Josep Nieto a la Pastereta, o com he tardat tant a repetir aquesta via? Montserrat sud. 08-04-2021

La Pastereta oest, un indret acollidor !

       Abans de que ens tornessin a confinar a la comarca, quedem amb en Ricard Rofes, que fèia molt temps que no escalàvem plegats, per aprofitar una tarda, ara que ja són mes llargues.

Em proposa la via Josep Nieto a La Pastereta i li compro la proposta de seguida, ja que no l'he feta i sempre ve de gust fer vies noves.   Quedem a Collbató d'on després de fer un mos, ell i jo un cafetó anem a aparcar al Passeig Ronda aprop de l'entrada al centre Hípic Collbató.

D'aquí ja a peu fins al camí del Clot de la Mònica, passem per sota el Serrat d'en Muntaner i continuem pel camí de l'Artiga Alta, Coll dels POllegons o Sant Joan.

La primera assegurança és força amunt.

Una vegada feta la bona pujada resseguim la base de la paret fins al marge dret,  un cop localitzada la funció clorofíl.lica, que ressegueix l'arc que fa la paret, la nostra via és la que trobem just abans.

Un bolt a uns cinc metres ens serà la referència.   Avui comença el Ricard, que es te estudiada l'entrada i sense massa complicació abasta l'assegurança, no difícil, però tampoc regalat, vaja que s'ha de fer una apretada.

Aleshores cal anar a buscar una fissura vertical, en unes franges horitzontals podrem acompletar la protecció.  Mes amunt un altre xapa i s'entra a un tram mes amable, on trobarem un pont de roca que haurem de llaçar.   Escalada de concentració, ja que les assegurances són espaïades, a trams la paret es deixa protegir prou be el que amoroseix l'exposició.

Una fissura ajuda a la progressió, que és prou vertical.

Al final de la fissura cal anar a l'esquerra a buscar la Savina.

A mitja tirada cal flanquejar a buscar una Savina de la que ja enfilarem recta amunt fins la reunió, aquesta està sobre un mur vertical que es deixa fer prou be gràcies a generoses preses, això sí, és espectacular !.

La reunió és còmoda, en una lleixa ampla, a la dreta, prou aprop, la reunió de la via veïna.

Primera reunió en un bon replà de costat amb la Funció Clorofíl.lica.Foto R. Rofes

Segona tirada, més senzilla, però que et fa anar concentrat. foto R.Rofes

És el meu torn, la segona tirada surt a buscar una expansió a la dreta, per aleshores derivar mes a l'esquerra per evitar les assegurances de la Funció Clorofíl.lica;  el mes "difícil" és el pas de sortida de reunió, aleshores cal anar tranquil cercant la millor roca, que és excel.lent .

Donada la distància entre assegurances, em miro on posar quelcom, i puc col.locar algun Àlien i Tricam...quan estic intentar posar una altra peça, aixeco la vista i tinc un bolt a la cara...el xapo ben content, i és que ja dúia prou metres i volia posar quelcom...quan més amunt mes senzilla esdevé l'escalada i curiosament mes assegurances trobes, ja que coincideixen tres vies en poc espai.

La reunió la faig en una còmode feixa sota una llastra per on haurem de continuar.

Des de la segona reunió i recuperant el company.

Tercera tirada, molt ben trobada.

Escalada amb aire i bona roca.

La tercera tirada va a buscar una llastra d'aspecte trencat, una savineta ens permet assegurar el pas per a xapar el primer bolt, col.locats sobre la llastra aleshores l'escalada esdevé de bons forats i plaent fins a un nou tram que es redreça i on trobem la següent xapa.

Aquest mur, vertical i trempat, és curull de bones preses, això fa que l'escalada esdevingui segura però amb força aire...cal escalar-hi ben concentrat.

La roca et porta en una diagonal ascendent a l'esquerra fins al cim del carener de la Pastereta, trobem la reunió, però el Ricard va a buscar mes amunt la de la via Blava que ens deixa més aprop d'on volem anar a buscar el ràpel, la via Petit Four.

Entrant a la tercera reunió i la reunió, que la fem a la de la via blava.

Recuperant la tirada i ja rapelant per la Petit Four. Fotos R.Rofes.

De la reunió cimera fem un curt flanqueig fins el ràpel de la via Petit Four, de l'amic Joan Asín.   En un sol ràpel de seixanta som a peu de la Pastereta est, el que ens va molt be, ja que el sol ha desaparegut a l'horitzó i no volem baixar forsc.

Una vegada recuperades les cordes baixem a buscar el corriol de pujada tot fent la variant, mes directa, que quan havíem pujat.  Encara arribarem amb llum al cotxe !

Una via molt maca, amb caràcter com he llegit per algun lloc, i és que cal escalar força i protegir-la una mica quan les justes assegurançes allarguen.   Com a més exigent en quant a dificultat la primera tirada, però la tercera ens ha agradat molt ja que gaudeix d'una roca de luxe i cal navegar potser mes que a la primera.  

Cordes de seixanta, així podem baixar pel darrera en un sol ràpel, baixar per la mateixa via és possible també.

Un joc de Càmalots fins a l'1 i bagues per a savines i, o ponts de roca.

Recomanable si s'hi va amb el grau ben assolit.

Baixem amb un cel rogenc fantàstic.

Ressenya dels amics

Manel i Ita