dilluns, 30 de juliol de 2018

El Puro i el Sabardó, dues agulles a l'ombra. Camarasa. 23-06-2018

Lo Puro.  Elegant agulla adossada al cingle de Camarasa.

Quan la calor apreta és el moment de cercar l'ombra i a Camarasa pel matí s'hi està prou be, sobretot si amés bufa airet  A finals de juny ens hi acostem amb el Joan i el Josep Maria. Sembla mentida, però jo no he escalat encara mai aquí! i ara puc dir que ha estat una llàstima no haver-hi vingut abans, val molt la pena. Donat que tot ens està be, triem dues clàssiques de la zona, la Jopuma al Puro i la Rupí-Garreta al Sabardó.
Per anar a Camarasa heu d'anar fins al poble per la carretera que puja a Tremp i poc després de deixar Camarasa enrera, abans de travessar  un pont, surt una carretera a la dreta, la seguim fins al final on aparquem. En aquest punt fan l'aiguabarreig el Segre i La Noguera Pallaresa, essent punt de partida de caminades molt interessants, com la travessa del Congost de Mu.
Mur on comença la variant directa a la via JOPUMA 
Per assolir el peu de paret i les vies hi ha un corriol costerut que s'enfila directa a buscar-la. Ens deixa pràcticament al peu de la primera via, la Jopuma. El camí continua a dreta o esquerra on trobarem moltes vies més. A la nostra esquerra en una fissura a equipar comença la Aventafocs.
Només sortir del terra ja trempa amunt.
Avui comença el Joan, aquest primer tram és una variant directa que va a parar a la primigènia reunió zero i que ara serà la nostra primera reunió, hi ha qui enllaça amb la curta segona tirada.
Tot i no ser difícil la verticalit.at del mur fa escalar atent

Escalada típica de calcari, verticalitat constant, bones preses i ambient!
Diedre de llibre a la curta segona tirada.
Ja que anem tres, em toca la segona a mí; Un diedre de llibre, estètic i espectacular que ens farà xalar! llàstima que és curt!
De la segona reunió, la primera.

Recuperant la segona tirada.

El Josep Maria a la tercera tirada, a l'inici i arrivant dalt.

Li toca al Josep Maria acabar la via, ell escalarà mes metres, en principi mes senzills, però que a mesura que guanyes alçada també es posa seriosa la cosa, verticalitat i possibilitats d'embolicar-te....almenys així ens ho va semblar al Joan i a mí al recuperar la tirtada....enhorabona Josep Maria!
El muret final t'ho fa mirar...

Entrant al cim amb l'aiguabarreig al fons.
Des del cim podem gaudir de l'espectacle de l'aiguabarreig: a la dreta l'aigua verdosa del Segre i a l'esquerra l'aigua verd-blau de la Noguera Pallaresa.
Baixem amb un ràpel de seixanta pel vessant de la Directa.
Rapelem amb seixanta doble pel vessant de la Directa i arribo be al terra, ràpel espectacular. També es pot rapelar pel vessant oest però és mes rampós i vam poder veure com s'els encallaven les cordes a uns companys.
Resseguim el cingle direcció ponent fins a trobar el peu de via de la Rupí-Garreta al Sabardó. 

Altre cop a peu de via, ara continuem el corriol direcció ponent fins a topar amb les inicials de la via R-P. Aquí també es pot pujar per la "ferrata" a una reunió just a sota del diedre que hem de seguir....però això no ho sabíem i encaro el tram desagraït per trencat i terrós que em deixa en el replà de l'esmentada reunió. Aquí comença a posar-se divertit, resseguint el diedre cap a l'esquerra primer per poc després encarar-lo directa amunt. Hi trobo passos molt estètics i atlètics, que et fan rumiar per on passar, i si t'equivoques millor desgrimpar, ja que et pots complicar bastant...com l'entrada a reunió que sembla que sigui millor anar a la dreta per unes grades i no....és pel diedre en uns passos atlètics i espectaculars.
Lo Sabardó. Per tot el diedre va la via.

Des de la primera reunió, els companys GALL's a Selenety Crack.
Des de la reunió tinc a sobre meu els amics GALL's que estant a una via Marmolejo : Selenety Crack
Recuperant la tirada i començant la segona.

Retrobo els companys que els ha agradat molt la tirada; ara és el torn del Joan que continua diedre amunt per una zona espectacular i que sembla que patirem, però no! hi ha unes preses bones i ben posades.
Passos atlètics i espectaculars al diedre.ll


Ramonage per entrar a cim.

Al final la via decanta per un muret en un pas de V+ o mes...nosaltres anem pel ramonage que és senzill i divertit
Sabardó CIM
Una vegada al cim del Sabardó fem un curt ràpel d'uns 15 metres a buscar una instal.lació penjada que en un sol ràpel mes ens deixa a peu de via. Allà la fem petar amb els GALL's que s'han enfilat altre cop, nosaltres ja en tenim prou per avi, que malgrat estar a l'ombra avui no ha bufat airet i hi ha molta humitat, com no!
Ressenyes de l'Eduard


  • Escalatroncs
  • i dels
  • Gall's


  • Escalada atlètica, vertical, a la que t'hi has d'acostumar. Molt recomanable. Amb possibilitat de fer diferents vies per aprofitar el viatge. Zona d'esportiva a peu de carretera allà mateix. Llàstima no haver-hi vingut abans.

    8 comentaris:

    1. Un lloc bonic per gaudir de les escalades a l'ombra quan la calor es fa notar. Felicitats!!

      ResponElimina
    2. Gràcies Manel i Ita, ja veig que us ho coneixeu be! Bones Vacances !

      ResponElimina
    3. Ei encara que tard has descobert un molt bon lloc de disfrute vertical a l'obra estiuenca matinal....apa que s'acumula feina.
      Salut i disfrute selvatic!!

      https://sergialella.blogspot.com/

      ResponElimina
    4. Quan he vist que havies anat a escalar a Camarasa amb aquesta calor...., però després ja m'he adonat que va ser al juny!! Hi ha vies molt maques, com aquestes, amb un calcari molt abrasiu, llàstima que estigui tan lluny!

      ResponElimina
    5. Enhorabona Jaume i companyia dues bones vies

      ResponElimina
    6. Nosaltres també vam fer aquest parell de vies fa 15 dies, com estrena a Camarasa. La sortida directa de la Rupi-Gareta sembla mes difícil del que es.
      Només vacances Jaume!

      ResponElimina
    7. Sí Sergi, la raconada s'ho val, llàstima no haver-hi anat abans.
      Joan (Gatsaule), tampoc està tant lluny no?
      Joan (Asín) gràcies, ben conegudes per tú.
      Ricard, la sortida directa no la vaig provar, vam sortir per l'empotrament, el Joan li va semblar dur.
      Gràcies i a veure si tornem a coincidir a la vertical, bones vacances !

      ResponElimina