dimecres, 28 d’abril del 2021

Via Josep Aspachs al Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. Parc de Sant Llorenç del Munt. 07-04-2021

El Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus, pel perfil de la dreta va la via.


Tornant de fer el Diedre Estomacal encara ens queda llum i ganes, amb el que decidim fer la via Josep Aspachs que tenim al costat mateix, jo ja l'havia fet fa deu anys amb el Josep Sanz, aleshores vaig començar jo, avui ho farà el Sergi i així ja l'hauré feta tota de primer.

Aproximació: 
:
                      haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.  Del coll anem a buscar el Cingle que tenim al davant fins a situar-nos sota la Foradada, la via comença allà mateix.

Començament de la via J Aspachs, foto treta de l'article dels germans Masó al Vèrtex nº 227.



El nostre inici, curios  i aeri flanqueig.


La primera tirada comença  sota ben be del coll que fa la Foradada per enfilar-se a la paret esquerra a buscar unes roques arrodonides que ens permetran fer un aeri flanqueig cap a l'esquerra agafant cada cop mes ambient, d'entrada no veurem cap protecció, però hi ha dos espits que ens trobarem a mesura que progressem. 

Quan som al perfil de l'aresta haurem de fer cap amunt, un bon pitó en una balmeta ens protegeix la pujada al replà de la reunió, ben còmoda.
                                                                               



Acabant de revoltar la base per enfilar cap a la reunió.

Fent el curiós voltadits i enfilant ja cap a reunió.


Començo la segona tirada, quan la vam fer fa deu anys, ens va semblar molt trencada i delicada, vaja ens va fer "por", però després de força repeticions i potser ha canviat la nostra percepció, actualment no la trobo pas tant delicada, això sí, s'ha de vigilar d'on t'agafes.   Surt cap a la dreta a buscar un esperonet de millor roca, aleshores vas fent ziga-zages tot cercant la zona mes sòlida.
Al capdamunt tenim un mur vertical protegit amb una expansió, però per assolir-lo hem de fer un tram delicat, millor llaçar una bona Savina que trobem a sota a l'esquerra.

La segona tirada surt a buscar la millor roca, al fons La Mola.


Tram de roca delicada on cal anar en comte


Al relleix vertical amb sortida de roca delicada.

Superat el relleix, en trobem un altre abans de cim, mes modest però amb sortida de mans delicades, vaja, que no et pots relaxar encara....ja dalt la cinglera anem a buscar una bona savina per assegurar el company.   

Al davant tenim el bonic Castellsapera i al'esquerra La Mola i la carena que va cap al Montcau, el sol ja comença a baixar destacant la silueta de Montserrat....moments màgics, tardes que no voldries que s'acabessin. 

Contents dalt la Cinglera de La Foradada del Coll de Tres Creus.


Via mes maca del que pot semblar, com a inconvenient, que és prou curta, però això té sol.lució, al costat tenim la via Manel Roviras i la recent apertura la via Jordi Anglès, al seu costat, i sinó al darrera el Diedre Estomacal, i més enllà la via Reyes i.....tant com vulgueu.
Per a repetir-la únicament us caldran bagues savineres, possibilitat de llaçar un bon merlet al començament si no us refieu de l'inici del flanqueig i a la segona tirada una savina abans del muret.


                                     Ressenya dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com

  •  





    dilluns, 26 d’abril del 2021

    El diedre estomacal. Cingle del Pont de Roca del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. 07-04-2021.

    La Cinglera de la Foradada del Coll de Tres Creus amb l'evident diedre a l'esquerra.



                       Tornant de fer la via Miquel Comes amb el Sergi, li dic d'anar a fer el Diedre estomacal, ell ja l'ha fet però no li sap greu repetir-la;  és una via completament desequipada, curta però intensa i que fa temps que volia fer.

    Aproximació: 
    :
                          haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral i just acabar de passar el Cingle de la Foradada ens enfilem cap al seu vessant oest, l'inici és evident al trobar el diedre i una placa ben neta.

    Base del diedre per on es comença.

    La vegetació que de lluny sembla ens molestarà, ni la trobarem.

    Malgrat el que pugui semblar, l'abundant vegetació que tapa la línia no ens molestarà, són dues fermes alzines de gran capçada que amaguen aquesta petita joïa oberta pels germans Masó amb tant bon nas per descobrir aquestes línies.
    D'entrada m'enfilo per placa fins a superar els primers arbustos, que no val la pena de llaçar, fins aleshores la dificultat és baixa i assumible tot vigilant la roca;  superada l'esquifida savina trobem una ferma branca d'alzina que aprofitarem com a primera assegurança, ben bona per cert!.
    Ara ja entren plenament en el diedre, aquest sembla brut, amb molta calça al fons, tanmateix es deixa fer en tècnica de diedre amb seguretat, per sobre la coveta de la Mare de Deu ja poso un bon Camalot de l'1 i prop de la següent alzina m'entra un 0,75.
    Superat el primer tram per la placa de l'esquerra anem a buscar el diedre.

    El diedre és ben vertical i net, autoprotecció total! al mig trobem la Cova de la Mare de Deu ( Font Ramon Suades)  foto Sergi .




    Llaçada la segona alzina, passem per sobre d'ella i continuem amb la segona part del diedre on podrem posar un 0,4 i jo vaig posar el Cam 3 per assegurar la sortida a la placa.
    Aleshores ja som dalt, aprofito una altra alzina cimera per a poder assegurar el company i poder-li fer alguna foto, que si alguna pega te la via és que no és gens fotogènica, la capçada de les alzines impideix gaudir de la línia.
    Com a pega d'aquesta via, doncs que s'acaba massa aviat !!!

    Visió des del punt mes alt de la via.

    Sortida del darrer tram de diedre i el Sergi passant per sobre l'alzineta.


    Ressenya dels germans Masó que trobateu a
  • Santllors.com
  •  
    Modesta i matona via de la factoria Masó,  Desequipada, per a repetir-la caldrà bagues per arbres, i Càmalots fins al tres i ganes de gaudir de l'autoprotecció i del diedre.
    Una altra joia de Sant Llorenç i l'Obac que si se li pot retreure quelcom és que és massa curta.
    Aprofiteu per a fer vies properes com la Manel Roviras, la Josep Aspachs o la recent  Jordi Anglès al costat mateix de la Manel Roviras.


     

    Via Miquel Comes al Càntir o La Boina gloriosa d'en Peret. Turò de La Pola. Serra de l'Obac. 07-04-2021.

    Discret monòlit, amagat entre les alzines: El Càntir

                      L'actual Pandèmia ens té reclosos o be al Municipi o be a La Comarca, aquest dimecres de  tancament comarcal quedem amb el Sergi, company tant o mes boig que jo pel Parc de Sant Llorenç i l'Obac, per acostar-nos al Coll de Tres Creus on darrerament hem anat sovint tot "tatxant" discretes però per nosaltres importants vies de la zona.

    Aproximació:
                          haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral , deixem enrera l'evident agulla del Setrill , el camí gira a la dreta resseguint una valleta de la que sortim per trobar el Cingle oest del Setrill, passat aquest tornem a girar a la dreta, abans de que tornem a girar a l'esquerra per fer cap a La Porquerissa, veurem una clariana a l'alzinar, per allà bosc a travers anirem fins a ensopegar amb l'objectiu, el Càntir.
    Pel vessant sud on per l'esquerra s'hi recolza una agulla va la nostra via.  El Sergi començant.

    Una curta enbardissada i ja som als peus de l'agulla, nosaltres anirem a buscar un pany de paret prou marcat on s'hi recolza a l'esquerra una agulla;   ja veurem els espits al marge dret al costat d'una fissura que ens ajudarà a començar a enfilar-nos.
    Comença el Sergi que sap aprofitar molt be la fissura de la dreta per anar pujant i xapant els espits, no és fins al tercer que li cap penjar l'estrep, sobretot per sortir-ne.

    Després d'uns passos d'Ae toca flanquejar  per roca delicada...


    Superat el tercer espit toca sortir en lliure, la roca no és molt bona i far escalar amb precaució, aleshores flanqueja ascendent a l'esquerra a buscar l'agulla adossada, tot vigilant amb els bolos de peu que es volen suicidar...ja en diedre assoleix el cim de l'agulla, al davant un mur compacte de roca, ara sí, ben bona.   Un cop de gas fins a una feixeta que reseguirem a l'esquerra, recta amunt, desploma i es veu trencat.
    El perdo de vista, va derivant cap al coll entre el cim principal i la punta Nord, amb un passet de confiança per assolir-lo.
    Al cim de l'agulla arrepenjada.

    Una placa ens aboca a un mur que flanquejarem cal a l'esquerra

    Arribant al collet entre les tres agulles que forma el cim del Càntir.

    Grimpant a l'agulla Nord


    Al recuperar la tirada aprofito per pujar les dues agulles secundàries, la Nord demana una mica d'atenció, hi poso un Àlien, no fos cas...d'allà desgrimpo i pujo al cim principal del que m'acosto a l'agulla est per on puja la via normal, és un saltet que fa més impresió que difícil és.
    Passant al cim principal.

    Del cim principal, d'un saltet passo al cim est.

    Agulla principal del Càntir i Savina de la que farem el ràpel.


    Un altre modesta agulla per una via dedicada a un bon amic, en Miquel Comes Arderiu;  oberta pels seus amics Miquel Farrés, Carles i Carmelo Rodríguez de la U.E.S. l'any 1972  per animar-lo arran d'un greu accident que va patir.
    Completament equipada, només us caldrà alguna baga savinera per assegurar l'entrada al cim.
    Es baixa en ràpel d'una ferma savina, la mateixa que ja descriu en Josep Barberà a la seva obra Sant Llorenç Pam a Pam.
    Pel vessant del ràpel hi ha la via de la fissura i l'encastament de la via normal, entre l'agulla est i la principal, propers objectius.

    Recomanable!  per aprofitar la visita aprofiteu i feu la via de la fissura per la que si que haureu de portar força material fins al 4 de Camalot.  Per la Normal no us caldrà gaire res, ja que no es pot protegir, xemeneïa neta.
    Ràpel curt d'uns 15 m.

    Cròquis de la zona vist des de la Roca de La Pola.

    Artística ressenya de l'amic
  • Manel i Ita
  •  

     

    dimecres, 21 d’abril del 2021

    Josep Nieto a la Pastereta, o com he tardat tant a repetir aquesta via? Montserrat sud. 08-04-2021

    La Pastereta oest, un indret acollidor !


           Abans de que ens tornessin a confinar a la comarca, quedem amb en Ricard Rofes, que fèia molt temps que no escalàvem plegats, per aprofitar una tarda, ara que ja són mes llargues.

    Em proposa la via Josep Nieto a La Pastereta i li compro la proposta de seguida, ja que no l'he feta i sempre ve de gust fer vies noves.   Quedem a Collbató d'on després de fer un mos, ell i jo un cafetó anem a aparcar al Passeig Ronda aprop de l'entrada al centre Hípic Collbató.

    D'aquí ja a peu fins al camí del Clot de la Mònica, passem per sota el Serrat d'en Muntaner i continuem pel camí de l'Artiga Alta, Coll dels POllegons o Sant Joan.

    La primera assegurança és força amunt.

    Una vegada feta la bona pujada resseguim la base de la paret fins al marge dret,  un cop localitzada la funció clorofíl.lica, que ressegueix l'arc que fa la paret, la nostra via és la que trobem just abans.

    Un bolt a uns cinc metres ens serà la referència.   Avui comença el Ricard, que es te estudiada l'entrada i sense massa complicació abasta l'assegurança, no difícil, però tampoc regalat, vaja que s'ha de fer una apretada.

    Aleshores cal anar a buscar una fissura vertical, en unes franges horitzontals podrem acompletar la protecció.  Mes amunt un altre xapa i s'entra a un tram mes amable, on trobarem un pont de roca que haurem de llaçar.   Escalada de concentració, ja que les assegurances són espaïades, a trams la paret es deixa protegir prou be el que amoroseix l'exposició.

    Una fissura ajuda a la progressió, que és prou vertical.


    Al final de la fissura cal anar a l'esquerra a buscar la Savina.

    A mitja tirada cal flanquejar a buscar una Savina de la que ja enfilarem recta amunt fins la reunió, aquesta està sobre un mur vertical que es deixa fer prou be gràcies a generoses preses, això sí, és espectacular !.

    La reunió és còmoda, en una lleixa ampla, a la dreta, prou aprop, la reunió de la via veïna.

    Primera reunió en un bon replà de costat amb la Funció Clorofíl.lica.Foto R. Rofes

    Segona tirada, més senzilla, però que et fa anar concentrat. foto R.Rofes


    És el meu torn, la segona tirada surt a buscar una expansió a la dreta, per aleshores derivar mes a l'esquerra per evitar les assegurances de la Funció Clorofíl.lica;  el mes "difícil" és el pas de sortida de reunió, aleshores cal anar tranquil cercant la millor roca, que és excel.lent .

    Donada la distància entre assegurances, em miro on posar quelcom, i puc col.locar algun Àlien i Tricam...quan estic intentar posar una altra peça, aixeco la vista i tinc un bolt a la cara...el xapo ben content, i és que ja dúia prou metres i volia posar quelcom...quan més amunt mes senzilla esdevé l'escalada i curiosament mes assegurances trobes, ja que coincideixen tres vies en poc espai.

    La reunió la faig en una còmode feixa sota una llastra per on haurem de continuar.

    Des de la segona reunió i recuperant el company.


    Tercera tirada, molt ben trobada.


    Escalada amb aire i bona roca.

    La tercera tirada va a buscar una llastra d'aspecte trencat, una savineta ens permet assegurar el pas per a xapar el primer bolt, col.locats sobre la llastra aleshores l'escalada esdevé de bons forats i plaent fins a un nou tram que es redreça i on trobem la següent xapa.

    Aquest mur, vertical i trempat, és curull de bones preses, això fa que l'escalada esdevingui segura però amb força aire...cal escalar-hi ben concentrat.

    La roca et porta en una diagonal ascendent a l'esquerra fins al cim del carener de la Pastereta, trobem la reunió, però el Ricard va a buscar mes amunt la de la via Blava que ens deixa més aprop d'on volem anar a buscar el ràpel, la via Petit Four.


    Entrant a la tercera reunió i la reunió, que la fem a la de la via blava.


    Recuperant la tirada i ja rapelant per la Petit Four. Fotos R.Rofes.


    De la reunió cimera fem un curt flanqueig fins el ràpel de la via Petit Four, de l'amic Joan Asín.   En un sol ràpel de seixanta som a peu de la Pastereta est, el que ens va molt be, ja que el sol ha desaparegut a l'horitzó i no volem baixar forsc.

    Una vegada recuperades les cordes baixem a buscar el corriol de pujada tot fent la variant, mes directa, que quan havíem pujat.  Encara arribarem amb llum al cotxe !

    Una via molt maca, amb caràcter com he llegit per algun lloc, i és que cal escalar força i protegir-la una mica quan les justes assegurançes allarguen.   Com a més exigent en quant a dificultat la primera tirada, però la tercera ens ha agradat molt ja que gaudeix d'una roca de luxe i cal navegar potser mes que a la primera.  

    Cordes de seixanta, així podem baixar pel darrera en un sol ràpel, baixar per la mateixa via és possible també.

    Un joc de Càmalots fins a l'1 i bagues per a savines i, o ponts de roca.

    Recomanable si s'hi va amb el grau ben assolit.

    Baixem amb un cel rogenc fantàstic.

    Ressenya dels amics
  • Manel i Ita
  •