diumenge, 31 de maig de 2020

Primera escalada Pandèmica. Roques d'Aguilar. Les Arenes. Vallès Occidental. 30-05-2020. Vies Jaume Camarasa, Rat Penat, Aresta de la Sardana, Buscapeligru i 1 d'Octubre.

Acomodant-nos als horaris de confinament a les set menys deu ja som enfilats.  La Mola, enamora !
Ha estat una aturada històrica !! jo mai havia estat tant de temps sense tocar roca, excepte pels accidents i lesions...PANDEMIA. No ens ho crèïem i Sí! ens ha tocat, ens ha tocat quedar-nos a casa i ser molt responsables per a no emmalaltir d'un virus amb molt mala llet i que debutava al Món. Per sort no ens ha tocat d'aprop, però prou gent ho ha patit amb morts properes o en pròpia carn. No és una broma, no. El que toca ara és a poc a poc refer el camí. Com que som federats hem pogut sortir del municipi propi i quedar dins la nostra àrea sanitària per a escalar...Montserrat encara ens és privat...queda Sant Llorenç del Munt. Amb el Toni, l'Àngels i el Quique decidim que anirem a Les Arenes, als Cingles de Castelló, també conegudes com les Roques d'Aguilar, al Terme de Castellar del Vallès. Si voleu saber com arribar-hi consulteu l'entrada que vaig fer far tres anys:

  • Les Arenes

  • A la primera tirada de la via Jaume Camarasa.
    Ens trobem una mica abans de les sis i anem a recollir el Toni, tots quatre en un cotxe, ocupant dues fileres, amb mascareta posada com dicten les normes! anem cap a Castellar on continuem direcció Sant Llorenç Savall; a l'àrea d'esbarjo de les Arenes, de la Diputació, girem a la dreta i immediatament a l'esquerra en direcció al nucli de Les Arenes, una vegada travessat el pontet sobre el riu Ripoll aparquem a l'esplanada de la dreta, el cami encimentat que continua és d'ús només per als vilatants del grup de cases de Les Arenes, SOBRETOT, respecteu això ja que a dalt gairebé no hi ha espai per aparcar i si molestem els veïns ens juguem que ens tanquin la zona !!! El caminet per pujar a peu de via està ben tancat de vegetació...vegetació que és ben molla, la tarda-nit d'ahir va fer una bona tempesta, que va be pel bosc, però que una mica mes i, després de tant de temps, no ens deixa anar a escalar, aquesta paret és orientada a ponent i no li toca el sol fins ben passat el migdia, ens temem que ho podem trobar moll, i molls quedem sí! tota la brancada del camí ens deixa refrescats ! El Toni i l'Àngels se'n van abans, començaran per la única vis de tres tirades, l'Aresta de la Sardana, nosaltres, amb el Quique acaben de pujar fins les vies superiors.
    L'Àngels a la segona reunió de la via Aresta de la Sardana.
    El camí al final fa una forta pujada i mor a la paret, aleshores podem anar a dreta o esquerra, nosaltres anem a la dreta ja que començarem per la via Jaume Camarasa, oberta en homenatge a uns dels Pioners del TIM de Sabadell pel seu fill, Anselm, un bon amic. L'inici de la via és sota una ferma alzina que amb la tempesta d'ahir ha deixat els primers metres entapissats de flors i fulles...és una rampeta senzilla, però avui ben humida, has de triar molt be on poses els peus. A mitja tirada em giro i gaudeixo del paisatge de Sant Llorenç del Munt, La Mola, que llu en tota la seva esplendor...unes boires matineres floten enmig de la Vall del Ripoll. Aprofito per saludar l'Ângels que arriba a la segona reunió de la seva via.
    El Quique molt content a la primera reunió de la Jaume Camarasa i fent la segona tirada.
    El Quique recupera ràpidament la tirada, li dóna feina el ressalt vertical que posa pebre a la via, un tram de ditets on cal tibar! Arribat a la reunió continua amunt, les segones tirades, en aquesta paret, són més ajagudes i tranquiles, però sovint la sortida de reunió és rabiosa i a bloc, tanmateix, mai obligades.
    El Toni i l'Àngels a la tercera tirada de l'Aresta de la Sardana

    Muntant reunió cimera a la Jaume Camarasa.

    Recuperant la via Rat Penat i entrant a la reunió.
    Ja assolida la via, muntem un ràpel de seixanta que ens deixarà altre cop a baix; no ens cal ni moure'ns, la següent via, la Rat Penat, surt del mateix lloc on estem, però de seguida es decanta a la dreta. Enun continuu derivar a la dreta ens acosta a una fissura, la via en tot moment va per la placa, però, al gust, pots anar en diedre aprofitant la fissura, cosa que avui no és el cas, car la fissura és ben molla. Quan es posa dret haurem de començar a fixar-nos-hi: superar el primer tram vertical demana estudiar-s'ho i la continuació és prou mantinguda per a restar-hi ben concentrat...la reunió és en un replà a la dreta, jo una mica mes i me la passo ja que un parabolt de la segona tirada pot despistar.
    Bonica sortida de la segona tirada i al ressalt abans de la reunió cimera.
    Continua el Quique, la sortida és en flanqueig i ja te un passet que et fa escalar amb atenció, superat aquest un tram ajagut fins un altre muret i arriba a la reunió. Baixem amb un altre ràpel de seixanta a la base de la paret, mentre recollim trastos arriben l'Àngels i el Toni i junts anirem a fer la via 1 d'octubre, al marge de l'esquerra del tot del sector, exactament la darrera via oberta d'aquesta zona.
    L'Àngels a la primera tirada de l'1 d'octubre, el Quique a la reunió.
    Ara comença el Quique, escalada amb cap pas fotut, però molt mantinguda en el seu grau, fa escalar atent, els primers metres els mes delcats avui, per la humitat. Anem amb el temps que comença ha apretar, amb el que recupero la tirada ràpid, em coneixo molt be la via, i immediatament continua l'Àngels; Ja a la reunió surto al flanqueig que està una mica moll a trams, però l'abundant equipament ajuda a no patir.
    Entrant a la primera reunió i tram final de la segona tirada.
    El flanqueig de la segona tirada és molt fotogènic i ben trobat, també molt ben assegurat. Continua amunt després d'un flanqueig a esquerra inicial i trobem petits ressalts fiots que mantenen l'atenció, fins abans d'entrar a reunió no afluixa.
    Plegant cordes mentre esperem els companys.
    Anem amb el temps just, ens canviem de peus i pleguem cordes i material, així quan arriben els companys podem enfilar el camí carener cap al cotxe, no snese abans fer-nos les fotos per recordar que aquest malson comença a ser això, un malson...
    Darrers metres per al Toni.

    Moltes setmanes sense passejar la bandera del meu centre....

    Com nens que els han deixat sortir al pati ! i és que ho trobàvem a faltar.

    Darrers metres de la 1 d'octubre.

    Tota la colla celebrant el primer dia d'escalada post confinament.


    Corriol carener de baixada

    Barraca de Pedra seca que trobarem abans d'arribar a l'aparcament.

    Al Casal de Sant Feliu del Racó ens fem un homenatge !
    Arribem al cotxe dins els límits de la legalitat, ara canviem el "modus" ens posem en mode BAR ! Esport tens límits horaris, però per anar al Bar no! incongruències dels que ens maneguen...el tema que anem al Casal de Sant Feliu del Racó, bonic poblet actualment residencial i absorvit per un Castellar del Vallès depredador... Trobem una taula a la terrassa i ens podem fer un bon homenatge ! que això també ho trobava a faltar ai làs!!!
    Ressenyes de la zona, la de dalt de collita pròpia, la de sota de Santllors.com


    8 comentaris:

    1. Noi on has estat confinat?? Que estas igual de pes!!
      Felicitas per la tornada!!
      Avere si coincidim!

      ResponElimina
    2. Hola Sergi, gràcies pel comentari ! ja tocava actualitzar el blog que tenia teranyines !!! Veig que tú també has reiniciat l'activitat vertical. Doncs a veure quan podem aprofitar una tarda a Sant Llorenç.

      ResponElimina
    3. Felicitats Jaume!! Per fi heu pogut escalar. Una gran notícia. A veure si poc a poc podem anar tornant a la normalitat. Salut i força.

      ResponElimina
    4. Gràcies Manel! veig que vosaltres també us heu estrenat, i què millor que a l'estimat Sant Llorenç.

      ResponElimina
    5. És trist haver d'anar a escalar a Sant Llorenç, però pitjor és haver-se de quedar a casa!! Bona tornada, Jaume!!

      ResponElimina
    6. Si Joan ! ha ha ha....per sort aquesta setmana ja hem pogut emigrar a Montserrat, però aviat ens deixaran anar al Cingle de la To, hi tenim feina !

      ResponElimina
    7. Enhorabona per l'activitat! Aquesta zona no la coneixia, veig que dóna per fer-hi una bona colleta de vies!

      ResponElimina
    8. Oi tant Pere, i hi tens feina, una mica mes amunt d'aquest sector hi ha un altre mes ombrívol, ideal per l'estiu amb vies potents, de dreta a esquerra 6a,6b,6c,7a....fins a 8è, totes molt tècniques i de bidits i nyapetes....

      ResponElimina