dilluns, 26 d’octubre del 2015

Huevon Boludo i Perfiles de Luz al Pas Nou. Vilanova de Meià.

Les parets del Pâs Nou, a la dreta el característic sostre de la Chulo Pisicnas.
Aquest dissabte 24-10-2015 amb el Toni lliguem caps i anem a Vilanova de Meià, al Pas Nou, ell hi ha estat la setmana passada i hi té feina pendent; la característica de vies equipades i ràpides ens va molt be per avui, ja que hem d'arribar d'hora a casa. Anem al sector Chulo Piscinas on en Xavi Díez i companyia hi van fer una acurada restauració.
A la Huevon Boludo, amb les assegurances justes, justes.
Deixem el cotxe en un eixamplament ben be sota les parets, a la dreta, per un corriol, grimpada ens arribem fins unes vies d'iniciació on decidim començar; la roca és magnífica. Pujo per una línia de parabolts fins una reunió, la supero i per un diedre m'enfilo a la feixa d'on surten la majoria de vies.
Fent la segona tirada, amb una sortida espectacular. La reunió ben penjada.
Ara comença el Toni, volia fer la Chulo Piscinas, pèrò no la identifiquem i acaba a la Huevon Boludo, molt directa i amb roca bona, ara això sí, les assegurances sobretot a partir de mitja via, a can pistraus! als primers passos acompleta amb algun Àlien per mes amunt enfilar la directa. La reunió és ben penjada sota el desplom, recta amunt un bolt...i per la dreta una travesia horitzontal per enfilar-te per un esperó tot aeri; poso un Àlien per protegir el pas i amb mes facilitat del que m'esperava sóc dalt, un bolt protegeix la continuació. Recta amunt no hi veig res amb el que continuo flanquejant xapant una assegurança de la Corsarios, acabant a la Pirates, renoi quina travessa!
Recuperant la segona tirada, que faig per la Piratas.
El Toni en passa via i ràpidament som rapelant per enfilar-nos altre cop; mentre ha arribat l'amic Lluís Nadal i la Begoña que es posen a la Chulo Piscinas, o almenys a la línia de bolts que hi ha entre la Huevon i la Corsarios.
A la Perfiles de Luz, una disfrutada!

Ara començo jo, la Perfiles de Luz és a la dreta de la Piratas i comença en un sòcol d'aspecte trencat per després flanquejar a l'esquerra cap al Pany central; roca d'escàndol, una disfritada! arribant a la reunió es posa una mica seriós, fent que t'ho hagis de mirar.
Segona tirada, amb un inici finot.
La continuació, el més difícil és sortir de la reunió, si ets prou alt amb un dinàmic agafes bona ma, sinó cal afinar. la continuació és agraïda, amb bones mans, roca aspra i generosa amb canto, un gaudi pels sentits.
Recuperant el tram, foto Lluís Nadal.

Ressenyes que trobareu a
  • Domsalski, el blog de Xavi Diez
  • Ara fèia molt de temps que no escalava a Vilanova, no recordava com n'és de bona la roca!! quina disfrutada. L'escalada és molt vertical tothora, al que no estem avesats, però ràpidament s'oblida gràcies ala roca. Gràcies al grup d'en Xavi Díez pel reequipament.

    divendres, 23 d’octubre del 2015

    Xaragall del Foio, escalada esportiva prop de casa.

    Aspecte dels sectors de mes a l'esquerra, Canyetes i Central.
    Ja fa temps que coneixia que a sota el Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, s'hi havia obert una petita zona d'escalada esportiva, petita i modesta, però que els seus autors han arranjat amb molta il.lusió; les parets són baixetes amb el que les vies no són gaire llargues,  amb el grau concentrat, amés la roca és un gres fragmentat que fa l'escalada peculiar, molt tècnica de peus als trams d'adherència i amb regletes petites i sovint roms arrodonits com a preses, vaja que cal una adaptació i al començament ens sorprendrem dels graus proposats...m'hagués fet il.lusió coincidir amb el Jordi Homet, un dels aperturistes, però avui és fora, llàstima. Com expliquen al seu blog : Totes les vies equipades pel Tomás Valverde , Gerard Cantero i Jordi Homet el juny - juliol de 2012. Donem les gràcies a tota la gent que ens ajuda i ho fa possible, i a CANGLOMERAT.
    Slap Attack, la primera via que vam fer. V+.
    Per arribar-hi cal anar a Castellar del Vallès i una vegada allà anar a buscar la carretera de Sentmenmat, a l'última rotonda,  tot sortint del poble, agafarem el trencall de l'esquerra que puja fort, al capdamunt del carrer, a l'era d'en Petasques, girem a l'esquerra, és obligatori i aleshores als pocs metres a la dreta, també obligat. trenquem altre cop a la dreta a la segona bifurcarció. Aquest carrer ens porta a un camí de terra força estret, l'hem de seguir fins a trobar un trencall a la dreta que s'enfila. Abans haurem aparcat el cotxe.   Remuntem a peu el camí que ens porta a la font dels Casots i a la masia; continuem recte fins a trobar un corriol que s'enfila entre arbres caiguts, trobarem cordes per ajudar-nos, ja al capdamunt un flanqueig a l'esquerra ens deixa al sector Foió, el mes baix. Al blog del Fernando



  • Espacio, Amor y Locura.
  • hi trobareu ben explicada l'aproximació.
    Continuem amb Viote's Truski IV.
    Vaig amb el Jordi "Cuc", i decidim començar pel sector de mes amunt, el sector Canyetes.
     La primera via ja promet, s'anomena Slap Attack V+i ens fa gruar ja que l'adherència així en fred ens costa, amés aquesta tarda és núvol i no hi fa sol. La fem tots dos i anem a per la segona, aquesta graduada més senzilla, IV, la Viote's Truski; la veritat que no ens sembla tan senzilla, renoi amb la zoneta... em torna a tocar i ara continuo amb la Pel centre del Ventre V+...hahaha he fet 6b més senzills! xapo la primera cinta i ho intento per tots costats i no me'n surto, les mans són ben arrodonides i de peus, merdetes, amb el que finalment decideixo que anirem a fer-ne una altre i la desmunto. Primera bofetada! després veig en altres llocs que la graduen de 6a, això ja em lliga mes, però 6a collat.
    Començant "El quinto de al lado" V.

    Amb l'orgull tocat busco quelcom més senzill i em poso a "El quinto de al lado", aquesta comença amb millor canto, però es va complicant, aquí els V+ t'els fan suar, un flanqueig a l'esquerra per posicionar peus en adherència i superar un llabi i d'aquí una placa llisa amb preses de mans escadusseres i llimades i peus adherència....em costa prou i finalment amb un pas de fè men surto, buff i això només és cinquè?
    Entrant a la zona d'adherència, que ens farà suar!

    A Kolokal IV+, bon canto i divertidota.

    Ara li toca posar cintes al Jordi, ha patit a l'anterior, a veure com serà la propera: Kolokal IV+. Doncs és la primera via en la que passem be, sense patir, ja tocava, o és que ja comencem a agafar el tacte a la roca ? la veritat que aquesta té més canto.
    Enfila't al Pi del sector central. V+.

    Portem fetes quatre vies cada un i comença a fosquejar, canviem de sector per acabar la tarda, em poso a la Enfila't al Pi V+; té una entrada divertida amb la primera assegurança força alta, com a totes les vies de la zona, per afluixar i anar a buscar un mur vertical amb bones mans, al sortir del mur, em confonc i surto per la veïna Josep Maria Torras, amb una bavaresa molt maca, baixant miro on m'he despistat i la faig amb corda per dalt. El Jordi s'hi enfila i donem per acabada la tarda veïent el sol com es pon per sota la boirada.
    Satisfets i sorpresos per com ens ha fet treballar la zona.

    Ressenyes que trobareu a



  • Ressenyes del blog dels aperturistes 
  • Una zona molt local, ATENCIÓ, cal ser molt curosos en respectar-ne l'entorn, com a tot arreu clar, però aquí amb més motiu, ja que és una cinglera molt petita amb un peu de via  fràgil i que s'ha de vigilar. Els locals ho ténen tot molt cuidat, fins i tot una escombreta per raspatllar el magnesi;  vigileu amb burilles papers, pells de fruita etc...cagueu i pixeu fora del sector, gràcies!
     aparqueu sense bloquejar ni entorpir el camí de baix, ens hi va el poder continuar escalant...si sou molts descarteu aquest lloc, no disfrutareu, s'omple ràpid.
    Ombra pel matí i sol a la tarda, sempre que no estigui núvol.
     Escola molt però que molt local, sense pretensions, però que a la gent de Castellar i rodalies els serveix molt i se l'estimen, repeteixo, sigueu curosos si la visiteu.

    dilluns, 12 d’octubre del 2015

    Fent "ditets" a Frares encantats : vies Aureli Carnicer i Martí Andreví.

    De bon matí la boira ens ha espantat, però el dia s'ha arreglat quan hem arribat a Frares.

    Avui ha tocat tornar a visitar la zona de Frares, fa dies que tinc ullades unes vies dels germans Masó al Dit Xic i al Ditet, hi vaig anar amb el Joan P. l'hivern passat però el fred ens en va desdir, les cares oest no són per l'hivern....ara fa poc hi tornem amb el Toni i el Juanillo, però el mal temps i la boira fa que ni trobem el peu de via i encara mes ni sabem trobar el Ditet...millor, ja que la roca era xopa, i finalment avui amb el Jordi i l'Àngels hi hem tornat; el pronòstic del temps ens donava marge, ai làs ! de bon matí, la boira enbolcallava totalment la Muntanya...però avui havia de ser la bona, i sí! la perseverància ha tingut premi i el sol ha anat fent la seva feina esvaïnt la boira i fent-nos gaudir del magnífic paisatge de Frares.
    Ombrívol i humit inici de la via Aureli Carnicer.
    Per arribar a les vies nosaltres hem seguit el camí que de Coll de Guirló puja al refugi Vicenç Barbé i d'allà planeja cap a Coll de Port, abans d'arribar al pas del Príncep i després d'una forta pujada, agafem un trencall a l'esquerra, marques blaves, fins ara grogues, que ens acosta al Dit, forta pujada altra cop fins l'aresta brucs del Dit, la deixem enrera i arribem a un coll, seguim amunt per la canal que fa el Dit Xic i el Dit, una vegada superat el Dit Xic, baixem uns metres per la canal de l'esquerra fins a trobar a mitja paret la nostra via.
    Després del flanqueig i el pas de la via, un altre flanqueig delicat sota un tou de molsa.

    Estem a una cara oest, oest, ombrívola és poc...sembla mes cara Nord que res, i avui amb la mullena, l'aspecte és per girar cua i sortir corrents! però som tossuts i sense dir res ens anem equipant, el Jordi diu de començar, però avui em toca a mí, que la culpa de ser aquí és tota meva...i és que no sé perquè aquestes vies Masonianes m'atrèuen. Amb molta cura m'enfilo al flanqueig, la roca encara es deixa fer i la dificultat és baixa, vaig fent, però em curo en salut posant un bon merlet a l'inici; trobo un clau amb un cordino i ja entro al tram de dificultat, un ressalt, que de lluny feina molt poca gràcia per lo ple de molseta que es veu...no m'estic de punyetes i m'engrapo a la cinta, avui la situació no està per finures...una patinada del gat inesperada m'ha confirmat que millor no arriscar. Un altre espit mes amunt i cap al pont de roca que protegeix un flanqueig tenebrós, almenys avui.
     Xapo el pont de roca, el cordinillo te més anys que la via i sembla que s'haurà de trencar només amb el pes de la cinta, amb el que el canvio....de res! de nou un flanqueig delicat, per la mullena, per sota una balmeta plena de molsa i orella d'ós, recolzo amb cura les mans sobre la terra i aconsegueixo arribar al següent espit, ja veig la reunió, tres llampants espits.
    La segona tirada ja és ben eixuta i la roca hi és franca, però amb compte que hi ha excursions 

    Reunió ! hi ha una excursio des del darrer espit, però uns merlets ajuden a calmar els nervis. Recupero el Jordi, l'Àngels ha decidit no pujar, amb bon criteri! Mentre gaudeixo de les excel.lents vistes a la Monja i la Nina. La següent tirada és vertical i amb una roca de primera, típica de cara Nord, però gens "sobada" com comprendreu hehehe. Amb cura per evitar ensurts es va enfilant, passada la primera assegurança cal navegar cercant el millor pas fins a una fisura on trobem un magnífic pitó retorçat típic Masó, d'allà amunt a buscar un muret on hi ha un bon pas on cal tibar i saber col.locar-s'hi, el Jordi s'el treballa i s'en surt! bravo Campió! d'allà excursió amunt fins un altre ressalt on hi trobem el darrer espit i a fer reunió cimera en una Sabina.
    Ressenya marca Germans Masó i que trobareu a

    La Noche del Loro
     

    Peu de via de la Martí Andreví al Ditet i el Cuc enfilant la primera tirada.

    Després de rapelar fins a peu de la normal, baixem a retrobar l'Àngels i fem via ràpidament cap al Ditet, que se'ns fa tard; des del peu de l'aresta Brucs al dit, cal anar a la dreta fins a trobar una canal, en un replanet un contrafort trencat amb arbres al seu marge, és la via.
     Ara comença el Jordi que la tirada més maca, la segona, me la deixa.
    l'Àngels al bonic tram d'entrada a reunió.
    L'inici és trencat, però amable, i ens podem assegurar a pleret als arbres de la vora, una Sabina gairebé no ens deixa passar...superat aquest tram un ressalt bonic i de roca excel.lent, ben assegurat amb dos espits. La reunió és en un arbre, un pel incòmoda.
    Bonica segona tirada, amb inici vertical i roca de primera.
    De la reunió cal sortir-ne per l'esquerra on veurem un parell d'espits que protegeixen el vertical començament, aquí cal fer una bona tibada d'una presa clau, bonic bonic; la continuació és ben vertical i d'anar cercant el camí, bona presa de mans i peus, però amb molt d'aire. Uns bons merlets ajuden a minimitzar les distàncies. Un pitó al capdamunt ens avisa que això s'acaba i comença un tarteram delicat fins al cim, res per patir, però millor anar amb compte.
    L'arribada al cim és delicada per com n'està de trencada.
    Del cim fem un curt ràpel a un collet i d'aquí un altre d'uns 25 metres a buscar la canal per on hem pujat, a l'altre banda hi tenim l'Agulla fàcil, no us confongueu.
    Ressenya Masó 

  • La Noche del Loro

  • Dalt del Ditet amb el majestuós Dit al darrera.

    Han estat dues vies curioses, modestes, però on no hi regalen res, l'entorn el millor, la roca bona quan més amunt millor. Per anar-hi amb el grau ben assolit i així poder gaudir-ne. Gràcies als germans Masó per saber trobar aquests itineraris.