divendres, 15 de setembre de 2017

Desafiant la pluja al solell de Queralt. Berga. 09-09-2017

La Serra de Queralt presideix Berga . 
Després de les calorades d'aquest agost, aquest dissabte sembla que no suarem tant, pinta pluja però...tanmateix amb el Toni anirem, ben d'hora, ben d'hora, cap a la Serra de Queralt on l'amic Joan (Gatsaule) hi te oberta una via : Mossèn Trontxo, a la que encara no havíem fet els honors.
Ens aturem a fer una mossegada a Cal Rosal, on perdem força temps al Bar, no hi tornarem, per tot seguit i amb el cel ben ennuvolat, agafar la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys; la deixem al trobar l'indicador:  Santuari de Queralt, aparcant a una collada, dipòsit d'aigua de Fumanya al peu del camí per on tornarem. Un corriol neix un xic mes avall de la collada direcció Berga, és el camí del Serrat de Fullaracs, amb marques blaves i blanques. El seguim fins sobrepassar les parets amb la placa de la via Mossèn Ramon ben visible. Entronquem amb el camí que puja de la Vinya,  que seguirem en diagonal a la dreta i que ens tornarà a la vertical de les vies; una primera tartera amb fites ens porta a peu de via.
Flanquejant per entrar a la primera reunió de la Mossèn Ramon
Anem primer a la Mossèn Ramon, via oberta el 2011 per en Jaume Cortina. Després d'alguns dubtes amb el camí arribem a la via.   La primera tirada de moment no és engrescadora, veig un pitó a una fissura que ens confirma que som a l'objectiu;   superat aquest primer mur flanquejo a l'esquerra a buscar una placa dreta i fina de preses.  Tot buscant les millors preses faig una ziga-zaga per ara anar a la dreta a buscar un mur.  Les bones preses permeten pujar be, al capdamunt dubto, veig lluny, força lluny un bolt, però per arribar-hi la placa és molt compacta...dubto...m'hi fixo i veig que per la dreta es veu petjat, aleshores l'esguard topa amb una assegurança, confirmant-me que no haig d'anar amunt sinó que cal flanquejar a la dreta.   Per entrar a la reunió s'ha de baixar una mica.

Després d'una breu segona tirada, la tercera ens sorprèn amb un obligat flanqueig.
Hauria d'haver continuat cap a la següent reunió, escassos deu metres,   però la tirada fa prou giragonses fent que el fregadís de la corda sigui important. El Toni continua, xapa un bolt per sobre la reunió i aleshores travessa un jardí i ja és a la segona. Torno a sortir, primer un pas delicat on em cal tibar de cinta per arribar al flanqueig, que és mes penjat del que sembla, la vegetació amaga el pati. Gràcies a les branques d'una Alzina podem xapar la següent peça de la que torno a tibar (A-0). L'entrada a reunió és delicada i aquesta incòmoda i penjada.
Darrera tirada, molt ben trobada,  per si sola ja justifica l'excursió. 

Comença el Toni la darrera tirada, un magnífic pont de roca es pot encintar abans del primer bolt; en flanqueig aeri a l'esquerra ens anem enlairant fins que s'ajeu treballant aleshores en adherència. La roca aquí és aspre i plena de rugositats que fan que esdevingui un plaer la progressió.
La treva s'ha acabat ! ara tocarà mullar-se...
Concentrats com estàvem, no hem fet cabal al temps, que cada cop és més rúfol. Baixem d'un sol ràpel de seixanta metres, recuperant les cordes sense problemes. Ens afanyem que encara volem fer la via del Joan, baixem per la tartera fins que a l'esquerra hi ha indicis de camí.
La via Mossèn Trontxo la trobem a la dreta d'una mena d'amfiteatre, un pont de roca ens ho confirma. Quan començo ja ruïneja, però ho havia fet abans...no serà res.     Amb compte per la inicial mullena m'enfilo per la placa, franca i amb bona adherència. Vaig enllaçant plaques, em recorda una mica el Serrat dels Monjos, amb millor grip! Encinto un petit boix, que porto prou metres i una vegada fet m'adono que a sobre tinc un bon pont de roca ! Aquí em despisto,  perdo la línia de la via, hauria de fer un flanqueig horitzontal a buscar un bolt a una placa, però l'he vist quan ja l'havia passat, del Pont de roca he continuat en diagonal ascendent protegint-me amb flotants.
Darrera tirada de la Mossèn Tronxo que vam assaborir sota un bon plogim.

Arribo a la reunió i està plovent!  tanmateix cap amunt, hem quedat amb el Toni que li deixava la darrera tirada, així quedava tot mes repartit;   el tram inicial de IV sembla més amb la mullena! Vaig superant petits ressalts tot procurant petjar roca sempre, tot i així arribo a la reunió amb els gats enfangats. Aquesta és al peu d'unes plaques que es veuen a la dreta, per poc no me la passo. Quan arriba el Toni la paret és xopa! li comento la possibilitat de seguir per l'esperó de la segona tirada, però prefereix continuar la via tot i l'aspecte relliscós i el poc equipament.
 Certifiquem que el conglomerat calcari de Queralt és molt adherent! Comença a la dreta de la reunió on la paret presenta mes rugositats i permet anar guanyant alçada fins abastar el primer i enlairat bolt. Per sobre d'aquest la roca millora de textura permetent anar protegint la progressió. Jo a la reunió pateixo més que el Toni, que va concentrat en la progressió i s'adona del bon grip.
 El pas "clau"   arribar a una bavaresa cantelluda  que ens acosta a un altre parabolt; d'aquest amb cura es decanta a la dreta en direcció a un arbre amb una baga, pel camí, ponts de roca.
 El tram final, la roca sembla paper de vidre i les preses de mans milloren fins la reunió. Ha estat tota una experiència aquesta tirada molla, quan l'he recuperat he viscut molt el traçat, m'imagino que el Toni més encara. De la reunió una grimpadeta fins a un camí on ja ens desencordem acabant de fer el curt tram que ens deixa al camí del Santuari; anem a la dreta, avall, i ràpidament som al cotxe ben xops per cert!
Ressenyes de l'amic


  • Gatsaule


  • Un bon parell de vies senzilles d'enllaçar, de dificultat moderada que et fan gaudir. L'equipament de la Mossèn Ramon és divers, pitons, ponts de roca i força bolts, aquest són del vuit, fins i tot a les reunions. Penso que no s'hauria d'equipar actualment amb bolts tant prims, la seva durabilitat és molt menor que un spit del mateix diàmetre. A les reunions em fan basarda, sobretot a la del flanqueig que és penjada.
     Cal portar material per acompletar la protecció, sobretot a la Mossèn Trontxo.
    Vies recomanables malgrat la vegetació, que decora mes que fa nosa.

    3 comentaris:

    1. Celebro que gaudissis de les vies i del lloc, tot i la pluja, Jaume! Són un divertimento per aprofitar tanta roca propera a casa, encara que sigui entre mates...

      ResponElimina
    2. Hola Joan, ja m'agradaria a mí tenir tant aprop de casa aquests divertimentos !! la veritat que heu tret petroli del que hi hà, gràcies a tú i als altres aperturistes per les vies.
      Ens hem de veure aquesta setmana oi?

      ResponElimina