Queraltina al Castell Berguedà. Serra de Queralt. Berga.

A primer terme la cova de la Troballa amb Castell Berguedà al fons.

Quan vam anar a l'Arnau-Oleguer ja sabíem que tornaríem aviat, la via Queraltina és la continuació ideal per acabar de fer metres quan surts al mirador de Garreta, aleshores no va poder ser, però el dilluns 11-06-2018 aprofitant que lliuro de la feina i que el dia és mig ennuvolat, comença a fer calor, anem amb el Joan Pera a fer-la.
Aquest cop l'aproximació és curta ja que anem amb el cotxe fins l'aparcament del Santuari i d'allà ja només pujar unes escales i caminar fins al mirador, d'allà a la dreta fins un rètol d'un esquirol, allà tenim les parets i el curt corriol que hi mena, trobar la via entre la munió de línies d'esportiva és senzill, els autors han pintat una Q en color vermell.

Quan trobem aquest rètol amb l'Esquirol a la dreta, on indica el Joan, tenim la via.

La Q de Queraltina ens confirma la línia enmig d'un guirigall de Bolts.

Superat un curt tram placa, aquesta fissura a equipar ens marca el camí.

Ja som a peu de via, el terra és ben moll i la paret encara regalima per algunes zones, és ben tapat i fa fresca! Això el mes de juny al solell de Queralt és un regal. La primera tirada ja et mostra el pa que hi dónen, equipada a la placa i desequipada on hi ha fissures. La placa és molla a trams i l'ambient és ben humit...començo amb molt de compte i poca confiança amb la roca, suposo que amb un bon sol el tacte ha de ser molt diferent. Superada la primera placa entro a la vertical fissura que es deixa pujar tranquil.lament i amanir a pleret, els tascons hi queden a caldo.

Recuperant la primera tirada

Superada aquesta primera zona la paret s'ajeu una mica per tornar a trempar tot seguit, sobretot abans d'entrar a reunió on cal superar una placa amb un lleuger desplom, aquí trobo els peus molls amb el que haig de tibar de cinta, llàstima.
La reunió és ben còmoda, amb doble instal.lació, una pel ràpel i a la dreta la de reunió.

Començament en flanqueig de la segona tirada.

Ara li toca al Joan, la segona tirada surt en flanqueig a la dreta travessant una petita selva, com que no para de ploure!! aleshores ja va amunt a buscar un esperó d'aspecte trencat però bo en realitat.

Pont de roca de llibre !

Anem agafant alçada

A la magnífica i sorprenent tercera tirada

La tercera tirada torna a sortir cap a la dreta a buscar un diedre, el mes delicat és entrar-hi,  la roca, abrasiva com mai, dóna confiança. Es puja fins a buscar un petit desplom que superem gràcies a bonisimes preses per entrar a un pilar vertical que d'entrada sembla que ens costarà;   cercant el gest, un seguit de regletes i petits relleixos permeten superar-lo deixant-nos ben satisfets, genial

A l'esperó sorrenc i adherent abans d'entrar a la reunió cimera.

Foto carener.  

Ja a la reunió, podem triar sortir a buscar la carena i baixar caminant-desgrimpant o rapelar la via; avui tot és molt humit i moll i donat que hem llegit que en aquests cassos millor rapelar, fem un ràpel fins la primera reunió i un segon fins al peu de via.

Ressenya que trobareu a

Toporoc

Una via curta i intensa, semiequipada on poder fer treballar el material d'autoprotecció; evitar després de pluges intenses i quan la calor apreta, molt recomanable. Agraïr als autors Jordi Farràs i Àngel Companyó l'obertura de la línia i l'estil de la mateixa.