Cantarros al Talós! Canto por soleares i el Dia de la Prostitució.

El Pic de Castellàs amb, a l'esquerra, la magnífica placa objectiu d'avui.

Aquest dissabte vuit de gener hem aconseguit fer colla, dues cordades, per anar al Talòs, som el Toni, Lluís Irwing i jo; al Bruc trobem el Lluís que ve de Barna i ara ja tots quatre cap a Artesa on pensem esmorzar, però el forn de la crtra és tancat i anem al Pont d'Alentorn on trobem un exèrcit de caçadors i alguns grimpaires que no coneixem i que posteriorment per Facebook contactarem!

A peu de via ja preparats, el Toni de fotògraf!

A Artesa seguim els indicadors d'Alòs, passat el restaurant el Molí i en ple revolt on a la dreta hi ha una font entrem a la pista que segueix el Segre fins a l'estret Congost de Mu. Ens equipem i de seguida el Toni s'adona que s'ha deixar l'arnés!!! vatua l'olla, quina mala jugada; però com que darrerament el Toni ha pujat força per aquí, troba la fòrmula per a què tots acabem escalant poc que molt: ell pujarà caminant fins al peu de la placa de la Canto por soleares i allà li deixarem un talabard.

Primera tirada, amable i cada cop més neta.(Foto Toni Aymamí)

Ja que anem tres, em demano les dues primeres tirades; cal seguir la pista ascendent direcció Congost de Mu i passat el desplom de la darrera via oberta (Misión Imposible) trobarem un cercle picat a la roca, és la nostra via, la Canto por Soleares.

Començant la segona tirada, ja una mica més tècnica.(Foto Toni Aymamí)

Aquí la roca ja comença a estar mes neta, tot i que l'aspecte no és massa engrescador, semiequipada, millor posar alguna cosa, tascons o Áliens/Càmalots per si de cas...a demanda vaja. A la primera reunió trobem el Toni i fem broma, tanta corda i material perquè? si es puja caminant hahaha Aquest començament no és gaire engrescador, però la continuació millora: més vertical i amb millor roca; Una llastra sobreposada hi posa la gràcia, s'ha de ballar amb ella i superar-la per acabar entrant a reunió per una placa prou agraïda i que ja t'hi fa posar interès. Reunió en una petita feixeta ben airosa.

El Toni ens ha anat acompanyant a cada reunió.

Recuperant la segona tirada amb una arribada a reunió bonica.

De la reunió estant veig el Toni que va grimpant i reconstruïnt les fites, ens ensenya per on haurem de passar la tercera tirada, un flanqueig enmig dels arbustos un pel selvàtic. Aquí canviem de cap de corda i li toca al Lluís.

Ara encapçala el Lluís, muret de la quarta tirada.

La quarta tirada tampoc enamora, un mur dretot i curt i posterior caminada fins al peu de la gran PLACA, sí en majúscules, que s'ho val.

El Toni amb el meu talabard gaudint dels cantarros.

Ja tots aquí, li deixo l'arnés al Toni perquè disfruti la tirada més maca de la via: de sota impresiona, no es veu cap asegurança, perdó sí a uns 15 metres s'endevina un bolt i una mica més amunt un altre...sembla ser que inicialment no hi eren, almenys això comenta el Toni que ja havia fet la via, tan sols hi havia dos ponts de roca, el primer però ha desaparegut i sols resta un amb un cable metàlic força amunt, just abans dels dos bolts nous.

Placa vertical i sorprenent, una gran descoberta!(Foto Toni Aymamí)

La placa a la que t'hi poses, et fa concentrar-te i a la vegada xalar de veritat, et venen ganes de cridar de valent, quina guapada!!! d'aquí el nom Canto por soleares, dels cantos i cantàrros que t'aniràs trobant! Com deurien xalar els primers que van entrar en aquest pany verge i van adonar-se que es deixava fer tan be! Assegurant el company, fa angunia veure tant d'aire i pensar que si caïgués ho faria a sobre nostre o a la feixa....però qui escala ni hi pensa de com de bona n'és la roca i les preses. Una vegada dalt, pugen el Lluís i l'Irwing, aleshores rapela el Toni i jo també m'hi enfilo.

Al començament de la Dia de la Prostitució, amb l'arnés de l'Irwing!

El punyetero del Toni ara li manlleva l'arnés a l'Irwing i encapçala la Dia de la Prostitució, aquesta tot i estar tan aprop de la Canto, és ben diferent...d'entrada començar ja costa: els peus tenen un tacte sabonós, les mans no són les gandes cantelludes de la veïna....un Àlien ajuda a minimitzar l'aire fins al primer bolt; a mesura que s'enfila millora la roca, però aquí les preses són minces, els peus no tan evidents, vaja, que cal mirar-s'ho mes, d'aquí que estigui més protegida amb bolts.

Recuperant la darrera via.

Quan és dalt, fem el mateix que abans, així tots podem escalar. El dia que ha començat tapat i rúfol s'ha anat arreglant i ara toca el sol, però a la vegada s'ha engegat el vent, vent que ens agafa per sorpresa al Lluís i a mí en màniga curta...buff quina fresca! Sort que l'Irwing puja com un coet i aviat podem baixar i abrigar-nos.
 Gràcies ales fites del Toni seguim la drecera de baixada fàcilment, les velles cordes ara s'han substituït per cadenes i ja no costen tant de localitzar.( gràcies GALL'S)

Ressenya dels amics

GALLS

Una via que és l'excusa per arribar a la PLACA; en conjunt val la pena, però la resta de tirades per si soles són poc interessants i el flanqueig de la tercera encara trenca mes. El fet d'estar poc equipada l'hi dóna el caràcter que altrament no tindria, però quan fas la placa, t'oblides de tot, quin pany de paret, quin monument! Hi tornarem que les vull fer de primer per assaborir-ne tot el regust. Bona feina dels amics de Lleida (GALL'S) gràcies per la feina.