dimecres, 27 de gener de 2016

Barba roja i barba blanc al port de Garraf. 18-01-2016.

Sempre és un plaer escalar amb el mar als peus.
Dilluns divuit hem quedat amb el Joan per anar a grimpar, ens trobem a les vuit al Muntanya, a Collbató, quan arriba ho fa sol, no s'han entès amb el company...havíem de ser tres. És d'hora i encetem el dia bellugant el bigoti; al sortir, renoi, no s'aixeca el dia i fa vent....malament per anar al Serrat dels Monjos avui...dubtem d'on anar i finalment decidim acostar-nos al mar, on segur que no farà tant de fred, el port de Garraf i les seves vies és l'objectiu.
Muralla del Port de Garraf, La Falconera.
Després de travessar tot el baix Llobregat, ens dirigim cap a Castelldefels, com si anèssim a Penya Ginesta, per seguir per "les costes " del Garraf, en un revolt molt marcat a la dreta trobarem la indicació de Garraf, travessem tot el poble fins a l'entrada del port, en un descampat deixem el cotxe. Des d'aquí ja es veu la paret i la cresta per on tornarem, un sender planer ens hi portarà. Encara no hi fa sol, però la temperatura és agradable, encara passarem calor!
Al tram mes dret de la primera tirada i sortint-ne.

Amb la foto de la ressenya del Joan A. ens és senzill trobar el peu de via, ens hem d'enfilar per un conus de detritus i abans d'arribar dalt flanquejar a l'esquerra, de lluny ja veurem material a la paret. Avui comença el Joan P., la primera tirada comença ajaguda per anar-se posant dret; la roca és rentada i sembla no ser massa adherent, però encara prou! això sí, de lluny l'aspecte de la paret és caòtica i poc atractiva, per sort, excepte la part superior, és prou bona. Superat el muret vertical, ben assegurat entre burins i spits, ja s'ajeu i es camina fins al peu d'un nou mur a la dreta de la característica placa triangular.
Delicat darrer tram de la via per assolir la carena.

Aquí hi trobem moltes línies, el Joan es confon i fa reunió a la Mendigos del mar, al mig de la característica placa triangular; quan recupero la tirada m'arribo a la nostra, més a la dreta. Surto de la reunió cap a l'esquerra a buscar un ressalt, primer grades senzilles però aviat es posa dret, s'em trenca una presa i em faig un bon tall al pulpell...deixaré la tirada ben ensangonada! les assegurances són a l'esquerra, a la placa, que és ben llisa! per la dreta tot i ser d'aspecte trencat es va pujant prou be, tram espectacular i que es complica a l'arribar a un llis, aquí haig de tibar de cinta per poder assolir el forat salvador, d'aquí un pas de fe a buscar l'aresta de sortida i de cop baixa la dificultat fins la reunió amb dues argolles. No m'aturo i continuo ja que havia llegit que més amunt es pot fer reunió en uns Pins, supero un muret de bona roca i entro en un jardí, i quin jardí!!! tot pedra solta, millor no patinar, tot foça delicat fins que arribo al primer Pi, el de la dreta, al davant un gran bloc on veig un bon pont de roca i una fisura per fer la reunió.
Dalt de la Falconera 
La continuació és lletja, lletja, sembla un castell de naïps apunt d'anar tots avall...s'hi posa el Joan i amb molt de cura de no apedregar-me s'arriba a l'aresta cimera. Quan ens reunim comentem que per un altre dia, el millor és rapelar de la segona reunió i aprofitar per a fer una altra línia. Aquest darrer tram juntament amb el jardí...són per passar-hi de puntetes.
Divertida i aèria cresta 

El dia s'ha arreglat i ara fa sol, s'està molt be amb el mar al davant; pleguem material i anem a buscar el carener que ens tornarà al port, aquest és una bona cresta ben aèria i amb trams divertits, fins i tot una corda per salvar un graó vertical. Ja al cotxe ens fa mandra tornar a la paret i anem a fer una beguda a Castelldefels i a dinar a casa.
Ressenya de l'amic

  • Joan Asín
  • Per mí ha estat la primera visita a aquesta zona del Port de Garraf, està bé però no compensa massa venir del Vallès cap aquí...molt enravessat de trànsit...tanmateix és un bon recurs per quan la temperatura apreta, evitar en dies de llevantada però! La roca, d'aspecte depriment, no és tan dolenta, fins i tot és bona a trams. L'equipament millor no posar-lo a prova, ja se sap tan aprop del mar. Recomanable negligir el darrer tram, almenys a la nostra via, i baixar de la segona reunió aprofitant així per fer-ne alguna altra. El fet de sortir al cim però,  val la pena, ja que la baixada s'ho val, talment estiguem en una cresta de Pirineu.

    dimecres, 20 de gener de 2016

    Serrat - Torras vuit anys després. Roca dels Corbs. Montserrat. 10-01-2016.

    La vall del Llobregat des de la via.
    Després del dissabte a Alòs, aquest diumenge, toca matinal, que ahir ja vam arribar tardet...he quedat amb l'Eduard, l'Ivan, la Glòria i l'Anselm, amb els que fa massa dies que no coincidim i tinc ganes de veure'ls. Primer toca esmorzar, avui el fem a Monistrol al Bar la Roca, on trobem força coneguts! decidim anar a la Roca dels Corbs sota el Monestir, via de luxe, ja que l'aproximació és en baixada! La Serrat - Torras és la triada.
    Fent cua per començar a grimpar!
    Molta gent tria rapelar la via per començar, però, tot i que jo ja l'he fet, no recordo on surt, amb el que ens tocarà esgarrinxar-nos! Del Monestir cal baixar direcció la Santa Cova i a mitja baixada trencar a l'esquerra a buscar el camí de l'aigua, trencall molt evident a l'esquerra d'un revolt cap a la dreta. Quan s'acaben les escales i deixem l'engorjat, el camí s'eixampla i va a l'esquerra, és el camí de les aigües que puja de Monistrol, aquí nosaltres hem d'anar a la dreta i per corriol quan som a l'alçada de la via, que s'identifica prou be, em de tirar amunt, hi ha un fita i restes de corriol; recordo que quan la vaig fer fa vuit anys ens va costar moolt mes arribar al peu de via, ara si t'hi fixes està prou marcat i els aritjols menys densos, amb el que arribem amb menys ferides de guerra hahaha.
    L'Eduard al flanqueig, on comença la gresca!
    Com que anem una colla, comencem l'Eduard i jo; s'hi posa l'Eduard, l'entrada és desagradable per com està de pulida a l'inici, però de seguida millora, un flanqueig ajagut et porta a un llavi que cada cop s'estreny mes...cal ja fer A-0; entrant a un diedre trencat on trobem un pitó i d'allà cap a la dreta a buscar un altre diedre, aquest mes franc i vertical, espectacular. Costa fer el pas de sortida a buscar la placa per entrar a reunió, passos d'equilibri prou estètics.
    Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

    Muret després del diedre.

    Des de la segona reunió, la primera i l'Eduard recuperant la magnífica segona tirada.

    La segona tirada és un muret d'uns 25 metres vertical i de preses petites. L'anterior vegada el va fer l'amic Wolfgang de primer, avui em toca a mi. El mes complicat sortir de reunió, pas finot, una vegada assolit erl primer bolt, la cosa canvia, en tendència a la dreta de les asegurances, tot i que no sempre, et vas aixecant tot fent passos de presa petita i peus escadussers, pe`ro sempre amb sensació de presa cantelluda i segura, vaja que una disfrutada.
    Diedre trencat i en ple desplom a la tercera tirada.

    Ara és el torn de l'Eduard, li agrada això dels estreps! una sortida d'aspecte trencat en direcció a l'esquerra a buscar un diedre que es va redreçant, la roca, d'aspecte lleig és prou bona i ferma. El desplom es deixa fer be amb els estreps, tot i que els passos són llarguets. Bona la sortida d'estreps, amb una roca d'escàndol! tanmateix costa fer el pas hehehe.
    Apunt de fer la sortida d'estreps.

    Els companys a la primera reunió tot recuperant la tirada.
    Recupero la tirada, i la disfruto, avui encara no bufa gaire vent i s'està be aquí, els companys que s'han retrassat pel flanqueig de la primera tirada ja comencen la segona, des d'aquí surt una bona foto.  e
    Roca de luxe al tram de sortida d'estreps.
    Resta un curt tram, una grimpada de roca bona per encara un mur d'aspecte no massa atractiu, aquí hi trobarem dos assegurances, superat el mur la via s'acaba, tanmateix es pot empalmar aquesta amb l'anterior, al gust.
    Ressenya de la desapareguda Ona Climb.

    Una vegada dalt cal grimpar una mica fins arribar al cim de la Roca dels Corbs, anar en direcció a l'esquerra per corriol poc marcat fins que veïem una torre de corrent, aleshores girem a la dreta per anar a buscar un collet des d'on es veu el camí d'on venim, per baixar trobarem una canal que ens deixa al peu. Tan sols resta remuntar cap al Monestir pel camí de la Sant Cova. Una via que m'ha tornat a agradar molt, tot i que enguany he fet més A-0 que fa vuit anys... Recomanable, si us quedeu amb ganes aprofitar per fer la seva veïna, la Puigarnau-Espunyes.

    dijous, 14 de gener de 2016

    Cantarros al Talós! Canto por soleares i el Dia de la Prostitució.

    El Pic de Castellàs amb, a l'esquerra, la magnífica placa objectiu d'avui.
    Aquest dissabte vuit de gener hem aconseguit fer colla, dues cordades, per anar al Talòs, som el Toni, Lluís Irwing i jo; al Bruc trobem el Lluís que ve de Barna i ara ja tots quatre cap a Artesa on pensem esmorzar, però el forn de la crtra és tancat i anem al Pont d'Alentorn on trobem un exèrcit de caçadors i alguns grimpaires que no coneixem i que posteriorment per Facebook contactarem!
    A peu de via ja preparats, el Toni de fotògraf!
    A Artesa seguim els indicadors d'Alòs, passat el restaurant el Molí i en ple revolt on a la dreta hi ha una font entrem a la pista que segueix el Segre fins a l'estret Congost de Mu. Ens equipem i de seguida el Toni s'adona que s'ha deixar l'arnés!!! vatua l'olla, quina mala jugada; però com que darrerament el Toni ha pujat força per aquí, troba la fòrmula per a què tots acabem escalant poc que molt: ell pujarà caminant fins al peu de la placa de la Canto por soleares i allà li deixarem un talabard.
    Primera tirada, amable i cada cop més neta.(Foto Toni Aymamí)
    Ja que anem tres, em demano les dues primeres tirades; cal seguir la pista ascendent direcció Congost de Mu i passat el desplom de la darrera via oberta (Misión Imposible) trobarem un cercle picat a la roca, és la nostra via, la Canto por Soleares.
    Començant la segona tirada, ja una mica més tècnica.(Foto Toni Aymamí)
    Aquí la roca ja comença a estar mes neta, tot i que l'aspecte no és massa engrescador, semiequipada, millor posar alguna cosa, tascons o Áliens/Càmalots per si de cas...a demanda vaja. A la primera reunió trobem el Toni i fem broma, tanta corda i material perquè? si es puja caminant hahaha Aquest començament no és gaire engrescador, però la continuació millora: més vertical i amb millor roca; Una llastra sobreposada hi posa la gràcia, s'ha de ballar amb ella i superar-la per acabar entrant a reunió per una placa prou agraïda i que ja t'hi fa posar interès. Reunió en una petita feixeta ben airosa.
    El Toni ens ha anat acompanyant a cada reunió.

    Recuperant la segona tirada amb una arribada a reunió bonica.
    De la reunió estant veig el Toni que va grimpant i reconstruïnt les fites, ens ensenya per on haurem de passar la tercera tirada, un flanqueig enmig dels arbustos un pel selvàtic. Aquí canviem de cap de corda i li toca al Lluís.
    Ara encapçala el Lluís, muret de la quarta tirada.
    La quarta tirada tampoc enamora, un mur dretot i curt i posterior caminada fins al peu de la gran PLACA, sí en majúscules, que s'ho val.
    El Toni amb el meu talabard gaudint dels cantarros.
    Ja tots aquí, li deixo l'arnés al Toni perquè disfruti la tirada més maca de la via: de sota impresiona, no es veu cap asegurança, perdó sí a uns 15 metres s'endevina un bolt i una mica més amunt un altre...sembla ser que inicialment no hi eren, almenys això comenta el Toni que ja havia fet la via, tan sols hi havia dos ponts de roca, el primer però ha desaparegut i sols resta un amb un cable metàlic força amunt, just abans dels dos bolts nous.
    Placa vertical i sorprenent, una gran descoberta!(Foto Toni Aymamí)
    La placa a la que t'hi poses, et fa concentrar-te i a la vegada xalar de veritat, et venen ganes de cridar de valent, quina guapada!!! d'aquí el nom Canto por soleares, dels cantos i cantàrros que t'aniràs trobant! Com deurien xalar els primers que van entrar en aquest pany verge i van adonar-se que es deixava fer tan be! Assegurant el company, fa angunia veure tant d'aire i pensar que si caïgués ho faria a sobre nostre o a la feixa....però qui escala ni hi pensa de com de bona n'és la roca i les preses. Una vegada dalt, pugen el Lluís i l'Irwing, aleshores rapela el Toni i jo també m'hi enfilo.
    Al començament de la Dia de la Prostitució, amb l'arnés de l'Irwing!
    El punyetero del Toni ara li manlleva l'arnés a l'Irwing i encapçala la Dia de la Prostitució, aquesta tot i estar tan aprop de la Canto, és ben diferent...d'entrada començar ja costa: els peus tenen un tacte sabonós, les mans no són les gandes cantelludes de la veïna....un Àlien ajuda a minimitzar l'aire fins al primer bolt; a mesura que s'enfila millora la roca, però aquí les preses són minces, els peus no tan evidents, vaja, que cal mirar-s'ho mes, d'aquí que estigui més protegida amb bolts.
    Recuperant la darrera via.
    Quan és dalt, fem el mateix que abans, així tots podem escalar. El dia que ha començat tapat i rúfol s'ha anat arreglant i ara toca el sol, però a la vegada s'ha engegat el vent, vent que ens agafa per sorpresa al Lluís i a mí en màniga curta...buff quina fresca! Sort que l'Irwing puja com un coet i aviat podem baixar i abrigar-nos.
     Gràcies ales fites del Toni seguim la drecera de baixada fàcilment, les velles cordes ara s'han substituït per cadenes i ja no costen tant de localitzar.( gràcies GALL'S)
    Ressenya dels amics



  • GALLS
  • Una via que és l'excusa per arribar a la PLACA; en conjunt val la pena, però la resta de tirades per si soles són poc interessants i el flanqueig de la tercera encara trenca mes. El fet d'estar poc equipada l'hi dóna el caràcter que altrament no tindria, però quan fas la placa, t'oblides de tot, quin pany de paret, quin monument! Hi tornarem que les vull fer de primer per assaborir-ne tot el regust. Bona feina dels amics de Lleida (GALL'S) gràcies per la feina.

    diumenge, 10 de gener de 2016

    Curtint-nos a l'aresta del Serrat de la Pastereta, vies 45 anys després i Vèrtic.

    L'aresta de la Pastereta gaudeix d'una roca sublim.
    El dissabte dos de gener és per a nosaltres la primera escalada d'enguany, enrera han quedat les visites del primer de gener a la normal de la Mòmia com teníem per costum...ens fem grans! avui el dia no es presenta amable, ennuvolat i amb vent, per sort, no fa fred, quin hivern! Amb la perspectiva del temps no tenim gens clar on anar, però el que sí tenim molt clar és que farem una queixalada al Muntanya de Collbató, allà podrem saludar molts amics: Joan Asín, Jaume Galvan, Joan Pera i amic; marxem cap a la roca amb les idees gens clares, avui el Toni està espès i no em compra cap de les meves propostes, molt deshonestes per cert hahaha i acabem pujant fins al serrat de la Pastereta anant a buscar una de les millors roques del massís.
    Comencem la Vèrtic des del mateix peu de via que la 45 anys després.
    Tot pujant suem la cansalada, i és que no fa fred! però a l'arrivar al peu de via de la 45 anys després, el vent s'enforteix i el sol sembla que vol amagar-se... Començo i gaudeixo de la roca d'aquesta caòtica aresta en quan a vies, els espits són pintats de groc i va be ja que allunyen força i ajuden a saber que vas per la línia, tot i que l'aresta és tan franca que es podria anar per qualsevol lloc. Justament aquesta via no l'havia fet encara, un dels seus aperturistes, el Salva Angelet
  • Blog de Trini i Salva
  • amic blogaire juntament amb la Trini, amb els que ens vam conèixer personalment després de llegir-nos força temps el blog, espero que la recuperació de la cama vagi be Salva i aviat tornis a la vertical.
    Com a bons masoques parant el vent a la bonica segona tirada.
    El Toni fa la segona tirada i quan arribo dalt baixem ràpidament que la ventada comença a ser emprenyadora! tanmateix una vegada al terra, ens sap greu deixar-ho córrer i ràpidament el Toni enfila cap a la Vèrtic, via oberta el 1998 per Agustí Cardona, Jaume Crespo i Enric Bassas i reequipada el 2010 pels mateixos autors. La comença des del mateix peu de via, amb el que l'allarguem una mica. Ben equipada i amb roca d'escàndol, i d'escàndol és el muret de sortida de la segona tirada, flipo amb la roca!! llàstima que és curt.
    Un dia d'hivern....

    Renoi amb el ventet !

    Ressenya
  • Blog de Trini i Salva
  • Un parell de vies per disfrutar de l'escalada en un entorn aeri i singular! ideal per a portar-hi gent que començi, tanmateix les assegurances no són properes, i és que la roca i la dificultat baixa ho permeten; bona per anar-se curtint, curtint però d'una altra manera que no la d'avui nosaltres....i és que en el fons voldríem haver anat a la normal de la Mòmia, ben freda i obaga...i és que ens agrada patir! Bon any i bones escalades a tots, Salut i Roca.

    divendres, 1 de gener de 2016

    Tancant l'any al Cingle de Can Marcet, vies Amor Plutònic i Georgina Garcia Andreví. Sant llorenç del Munt.

    La primera cinglera del massís de la Mola amaga moltes sorpreses.
    El dilluns 28 tinc festa, surto de guardia, i quedo amb el Jordi per anar a fer alguna escalada per Sant llorenç del Munt, ja que no podem començar gaire d'hora; com sabeu, m'agraden les vies dels germans Masó i tafanejant per la web Santllors.com, veig que al Cingle de Can Marcet hi han obert dues noves vies, la primera Amor plutònic a l'esquerra de la Ricard Mampel que ja he fet vàries vegades i que és prou maca i la segona la Georgina Garcia Andreví més a la dreta de l'aresta de Can Marcet, concretament passada la via Kalashnikov; la Georgina va morir aquest any d'accident fent submarinisme, la coneixia doncs entrenava al mateix rocòdrom que jo i va competir en escalada esportiva per la UES; suficients motius per embarcar-nos en aquests dos projectes que ja sé són poc atractius, però coneixen con treballen els Masó, segur que disfrutarem i ens faran treballar!
    A l'amagat ressalt de l'Amor plutònic.
    Per anar a trobar les vies cal que aneu a Matadepera i agafeu la urbanització Cavall Bernat en direcció al restaurant Cavall Bernat i després cap a Can Robert, no trenqueu cap a Can Robert, seguiu recta amunt fins al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra heu de deixar el cotxe. Una pilona del Parc marca l'inici del corriol que puja cap a la canal de la Cova de les Bruixes i a la zona d'escalada esportiva de Les Agonies; haureu de continuar vorejant el cingle fnis a trobar les vies, l'esperó marcat de la Ricard Mampel ajuda a localitzar-les.
    Sortint del tram vertical de la segona tirada.
    Comença el Jordi per l'Amor Plutònic, un ressalt vertical i curt i després una grimpadeta fins la reunió. La roca millor no parlar-ne, típica d'aquí, no us espanteu. la segona tirada ja trempa, tres passos d'artificial on t'has d'estirar, l'Òscar és molt alt! i després en lliure per terreny a controlar, es pot completar l'equipament amb un Càmalot 0,5.
    Reunió amb el típic potet-llibre de registre marca Masó i llibreta.
    A la reunió hi trobem el potet de rodet de fotos amb una mini llibreta registre, veïem que fem la segona repetició...ja se sap que aquestes vies mai seran "trending tòpic ! Ara continua el Jordi, per sortir dalt el cingle cal fer un curt diedre vertical des-equipat, es deixa protegir prou be i és divertit, vaja que cal mirar-s'ho!
    Curiós final de via, un diedre desequipat;  llàstima que sigui tant curt.
    Ja a dalt anem a buscar el camí de la Canal de les Bruixes anat en direcció oest, tornem a peu de via a recuperar la motxilla, ara resseguim el peu del cingle per a trobar el següent objectiu, passem l'Aresta de Can Marcet i anem cercant, però no sabem trobar la via....finalment i analitzant be la foto de la ressenya aconsegueixo localitzar-ne el peu, just passat la via Kalashnikov, al cingle ajagut de la dreta.
    A la primera tirada de la Georgina Garcia Andreví.
    Ara començo jo, és un terreny ajagut amb roca esmicolada, d'aquella que has d'acaronar, sortosament està ben protegit. Abans de la reunió, en un ressalt un pas punyetero on cal treballar l'elasticitat.
    Ressalt de la segona tirada, curt però intens!

    Ara segueix el Jordi, com explica la ressenya, la via va superant ressalts i ara en tenim un de ben ferm al davant: roca curiosa, assegurances ben posades i a refiar-se del poder de levitació....un tram finot fa que ens hàgim de concentrar, però surt prou be!
    Ressalt de la tercera tirada, aquest més punyetero, 6b+ o A-0.

    Un altre ressalt, aquest més potent, comença amb un flanqueig aeri i el mes complicat és aixecar-se per col.locar-te sobre un gran bolo, és el pas de 6b+ suposo, que jo soluciono tibant de cinta! la continuació també apreta i alguna altra tibada cal fer...tanmateix excepte el primer , la resta l'hi veig color...
    Llibreta registre de via, en fem la primera repetició!

    Protegint la tirada final, senzilla però neta, i amb la roca a controlar.

    Des d'aquesta tercera reunió es pot rapelar, o continuar per una darrera tirada d'aventura, neta i amb roca de "qualitat", vaja serà per que la anterior no se'n podia anomenar roca hehehe ja que no mata sobretot al tram de sortida... llegim a la llibreta que som els primers repetidors, vaja, a veure si us animeu, que la via s'ho val.
    Sobre el Cingle satisfets.


    Ressenyes dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com
  • Un acabament d'any a Sant Llorenç, la muntanya on vaig escalar per primera vegada ja fa vint-i-set anys; m'hi sento com a casa, malgrat la roca dolenta o les vies curtes...les vies d'avui són d'uns enamorats del massís i de l'escalada de descoberta. Malgrat semblar senzilles, tenen la seva gràcia, trobar-ne l'inici, superar-les, no són fàcils i sempre et guarden alguna sorpresa...les dues darreres tirades són a equipar i els trams senzills també, vaja que cal una maduresa en l'escalada per a disfrutar-les. Vies que jo mateix considero per a Col.leccionistes, però si hi sabeu anar amb la curiositat dels seus aperturistes, les gaudireu. Desitjar-vos a tothom moltes grimpades aquest 2016.