 |
| La cara nord del Pedraforca des del Refugi, ja podem intuir la nostra línia. |
El Jordi ha quedat amb el David per anar a fer aquesta gran clàssica de la Nord del Pedra...m'hi conviden! És d'aquelles vies que fan il.lusió, vaja, la Nord del Pedra sempre fa il.lusió.El dia triat coincideix amb la Ultra Cavalls del Vent amb la presencia de Kílian Jornet que torna a córrer a casa...una mica mes i no podem aparcar !
deixem el cotxe a l'alçada del munta càrregues del refugi, a Gresolet és ple a vessar.
Reunió en un arbre. Continuem la segona tirada superant un balmat atlètic, una vegada fet l'escalada esdevé grimpada, anant per on la intuició ens orienti, reunió en un altre arbre ( Pi negre).
 |
| Inici balmat de la segona tirada. |
 |
| Tercera tirada, anant a buscar el Pi. |
La tercera tirada comença caminant, cal travessar una canal plena de tarteram per anar a buscar un esbelt i marcat Pi; una vegada a l'altra banda de la canal ens enfilem per una placa fissurada a banda i banda tot cercant el mes sòlid i senzill, aquí comencem a escalar! |
Tram "delicat"
|
 |
| Tercera reunió. |
 |
| Començant la quarta tirada. |
Una vegada abastat el gran Pi, es fa reunió en una de les seves potents arrels, la via continua per un canaló del que al sortir-ne anirem per plaques a buscar la feixa on trobarem el cable i l'inici del festival! |
| A la cinquena tirada, primera del Gran Diedre. |
Una vegada identificat el diedre de la via, ens costa una mica decidir-nos...ens hi posem, comença vertical però amable de progressió. La tònica serà la mateixa en les properes tirades, anar superant esperons verticals i anar buscant com protegir-nos. |
| Cinquena reunió. |
 |
| Començant la sisena tirada. |
 |
| Bonic i vertical diedre de la sisena tirada. |
 |
| Setena tirada i reunió. |
 |
| Vuitena tirada, inici en xemeneïa. |
La vuitena tirada ja es complica una mica mes, hem de superar una xemeneïa on la motxilla farà prou nosa, per situar-nos sobre la mateixa al costat dret, d'allà continuem ja en tècnica de diedre que s'anirà complicant, trobarem aquí sí, algun pitó. |
| Tram prou exigent a la part final |
 |
| Vuitena reunió. |
 |
| Potent sortida de la darrera tirada, la novena. |
Les reunions estan molt ben equipades, es van restaurar i ara sempre hi trobarem dues expansions i anella per rapelar. La darrera tirada no afluixa, som prou elevats, gran ambient i un inici on hauem de tibar exprimint la nostra tècnica de diedre, quan mes amunt la dificultat afluixa i ja som a la reunió cimera.
Tenim dues opcions, acabar de pujar per la Pany o baixar rapelant fins la base de la Homedes i la Pany; nosaltres decidim rapelar. A la dreta mirant cap al refugi, trobarem les instal.lacions de ràpel; el primer de 60 des de la darrera reunió, aleshores en fem dos mes que ens deixen en terreny desgrimpable fins al fons de la canal, quan aquesta es posa seriosa trobem una altre instal.lació que en uns 45 metres ens deixa a on hem arribat el matí, a peu de la Homedes i Pany.
Escalada en un entorn seriós, d'alta muntanya, cal anar-hi ben preparat davant imprevistos canvis de temps i, o tempestes...de material, amb dotze cintes farem, un joc de Tòtems/Càmalots o el que tingueu fins el tres, també us seran útils els Tascons.
El grau que indiquen les ressenyes és només un número, malfieu-vos, en aquest entorn de cara Nord, tot sembla mes difícil...l'aproximació és dura i en conjunt quan acabes l'aventura, et queda molt bon regust.
Recomanable 100%.
Oberta l'any 1957 per en Josep Manuel Anglada i en Paco Guillamon, una gran clàssica.
Quina pasada....sempre m,ha fet gracia aquests cinquens de l,epoca.Pero de moment i per estona els hi diuen aixi jaja.
ResponEliminaSalut i visca el nostre paradis.
Cinquens i quarts amb rebava...una clàssica amb pedigrí.
ResponEliminaMolt bé, Jaume, veig que de tant en tant saps sortir del "comfort" de Sant Llorenç.... Em costa de creure que no l'havies fet!
ResponEliminaRenoi Joan, dir-ne comfort a Sant Llorenç, venint de tú és un afalac ha ha ha. Tenim deures pendents a La To, a veue si d'aquest hivern no passa .
ResponEliminaFelicitats Jaume i companyia. Es una via ben guapa! Nosaltres també vam entrar per l'entrada original, però en vam sortir per dalt, per la Pany, en ensamble per anar per feina. Va quedar una escalada molt llarga i guapa. Pels ràpels no he baixat mai. A la propera ho provaré.
ResponEliminaGràcies Ricard, no se pas que és millor, si acabar de pujar i baixar per la tartera del gat que fer els ràpels, jo, com tú, la propera acabaré de pujar
ResponElimina