 |
| Atractiva ressenya dels autors, germans Masó,que m'inspira a pujar aquesta agulleta ! |
Aquesta via dels germans Masó és una petita curiositat del massís de Sant Llorenç del Munt, una via per a col.leccionistes...ni te bona roca, ni és en un lloc alterós...però renoi, la ressenya és molt ben feta i atractiva, i a mí em fa gràcia ! Oberta gairebé farà dinou anys el dos de setembre del 2000.
Ja vaig intentar fer-la amb el Cuc un dia d'abril de l'any passat però no vam saber trobar com baixar a peu de via, acabant fent una bona caminada per la zona.
Enguany hi torno, m'acompanya el Toni, que deu estar malalt...ja que a ell no li agarada gens ni mica aquesta escalada peculiar de Sant Llorenç on has d'apretar els còdols cap endins....
Per assolir el peu de via cal pujar al coll del Cavall Bernat, el Burret, per això fem cap a la Urbanització Cavall Bernat i pugem pel carrer del mateix nom fins sota aquest monòlit. Ja al coll, continuem pel corriol que ressegueix la paret W del Cap de Mort; enllacem amb un camí un pel mes ample que seguim a l'esquerra, quan arribem a un torrent, la canal de la Noguera, ens hi endinsem fins a un tram on cal desgrimpar una xemeneïa, nosaltes farem un ràpel d'una alzina ja que ha plogut fa poc i està tot moll.
Una vegada a peu de cingle ens costarà prou trobar la línia, anem analitzant la zona però no ens en sortim, quan hem resseguit el peu de cinglera diverses vegades, veig un espit ben amunt, m'hi fixo i sí! ja hi som.
Estavem apunt de deixar-ho córrer, buff.
 |
| Situació de la via : baixem per la canal de la Noguera, entre el Cap de Faraó i el Cap de Mort. |
 |
| A l'inici de la via, des de la primera reunió. |
El peu de via és incòmode i avui més, car és ben mullat, ahir va fer un bon xàfec. Tanmateix ja hem trobat l'objectiu. Començo jo després d'oferir-li al Toni, no fos cas...però amablement em deixa començar.
D'entrada terrent descompost a controlar fins a un muret on trobem el primer espit; la via s'enfila a buscar un diedre trencat que superarem en artificial, no hi còdol que s'aguanti...superat aquest, un replanet i una altra panxa decorada amb grans blocs, en llaço un amb una baga i quan m'hi enfilo trobo un espit, be!, curiosa dança sobre els còdols a l'esquerra a buscar una canal amb vegetació que mena a un diedre desplomat on caldrà afinar per treure'l en lliure.
La fissura permet acompletar l'assegurament.
 |
| Primera reunió, en un replà ben còmode. |
Sortir del diedre és senzill si s'engrapa un bon còdol, però aquest és prou amunt, obligant a fer el pas, per sort la roca ha canviat i ja és de la "bona" d'aquí.
La reunió és de dos espits en un replanet sota el mur final.
 |
| Havent superat el tram d'artificial i entrant al mur de grans còdols. |
 |
| Punyetero diedre d'entrada a reunió. |
 |
| Des de la reunió, el Cap de Faraó a un costat i el Cavall Bernat a l'altre. |
 |
| Lògica sortida a cim : un diedre d'entrada a treballar i progressió a protegir. |
És el torn del Toni, surt caminant a buscar un diedre que s'intueix bo, però sense peus...un bon pitó en protegeix l'inici. Aixecar-se costa, la roca no hi ajuda, car s'arrenca, sobretot la del costat esquerra...posa un estrep fins i tot, però al final no caldrà ja que tot palpant localitza el canto que permet en un pas acrobàtic aixecar-se i entrar al diedre.
Un pont de roca amb un cordinillo de l'època, assegura la continuació, res que un bon Tri-Cam no pugui sol.lucionar, queda a caldo! Ara ja sense dificultats, deixa l'agulla i la creueta a la dreta per a fer reunió al peu de la cinglera d'uns arbustos.
 |
| Diedre a cim, a la dreta l'agulla de la Creueta. |
 |
| Tri-Cam complementant un cordinillo... |
 |
| Reunió cimera al peu de la Cinglera. |
 |
| Agulla de La Creueta amb la minúscula creu que li dóna nom. |
De la reunió cimera anem a buscar el camí del que veniem tot fent el senglar. Baixada fins al cotxe que mes podem demanar!
 |
| Detall de la tècnica de construcció de l'Opus Spicatum o en espiga de blat. |
Una via per a col.leccionistes amants de Sant Llorenç del Munt, ni te bona roca ni vistes ni res de res...ha ha ha, però m'ho vaig passar prou be fent aquest itinerari tant ben trobat pels germans Masó.
Vam estar mes temps a trobar el peu de via que a fer-la, però això forma part de l'aventura i el misteri de Sant Llorenç.
Gràcies Toni per acompanyar-me, sé que no t'agrada aquest típus d'escalada.
És orientada a l'oest en cas de calor anar-hi el matí o a l'inrevès si fa fred.
No la recomano, pero en sortireu satisfets si accepteu el repte dels aperturistes.
M'intrigava el nom: Opus Spicatum; és una tècnica de construcció en pedra seca col.locant les lloses en espina de peix o espiga de blat sense ciment que les uneixi...potser la consistència del cingle on va ser oberta els va inspirar...
Gràcies família Masó per descubrir-nos aquest topants que altrament dificilment visitaríem.
