 |
| L'aresta de la Pastereta gaudeix d'una roca sublim. |
El dissabte dos de gener és per a nosaltres la primera escalada d'enguany, enrera han quedat les visites del primer de gener a la normal de la Mòmia com teníem per costum...ens fem grans!
avui el dia no es presenta amable, ennuvolat i amb vent, per sort, no fa fred, quin hivern!
Amb la perspectiva del temps no tenim gens clar on anar, però el que sí tenim molt clar és que farem una queixalada al Muntanya de Collbató, allà podrem saludar molts amics: Joan Asín, Jaume Galvan, Joan Pera i amic; marxem cap a la roca amb les idees gens clares, avui el Toni està espès i no em compra cap de les meves propostes, molt deshonestes per cert hahaha i acabem pujant fins al serrat de la Pastereta anant a buscar una de les millors roques del massís.
 |
| Comencem la Vèrtic des del mateix peu de via que la 45 anys després. |
Tot pujant suem la cansalada, i és que no fa fred! però a l'arrivar al peu de via de la
45 anys després, el vent s'enforteix i el sol sembla que vol amagar-se...
Començo i gaudeixo de la roca d'aquesta caòtica aresta en quan a vies, els espits són pintats de groc i va be ja que allunyen força i ajuden a saber que vas per la línia, tot i que l'aresta és tan franca que es podria anar per qualsevol lloc. Justament aquesta via no l'havia fet encara, un dels seus aperturistes, el Salva Angelet
Blog de Trini i Salva
amic blogaire juntament amb la Trini, amb els que ens vam conèixer personalment després de llegir-nos força temps el blog, espero que la recuperació de la cama vagi be Salva i aviat tornis a la vertical.
 |
| Com a bons masoques parant el vent a la bonica segona tirada. |
El Toni fa la segona tirada i quan arribo dalt baixem ràpidament que la ventada comença a ser emprenyadora! tanmateix una vegada al terra, ens sap greu deixar-ho córrer i ràpidament el Toni enfila cap a la
Vèrtic, via oberta el 1998 per Agustí Cardona, Jaume Crespo i Enric Bassas i reequipada el 2010 pels mateixos autors.
La comença des del mateix peu de via, amb el que l'allarguem una mica.
Ben equipada i amb roca d'escàndol, i d'escàndol és el muret de sortida de la segona tirada, flipo amb la roca!! llàstima que és curt.
 |
| Un dia d'hivern.... |
 |
| Renoi amb el ventet ! |
Un parell de vies per disfrutar de l'escalada en un entorn aeri i singular! ideal per a portar-hi gent que començi, tanmateix les assegurances no són properes, i és que la roca i la dificultat baixa ho permeten; bona per anar-se curtint, curtint però d'una altra manera que no la d'avui nosaltres....i és que en el fons voldríem haver anat a la normal de la Mòmia, ben freda i obaga...i és que ens agrada patir!
Bon any i bones escalades a tots, Salut i Roca.
A Montserrat, els dies de vent són emprenyadors a les arestes! Felicitats per les vies, me les apunto per anar-hi amb principiants!
ResponEliminaTens raó Pere, però la qualitat de la roca va poder mes..
ResponEliminaNo et veig gaire treballador aquest any..., deu ser l'edat!! Però tens raó que la roca de la Pastereta és una meravella!!
ResponEliminaAquest és el problema Joan, que treballo massa hahaha! tampoc el temps ens ha donat massa "chance" i sí l'edat no perdona!!!!
ResponElimina