dilluns, 27 de desembre del 2021

Gran diedre al Pedraforca. 02-10-2021.

La cara nord del Pedraforca des del Refugi, ja podem intuir la nostra línia.

                      El Jordi ha quedat amb el David per anar a fer aquesta gran clàssica de la Nord del Pedra...m'hi conviden!  És d'aquelles vies que fan il.lusió, vaja, la Nord del Pedra sempre fa il.lusió.
El dia triat coincideix amb la Ultra Cavalls del Vent amb la presencia de Kílian Jornet que torna a córrer a casa...una mica mes i no podem aparcar !
 deixem el cotxe a l'alçada del munta càrregues del refugi, a Gresolet és ple a vessar.

L'aproximació fins al refugi és curta per aquí, d'allà anem a buscar els corriols costeruts que ens deixen a la base de la Homedes, d'aquí flanquegem tot cercant una feixa on haurem de localitzar una placa prou gran en memòria de dos grans escaladors osonencs desapareguts en una hivernal al mateix Gran Diedre. 
Buscant la feixa que ens porta a peu de via i la placa que ens ho confirma. 


Des de la feixa, la placa que indica l'inici.

Primera tirada de l'entrada original.

Una vegada localitzada la placa, grimpem fins abastar-la.  Aquí comencen les quatre tirades que ens deixaran a la feixa amb cable on neix pròpiament el gran diedre.   La primera tirada va per terreny indefinit, humit i poc agraït, sempre a buscar el mes senzill.
Reunió en un arbre.   Continuem la segona tirada superant un balmat atlètic, una vegada fet l'escalada esdevé grimpada, anant per on la intuició ens orienti, reunió en un altre arbre ( Pi negre).
Inici balmat de la segona tirada.

Tercera tirada, anant a buscar el Pi.


La tercera tirada comença caminant, cal travessar una canal plena de tarteram per anar a buscar un esbelt i marcat Pi;  una vegada a l'altra banda de la canal ens enfilem per una placa fissurada a banda i banda tot cercant el mes sòlid i senzill, aquí comencem a escalar!
Tram "delicat"

Tercera reunió.

Començant la quarta tirada.

Una vegada abastat el gran Pi, es fa reunió en una de les seves potents arrels, la via continua per un canaló del que al sortir-ne anirem per plaques a buscar la feixa on trobarem el cable i l'inici del festival!
A la cinquena tirada, primera del Gran Diedre.


Una vegada identificat el diedre de la via, ens costa una mica decidir-nos...ens hi posem, comença vertical però amable de progressió.  La tònica serà la mateixa en les properes tirades, anar superant esperons verticals i anar buscant com protegir-nos.
Cinquena reunió.

Començant la sisena tirada.

Bonic i vertical diedre de la sisena tirada.

Setena tirada i reunió.


Vuitena tirada, inici en xemeneïa.

La vuitena tirada ja es complica una mica mes, hem de superar una xemeneïa on la motxilla farà prou nosa, per situar-nos sobre la mateixa al costat dret, d'allà continuem ja en tècnica de diedre que s'anirà complicant, trobarem aquí sí, algun pitó.


Tram prou exigent a la part final 

Vuitena reunió.

Potent sortida de la darrera tirada, la novena.


Les reunions estan molt ben equipades, es van restaurar i ara sempre hi trobarem dues expansions i anella per rapelar.  
La darrera tirada no afluixa, som prou elevats, gran ambient i un inici on hauem de tibar exprimint la nostra tècnica de diedre, quan mes amunt la dificultat afluixa i ja som a la reunió cimera.
Tenim dues opcions, acabar de pujar per la Pany o baixar rapelant fins la base de la Homedes i la Pany;   nosaltres decidim rapelar.   A la dreta mirant cap al refugi, trobarem les instal.lacions de ràpel;  el primer de 60 des de la darrera reunió, aleshores en fem dos mes que ens deixen en terreny desgrimpable fins al fons de la canal, quan aquesta es posa seriosa trobem una altre instal.lació que en uns 45 metres ens deixa a on hem arribat el matí, a peu de la Homedes i Pany.
Ara toca desgrimpar trams que de pujada no semblaven tant drets ! 
Això s'acaba....

Reunió cimera, la novena.

El pla del refugi sempre present.

Ressenya de Lluís Parcerisa
  • Romàntic Guerrer 
  • i de la desapareguda Noche del Loro


     

    Escalada en un entorn seriós, d'alta muntanya, cal anar-hi ben preparat davant imprevistos canvis de temps i, o tempestes...de material, amb dotze cintes farem, un joc de Tòtems/Càmalots o el que tingueu fins el tres, també us seran útils els Tascons.
    El grau que indiquen les ressenyes és només un número, malfieu-vos, en aquest entorn de cara Nord, tot sembla mes difícil...l'aproximació és dura i en conjunt quan acabes l'aventura, et queda molt bon regust.
    Recomanable 100%.
    Oberta l'any 1957 per en Josep Manuel Anglada i en Paco Guillamon, una gran clàssica.

    dijous, 23 de desembre del 2021

    Nova via a Les Arenes: Resiliència. Roques d'Aguilar ( Cingles de Castelló) Castellar del Vallès ( 25-09-2021)

    Zona central de les Roques d'Aguilar per on ens mourem avui.


    Avui quedem amb en Josep Coll que no ha estat mai en aquesta escola Vallesana;  modesta paret de roca conglomerada on predomina l'escalada d'adherència i de forats amb primeres tirades prou verticals i segones amb menys pebre...el conglomerat una vegada sanejat és prou acceptable, el pas de les cordades hi contribueix.   La segona juventut d'aquesta paret és gràcies a l'amic Jordi Homet que ha equipat una vintena de línies noves amb un sector "Friki" a 'esquerra del tot on el grau s'enfila fins als setens, aquí predomina el V/V+-6a.

    Avui tindrem la sorpresa de repetir una nova línia de l'amic Jordi, l'encabeix prou dignament entre la via Taca Blanca i la via Cap de Fusta, és la via Resiliència, dedicada a la Isabel que lluita molt dignament contra una malaltia.

    Comencem per la via 20 anys després.

    Aproximació

    Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
    Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  


    Tanmateix, i per escalfar, començarem per una línia molt maca, la via 20 anys després.  Peu de via molt còmode, ressegueix una aresta molt estètica per anar a buscar uns balmats que anirem superant fins la reunió.

    El Josep recuperant la Tirada, el Massís de Sant Llorenç ens acompanya.


    A la nova via, Resiliència.


    Fem un ràpel de seixanta i ja tornem a ser a peu de paret, ara deixem la plataforma d'on hem començat per baixar al camí de pujada i sense baixar ens decantem a l'esquerra resseguint la base de la paret, la primera via que trobem és la Taca blanca, la següent: Resiliència.

    Inici potent amb el primer bolt força amunt, similar a la seva veïna Cap de Fusta;  continua l'escalada tècnica i vertical, potser per ser nova encara ens fa dubtar una mica de la roca, ens sembla exigent pel grau...

    La segona tirada comença fort per afluixar ràpidament com la majoria de vies de la zona.  Ens ha agradat molt, gràcies Jordi !

    Tornem a rapelar per fer ara la via 1 d'octubre, la línia de mès a l'esquerra, amb un traçat molt bonic.


    Pels matins d'estiu és ideal aquesta zona, escalem a l'ombra.

    Les segones tirades comencen fortes i acaben ajagudes.

    Veinat de Les Arenes sempre present.

    A la via 1 d'octubre i fent el flanqueig de la segona tirada.


    Escalada de petites preses i adherència, amb petits ressalts, la tònica de totes les vies.   Reunió en una còmoda lleixa entapissada d'Orella d'Ós, que haurem de travessar en un estètic flanqueig per fer la segona tirada, molt mes senzilla del que pugui semblar.
    Estètica segona tirada de la via 1 d'octubre.


    Primera tirada de la via Orella d'Ós



    Per finalitzar el matí el Josep fa la via Orella d'Ós, que el Jordi em va deixar equipar a mí.   Via tècnica, de tibar de cigronets amb un flanqueig exigent que una vegada superat continua per un espero vertical amb bons peus que ens aboca a una placa que agafem en diagonal a l'esquerra per encara el muret final.  Aquí hi vaig deixar alegria entre xapes.
    La segona tirada és comuna amb la via Carrero Blanco Campeon de Salto, surt vertical de la reunió, per uns grans blocs, tram molt estètic.

    Ressenya de la via Resiliència i panoràmica.  Gràcies Jordi !



     Han estat cuatre vies ben eixerides i uns 240 metres d'escalada, el sol ja comença a escalfar donant per acabada la visita a Les Arenes.

    Només us caldran cintes si aneu a les vies equipades, però penseu que també hi trobareu feina per posar catxarros com a la via Diedre de Mitjanit, o un bon sostre on fer pràctiques d'estreps a la via La Campana.

    Ombra de matins i solet a partir del migdia.

    diumenge, 12 de desembre del 2021

    Variant Anglada-Guillamon a la Normal de L'esquirol. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 15-09-2021.

    Cara Nord de l'Esquirol per on va la Normal i la variant.


                    L'Esquirol va ser la meva primera escalada, ara ja fa molts anys....estant jo per la Unió Excursionista Sabadell tot escoltant els escaladors que preparaven una sortida, em van veure interessat i en Jaume Olivé va i em diu:  vols acompanyar-nos?  a mí em va faltar temps per dir que sí, aleshores vam fer la Normal a l'Esquirol i després el Burret ( Cavall Bernat de La Mola), aquí va començar aquesta dèria d'enfilar parets...moltes gràcies Jaume pel mestratge.
    Doncs, tornant a la via que avui ens interessa, aquest setembre quedem amb el Jordi Ceballos i el Martí Puig per a fer aquesta via, la primera Anglada -Guillamon oberta el setembre de 1954. 
     Al Blog del Jordi
  • Roca Calenta
  • hi podeu llegir una anecdota molt bona explicada pel mateix Guillamon.
    En Jordi i el Martí ja l'havíen netejat i restaurat, canviant algun pitó, deixant el primer original, el doblegat de l'inici de la variant en la caiguda d'en Guillamon.
    Avui toca fer tota la via, encadenar-la.
    De les dues fissures superiors, la de la dreta és la Normal i l'altre la variant Anglada-Guillamon

    Tram comú amb la Normal.



       El Jordi és qui encapçala la via, no en va s'havia treballat la neteja i restauració...comença per la nomral i superat el primr ressalt quan s'ha de flanquejar a la dreta per superar el diedre de la dreta, nosaltres hem de continuar amunt per l'evident diedre obert de l'esquerra...la roca no fa molt bon aspecte, però és una sensació, ja que és adherent i sanejada; trobem a l'inici un vell pitó doblegat amb un cordino que no hem pogut canviar, caldria...ens aixequem per terreny prou amable acostant-nos al diedre tancat i desplomat on va caure en Guillamon.  Abans trobem dos pitons prou aprofitables que deurien posar a l'obrir la via.
    Superar aquest diedre tancat és el mes difícil de la via.
    El podem protegir amb un Tòtem del 2.   La superació és un equilibri de diedre interessant !


    Entrant al diedre Anglada-Guillamon.


    La tècnica de diedre s'ha de dominar en aquesta via.


    Superant el tram "clau"


    Sortint de l'embut...


                       Superat l'embut que fa aquest diedre l'escalada esdevé mes relaxada.
    Tanmateix aquí la roca s'ha de testejar ja que hi trobem força terra;   les preses que hi resten són sòlides i una vegada superada la recança que fa l'aspecte podem superar-nos amb seguretat fins a sota un balmat que ens obliga a flanquejar a la dreta, mes o menys el que fa la Normal, però al costat esquerra.
    Passos acrobàtics que anirem protegint, tot i que trobarem algun altre pitó.
    Entrar a la reunió demana passes acrobàtiques amb bona roca, tot un plaer!
    Arribant al bloc sota la reunió pel costat oposat a La Normal.


    Entrant a la reunió.

    Recuperant la tirada.

    Al bloc somital des d'on rapelarem.

    Acabem de pujar tots tres al cim ben satisfets, aquesta variant és molt mes exigent que la Normal, ens deixarà ben contents.
    Material: 10 cintes expres i Friends fins al 2 .
    Baixem amb un ràpel des del bloc somital d'uns 45 m.


                                  Ressenya de
  • Santllors.com