 |
| Les verticals plaques d'excel.lent calcari de Cal Barricó. |
Aquest dilluns 20-12-2017 tinc festa amb el que busco colla, amb el Joan fem fira i després de diferents propostes ens decidim per anar a la Vall de Ribes, a Cal Barricó; malgrat el fred, el potent anticicló ens permetrà no passar-ne, coses de la inversió tèrmica.
 |
| Deixem enrera les amagades runes de la Masia per anar a buscar el corriol al fons del prat, busqueu fites, no feu cas de les pintades! |
Quedem a Tagamanent on deixem un cotxe per continuar cap a Vic, el fet de sortir en dilluns te l'inconvenient del trànsit
que és intens pels volts de Barcelona ! a les 4 carreteres fem parada per esmorzar. Continuem cap a Ripoll i Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita.
Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.
 |
| Navegant entre herbes i fullaraca i emergint a les llises plaques ! Primera tirada. |
La primera tirada no és gens atractiva, plena d'herbes que tapen la roca i fins i tot els bolts! No ens barallem doncs per començar amb el que l'atzar decideix qui ho fa! i li toca al Joan.
Te mala pinta però només és l'aspecte, es deixa fer, la roca hi ajuda. El veig acostar-se a un desplom que es veu finot, i ho és ! cal superar-lo en tècnica de diedre ajudat d'unes bones mans que no són evidents, aleshores surts a una placa on ja és una disfrutada la progressió.
 |
| Placa ajaguda de la segona tirada, que s'anirà redreçant ! |
La reunió és en un còmode replà, miro amunt i la placa és llisa i compacta, buff, per on continua això? doncs cap a l'esquerra! va a buscar una placa aparentment tumbada però ben fina, com un mirall...quan m'hi acosto, pel marge dret presenta rugositats que fan senzill anar amunt, fins i tot un tram de bavaresa ben maco. S'acaba la placa i la paret es redreça, no veig equipament....coi, per on anirà això? m'enfilo al marge de la dreta i m'adono que tinc un bolt una mica mes amunt, al mur vertical. Uns moïments molt elegants permeten enfilar aquest, però per sortir-ne es veu "fort" m'ho miro i es veu factible, però cal una bona tibada, això no serà V+ ni de broma penso, amb el que busco com sortir d'aquí d'una manera mes fàcil...i ho trobo, és bonic i atlètic, no pas difícil, gaudeixo els passos content per haver-ne trobat l'entrellat.
 |
| Potent inici de la tercera tirada, que ja ens posa a to. |
Arriba a la tercera reunió el Joan, ha gaudit recuperant la tirada! Al davant però la tirada clau, la ressenya parla de 6c-Ae...i de sota estant ja s'intueix que no serà pas senzill...només sortir, ja apreta, és vertical. Instal.la un pont de roca i arriba al tram clau.
 |
| Arribant al pas clau, 6c o el que puguis....i acabant de superar-lo. |
Del tercer parabolt, caçar el quart queda molt a desmà! Hi ha una molt bona presa per a ma dreta i l'assegurança és a la dreta amb el que amb esquerra no s'hi arriba...tanmateix hi ha bon canto recta amunt, però t'en vas de via!!! vaja que costarà de xapar aquest bolt, el Joan ha de fer servir tota la seva sabiduria, sort que té molta mili! ha ha ha.
Superat aquest punt la via afluixa una mica, apareixen preses que permetent assolir la reunió no sense apretar-li! És la tirada clau de la via, llàstima que ens supera!
 |
| Superba placa de la última tirada. |
 |
| Arribant al tram clau, on ens cal tibar de cinta! mes amunt festa grossa !! quina disfrutada. |
Això s'acaba, avui m'han tocat les tirades que comencen flanquejant! de la reunió cal anar a l'esquerra a buscar una placa vertical de molt bon aspecte...i no enganya no! la roca és bona no, molt bona, ratllada com a Vilanova permet anar enfilant entre miralls de calcari; arribat al tram clau, llis, llis, cal fer una tibada de cinta, però de seguida tornen a sortir les preses, a quina mes cantelluda i fonda...verticalitat amb tibades gorileres i peus en adherència...un gaudi sublim!
Similar a les vies del costat, que són boníssimes, però amb encara millor roca.
 |
| Foto reunió cimera. |
La reunió és incòmoda i penjada, nosaltres la fem com sempre, però pot ser millor que et despengi el company i que ell la faci també de primer com se sol fer a la placa cimera del costat; per arribar a aquesta placa ens caldrà grimpar un morrot i ja hi serem, aleshores podrem fer fins a sis tirades d'excel.lent calcari i verticalitat de grau entre IV+ a 6a.
Nosaltres hem quedat satisfets per avui i rapelem la via, són quatre ràpels que fem amb una corda de 60 per evitar enganxaments, algun ràpel acaba en diagonal i és incòmode; és millor passar al sector de les vies de la dreta i baixar per la primera l'Aigua i Tabac en dos o tres ràpels.
Cal Barricó és una zona ideal per a dies anticiclònics i amb inversió tèrmica, el solet us farà gairebé escalar en màniga curta, avui no ha estat el cas però. El calcari que hi trobem és adherent, compacte i vertical, atlètic. Molt bon equipament, no cal afagir-hi pràcticament res. De la zona i en un grau "assequible" l'Aigua i Tabac per mi és la millor, i avui amb Adeu a l'Scènic he descobert la que li va al darrera. La Cotaca ja afluixa una mica i ara caldrà provar la Xorrera que malgrat la primera tirada és molt potent i ens supera, la resta sembla ser molt bona.
