dilluns, 2 de juliol de 2018

L'Ermità del Balinyó, escalada de contrastos. 700m. 6b

Tossal de Balinyó 1.211 m.
L'Ermità de Balinyó és una via que fa temps tenia a la llista, tanmateix el seu llarg recorregut: 700 metres d'escalada, fèien que costés trobar el dia per anar-hi; aquest dissabte 9 de juny ens decidim amb el Toni! el mes de juny no acostuma a ser el mes adeqüat per enfilar-se per aquí, ja sabem que és escalada d'hivern anticiclònic...però enguany el temps va trastocat. Això sí, avui cal fer de Guardiola, ens llevem ben d'hora si!!! esmorzar a peu de cotxe, termo de cafè ! i cap a la paret.
Detall d'on cmença la via.
Em preocupava trobar la manera d'arribar a peu de via, a la xarxa hi ha poca informació. Una bona referència és el blog de Rèmi Thivel ( http://www.thivel-remi.com/wa_files/balinyo%20gleizes.pdf) on explica com arribar-hi i detalls de la via oberta per els francesos  Guillaume et Dominique Gleizes ( 01/2011) en homenatge a Marcel Millet, l'Ermità del Balinyó. Ells recomanen pujar pel Mas Balinyó, que errònianent anomenen com Mas de Sant Pere. Nosaltres analitzant les possibilitats i llegint d'altres companys que han Piulat, pocs, Els Visas i El Mon de la Ferrata i l'Escalada, decidim fer l'aproximació pel mateix lloc de les vies de la mal anomenada Narieda Sud.
 Aparquem a l'eixamplament de la carretera que puja a Canelles, des d'on s'albira tot el massís. D'allà baixem per un camí a buscar el mas enrunat Cal Roqueta, però abans ens caldrà travessar el riu de Canelles que enguany fa honor al seu nom.
El riu de Canelles s'ha fet gran !!
Primera sorpresa, com travessem el riu? aquest baixa alegre i amb força cabal...el Toni s'empesca una passera amb un gros roc, jo opto per fer un salt des de l'estretament...sortósament cap dels dos va sucar! Arribem fins la casa abandonada, la sobrepassem seguint la pista fins que aquesta s'allunya del nostre objectiu, decidint tirar recta amunt camp a travers per on es veu mes net de vegetacó, sempre amb la vista dirigida als visibles esperons que es desprenen al fons de la muntanya, a l'esquerra. Mes o menys anem fent be menys al tram final que ens hem enlairat massa i per arribar haurem de fer filigranes per sobre els arbustos.
Baixem fins Cal Roqueta i remuntem pel vessant de mes a l'esquerra, al fons Mas Balinyó i la Roca del Castellar

Peu de via, a sobre la petita balma hi ha el primer bolt.
Una vegada localitzat l'esperó on comença la via, el de mes a l'esquerra, en resseguim la seva base fins trobar una petita explanada d'alzines i un mur on a uns cinc metres veïem un bolt, ja hi som ! Comencem a escalar a les vuit i deu, bona hora, encara no fa calor, tot i que hem arribat ben suats per la pujada.
Començo: roca sabonosa i poc agraïda que va millorant. De placa passem a diedre, un diedre vertical que es deixa fer prou be, amb algun tram a vigilar per la sorra i vegetació. Al capdamunt una zona fina t'ho fa mirar, superat això agafem un esperó més agraït on cal navegar per trobar el millor camí fins a la còmoda reunió.
Primera reunió.

A l'esperó final després de fer els diedres de la primera tirada.
Per sort aquesta tirada és prou recta i la corda no frega massa malgrat els seixanta metres que fa ! Només arribar el Toni ja el tinc agafat per que continuï, anem per feina ja que tenim por de la calor. La segona tirada surt ascendent a la dreta per flanquejar a buscar un desplom, aquest és de passos curiosos, no evidents. Ja dalt la placa cal continuar recta amunt cap a la vegetació tot i que semblaria que la via anés a la dreta.
Ressalt que posa el pebre a la segona tirada i estudiant per on continua.

La tercera tirada comença suau i es va redreçant, va a buscar un mur vertical d'aspecte trencat on trobarem passos atlètics i de posicionar-se be; molt ben assegurada, aquí caldrà gestionar be el xapatge de cordes per evitar el fregament. La quarta tirada és una grimpada de ressalts fins a trobar el ràpel.
Recuperant la cinquena tirada,  després de rapelar.
Rapelem fins un replà entre vegetació, d'allà cal baixar una canal per trobar el peu de la paret, nosaltres flanquegem horitzontalment i comencem la cinquena tirada per sobre del primer bolt; aquesta és divertida i tranquil.la per plaques entre vegetació. com les que segueixen, poques assegurances que serveixen mes que res per a trobar l'itinerari. La vuitena tirada te un canvi de reunió que el Toni empalma directament ja que és curta hi ho permet.
Sisena tirada d'anar fent.

Vuitena tirada, ens acostem a les més trempades!
Ara entrem en matèria! la novena tirada ens farà treballar, són 55 metres de V+/6a amb el detall qe les assegurances estan a la mateixa distància que a la resta de tirades...és a dir força lluny! comença per uns esperons verticals que has d'anar treballant dreta-esquerra fins una placa on trobo el pas més dur, no m'hi veig forçant-lo amb l'assegurança tant lluny i faig un flanqueig a l'esquerra tot seguint bons forats, havent de flanquejar aleshores per retrobar la reunió. Aquí el pes de la corda molesta prou, aneu al cas amb les cintes i el xapatge, millor alternar-lo.
A la tirada clau, la desena.  Fissura vertical prou obligada.

És el torn del Toni, la desena tirada té un pas obligat de 6b, però abans d'aquest no hi regalen res: cal flanquejar a buscar una fissura vertical, pujar a xapar un bolt i aleshores una bona excursió, ben obligada,  per xapar un pont de roca, aleshores ja toca anar a la dreta tot flanquejant; al principi és finot però es deixa fer, ara el pas complicat és d'adherència de peus i mans minses...ens en sortim amb una ajuda artificial, ja que el 6b encara no ens surt! però superat aquest tram la gresca no s'acaba, cal continuar el flanqueig encara amb passos prou divertits. Bona feina Toni, has gaudit!
Al potent flanqueig de 6b obligat !


Sortint de les  dificultats.
L'onzena tirada sembla una grimpada després del que venim de fer! acaba en un tarteram del que a l'entrar no pujarem amunt sinó que flanquejarem a l'esquerra sense guanyar alçada fins retrobar la paret. Ara aquesta  perd força i l'escalada esdevé ràpida i plaent, les minses assegurances serveixen per indicar la ruta bàsicament.
Un moment de relax contemplant el pantà d'Oliana ple a vessar.

Moltes reunions són de bolt i pont de roca

A les plaques somitals, ja li tenim el peu al coll !
Hem tingut sort amb el sol, uns núvols solidaris ens l'han tapat a estones i a l'agafar alçada el ventet fresc ens ha ajudat a no suar massa, fins i tot abans d'arribar dalt s'ha posat a ploure, res, cuatre gotes que n'hi han mullat la paret. Cal estar atent a l'itinerari ja que havíem llegit que era fàcil perdre la via aquí dalt, per sort no hem marrat l'itinerari i n'hem passat prou via.

Dalt del Tossal de Balinyó!
A dos quarts de dues som dalt del Tossal! cinc hores i mitja! hem anat molt per feina. Ara toca carenejar el cim i flanquejar l'altre turó on acaben la majoria de vies de la dreta de la paret, d'allà anar a buscar el corriol de baixada amb cordes  i trams de tartera que ens acaben de deixar ben tous.

Mes que satisfets al cim !
Ara sí fa calor! quan tornem a travessar el riu m'hi capbusso pràcticament! que bona és l'aigua!!! el camp que flanqueja per sobre els horts avui era negat amb el que decidim pujar per la pista tot i haver de fer un tram mes de carretera.

Itinerari aproximat.
De les vies que he fet per aquí, aquesta és de les mes fluixes, no diré que no m'ha agradat, però tampoc puc dir que és una gran via, molts metres sí, mes de 700, però poc constants, es grimpa molt i s'escala poc, tirades molt bones, poques, amb tirades de tràmit, les mes. Com a remarcables, la primera, la novena i la desena. Tanmateix l'estil de la via és prou bo, assegurances justes, s'ha d'escalar i tenir olor per encertar l'itinerari. A on puja el grau les assegurances no s'apropen, estan tan espaïades com als cinquens...el que posa un punt de pebre.
 No s'adiu amb el caràcter de tota la via el pas obligat de 6b, millor superar-lo ja que sinó tindreu feina a baixar d'allà... porteu "recursos".
Via per a incondicionals de Balinyó/Narieda.

5 comentaris:

  1. Carai, Jaume, posar-se aquí en ple mes de juny... No la coneixia però pot ser una opció interessant per venir més de cara al fred. Enhorabona pel 6b!!

    ResponElimina
  2. Hola Joan, doncs no va fer pas massa calor, enguany el temps està girat! el 6b no el vam pas encadenar!!! la resta sí però eh! No estamos tan mal he he he

    ResponElimina
  3. Molt be Jaume, aixo es quasi un capitol de llibre, pero clar 700 mts. donen per molt. Esplendit com sempre, t'has descuidat dir "Tengui i no vuelvi".

    ResponElimina
  4. Gràcies Xavi!
    Ei Toni! Ja tens raó ja ha ha ha

    ResponElimina