divendres, 29 de setembre de 2017

Les Roques d'Aguilar a Les Arenes, una escola renovada.

Les Roques d'Aguilar presideixen el veïnat de Les Arenes sota la mirada de La Mola
Les Roques d'Aguilar és un modest Cingle al davant del vessant solei de Sant Llorenç del Munt, just a sobre d'un conjunt de cases, el veïnat de Les Arenes. Fa molts anys que ja s'hi escala, les primeres vies són dels germans Masó i del Joan Paré i Josep Sanz, amb respectivament : Diedre de Mitjanit i La Bruixa, La Ruta de la Seda i la Bonati. Un vei de les Arenes també hi va obrir el Sostre i en Savall la via Escola Mireïa. Des d'aleshores ençà ha quedat en el oblit, però l'amic Jordi, que viu a Sant Feliu del Racó, molt aprop, es va il.lusionar amb la paret i va començar o equipar noves línies; aquesta primavera estiu ha estat quan s'ha gestat la feinada amb vuit noves vies de dues tirades, una de tres tirades i tres d'una sola. En total a l'actualitat tenim vint-i-dues línies diferents per escalar, entre IV i 6b+, predominant el grau de V+/6a. Totes les vies estan equipades amb parabolts del 12 i amb anelles a les reunions per rapelar. La roca és conglomerat prou bo per la zona en que ens trobem, ara sempre hi trobareu llastretes i còdols ballarins. L'escalada és a trams vertical amb bona presa i a trams ajaguda i d'adherència. Trobarem balmes que comportaran passos de bloc prou potents, ara, molt ben protegits i gens obligats.
Des del Turó de Les Arenes, la Cinglera.

Les Cases de Les Arenes, amb construccions neogòtiques i Modernistes



Totes les vies del Cingle, en negre, les antigues.

És MOLT IMPORTANT que deixeu el cotxe a l'explanada a dalt no hi ha lloc i no hem de molestar el veinat.
Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  La de més a l'esquerra és Orella d'Ós, equipada per mi, i que sortint de la reunió s'ajunta amb la seva veïna Carrero Blanco... i les de més a la dreta son la Bonatti i dues vies d'una sola tirada : Buscapeligru i diedre 27 d'agost de 40 metres amb reunió conjunta a dalt.
La "Brigada" preparada per a la "feina"

El Jordi, l'ànima de l'obra.

L'Anselm fent "neteja"

Equipant la meva via: "Orella d'Ós"

Un altre dia de "treballs verticals"

El "Cuc" repetint l'Aresta de la Sardana, segona tirada.

La Núria a Ratpenat

Començant la Jaume Camarasa.
La Via Jaume Camarasa és equipada per l'Anselm, fill del Jaume, i el Jordi; en Jaume Camarasa recentment traspassat, va ser un dels mítics TIM de Sabadell. Segur que li agradaria aquesta via Anselm ! Al seu costat el Jordi i dibuixa la Ratpenat, que comença tranquil.la però quan la paret es posa tiesa, aleshores no afluixa....no sabem si és 6a o V++++ vosaltres en repetir-la ja direu. La Via Arrancada de Cavall....és idea del Guille, un altre dels "treballadors" de la zona. Comença en un tram de roca rentada i compacta i que per arribar-nos-hi te ha una corda fixa per quan el terra és humit; comença prou fina i es va enfilant fins sota un tram vertical que impressiona, però té bons forats i es deixa fer, tanmateix a bloc! no afluixa fins arribar a reunió i la resta ja és arribada de burro, però no tant burro!
El Guille a la via Arrencada de Cavall, aturada de burro.

El David i l'Anselm al seu "rotllo"...

Al desplom de sortida de reunió de la Taca Blanca
La Taca Blanca deu el nom a l'evident regalim calcari que marca la paret, comença a l'esquerra de La Bruixa tot anant a buscar un desplom que supera per la dreta en uns passos fins, fins...ja m'ho direu, per aleshores enfilar recta amunt tot guanyant petits ressalts amb la dificultat concentrada. Mes a l'esquerra, la Cap de Fusta, nom que li posa el Jordi recordant paraules del seu pare. Escalada plaent i de finura amb dos ressalts que li posen el pebre, presa petita i peus en adherència.
Primera tirada de Taca Blanca

El Josep recuperant la primera tirada de Cap de Fusta.

Un bon punt per abastar-nos d'aigua, al peu de l'aparcament.



Renovació d'un vell pont de roca de la via Diedre de Mitjanit.
Els Germans Masó aprofiten un marcat diedre per obrir la seva via, la Diedre de Mitjanit, de les pioneres ! Equipada amb espits, posats a ma, on necessitarem algun "trasto" per a poder-la protegir tot aprofitant el diedre. A la seva esquerra hi trobem la Carrero Blanco campeon de salto, la via de mes dificultat en lliure i ja al final de la paret la meva via, Orella d'Ós en homenatge a les dues mates d'aquesta planta que hi trobem, un a peu de via i l'altra a la reunió. Aquí hi trobem una roca molt bona a la base. Amb algunes ziga-zagues va enfilant-se fins un tram vertical que salvarem amb un curiós flanqueig a la dreta. Penso que és difícil fer-la a vista, però una vegada coneguda es fa prou be; té les assegurances juntes a la dificultat i allunyades quan més senzill.
Barraca de pedra seca al Serradell, carena que puja al cim de Roques d'Aguilar.

Instal.lant la Senyera d'un nou país.




15 comentaris:

  1. Felicitats Jaume per la meticulositat de l'article!!! Fotos, mapes, ressenyes, descripcions... impecable! t'has plantejat dedicar-te al periodisme? jejeje.
    De ben segur que en més d'una ocasió ens retrobarem en aquest racó, que si ja tenia el seu encant, ara s'ha superat amb la guinda del pastís, un trosset del nostre cor que oneja lliure com el vent, mentre contempla embadalit l'esplèndid perfil de St.Llorenç, la bellesa de la nostra terra.
    Visca Catalunya !

    ResponElimina
  2. Gràcies Anselm! de ben segur que ens hi trobarem sovint en aquest indret. Que bonic que és Sant llorenç.

    ResponElimina
  3. Carai Jaume que ben explicat. Fa molt bona pinta aquest raconet. Quan estigui bé em convides a venir, el dia que vulguis.

    ResponElimina
  4. moltes gracies per la currada i per la divulgacio,la feina ben feta no te fronteres!!
    una abraçada ben gran a tots!les anire a tastar ben habiat!!
    sergi.Alella

    ResponElimina
  5. De res Sergi ! Pensa que és una escola molt local, eh! no t'esperis gran cosa...la roca és la que és
    però penso que be val una visita.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Molt bona feina, Jaume! Tot i que em queda lluny potser algun dia hi trec al cap per criticar-les...

    Per cert, fas molt goig amb l'escombra! Però has d'anar alerta no desmuntis tota la paret!!

    ResponElimina
  9. Estaria be Joan ! tu vens aquí i jo vaig a La To i ens fem de "cicerone" mútuament.

    ResponElimina
  10. Hola. Ahir vam fer la Aresta Sardana. És maca i és l’única que té l’accès net. Vam intentar apropar-nos a la resta de vies (i en concret al sostre), però calen eines de podar perquè estar tot ple de matolls i punxes. Suposo que les últimes pluges han contribuït. Com està el sostre? Salut i gràcies per la feina! Hi tornarem!

    ResponElimina
  11. Hola Manel, perdona no haver contestat abans, l'accés a la majoria de vies és per un altre camí, abans de trebcar per anar a l'aresta cal continuar amunt fins que el sender s'enfila molt arribat al peu de la via La Ruta de la Seda, d'allà a dreta ie squerra es pot arribar a gairebé totes les vies.
    Al sotre hi ha algun burí antic, millor no testar-los...

    ResponElimina
  12. Excel·lent article!!
    L'altre dia passant-hi vaig fixar-me que també hi ha un sector esportiu en construcció, sens dubte hi ha molt esforç i dedicació rere aquesta paret...
    Et volia preguntar si coneixes la graduació de les vies antigues, les que no han estat reequipades.
    Moltes gracies!
    Salut i muntanya

    ResponElimina
  13. Quina orientació tenen aquestes roques? És per saber la millor època de l'any per anar-hi.
    Felicitats pels treballs de neteja i equipament de les vies.
    Gràcies

    ResponElimina
  14. Hola Jaume,
    Bon article! Et fa venir ganes d'escalar. Encara no hi he escalat mai tot i que he contemplat llargament i amb prismatics aquestes parets grisses.
    En Plan constructiu voldria comentar que estaria bé saber quines vies s'han obert per baix i quines s'han equipat per dalt.I jo diria que el vessant Soleil de Sant Llorenç és el Pla de Sant Llorenç i Matadepera. Les Roques d'Aguilar estan devant el vessant de llevant o Est de Sant Llorenç, oi? Ja frisso per anar a tastar aquest obsequi de vies.
    Salutacions!
    Amadeu

    ResponElimina