dijous, 7 de desembre de 2017

Aprofitant l'escalf de la Codolosa: Reincidents fins a l'Àtic. Montserrat.

La Codolosa, bon terreny de joc per a dies freds i rúfols.
Dissabte passat, dia dos de desembre, fa un fred que pela! aleshores pocs recursos tenim per a poder escalar sense patir massa...cap a la Codolosa falta gent! he quedat amb el Toni i ens aturem al Bar Muntanya a fer un mos i donar temps a que el sol escalfi les parets. Allà coincidim amb el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré com ja comença a ser habitual, també amb el Dani, Vicenç i company. Quan sortim bufa vent...sort que el microclima de la Codolosa és especial. Aparquem al carrer Pau Bertran ( els diumenges no es pot aparcar i cal deixar el cotxe a l'aparcament dels Bombers)
El Josep Maria recuperant la primera tirada de Reincidents.
Quan arribem a peu de via no fa vent i el sol ja ha escalfat la roca. Avui repetirem la Reincidents i la intenció és de continuar amunt per l'Àtic. Començo per la pilastra de blocs enganxats, ben curiosa.   Hi trobarem dos espits amb un pont de roca entremig. Més amunt, ja suavitza i anem escalant per on millor roca trobem, un altre pont de roca i res mes fins la reunió.
Entrant a la primera reunió.
Entrant a la xemeneïa de la segona tirada i sortint-ne.

La segona tirada la fa el Toni, comença entrant a una xemeneïa de la que es passa a la placa, veig que de la darrera vegada en que vaig fer aquesta via (2015) ha aparegut un bolt enmig de la placa...no ho entenc! la via LLoveras - Martín no va per aquí sinó més a la dreta i tanmateix no tenia cap expansió de via només espits a les reunions...ara el "jovent" tira pel dret i no fa la xemeneïa original de la via, amb el que es perden l'aprenentatge d'aquesta tècnica.
Ja a la magnífica placa on ens haurem de protegir amb ponts de roca, pitons i un espit.
Els ponts de roca de la placa han estat renovats i fins hi tot han augmentat en nombre...l'aventura i desafiament d'aquesta superba placa s'ha minimitzat, aquí l'escalada és de finura i d'anar a dreta i esquerra buscant el millor passatge; força a la dreta trobem un espit, l'únic de la tirada, del que la pedra t'encara a l'esquerra i recta amunt fins la reunió, que nosaltres fem dalt de tot en uns arbusts. Recta del replà de reunió encara resta un ressalt que quan recupero la tirada m'engresco a grimpar restant una tirada mes que ens permet guanyar temps per a que arribin el Joan i el Josep Maria i anar tots plegats cap a l'Àtic.
A la ferma primera tirada de l'Àtic
Pleguem cordes i ens posem les sabatilles, passem pels peus de la via Teulades de Collbató a l'Agulla de la Balconada, entrant a una "vall" que remuntem decantant-nos a l'esquerra al capdamunt tot trobant el peu de via de l'Àtic.
El Toni al pas clau.
No recordava aquesta tirada, comença amb uns passos verticals seguint una fissura protegits per un bolt, poc després s'ajeu i gairebé caminant a l'esquerra entrem a una canal que es va redreçant; escalo  primer en tècnica de diedre per a mesura que t'enfiles passar a la placa de l'esquerra; aquesta és prou bona amb forats cantelluts, però trempa enrera i aquí  mal col.locat em cal agafar-me a la cinta...i això que només és un V+! l'entrada a reunió és aèria i bonica. Atenció amb la corda que fa força ròssec per les giragonses i la llargada de la tirada gairebé 50 m.
A la darrera tirada de l'Àtic

De la reunió cal caminar horitzontalmen fins entrar a la primera canal que trobem enfilant-nos per ella, un bon diedre protegit amb dos bolts ens deixa a una placa ajaguda que ens porta a la reunió. D'aquesta caminant a la dreta i en tendència ascendent trobem el darrer mur, de lluny ja s'albiren els bolts. Aquí hi trobem tres línies de xapes, nosaltres triem la de mes a la dreta que sembla la mes lògica: ressegueix un llabi que es va enfilant fins un mur vertical. Un tac de fusta amb una baga ens en marca l'inici. Anar a buscar el primer bolt resta un pel "expo" pensar en un micro-tascó o micro-friend.
Curiós mur final amb entrada a "la piscina".
Aquesta darrera tirada se la demana el Toni, superat el primer mur cal anar a l'esquerra a buscar un ressalt vertical d'aspecte blanquinós. És prou bo i ens farà tibar de valent, sobretot per sortir-ne.
Foto "catxondeiu"-Cim !


Ressenya dels germans Masó i foto amb l'itinerari fet.

La Codolosa si sabem triar l'objectiu, és un bon recurs per a dies que pensem que no escalarem! ( be per fred, be per vent) Atenció però que no és una zona d'iniciació, segons a quines vies ens posem haurem de tenir molta cura amb la roca, sovint trencada, i portar material per a acompletar l'equipament; per exemple, la segona tirada de la reincidents pots trobar-te-la sense els ponts de roca muntats, aleshores si no els sabem equipar, pot quedar una tirada "expo" ja que tan sols hi ha un pitó i un espit. Cura a rapelar les vies si tenim cordades a sota! la retirada natural és anant a l'esquerra a buscar la drecera de Fra Garí.

4 comentaris:

  1. La darrera tirada de l'atic es la linia de l'esquerra
    Les altres dues son noves

    ResponElimina
  2. Hola Joan,gràcies per l'aclariment, amb tantes línies noves no l"encertem mai !
    doncs corresponen a alguna altra via? en saps el nom?

    ResponElimina