El Gerro i el Cartutxo, vies Àfrica i aresta Brucs. El Bruc 23-12-2017

El Gerro amb la seva Nansa característica

Aquest dissabte primera escalada hivernal, cronològica, d'enguany, que meteorològica fa dies que les estem fent! i avui tot i fer un dia esplèndit, el vent ens ha fet una mica la guitza. Com és habitual quan anem a Montserrat quedem tota una bona colla al Bar Muntanya de Collbató: en Joan, Josep Maria i Manel, i en Toni i jo. Tot esmorzant acabem de decidir on anirem, avui només amtinal i curta que després volem fer un aperitiu de Nadal tot veient el Barça.

Panoràmica de la zona del Timbaler.

Ens decidim per anar al Gerro, allà hi tenim diverses vies i possibilitats. Amb el que no comptàvem és amb l'airet gelat que ens bufarà. Per arribar-nos-hi anem cap al Bruc, que travessem pel carrer principal per al capdamunt girar a la dreta cap a Can Salses i el Castell. Travessem a la barriada de torres on comença la pista al Vermell del Xincarró aparcant al final en un eixamplament de la pista. Cal, ara ja caminant, pujar per una pista molt trencada, fèia anys s'hi podia pujar amb cotxe...arribem a una plaça, a la dreta surt el camí cap a la Cova de l'Arcada, nosaltres continuem rectes i al capdamunt d'un collet seguim un corriol estret a l'esquerra direcció als Pallers i Agulles.

Ens ajuntem una bona colla;  el Toni apunt de recuperar la fina primera tirada.

Voregem la base del Gerro amb la seva característica nansa per anar al vessant oest, a peu de via encara hi tenim ombra. La via que hem triat és la via Àfrica, equipada el 2005 per J. Moragas i P. Garcia, just al costat de la via d'en Picazo. Fem dues cordades, com que el Toni ja l'havia fet, començo: escalada fina de peus i amb preses escadusseres de mans, sobretot les tres primeres assegurances, avui això s'accentua amb com n'està de freda la roca. Mes amunt les mans són millors, amb mes canto i anem trobant grans preses que ens faran xalar. La llàstima és que es fa curta , ja sóc a la reunió, en un còmode replà al costat de la nansa.

Superades les tres primeres assegurances la paret perd llisor i s'omple de còdols amables.

Espectacular i vertical segona tirada

La segona tirada te un aspecte magnífic! surt el Toni, primer un ressalt ben protegit per entrar a un mur vertical que cal agafar per l'aresta amb una escalada espectacular i no pas fàcil.

En aquest muret ens hi haurem de col.locar be!

Un gran merlet ajuda a sortir del tram delicat, més amunt la cosa afluixa i l'entrada a cim és bonica. Cal anar amb cura a la reunió cimera amb la corda per evitar bombardejar els companys amb còdols juganers.

En Joan al tram vertical apunt d'arribar al cim.

Reunió intermitja "momificada"

Placa dels Cartutxos a la dreta l'agulla dels Cartutxos.

Rapelem i una vegada baix altra cop anem a investigar altres vies, com la Pamapamadictes dels germans Masó, que ens apuntem per un altre dia menys fred; decidim acostar-nos al solet i arrecerar-nos del vent a la placa-agulla dels Cartutxos al costat del Timbaler: allà a la paret sud hi ha un seguit de vies d'esportiva prou atractives, nosaltres però avui anem a "lo clàssic" i ens enfilem a l'aresta brucs.

La colla apunt de marxa, malgrat el sol el vent ens ha fet la guitza!

Bona roca i bon equipament, un pitó a l'inici, parabolts i espits més amunt. Arribat a un replà trobo un parell de bolts al mur vertical de l'esquerra, nosaltres hem d'anar a la dreta a buscar un espit que ens porta al fil de l'aresta que ja no deixarem fins dalt. Fem reunió d'una ferma Sabina tot i el seu aspecte. Baixarem caminant com si ho fèssim del Timbaler: cal acabar de pujar una mica per flanquejar per terreny indefinit anant a buscar la canal de l'esquerra on trobarem restes de marques de pintura.

Traçat per on va l'aresta Brucs (IV+/Vè) prou ben assegurada, a la dreta un bon grapat de vies esportives.

Un bon matí d'escalada relaxada, llàstima de vent fred! sinó hauria estat ja rodó. Marxem a fer l'aperitiu de Nadal al Sant Jeroni on trobem l'amic Jordi.