Serrat - Torras vuit anys després. Roca dels Corbs. Montserrat. 10-01-2016.

La vall del Llobregat des de la via.

Després del dissabte a Alòs, aquest diumenge, toca matinal, que ahir ja vam arribar tardet...he quedat amb l'Eduard, l'Ivan, la Glòria i l'Anselm, amb els que fa massa dies que no coincidim i tinc ganes de veure'ls. Primer toca esmorzar, avui el fem a Monistrol al Bar la Roca, on trobem força coneguts! decidim anar a la Roca dels Corbs sota el Monestir, via de luxe, ja que l'aproximació és en baixada! La Serrat - Torras és la triada.

Fent cua per començar a grimpar!

Molta gent tria rapelar la via per començar, però, tot i que jo ja l'he fet, no recordo on surt, amb el que ens tocarà esgarrinxar-nos! Del Monestir cal baixar direcció la Santa Cova i a mitja baixada trencar a l'esquerra a buscar el camí de l'aigua, trencall molt evident a l'esquerra d'un revolt cap a la dreta. Quan s'acaben les escales i deixem l'engorjat, el camí s'eixampla i va a l'esquerra, és el camí de les aigües que puja de Monistrol, aquí nosaltres hem d'anar a la dreta i per corriol quan som a l'alçada de la via, que s'identifica prou be, em de tirar amunt, hi ha un fita i restes de corriol; recordo que quan la vaig fer fa vuit anys ens va costar moolt mes arribar al peu de via, ara si t'hi fixes està prou marcat i els aritjols menys densos, amb el que arribem amb menys ferides de guerra hahaha.

L'Eduard al flanqueig, on comença la gresca!

Com que anem una colla, comencem l'Eduard i jo; s'hi posa l'Eduard, l'entrada és desagradable per com està de pulida a l'inici, però de seguida millora, un flanqueig ajagut et porta a un llavi que cada cop s'estreny mes...cal ja fer A-0; entrant a un diedre trencat on trobem un pitó i d'allà cap a la dreta a buscar un altre diedre, aquest mes franc i vertical, espectacular. Costa fer el pas de sortida a buscar la placa per entrar a reunió, passos d'equilibri prou estètics.

Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Muret després del diedre.

Des de la segona reunió, la primera i l'Eduard recuperant la magnífica segona tirada.

La segona tirada és un muret d'uns 25 metres vertical i de preses petites. L'anterior vegada el va fer l'amic Wolfgang de primer, avui em toca a mi. El mes complicat sortir de reunió, pas finot, una vegada assolit erl primer bolt, la cosa canvia, en tendència a la dreta de les asegurances, tot i que no sempre, et vas aixecant tot fent passos de presa petita i peus escadussers, pe`ro sempre amb sensació de presa cantelluda i segura, vaja que una disfrutada.

Diedre trencat i en ple desplom a la tercera tirada.

Ara és el torn de l'Eduard, li agrada això dels estreps! una sortida d'aspecte trencat en direcció a l'esquerra a buscar un diedre que es va redreçant, la roca, d'aspecte lleig és prou bona i ferma. El desplom es deixa fer be amb els estreps, tot i que els passos són llarguets. Bona la sortida d'estreps, amb una roca d'escàndol! tanmateix costa fer el pas hehehe.

Apunt de fer la sortida d'estreps.

Els companys a la primera reunió tot recuperant la tirada.

Recupero la tirada, i la disfruto, avui encara no bufa gaire vent i s'està be aquí, els companys que s'han retrassat pel flanqueig de la primera tirada ja comencen la segona, des d'aquí surt una bona foto.  e

Roca de luxe al tram de sortida d'estreps.

Resta un curt tram, una grimpada de roca bona per encara un mur d'aspecte no massa atractiu, aquí hi trobarem dos assegurances, superat el mur la via s'acaba, tanmateix es pot empalmar aquesta amb l'anterior, al gust.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb.

Una vegada dalt cal grimpar una mica fins arribar al cim de la Roca dels Corbs, anar en direcció a l'esquerra per corriol poc marcat fins que veïem una torre de corrent, aleshores girem a la dreta per anar a buscar un collet des d'on es veu el camí d'on venim, per baixar trobarem una canal que ens deixa al peu. Tan sols resta remuntar cap al Monestir pel camí de la Sant Cova. Una via que m'ha tornat a agradar molt, tot i que enguany he fet més A-0 que fa vuit anys... Recomanable, si us quedeu amb ganes aprofitar per fer la seva veïna, la Puigarnau-Espunyes.