diumenge, 18 d’abril de 2021

Cherokee express, primera visita a Canalda. 30-03-2021.

Des del forat on deixem el cotxe ja podem veure la muralla de Canalda.


                   Aprofitant que tinc festa acompanyo el Nandi i el Josep a Canalda ( Solsonès)  per a mi serà la primera experiència en aquesta afamada paret, on l'escalada és molt física i sovint exposada...per això triem la via del Joan Vidal, que malgrat estar un pel mes assegurada que l'estil de la zona, tampoc és una ferrada, cal escalar i molt!  el fet d'haver estat oberta en solitari va fer que se li respectés la línia.

Per anar a Canalda nosaltres hem pujat fins a Solsona on abans d'entrar a la ciutat, en una rotonda, hem seguit la C-26 per tot seguit deixar-la per anar per la C462 direcció al pantà de la Llosa del Cavall, quan s'acaba trobem la crtra de Berga a Sant llorenç de Morunys, aleshores travessem Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus per la C463 a Coll de Jou;  a la rotonda del coll continuem direcció Cambrils, quan ja veïem la paret deixarem el cotxe en un forat just passada una pista ascendent, abans del Km 37..

La pista cap avall va a la masia La Casanova, nosaltres la seguim amunt fins a trobar un dipòsit d'aigua, aleshores una fita a l'esquerra ens porta per un corriol ascendent  que ens deixa a peu de paret al davant de les coves fumades característiques de la paret, la via la tenim just a la dreta de les coves, a pocs metres.


El peu de via ben amable, a l'esquerra de les coves fumades


Un parabolt amb una baga que l'encinta ens indica que som a peu de via, a la dreta un altre bolt enmig d'un terreny molt trencat, és la via del Xuxe.

La fama de la paret i el fet de que amb això de la pandèmia i haver passat el puto virus, que et deixa fluix, fa que deixi el protagonisme als companys, sempre és millor mirar i aprendre...

La primera assegurança és a uns cinc metres, sembla que abans n'hi havia una mes aprop, però aquesta sí que l'han retirat.   La roca d'entrada presenta dubtes, però els cantells que hi ha són bons i ben agafats, suposo que coma  Sant llorenç, tot el que havia de caure ja ho ha fet.


Inici d'aspecte trencat amb la primera assegurança prou amunt.

Flanqueig amb bona roca


El Nandi, un veterà curtit en moltes aventures, s'ho treu amb solvència, em vaig adonant del pa que hi donen aquí, balmats i balmats....sortosament la roca és prou bona.
Anant a buscar la segona balma, aquesta un pel mes difícil que l'anterior.

El Josep sota una de les balmes i el Nandi a la reunió.


La reunió és a l'esquerra i cal fer un bon flanqueig per terreny secretiu....

És el nostre torn i gaudeixo la tirada, quins moïments més divertits i atlètics, cal flexibilitat i ananr buscant la manera d'aprofitar les balmes per anar-les superant, ara empotrant-s'hi, ara en diedre...un joc divertit i potent.

Animat per com he trobat la roca i m'he trobat jo, li demano al Nandi passar a fer la segona tirada, que d'entrada és la mes assequible pel que veig a la ressenya...però el primer pas ja em fot la bufetada, un pas de 6a prou potent que no em surt amb el que acabo penjant l'estrep per a poder assolir el relleix per on ara continua la via, un flanqueig ascendent per una corniseta que es va aprimant fins un mur en que toca sortir amunt;  aquest és prou trencadot per que et faci escalar amb molta cura, superat aquest una corda fixa ens ajuda a continuar per un herbei fins a la reunió, no vull imaginar-me si l'herba és molla....

Començant la tercera tirada, amb un tram herbós


Continua el Nandi, la tercera tirada fa una ziga-zaga per a situar-se ala vertical de la reunió, aquí dalt hi ha un pas punyetero de balma, mes amunt un altre balmat mes exigent que demana pràctica amb els estreps, aleshores deriva a l'esquerra a buscar un mur d'aspecte tètric de lluny, però que resulta milor del que aparenta.  Tanmateix ens caldrà tibar de cinta per a superar-lo.

Va a buscar el mur de l'esquerra on trobem passos ben potents !


Acabant el tram finot i començant la quarta tirada, on d'inici no regàlen res....


La quarta tirada tampoc la regalen:  un muret vertical que costa de superar i encara mes de sortir del mateix, aquesta tirada mes plaquera és de posar-s'hi tranquil i refiarte molt de peus ja que les mans són poques.   Al final el terreny és molt trencat i vegetat amb el que el Nandi acaba a la reunió antiga, quan recuperem la tirada anem a buscar la reunió d ela variant que evita la via veïna.
Mur curt però difícil de llegir i superar.


El Josep acabant la via per la nova tirada que troba un diedre ben maco.


La darrera tirada l'encapçala el Josep.   Surt per una rampa terrosa i plena d'argelagues, quin tip de punxar-nos !  supera un petit muret per entrar a la part final, a la dreta, amagat, un diedre de llibre que ens farà xalar els darrers metres de via, un bon final !
Foto per fí Canalda !

El camí de baixada és un plaer, llàstima que no és temps de bolets!


Ja tots tres al cim ens felicitem per aquesta estrena a Canalda, essent però ben conscients que encara haurem de menjar moltes sopes per escometre els itineraris clàssics, almenys jo ha ha ha.

M'ha agradat molt la via, i també la zona i la roca, que pensava pitjor.  Els jardinets intermitjos fan patir una mica, no vull ni pensar si estan molls...

La via és rapelable, però ni ens ho plantegem, ha de ser un perill la pluja de còdols i sorra, amb el risc d'enganxada de cordes....a més el camí de tornada és un plaer pels sentits.

Prou ben fitat, surt de la paret fent un flanqueig horitzontal a la dreta tot mirant amunt la muntanya, est suposo.  Quan s'acaba comencem a baixar per uns plans fins a trobar al pista del dipòsit que ja ens tornarà al cotxe.

Felicitar l'aperturista per la bonica línia que va saber trobar.  Recomanable ! 



Ressenya de l'aperturista, Joan Vidal.

 

Cap comentari:

Publica un comentari