada de l'1 d'octubre, el Quique a la reunió.

Ara comença el Quique, escalada amb cap pas fotut, però molt mantinguda en el seu grau, fa escalar atent, els primers metres els mes delcats avui, per la humitat. Anem amb el temps que comença ha apretar, amb el que recupero la tirada ràpid, em coneixo molt be la via, i immediatament continua l'Àngels; Ja a la reunió surto al flanqueig que està una mica moll a trams, però l'abundant equipament ajuda a no patir.

Entrant a la primera reunió i tram final de la segona tirada.

El flanqueig de la segona tirada és molt fotogènic i ben trobat, també molt ben assegurat. Continua amunt després d'un flanqueig a esquerra inicial i trobem petits ressalts fiots que mantenen l'atenció, fins abans d'entrar a reunió no afluixa.

Plegant cordes mentre esperem els companys.

Anem amb el temps just, ens canviem de peus i pleguem cordes i material, així quan arriben els companys podem enfilar el camí carener cap al cotxe, no snese abans fer-nos les fotos per recordar que aquest malson comença a ser això, un malson...

Darrers metres per al Toni.

Moltes setmanes sense passejar la bandera del meu centre....

Com nens que els han deixat sortir al pati ! i és que ho trobàvem a faltar.

Darrers metres de la 1 d'octubre.

Tota la colla celebrant el primer dia d'escalada post confinament.

Corriol carener de baixada

Barraca de Pedra seca que trobarem abans d'arribar a l'aparcament.

Al Casal de Sant Feliu del Racó ens fem un homenatge !

Arribem al cotxe dins els límits de la legalitat, ara canviem el "modus" ens posem en mode BAR ! Esport tens límits horaris, però per anar al Bar no! incongruències dels que ens maneguen...el tema que anem al Casal de Sant Feliu del Racó, bonic poblet actualment residencial i absorvit per un Castellar del Vallès depredador... Trobem una taula a la terrassa i ens podem fer un bon homenatge ! que això també ho trobava a faltar ai làs!!!

Ressenyes de la zona, la de dalt de collita pròpia, la de sota de Santllors.com

Esmolant els dits al Sector Acero. Cova de l'Arcada esquerra (La Desdentegada)

A Néfer se aleja 36m 6a+

Amb aquest fred i vent que es concentra els caps de setmana, enguany no escalo el que voldria...ara fa 15 dies (17-02-2018) lligo corda amb el Joan per anar a escalar, el dia no pinta be, tenim pronòstic de pluja a mig matí...per sort no fa massa fred i ens acabem decidint per anar a fer esportiva a La Cova de l'Arcada esquerra, al final de la Desdentegada. Per acostar-nos al sector cal anar al Bruc, i girar  pel carrer de les escoles on travessem un torrent eixut girant cap a l'esquerra pel Camí de Can Salses, passat el trencall de Can Salses deixem el cotxe abans de l'aparcament del Vermell del Xincarró;    per la vora d'un camp d'Oliveres seguim el corriol que s'enfila a la cova de l'Arcada fins al trencall de la Fon del Xevret, que no agafem sinó que continuem recta fins al fons de la vall, ja veurem les plaques del sector Acero al fons.
 La pujada final és caòtica, amb molts corriols però sense pèrdua ja que cal anar a buscar les parets visibles.

A Sr Acero 36 m. 6a+

En aquest sector ja hi havia escalat fa força anys, tants com dotze, també va ser on vaig patir la meva segona luxació d'espatlla, cinc anys després de la primera, esquiant a La Molina, entrenant per al Ralli del CEC d'aleshores...vaja batalletes que ja tinc una edat! El sector m'agrada tanmateix. Però gat escaldat d'aigua freda fuig...i decideixo que tot i tenir-les encadenades, aquest cop aniré de segon i li deixaré al Joan la feina dura!. Són vies molt llargues, 36m, atenció amb la corda! mínim un 70. Ah! i feu un nus al final per si les mosques.... Escalada de placa, de finura, amb foradets i regletes, prou mantingudes en el grau i les assegurances amb alegria. El Joan se les treu sense problemes tot i haver de treballar-hi a fons, no regalen res, sobretrot al mur final on ja hi arribes "calent".

A la Gran Tortuga  6b+ 30m

Ja ben escalfats ens aquests, en principi, senzills 6a+....anem per la següent: La Gran Tortuga 6b+ de 30 metres amb la dificultat principal concentrada a la placa inicial, molt tècnica, de foradets i peus mínims. Aquí sí que cal bufar!! superada la tercera xapa, la dificultat afluixa un pel; la placa es va aprimant i enfonsant, les parets laterals s'enlairen mes i ens serviran per a progressar alguns passos en diedre ben atlètic i vertical, fins que cal tornar a la placa per entrar a reunió, compte amb una molt interessant presa marró, seria collonuda, però rellisca com ella sola....cal enginyar-se-les per a salvar el tram sense recolzar-hi el peu i ja som a la reunió, després de trenta metres sense pràcticament treva, una via de deu!

Apunt d'entrar a reunió.

El temps se'ns gira i acabarem remullats!

S'ha tapat, el sol que ens havia animat i escalfat, fa estona que és de vacances...cada cop es tapa més i alguna gota escadussera es deixa veure, dubtem si anar a un altre sector, però preferim escurar el tema i continuar per la de mes a la dreta : Ignoramus un 6c amb una entrada molt estranya, difícil de llegir. Malgrat buscar-li la punta al final cau un A-0 fent honor al sector ha ha ha. Ja a la placa els següents passos  van sortint. El Joan a mitja via m'anima a que la desmunti de segon i jo, que per avui estic ben escalfat i content nogensmenys he aconseguit pujar les anteriors vies sense agafar-me enlloc, li dic que la desmunti que estic cansat i a més es posarà a ploure...què he dit! no ha passat un minut que comença a caure un esprai d'aigua fi però constant que en un moment deixa la roca ben xopa...resta encara un bon tros de via...dus algun mailló Joan? em diu que si, però que continua que de moment els peus no patinen, i mica en mica va aconseguint acabar-la fins arribar a la cadena, ole! Llàstima d'entrada sinó un 6c al sac! la tens apunt Joan, només cal estudiar millor l'entrada.

A la potent entrada d'Ignoramus 6c/6b+  30m i que el Joan acabarà sota la pluja.

Ressenya que trobareu a

La Noche del Loro

Arribarem al cotxe ben xops, ara que ben contents, sobretot el Joan i jo també que aquest sector és molt ferm i ens hem comportat, ara caldrà tornar-hi escalant de primer i a gaudir-les! Un bon entrenament en un sector molt tranquil i salvatge, no en va és el més llunyà de la zona. Recomanable. No abuseu del magnesi que la roca encara s'hi manté prou adherent i sigueu curosos amb l'entorn.