Via Toset - Toset a la Roca de la Mel o Torre del Moro. Barranc de Castellfollit.

La Torre del Moro o Roc de la Mel.

                    Després de tastar l'escalada al Roc de Ponent, ens va interessant la Torre veïna, la Torre del Moro o Roc de la Mel al mateix Barranc de Castellfollit a les Muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà.   Ens hi vam acostar amb el Josep i l'Àngels i el Josep Maria, fent dues cordades i així ens vam fer companyia i fotos.
 

Peu de via i començant el primer llarg.

APROXIMACIÓ:

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant al segon espai que trobem, ja veurem la Torre;  un rètol que indica Torre del Moro  marca el camí que hem de seguir i que en poca estona ens deixa a peu de via.

 

Fent el flanqueig per entrar al diedre de l'esquerra.

Primer llarg:   Comença en uns blocs als que ens hem d'enfilar com mes be ens vagi, anem cap a l'esquerra fins a un punt que uns murs ens barren el pas, els superem per la dreta i ens hi superem, aquí hi ha un burí.  Ara flanquegem a l'esquerra per entrar a un diedre canal i entrar a un replà sota una marcada xemeneïa.   Muntem la reunió entre les branques d'uns arbust i uns friends.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió començant el segon llarg.

Segon llarg:     La xemeneïa ens crida, aquí cada un s'ho fa com pot, però amb el que sí coincidim tots ens en penjar-nos la motxilla de l'arnés;  uns posem l'esquena al pany de la dreta i altres a l'oposat...tots hem pujat.  El pas més punyetero és a l'alçada d'un pitó, que una vegada resolt, sortim de l'estretament per entrar a una canal de blocs agradable fins a la reunió en una ferma alzina.

Xemeneïa del segon llarg.

Entrant a la xemeneïa, l'Àngels ja en surt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Gran Alzina on fem la segona reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió i arribant-hi.

Tercer llarg:   Fem un curt canvi de reunió per a poder control.lar millor el company;  aquest s'enfila a buscar un diedre-xemeneïa, primer supera unes graonades fins a sota el tram vertical on mig en diedre, mig encastat guanya el pas

per entrar a una canal diedre on fa reunió en un replà de dos bolts.

Després d'un curt canvi de reunió començant el tercer llarg.

Tram de xemeneïa atlètica.

Entrant a la tercera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Quart Llarg:    Ja som a l'aresta final, la crestegem fins a trobar la Fita de cim. Muntem reunió amb algun merlet on ens sembli segons el fregadís de les cordes;  em de continuar crestejant un bon tros fins al coll, abans una instal.lació de ràpel per la que baixem a peu de la canal de descens.

Quart llarg, senzill i divertit.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:    Per la tartera baixem a trobar el camí de pujada i en uns 20 minuts som altre cop al cotxe.

Cim de la Torre del Moro o Roca de La Mel.

Cresta cap al coll, abans fem un ràpel per entrar a la canal de baixada.

Material:   10 cintes exprés, Joc de Tòtems/Camalots fins al tres.

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu blog, gràcies.

Una via pràcticament desequipada que es deixa protegir prou be, atlètica i variada, diedres, xemeneïes, placa...tot amb un granit diferent que el del Roc de Ponent, més arrodonit i menys cantellut segons com...això demana saber moure's be amb l'equipament flotant.   Molt recomanable.