Tot cercant l'ombra : via Mayor - Oliva al Sabardó sortida directa. Camarasa. 14-06-2025.

Lo Sabardo vist des del Puro.

 

                       Enguany hem tingut una primavera molt plujosa, vaja com les d'abans...però a partir del mes de juny s'ha trastocat el tema i ha deixat de ploure, calor i més calor, i per sobre del que és habitual....aleshores si volem continuar escalant ens cal buscar l'ombra i un dels llocs on s'hi està bé és: Camarasa a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa;  ja hi havíem estat i el Josep em proposa una via al Sabardó: La Mayor - Oliva, oberta per Jordi Mayor i Rosendo Oliva l'any 1975.   Via pràcticament desequipada ja que transcorre per diedres i fissures.

APROXIMACIÓ

Hem d'anar a Camarasa, nosaltres ens arribem a Balaguer on esmorzem i d'allà  abans de travessar el riu Segre entrem a la C-13 fins el poble de Camarasa, el deixem enrrera i continuem pocs kilòmetres fins a trobar, just abans del pont del Pastor, un trencall a la dreta amb un aparcament, és l'entrada a la central Hidroelèctrica de Fecsa d'Alòs de Balaguer.  Fa uns anys aquesta carretereta estava oberta i podíem aparcar al final, ara toca caminar, uns dos quilòmetres fins a la central. passem els campaments de FECSA fins arribar a l'aiguabarreig i la Central, just abans d'aquesta trobarem un corriol que puja amb fort pendent, gairebé grimpant ens hi enfilem per anar a trobar el corriol que va del Sabardó al Puro, el Sabardó és a sobre mateix i ens hi arribem per corriol costerut amb passos atlètics fins a trobar la paret en un tram on hi ha un cable, allà és on començem, ja des de sota mateix veurem els diedres que ens esperen;  si continuem caminant cap a l'est, esquerra, arribarem a la Rupí-Garreta .

Aspecte del mur inicial i el Josep començant el primer llarg.

Primer llarg :     Comencem del mateix corriol en un tram penjat no massa còmode;    podem fer l'entrada directa o l'original, nosaltres optem per aquesta darrera.     Tram amb vegetació d'aspecte sever que una vegada posats en materia veïem que te bona presa.  Anem a buscar el primer diedre, abans trobarem un parell de pitons.   Aquest diedre és franc i amable, ens enfilem a la seva punta, el següent diedre ens queda a l'esquerra, abans podem posar un pont de roca a caldo, més a la dreta hi ha una reunió de bolts d'una altre via.   Entrar al diedre vertical és potser el que ens costa més.   Una vegada ja al diedre anirem  protegint-lo amb friends i tascons.  En un punt hi trobem un vell burí que aprofitem! la segona meitat del diedre perd bravura i es deixa fer mes trànquillament fins la reunió en un còmode replà.

Anant a buscar el primer diedre, trobem alguns claus.

Després de superar el primer diedre, entrant al segon més vertical i treballós.

Entrant a la part menys complicada del diedre.

Inici potent del segon llarg i xapant el clau. Fotos Josep Sanz.

Segon llarg:   Nosaltres fem un canvi de reunió a la deta del tot que n'hi ha una  de bolts amb el que pots veure progressar el company;   comença amb un pas atlètic, quan més a la dreta millor.   Passats uns primers metres verticals arribem a una zona mes suau on a l'inici hi ha un clau,    Progressió per un tram senzill fins a sota un nou muret, aquí podem autoprotegir-nos, i superat aquest punt ja arribem al cim per terreny trencat i ajagut.   Cim del Sabardó.

Aquí s'acaba la via, però hi ha una variant directa que amb un pas de 'agulla a la cinglera, permet assolir el cim de la paret per una elegant fissura-bavaresa.

Reunió cimera del Sabardó. Foto Josep Sanz.

Uns companys des del Puro ens fan aquesta foto a la reunió cimera.

Tercer llarg:      Del cim del Sabardó anem a buscar la paret, tenim un pas curiós per passar de l'agulla al mur del davant, més impressionant que difícil.  Enfront un diedre que anirem superant i protegint al gust.   El diedre es converteix en una bona bavaresa per sobre d'una Figuera, que si creix gaire ens complicarà la progressió...un Càmalot del tres/quatre ens protegeix aquest tram.   

La bavaresa resulta més senzilla del que semblava  i ja sortim a la cinglera on fem reunió.

Després del "pas de gegant" passem a la sortida directa pel cingle del davant.

Arribant a la bavaresa.

Els companys del Puro des del cim del Sabardó.

A la Bavaresa, prou agraïda.

Material:     Una dotzena de cintes exprés, Tascons i Joc de Friends fins el tres/ quatre. Bagues per pont de roca/Sabines.

Els companys del Puro, al cim i començant a rapelar.

Descens:    Si no fem la sortida directa amb dos ràpels som al terra: un d'uns 20 metres i un segon de 40 per la cara oest.

Si ens enfilem fins dalt la cinglera, aleshores anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens durà cap al congost, primer fent un llarg flanqueig i després baixant per una canal tot fent ziga-zagues;  entronquem amb el camí del Congost de Mu i el seguim direcció oest  fins la Central Hidroelèctrica i d'aquí per la pista que hem fet el matí fins l'aparcament.

Per les passareles que transcorren el Congost de Mu tornem a buscar el cotxe.

Ressenyes, a sobre de l'Eduard ( Escalatroncs) a sota del Joan Asín, gràcies !

Via molt interessant on gaudirem amb l'autoprotecció.   La primera tirada té un tram prou exigent on ens pot caldre progressar en artificial de friends o Tascons.  A evitar després de pluges. A l'ombra fins el migdia.  Alt tant per cent d'humitat si no bufa vent.

El Puro i el Sabardó, dues agulles a l'ombra. Camarasa. 23-06-2018

Lo Puro.  Elegant agulla adossada al cingle de Camarasa.

Quan la calor apreta és el moment de cercar l'ombra i a Camarasa pel matí s'hi està prou be, sobretot si amés bufa airet  A finals de juny ens hi acostem amb el Joan i el Josep Maria. Sembla mentida, però jo no he escalat encara mai aquí! i ara puc dir que ha estat una llàstima no haver-hi vingut abans, val molt la pena. Donat que tot ens està be, triem dues clàssiques de la zona, la Jopuma al Puro i la Rupí-Garreta al Sabardó.
Per anar a Camarasa heu d'anar fins al poble per la carretera que puja a Tremp i poc després de deixar Camarasa enrera, abans de travessar  un pont, surt una carretera a la dreta, la seguim fins al final on aparquem. En aquest punt fan l'aiguabarreig el Segre i La Noguera Pallaresa, essent punt de partida de caminades molt interessants, com la travessa del Congost de Mu.

Mur on comença la variant directa a la via JOPUMA 

Per assolir el peu de paret i les vies hi ha un corriol costerut que s'enfila directa a buscar-la. Ens deixa pràcticament al peu de la primera via, la Jopuma. El camí continua a dreta o esquerra on trobarem moltes vies més. A la nostra esquerra en una fissura a equipar comença la Aventafocs.

Només sortir del terra ja trempa amunt.

Avui comença el Joan, aquest primer tram és una variant directa que va a parar a la primigènia reunió zero i que ara serà la nostra primera reunió, hi ha qui enllaça amb la curta segona tirada.

Tot i no ser difícil la verticalit.at del mur fa escalar atent

Escalada típica de calcari, verticalitat constant, bones preses i ambient!

Diedre de llibre a la curta segona tirada.

Ja que anem tres, em toca la segona a mí; Un diedre de llibre, estètic i espectacular que ens farà xalar! llàstima que és curt!

De la segona reunió, la primera.

Recuperant la segona tirada.

El Josep Maria a la tercera tirada, a l'inici i arrivant dalt.

Li toca al Josep Maria acabar la via, ell escalarà mes metres, en principi mes senzills, però que a mesura que guanyes alçada també es posa seriosa la cosa, verticalitat i possibilitats d'embolicar-te....almenys així ens ho va semblar al Joan i a mí al recuperar la tirtada....enhorabona Josep Maria!

El muret final t'ho fa mirar...

Entrant al cim amb l'aiguabarreig al fons.

Des del cim podem gaudir de l'espectacle de l'aiguabarreig: a la dreta l'aigua verdosa del Segre i a l'esquerra l'aigua verd-blau de la Noguera Pallaresa.

Baixem amb un ràpel de seixanta pel vessant de la Directa.

Rapelem amb seixanta doble pel vessant de la Directa i arribo be al terra, ràpel espectacular. També es pot rapelar pel vessant oest però és mes rampós i vam poder veure com s'els encallaven les cordes a uns companys.

Resseguim el cingle direcció ponent fins a trobar el peu de via de la Rupí-Garreta al Sabardó. 

Altre cop a peu de via, ara continuem el corriol direcció ponent fins a topar amb les inicials de la via R-P. Aquí també es pot pujar per la "ferrata" a una reunió just a sota del diedre que hem de seguir....però això no ho sabíem i encaro el tram desagraït per trencat i terrós que em deixa en el replà de l'esmentada reunió. Aquí comença a posar-se divertit, resseguint el diedre cap a l'esquerra primer per poc després encarar-lo directa amunt. Hi trobo passos molt estètics i atlètics, que et fan rumiar per on passar, i si t'equivoques millor desgrimpar, ja que et pots complicar bastant...com l'entrada a reunió que sembla que sigui millor anar a la dreta per unes grades i no....és pel diedre en uns passos atlètics i espectaculars.

Lo Sabardó. Per tot el diedre va la via.

Des de la primera reunió, els companys GALL's a Selenety Crack.

Des de la reunió tinc a sobre meu els amics GALL's que estant a una via Marmolejo : Selenety Crack

Recuperant la tirada i començant la segona.

Retrobo els companys que els ha agradat molt la tirada; ara és el torn del Joan que continua diedre amunt per una zona espectacular i que sembla que patirem, però no! hi ha unes preses bones i ben posades.

Passos atlètics i espectaculars al diedre.ll

Ramonage per entrar a cim.

Al final la via decanta per un muret en un pas de V+ o mes...nosaltres anem pel ramonage que és senzill i divertit

Sabardó CIM

Una vegada al cim del Sabardó fem un curt ràpel d'uns 15 metres a buscar una instal.lació penjada que en un sol ràpel mes ens deixa a peu de via. Allà la fem petar amb els GALL's que s'han enfilat altre cop, nosaltres ja en tenim prou per avi, que malgrat estar a l'ombra avui no ha bufat airet i hi ha molta humitat, com no!

Ressenyes de l'Eduard

Escalatroncs

i dels

Gall's

Escalada atlètica, vertical, a la que t'hi has d'acostumar. Molt recomanable. Amb possibilitat de fer diferents vies per aprofitar el viatge. Zona d'esportiva a peu de carretera allà mateix. Llàstima no haver-hi vingut abans.